dimarts, 5 d’abril del 2011

La mala sort del subcampió

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

La mala sort del subcampió

Dani Pedrosa és candidat al títol un any més
Quan Dani Pedrosa competia a les categories més inferiors del Mundial de motociclisme, 125cc i el que llavors era 250cc, estava considerat com un dels grans pilots catalans i fins i tot es plantejava l’opció que era qui havia de batre i succeir Rossi al cap d’uns anys quan fes el gran salt a MotoGP.

El pilot al qual Jorge Lorenzo mai no havia estat capaç de superar en les categories on el noi de Castellar del Vallès es va proclamar campió del món ara corre sota l’ombra del mallorquí, aplaudit i estimat per tothom, mentre el bo d’en Dani ha anat perdent força entre l’afició.

Certament el pilot d’Honda Repsol no ha tingut la sort de cara des de que va començar a córrer a la màxima categoria del motociclisme mundial. De fet, un any abans es podria haver quedat sense la corona de 250cc si quan va es va trencar els turmells a dues curses pel final de campionat no s’hagués proclamat campió la cursa anterior.

Des de llavors que el bo d’en Dani sembla no aixecar cap, i entre l’any d’aptació a la categoria, les lesions i que la moto mai no ha funcionat com ell voldria, a ulls de tothom sembla que hagi deixat de ser aquell gran pilot que va ser.

M’agradaria demostrar que no és així, i que tot i la mala fortuna que l’ha acompanyat aquests anys, i sembla que segueix al seu darrere aquesta temporada, en Pedrosa és un gran pilot del que els catalans n’hem d’estar orgullosos, com si fos Crivillé, perquè aviat serà campió del món de MotoGP. I faig aquesta sentència tant contundent perquè n’estic plenament convençut. Encara és jove, i tot i haver corregut lesionat a les dues primeres curses del campionat és segon, a tant sols 9 punts del líder.

També és cert que sempre comença bé i després va de baixa, però li he vist un canvi als ulls, a la forma de parlar. En Dani és com aquell Barça que havia deixat de guanyar-ho tot, i fart de caure derrotat va canviar i va tornar a arrasar. Aquest any sí, és de Dani Pedrosa. I més quan el seu etern rival, amb qui ara sembla que hi ha una relació de respecte mutu, ja és campió.

A més, a més, per lesions que hagi tingut i problemes amb la moto, sempre s’ha mantingut a les primeres places i ha estat subcampió del món fins a dues vegades.

Jo encara confio en Dani Pedrosa. A la sisena anirà la vençuda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada