La confiança com autoajuda
Diumenge al migdia, pocs minuts després que hagués acabat el partit entre l’Europa i el Balaguer amb derrota local, el tècnic escapulat, Pedro Dólera, va presentar la seva dimissió i va donar, així, la darrera paraula a la directiva de l’entitat gracienca.
Ahir a la tarda, pràcticament tothom donava per feta la destitució després d’una temporada amb mals resultats i sense l’èxit esperat. La directiva tenia a la mà despatxar un entrenador que encara té un altre any de contracte, totalment de franc. Un cop celebrada una junta extraordinària i una reunió amb els capitans del primer equip, el rumor que portava a Angoy cap a la banqueta de l’Europa va desaparèixer i Dólera va sortir reforçat i amb, almenys, tres partits més com a entrenador de l’Europa.
El club es salvarà, o no, però sigui com sigui, ha quedat clar que els jugadors confien en el seu entrenador i, alhora, en el projecte que fa tres anys que rutlla a la Vila de Gràcia. D’aquesta manera s’han esvaït, per fi, tots els possibles rumors que apuntaven a què se li estava fent el llit a l’entrenador i a hores d’ara ningú pot dubtar del que el míster ve dient durant tota la temporada: “L’equip és una puta pinya”.
Diuen que un entrenador nou significa una victòria la jornada immediatament següent i sovint és una teoria que es compleix, però qui dirà que superar una trava tan difícil com aquesta no li pot suposar a la plantilla renovar-se per tractar de trobar el desbloqueig que fa jornades que cerca? Fredament, l’Europa està avui en la mateixa situació que diumenge a la tarda quan es va tancar la jornada 35 de lliga, però potser després d’aquestes hores tan tenses la situació afavoreix un equip mermat moralment durant tota la temporada.
Vilanova, Gramenet, Muntanyesa, Vic i Olot (considero salvats a Balaguer i Castelldefels) no ho posaran fàcil, però un equip amb tres jugadors internacionals i al que pràcticament tots els entrenadors visitants han elogiat ben segur que lluitarà fins al final.
Les tres darreres jornades del campionat seran una lluita salvatge per mantenir la categoria sí o sí, aprofitant que no baixarà cap català de Segona B. Un repte tan dur i dramàtic com bonic alhora per l’espectador neutral, que després de veure com el Prat ja s’ha coronat campió amb una temporada de traca, acabarà de gaudir d’un tram final del lliga apassionant tant a la part baixa, com a la lluita per entrar al Play Off.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada