Un dia especial
Aquestes línies que ara llegireu les vaig escriure ahir, però ja tinc clar què faré durant tot el dimarts per honrar el que serà un dia especial. Se’m fa impossible no saber què faré durant una jornada de prèvia de quarts de final de Lliga de Campions.
Durant les darreres quatre temporades, el FC Barcelona ha arribat a totes les semifinals de la màxima competició europea de clubs, i en dues ocasions n’ha estat finalista i l’ha guanyat, per la qual cosa superar uns quarts de final pot semblar un pur tràmit. Però res d’això.
Al davant hi haurà l’AC Milan, el segon club europeu amb més corones, que després d’uns anys de patir una lleugera davallada està retornant al seu màxim esplendor. A això li hem de sumar un mal resultat al partit d’anada. El 0-0 a San Siro —em nego a acceptar el nom de Giuseppe Meazza— no és gens favorable per als homes de Pep Guardiola, que hauran de lluitar contra el valor doble dels gols encaixats a casa i la motivació d’un equip i una afició que no veuen una millor ocasió de tornar a ressaltar pel vell continent, com ho és guanyar el Barça. El millor Barça de la història.
Precisament pel fet que aquest sigui el millor Barça de la història (i qui no ho accepti encara ja ho farà d’aquí a trenta anys), ens ha de donar encara un major plus de motivació als culers. Això no durarà per sempre. Arribar als quarts de final de la Lliga de Campions és un regal i que a més a més ens toqui tanta marxa amb un rival d’aquesta entitat li afegeix un llacet daurat.
Si el Barça no es classifica per a les semifinals, ens enrabiarem molt, però estic tan convençut que donarà la cara que no importa el que passi. Gaudir del joc d’aquest grup és orgull suficient com perquè demà sortim tots al carrer vestint la samarreta del millor equip del món i per robar un somriure a cada culer que ens creuem i també la dugui posada. Animarem des de primera hora del matí, al migdia, a l’hora de dinar; qui faci la migdiada somniarà amb Messi i Zlatan i berenarem esperant les prèvies de les ràdios que connectin abans amb el Camp Nou. L’estadi estarà ple, ho estaran els bars i ho estarà cada saló de cada casa en què es respiri barcelonisme. Avui és un dia especial i, com que mai se sap quan ens pot tornar a tocar, l’hem de gaudir com toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada