Relleu generacional

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Relleu generacional

Xavi i Messi picant de mans durant un partit de la passada temporada // uefa.com

Durant els darrers estius a Can Barça i al seu entorn s’ha escoltat un nom amb molta força que avui en dia ningú pot obviar: Cesc Fàbregas.

El jove jugador d’Arenys va marxar del FC Barcelona quan encara militava a les categories inferiors per a convertir-se en el capità gunner, a les ordres d’Arsène Wenger. Actualment es parla d’ell com el substitut natural de Xavi i sembla que el seu retorn al conjunt català sigui obligatori. A mi m’agradaria mirar més enllà, i creure que el substitut natural d’en Xavi no val una milionada, i molt menys que sigui un jugador que va marxar per créixer i formar-se lluny de la masia. I no és cap retret, al contrari. Crec que cada futbolista ha de saber seguir el seu camí per arribar al seu millor nivell.

Al que em vinc a referir és que el substitut d’en Xavi és a casa nostra. És un jugador del planter, que fa molts anys que corre per aquí i que en fa bastants que juga al primer equip. Fins i tot podria dir que és el millor de món. En Leo Messi és el substitut perfecte pel de Terrassa.

M’explico. Si analitzem l’evolució de l’argentí dins l’equip veiem com ha anat variant la seva posició dins el camp al primer equip. Va començar situat a l’extrem de la davantera en aquell partit memorable davant la Juve de Fabio Capello. Mentre Samuel Eto’o era jugador del Barça el de Rosario seguia en aquesta posició que compartia amb Ludovic Giuly. Poc a poc Messi va anar guanyant pes dins l’equip, i en determinades accions durant els partits canviava la seva posició amb el camerunès, o fins i tot amb Ronaldinho, però per meres situacions del joc i per sorprendre al rival. Al llarg dels partits i les temporades, i especialment amb l’arribada de Guardiola a la banqueta, en Messi va començar a situar-se com a fals davanter centre, almenys sobre el paper. Durant aquesta temporada, tot i no perdre gol, perquè ja n’ha fet més que en qualsevol altra temporada com a professional completa, ha endarrerit un pèl la seva posició facilitant el joc dels seus companys i dedicant-se a fer ‘el que li dóna la gana’.

És cert que el Barça juga a partir de Messi i per en Messi, però això cada vegada passa menys. Potser per l’experiència, potser per l’efecte de Guardiola, o potser per ambdues coses, però l’argentí ha anat adquirint una millor visibilitat del joc, es mou millor i fa millors els moviments dels seus companys, i cada vegada entén més cada concepte, si és que això és possible. Durant els darrers dos anys el millor jugador del món ho segueix sent perquè no ha tocat el seu sostre i segueix evolucionant. Però el seu estil de joc requereix molta despesa física, que potser en uns anys no podrà suportar pel pes de l’edat. Perquè ho vulguem, o no, en Messi s’acabarà fent gran i deixarà de tenir la potència a les cames que té ara, per molt que una estrella sempre brilli. És per això que considero que tot el que l’està aportant l’entrenador de Santpedor l’ajudarà, en un temps, a endarrerir encara més la seva posició i convertir-se en el veritable cervell de l’equip, que ara per ara és en Xavi.

Almenys, al meu parer, és un relleu generacional molt més lògic que el que suposaria el fitxatge de Fàbregas, perquè a banda de ser extremadament car, considero que el noi d’Arenys no s’assembla en res a Xavi perquè són dos estils diferents, dues maneres de jugar diferents i perquè la posició, per molt que ens vulguin vendre, no és la mateixa. I tenint en compte els aspectes que he tractat de comentar sobre Leo Messi i que de sota arriben prou jugadors amb un bon nivell al davant, considero que Messi per Xavi podria ser un relleu generacional de garanties que ens permetria seguir amb un gran cervell creatiu al camp.