…I llavors, arriba el Llagostera

 Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquets enllaç:

...I llavors, arriba el Llagostera

Fa sis anys que el Llagostera està deixant un missatge clar sobre els terrenys de joc: “Som aquí i estem il·lusionats”. Amb cinc ascensos a la butxaca, els homes d’Oriol Alsina són a unes quantes (encara moltes, no ens enganyem) jornades de seguir tocant el cel.

En un municipi que l’any 2011 comptava amb poc més de 8.000 habitants i un estadi que compta amb un aforament per a 1.000 espectadors hi trobem un club humil i modest de tan sols 400 socis i 400.000 euros de pressupost que no es cansa de pujar de categoria i deixar bocabadats els seguidors dels clubs que visita entre agost i juny.

Després del partit de diumenge, en què els gironins es van situar tercers a la classificació, i a la segona plaça virtualment, l’entrenador va parlar per fi de la possibilitat de fer play-off per seguir somniant. La veritat és que encara queda molta lliga, tanta com 11 jornades i 33 punts (10 i 30, pel Llagostera, que ja compta amb els tres punts de la darrera jornada del campionat, que l’hauria d’enfrontar al retirat Sporting Maonès), però vist el que s’ha vist fins ara, i amb l’adaptació a la categoria que ha demostrat aquest equip, un llagosterenc no pot ser considerat un il·lús.

Amb l’objectiu de la permanència més que assolit i sense cap pressió esportiva -tot i que potser sí, mediàtica- a l’esquena, el club d’Isabel Tarragó lluitarà sense complexes per seguir fent feliços els habituals del Municipal de Llagostera i també als seguidors del futbol català, ara que les coses pinten tan magres per a Girona i Nàstic a la Liga Adelante i l’abanderat del futbol català modest és un Sabadell que tampoc decep, o no hauria de decebre ningú, en la seva primera temporada a la categoria de plata després del seu ressorgir de l’infern.

Amb 44 punts al sarró (47 virtualment), el Llagostera ha tornat a demostrar, faci o no faci play-off, que en aquest esport tot és possible i que el nostre futbol està ben viu i carregat de sorpreses perquè quan ens esperàvem que ja no podia passar res més, la Segona B s’ha animat -si cap- un pèl més. I si algú segueix sense creure en la bonaventura dels que corren pels nostres camps, que facin una visita al Prat, Vilafranca i Manlleu.