divendres, 22 de febrer del 2013
diumenge, 17 de febrer del 2013
Ni el millor visitant aconsegueix fer caure el feu gracienc (2-1)
Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-1 Júpiter, a lajornada.cat
Ni el millor visitant aconsegueix fer caure el feu gracienc (2-1)
El Júpiter ha plantat cara al plantejament de Pedro Dólera i ha tractat de tu a tu a uns jugadors de l’Europa que han hagut de treballar molt dur per endur-se el derbi municipal
Jugadors d’Europa i Júpiter arribaven aquest matí a un dels derbis més esperats pels habituals del Nou Sardenya vivint en dos planetes totalment diferents, però coneixedors de la dificultat d’enfrontar un partit d’aquestes característiques.
Els graciencs, tercers a la classificació i enganxats a l’estela d’Olot i Cornellà volien mantenir la pistonada i seguir avançant amb pas ferm cap a un final de temporada somniat. Els de La Verneda, amb la mirada fixada a la zona baixa, volien aprofitar un partit de màxima igualtat mental per fer un salt important i fer caure el feu europeista per primer cop aquesta campanya.
El partit ha començat amb un ritme molt ràpid en la transició de la pilota i amb força més intensitat que un partit normal i corrent. L’essència del derbi s’ha manifestat sobre la gespa des del primer minut. Els locals han estat els primers en crear perill a la porteria contrària gràcies a una molt bona combinació ofensiva que ha acabat enxampant a Óscar Muñoz en posició avançada. La rèplica jupiterista no s’ha fet esperar i Elhadji ha pogut superar Rafa Leva en un u contra u molt clar, després d’una badada defensiva, però el porter escapulat s’ha erigit salvador per primer cop i ha refusat una pilota que, en segona instància, Velillas ha rematat directa al pal.
Amb el pas dels minuts, la pressió al centre del camp dels jugadors de l’Europa ha generat la superioritat necessària per anar a pel partit, però les pilotes visitants, buscant als dos puntes, han obligat als locals a tenir sempre un ull fixat en la defensa. El primer daltabaix per als graciencs ha arribat al minut 14, quan León ha marxat amb el pòmul i el nas fracturats i ha hagut de ser substituït per Alberto. Només dos minuts després el Júpiter ha fet el primer avís a pilota aturada. Velillas ha xutat a les mil meravelles però Rafa Leva ha aconseguit refusar i la pilota s’ha estavellat al pal.
Encara amb la por el cos, els de la Vila de Gràcia han seguit atacant la porteria defensada per Jaume Albert i, al minut 20, després d’una centrada de Rovira refusada per la defensa visitant, Cano ha aprotiat la pilota morta per batre el porter i fer pujar l’1-0 al marcador. El Júpiter hi ha tornat a insistir a pilota aturada amb un nou xutàs de Velillas que ha tornat a obligar a Rafa Leva a volar per salvar el seu equip. El nivell i el ritme de joc s’han mantingut durant tota la primera meitat, però no ha estat fins al minut 43 que Guzman ha tingut la darrera ocasió de la primera meitat, amb un xut potent que ha marxat alt.
A la represa, res no ha canviat i la dinàmica del partit s’ha mantingut fidel a la dels primers quaranta-cinc minuts. El Júpiter, coneixedor de la perillositat dels escapulats, ha volgut posar punt i final al patiment d’anar pel darrere al marcador i, aquest cop sí, Velillas ha foradat la xarxa de la porteria local amb una falta directa llançada a la perfecció al minut 50.
Amb l’1-1, els jugadors de l’Europa han hagut de començar de zero i enfrontar-se a una situació difícil de tirar endavant. Amb un Cano tan concentrat com de costum, Camacho lluitant per totes les pilotes i un mig del camp amb molt d’ofici, els de Pedro Dólera han tornat a dominar la pilota i a plantar cara a un rival extramotivat. Però aquesta temporada, els escapulats s’ha proposat no deixar-se espantar i, al minut 66, Rovira ha fet una centrada de llibre des de la banda dreta, que Camacho ha rematat al segon pal per tornar a avançar el seu equip i obligar al Júpiter a posar més carn a la graella.
Al minut 72, Masa s’ha desmarcat en un córner i ha aconseguit rematar la pilota a plaer, pero el seu tir ha marxat massa desviat. Només un minut després, els locals han volgut tancar el partit en una falta servida per Javi Lara, però el remat de Víctor Duran ha topat de ple amb la seguretat del porter Jaume Albert.
Als minuts finals, el Júpiter s’ha crescut considerablement i ha tingut als graciencs contra les cordes, però la falta de punteria, la bona col·locació defensiva i les aturades providencials de Rafa Leva han impedit que l’empat pugés al marcador. Al final, victòria local en un partit molt disputat entre dos vells coneguts que han ofert un molt bon espectacle a tots els espectadors del Nou Sardenya.
Ni el millor visitant aconsegueix fer caure el feu gracienc (2-1)
El Júpiter ha plantat cara al plantejament de Pedro Dólera i ha tractat de tu a tu a uns jugadors de l’Europa que han hagut de treballar molt dur per endur-se el derbi municipal
 |
| Velillas ha estat una amenaça constant en les faltes directes // CARLES GARCIA |
Jugadors d’Europa i Júpiter arribaven aquest matí a un dels derbis més esperats pels habituals del Nou Sardenya vivint en dos planetes totalment diferents, però coneixedors de la dificultat d’enfrontar un partit d’aquestes característiques.
Els graciencs, tercers a la classificació i enganxats a l’estela d’Olot i Cornellà volien mantenir la pistonada i seguir avançant amb pas ferm cap a un final de temporada somniat. Els de La Verneda, amb la mirada fixada a la zona baixa, volien aprofitar un partit de màxima igualtat mental per fer un salt important i fer caure el feu europeista per primer cop aquesta campanya.
Primera part: Derbi
El partit ha començat amb un ritme molt ràpid en la transició de la pilota i amb força més intensitat que un partit normal i corrent. L’essència del derbi s’ha manifestat sobre la gespa des del primer minut. Els locals han estat els primers en crear perill a la porteria contrària gràcies a una molt bona combinació ofensiva que ha acabat enxampant a Óscar Muñoz en posició avançada. La rèplica jupiterista no s’ha fet esperar i Elhadji ha pogut superar Rafa Leva en un u contra u molt clar, després d’una badada defensiva, però el porter escapulat s’ha erigit salvador per primer cop i ha refusat una pilota que, en segona instància, Velillas ha rematat directa al pal.
Amb el pas dels minuts, la pressió al centre del camp dels jugadors de l’Europa ha generat la superioritat necessària per anar a pel partit, però les pilotes visitants, buscant als dos puntes, han obligat als locals a tenir sempre un ull fixat en la defensa. El primer daltabaix per als graciencs ha arribat al minut 14, quan León ha marxat amb el pòmul i el nas fracturats i ha hagut de ser substituït per Alberto. Només dos minuts després el Júpiter ha fet el primer avís a pilota aturada. Velillas ha xutat a les mil meravelles però Rafa Leva ha aconseguit refusar i la pilota s’ha estavellat al pal.
Encara amb la por el cos, els de la Vila de Gràcia han seguit atacant la porteria defensada per Jaume Albert i, al minut 20, després d’una centrada de Rovira refusada per la defensa visitant, Cano ha aprotiat la pilota morta per batre el porter i fer pujar l’1-0 al marcador. El Júpiter hi ha tornat a insistir a pilota aturada amb un nou xutàs de Velillas que ha tornat a obligar a Rafa Leva a volar per salvar el seu equip. El nivell i el ritme de joc s’han mantingut durant tota la primera meitat, però no ha estat fins al minut 43 que Guzman ha tingut la darrera ocasió de la primera meitat, amb un xut potent que ha marxat alt.
Segona part: Més derbi
A la represa, res no ha canviat i la dinàmica del partit s’ha mantingut fidel a la dels primers quaranta-cinc minuts. El Júpiter, coneixedor de la perillositat dels escapulats, ha volgut posar punt i final al patiment d’anar pel darrere al marcador i, aquest cop sí, Velillas ha foradat la xarxa de la porteria local amb una falta directa llançada a la perfecció al minut 50.
Amb l’1-1, els jugadors de l’Europa han hagut de començar de zero i enfrontar-se a una situació difícil de tirar endavant. Amb un Cano tan concentrat com de costum, Camacho lluitant per totes les pilotes i un mig del camp amb molt d’ofici, els de Pedro Dólera han tornat a dominar la pilota i a plantar cara a un rival extramotivat. Però aquesta temporada, els escapulats s’ha proposat no deixar-se espantar i, al minut 66, Rovira ha fet una centrada de llibre des de la banda dreta, que Camacho ha rematat al segon pal per tornar a avançar el seu equip i obligar al Júpiter a posar més carn a la graella.
Al minut 72, Masa s’ha desmarcat en un córner i ha aconseguit rematar la pilota a plaer, pero el seu tir ha marxat massa desviat. Només un minut després, els locals han volgut tancar el partit en una falta servida per Javi Lara, però el remat de Víctor Duran ha topat de ple amb la seguretat del porter Jaume Albert.
Als minuts finals, el Júpiter s’ha crescut considerablement i ha tingut als graciencs contra les cordes, però la falta de punteria, la bona col·locació defensiva i les aturades providencials de Rafa Leva han impedit que l’empat pugés al marcador. Al final, victòria local en un partit molt disputat entre dos vells coneguts que han ofert un molt bon espectacle a tots els espectadors del Nou Sardenya.
La fitxa del partit
- CE Europa: Rafa Leva, Édgar, Víctor Duran, Cano, León (Alberto, 14′), Valderas, Javi Lara, Guzman, Camacho, Rovira (Diego, 87′) i Óscar Muñoz (Epitié, 70′)
- CE Júpiter: Jaume Albert, Mechi (Toni, 89′), Masa, Poche, Santolaya, Elhadji, Romo, Israel, Oriol (Peter, 77′), Velillas i Chinchilla (Xavi Valls, 87′)
- Àrbitre: Caballero León (Barcelona). Ha ensenyat targeta groga als locals Javi Lara, Valderas i Cano i als visitants Mechi, Velillas, Chinchilla i Peter.
- Gols: 1-0, Cano (20′); 1-1, Velillas (50′); 2-1, Camacho (66′)
- Incidències: 800 espectadors al Nou Sardenya
divendres, 15 de febrer del 2013
divendres, 8 de febrer del 2013
dimarts, 5 de febrer del 2013
Problemes de feina
Podeu llegir l'edició especial de 'O el jugador o la pilota', a lajornada.cat
Problemes de feina
Periodisme i política són vistos com antagònics. Són els actors d’una guerra que ha tingut també episodis d’estreta relació d’amor i una nefasta qualitat de les informacions com a conseqüència. Ara bé, si intentem traslladar això a l’esport, més concretament al futbol, encaixa? Em refereixo a si la història ens ha deixat moments on la paraula política pot ser canviada per futbol en aquest trencaclosques. Al cap i a la fi, un club no deixa de voler tenir una bona imatge més enllà del terreny esportiu, cosa que ho relaciona directament amb uns interessos. Així doncs, tan important és tenir un context favorable en l’estratègia política davant els mitjans, com en la construcció de la imatge d’un club.
Les relacions entre premsa i entitats esportives haurien de ser de pura cordialitat, neutrals. Una relació en què tothom fa la feina que li pertoca. La premsa explica tot el que envolta el club, al qual dedica un espai en el seu diari, ja sigui en terreny esportiu, institucional o social. Per poder fer això correctament, un periodista espera que el club en qüestió no posi traves a la seva feina ni intenti buscar tractes de favor perquè la imatge de l’entitat o, indirectament, dels seus caps visibles quedi en més bona posició.
Quan un informador cau en el parany i només canta les coses bones d’aquesta entitat, tot allò que arriba al lector comença a estar pervertit, encara que sigui lleugerament. Ara bé, si els que fem de periodistes tractem de fer correctament la nostra feina i tocar tot allò que pot ser important, podem xocar de ple amb la paret d’algú que ha quedat descontent amb tu. Això pot convertir-se en atacs cap al mitjà, traves en la seva feina periòdica o intents per silenciar el que no interessa.
Tot això, que pot semblar extret de la darrera pel·lícula produïda per la Warner, no s’allunya gens de la realitat al futbol català i, més concretament, a la situació tensa que hi ha actualment entre laJornada.cat i el CE Europa. Arran de la publicació de l’entrevista a la plataforma d’oposició a la junta directiva, Arrels Europeistes, la cordialitat entre club i diari es va torçar. Els elogis es van convertir en retrets d’un dia per l’altre i els problemes van començar a aflorar en la relació.
Per demostrar que la pluralitat és present a laJornada.cat, l’equip directiu va enviar una oferta de contraentrevista al president del club, Guillaume de Bode, i a la resta de la junta. L’objectiu era permetre’ls aportar el seu punt de vista, tan defensable i digne com el d’Arrels a la primera entrevista. Van decidir rebutjar l’oportunitat i vetar al diari, de forma totalment legítima, els viatges en l’autocar del club per als desplaçaments, a més d’una amenaça de demanda legal per mig. Amb aquesta situació, arribem al partit de diumenge passat al Nou Sardenya.
Després d’una primera part molt normal, durant el descans, el president va decidir que la que ha estat la meva zona de treball durant una temporada i mitja havia de ser d’”ús exclusiu per a treballadors del club”. Amb aquesta decisió sobtada, i que no fa altra cosa que complicar-nos la feina, el diari va marxar a la tribuna. Des d’allà, les fotografies no serveixen, no són prou bones com per il·lustrar la crònica, les substitucions i amonestacions no es veuen amb la mateixa claredat, ni es gaudeix de l’espectacle d’una forma propera a les reaccions que hi ha sobre la gespa, per tal de transmetre-les més endavant a la futura peça informativa.
Si realment la zona de peu de camp és “d’ús exclusiu per a treballadors del club”, voldria no veure-hi ningú més en la resta de la temporada. Ni els fotògrafs de diaris amb més nom que aquest. Per això vull demanar, amb l’acord de l’equip directiu, que si el senyor president vol silenciar-nos, que ens veti directament l’entrada al camp. La qüestió no rau en el fet que laJornada.cat continuï assistint al camp per donar cobertura als partits que el CE Europa jugui a casa, sinó en el fet que la informació no és una mercaderia i que totes les veus han de tenir lloc en un paradigma mediàtic plural.
Problemes de feina
Periodisme i política són vistos com antagònics. Són els actors d’una guerra que ha tingut també episodis d’estreta relació d’amor i una nefasta qualitat de les informacions com a conseqüència. Ara bé, si intentem traslladar això a l’esport, més concretament al futbol, encaixa? Em refereixo a si la història ens ha deixat moments on la paraula política pot ser canviada per futbol en aquest trencaclosques. Al cap i a la fi, un club no deixa de voler tenir una bona imatge més enllà del terreny esportiu, cosa que ho relaciona directament amb uns interessos. Així doncs, tan important és tenir un context favorable en l’estratègia política davant els mitjans, com en la construcció de la imatge d’un club.
Les relacions entre premsa i entitats esportives haurien de ser de pura cordialitat, neutrals. Una relació en què tothom fa la feina que li pertoca. La premsa explica tot el que envolta el club, al qual dedica un espai en el seu diari, ja sigui en terreny esportiu, institucional o social. Per poder fer això correctament, un periodista espera que el club en qüestió no posi traves a la seva feina ni intenti buscar tractes de favor perquè la imatge de l’entitat o, indirectament, dels seus caps visibles quedi en més bona posició.
Quan un informador cau en el parany i només canta les coses bones d’aquesta entitat, tot allò que arriba al lector comença a estar pervertit, encara que sigui lleugerament. Ara bé, si els que fem de periodistes tractem de fer correctament la nostra feina i tocar tot allò que pot ser important, podem xocar de ple amb la paret d’algú que ha quedat descontent amb tu. Això pot convertir-se en atacs cap al mitjà, traves en la seva feina periòdica o intents per silenciar el que no interessa.
Tot això, que pot semblar extret de la darrera pel·lícula produïda per la Warner, no s’allunya gens de la realitat al futbol català i, més concretament, a la situació tensa que hi ha actualment entre laJornada.cat i el CE Europa. Arran de la publicació de l’entrevista a la plataforma d’oposició a la junta directiva, Arrels Europeistes, la cordialitat entre club i diari es va torçar. Els elogis es van convertir en retrets d’un dia per l’altre i els problemes van començar a aflorar en la relació.
Per demostrar que la pluralitat és present a laJornada.cat, l’equip directiu va enviar una oferta de contraentrevista al president del club, Guillaume de Bode, i a la resta de la junta. L’objectiu era permetre’ls aportar el seu punt de vista, tan defensable i digne com el d’Arrels a la primera entrevista. Van decidir rebutjar l’oportunitat i vetar al diari, de forma totalment legítima, els viatges en l’autocar del club per als desplaçaments, a més d’una amenaça de demanda legal per mig. Amb aquesta situació, arribem al partit de diumenge passat al Nou Sardenya.
Després d’una primera part molt normal, durant el descans, el president va decidir que la que ha estat la meva zona de treball durant una temporada i mitja havia de ser d’”ús exclusiu per a treballadors del club”. Amb aquesta decisió sobtada, i que no fa altra cosa que complicar-nos la feina, el diari va marxar a la tribuna. Des d’allà, les fotografies no serveixen, no són prou bones com per il·lustrar la crònica, les substitucions i amonestacions no es veuen amb la mateixa claredat, ni es gaudeix de l’espectacle d’una forma propera a les reaccions que hi ha sobre la gespa, per tal de transmetre-les més endavant a la futura peça informativa.
Si realment la zona de peu de camp és “d’ús exclusiu per a treballadors del club”, voldria no veure-hi ningú més en la resta de la temporada. Ni els fotògrafs de diaris amb més nom que aquest. Per això vull demanar, amb l’acord de l’equip directiu, que si el senyor president vol silenciar-nos, que ens veti directament l’entrada al camp. La qüestió no rau en el fet que laJornada.cat continuï assistint al camp per donar cobertura als partits que el CE Europa jugui a casa, sinó en el fet que la informació no és una mercaderia i que totes les veus han de tenir lloc en un paradigma mediàtic plural.
diumenge, 3 de febrer del 2013
Cano guanya la partida al Vilassar (1-0)
Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-0 Vilassar de Mar, a lajornada.cat
Cano guanya la partida al Vilassar (1-0)
L’Europa ha superat el Vilassar de Mar, després de 12 anys, amb un gol de murri que ha aconseguit transformar Cano gràcies al refús d’un penal aturat per Imanol
El Vilassar de Mar es presentava aquest matí al Nou Sardenya amb l’objectiu de repetir el guió del partit d’anada i robar els sis punts als homes de Pedro Dólera en una gran temporada dels graciencs.
L’Europa, però, ferit per la derrota de diumenge passat a Sant Carles de la Ràpita no volia tornar a caure ni perdre la ratxa d’imbatibilitat al Nou Sardenya. Motius més que suficients per encarar el partit amb les ganes de seguir lluitant per ser a dalt a final de temporada.
A diferència del que és costum a La Vila de Gràcia, el partit ha començat amb poca intensitat i claredat en el joc. Tal i com va passar a la primera volta al Xevi Ramon, els maresmencs han tractat d’encomanar a l’Europa el seu joc per tal de no deixar-los pensar amb claredat i aprofitar les ocasions de contraatac. Amb això, cap dels dos equips ha aconseguit dominar la pilota amb prou contundència com per fer una passa endavant i la primera acció de perill no ha arribat fins al minut 10. Ha estat dels locals, amb un remat de cap d’Óscar Muñoz que no trobat porteria.
Quatre minuts després, Guzman ha rebut la pilota al balcó de l’àrea i, després d’un control molt estètic amb el pit, ha fet un xut molt potent que ha marxat fora per ben poc. Javi Lara ha estat el següent en intentar-ho al minut 19, però aquest cop Imanol ha pogut aturar una pilota que no ha aconseguit sorprendre ningú. El Vilassar, molt ben situat al darrere, no posava les coses senzilles a un Europa que tractava d’encarar la defensa rival, sense èxit. Però al minut 31 s’ha produït la jugada clau del partit. Valderas ha trobat el forat per controlar la pilota dins l’àrea i Marc l’ha fet caure. Penal clar que Óscar Muñoz s’ha encarregat d’executar i fallar, perquè el porter maresmenc ha estat capaç d’endevinar la trajectòria de la pilota per refusar-la. Però quan un jugador està en gràcia ho demostra partit rere partit i Àlex Cano, ha estat el més llest de la classe per caçar la pilota i enfonsar-la a la xarxa.
Amb l’1-0 al marcador, el Vilassar ha estirat tímidament les línies per intentar sorprendre l’Europa, però no ha estat més que un miratge. A poc a poc, el partit s’ha tornat a serenar i ni uns ni altres han trobat la claredat en el joc. Tot i així, al minut 44 Uri podria haver empatat en un remat de cap que s’ha estavellat al pal i que ha acabat blocant Eloi.
La represa ha començat amb el mateix ritme que el final de la primera, però a partir del minut 51 l’Europa semblava haver trobat l’espurna que li faltava i Diego ha pogut fer el segon en un xut creuat que ha marxat fora. Un minut més tard, Rovira ha rematat dins l’àrea una pilota centrada per León, però ha marxat fregant el pal i, segons després, Óscar Muñoz no ha pogut superar el porter Imanol en un xut forçat del davanter local.
Passada aquesta envestida gracienca, el partit s’ha calmat una altra vegada i la pressió d’ambdós conjunts al mig del camp ha fet impossible drenar jugades d’atac amb cara i ulls. L’Europa ha seguit dominant lleugerament el joc, però el control no ha estat suficient per converir-lo en ocasions perilloses. De fet, ha estat el Vilassar qui ha pogut empatar en el seu únic atemptat a la porteria d’Eloi. Al minut 82, Uri Martin ha rematat de cap dins l’àrea però la pilota ha acabat fora.
Al final, victòria per la mínima de l’Europa que ha demostrat que també sap guanyar en partits travats en els que els petits detalls són els que acaben decantant la balança cap a un o altre costat.
Cano guanya la partida al Vilassar (1-0)
L’Europa ha superat el Vilassar de Mar, després de 12 anys, amb un gol de murri que ha aconseguit transformar Cano gràcies al refús d’un penal aturat per Imanol
 |
| La pressió al mig del camp ha restat poder ofensiu // CARLES GARCIA |
El Vilassar de Mar es presentava aquest matí al Nou Sardenya amb l’objectiu de repetir el guió del partit d’anada i robar els sis punts als homes de Pedro Dólera en una gran temporada dels graciencs.
L’Europa, però, ferit per la derrota de diumenge passat a Sant Carles de la Ràpita no volia tornar a caure ni perdre la ratxa d’imbatibilitat al Nou Sardenya. Motius més que suficients per encarar el partit amb les ganes de seguir lluitant per ser a dalt a final de temporada.
Primera part: Partit dens
A diferència del que és costum a La Vila de Gràcia, el partit ha començat amb poca intensitat i claredat en el joc. Tal i com va passar a la primera volta al Xevi Ramon, els maresmencs han tractat d’encomanar a l’Europa el seu joc per tal de no deixar-los pensar amb claredat i aprofitar les ocasions de contraatac. Amb això, cap dels dos equips ha aconseguit dominar la pilota amb prou contundència com per fer una passa endavant i la primera acció de perill no ha arribat fins al minut 10. Ha estat dels locals, amb un remat de cap d’Óscar Muñoz que no trobat porteria.
Quatre minuts després, Guzman ha rebut la pilota al balcó de l’àrea i, després d’un control molt estètic amb el pit, ha fet un xut molt potent que ha marxat fora per ben poc. Javi Lara ha estat el següent en intentar-ho al minut 19, però aquest cop Imanol ha pogut aturar una pilota que no ha aconseguit sorprendre ningú. El Vilassar, molt ben situat al darrere, no posava les coses senzilles a un Europa que tractava d’encarar la defensa rival, sense èxit. Però al minut 31 s’ha produït la jugada clau del partit. Valderas ha trobat el forat per controlar la pilota dins l’àrea i Marc l’ha fet caure. Penal clar que Óscar Muñoz s’ha encarregat d’executar i fallar, perquè el porter maresmenc ha estat capaç d’endevinar la trajectòria de la pilota per refusar-la. Però quan un jugador està en gràcia ho demostra partit rere partit i Àlex Cano, ha estat el més llest de la classe per caçar la pilota i enfonsar-la a la xarxa.
Amb l’1-0 al marcador, el Vilassar ha estirat tímidament les línies per intentar sorprendre l’Europa, però no ha estat més que un miratge. A poc a poc, el partit s’ha tornat a serenar i ni uns ni altres han trobat la claredat en el joc. Tot i així, al minut 44 Uri podria haver empatat en un remat de cap que s’ha estavellat al pal i que ha acabat blocant Eloi.
Segona part: Migcapisme absolut
La represa ha començat amb el mateix ritme que el final de la primera, però a partir del minut 51 l’Europa semblava haver trobat l’espurna que li faltava i Diego ha pogut fer el segon en un xut creuat que ha marxat fora. Un minut més tard, Rovira ha rematat dins l’àrea una pilota centrada per León, però ha marxat fregant el pal i, segons després, Óscar Muñoz no ha pogut superar el porter Imanol en un xut forçat del davanter local.
Passada aquesta envestida gracienca, el partit s’ha calmat una altra vegada i la pressió d’ambdós conjunts al mig del camp ha fet impossible drenar jugades d’atac amb cara i ulls. L’Europa ha seguit dominant lleugerament el joc, però el control no ha estat suficient per converir-lo en ocasions perilloses. De fet, ha estat el Vilassar qui ha pogut empatar en el seu únic atemptat a la porteria d’Eloi. Al minut 82, Uri Martin ha rematat de cap dins l’àrea però la pilota ha acabat fora.
Al final, victòria per la mínima de l’Europa que ha demostrat que també sap guanyar en partits travats en els que els petits detalls són els que acaben decantant la balança cap a un o altre costat.
La fitxa del partit
- CE Europa: Eloi, Aitor Torres, Víctor Duran, Cano, León, Javi Lara (Alberto, 88′), Valderas, Guzman, Rovira (Camacho, 76′), Óscar Muñoz (Epitié, 69′) i Diego.
- UE Vilassar de Mar: Imanol, Adri, Uri, Barry, Marc, Navarro (Uri Martin, 70′), Edu, Urbano (Aitor, 13′), Àlex, Youssef i Luque (Quim Solano, 50′).
- Àrbitre: Robas Bondia (Baix Llobregat). Ha ensenyat targeta groga als locals Valderas, Cano, Óscar Muñoz, Diego i Aitor Torres i als visitants Quim Solano i Marc.
- Gols: 1-0, Cano (32′).
- Incidències: 800 espectadors al Nou Sardenya
dissabte, 2 de febrer del 2013
Mantenir la tensió
Podeu llegir la prèvia del Balaguer-Montañesa, a lajornada.cat
Mantenir la tensió
El calendari ha volgut que Balaguer i Muntanyesa, dos dels equips que encara no han perdut en aquesta segona volta, s’enfrontin en un duel que presenta multitud d’alarmes i que pot trencar la dinàmica positiva i ascendent d’un dels dos conjunts.
Els locals arriben a aquest partit amb la salvació a només quatre punts després de salvar els mobles a Can Peixauet. El Municipal, que ja va veure com els noguerencs endossaven un contundent 4-0 al Júpiter ara fa dues setmanes, espera que el Balaguer torni a treure la seva millor cara per superar la Muntanyesa, un rival directe en la lluita per la permanència.
Tot i la seva encara delicada situació, els de Nou Barris respiren amb més tranquil·litat que no pas els lleidatans, ja que no perden un partit des del 16 de desembre. Una ratxa positiva que els ha portat a sumar 22 punts i que els deixa a 4 punts del pou. Tot i que, a priori, l’escenari podria semblar favorable als barcelonins, la regeneració mental que ha mostrat el Balaguer en els darrers encontres contribuirà a posar molt difícils les coses a una Monta que haurà de seguir lluitant per evadir el descens.
Per a aquest encontre, els homes de Juanjo Tenorio tindran una baixa molt sensible, la de Jerson, que aquesta mateixa setmana ha fet un salt de gegant a Segona B, fitxant pel Badalona. Però la batalla més interessant pot ser la que disputi el davanter centre visitant, Sascha Andreu, amb la defensa vermella, que haurà de vetllar per mantenir la porteria a zero i confiar en l’eficàcia dels seus homes gol.
Amb poc menys de mitja lliga per disputar-se, el resultat d’aquest encontre no tindrà repercussions immediates, però sí que pot ser clau per al desenllaç d’una competició igualada que pot veure’s abocada al desempat final per no baixar.
Mantenir la tensió
Balaguer i Muntanyesa disputen aquest dissabte un duel d’aquells que poden ser determinants a final de temporada. Els de la Noguera, que no han perdut en l’inici de la segona volta, volen fer caure una ‘Monta’ que també camina en positiu.
 |
| Qui controli millor els petits detalls s’endurà el partit // LA MANYANA |
El calendari ha volgut que Balaguer i Muntanyesa, dos dels equips que encara no han perdut en aquesta segona volta, s’enfrontin en un duel que presenta multitud d’alarmes i que pot trencar la dinàmica positiva i ascendent d’un dels dos conjunts.
Els locals arriben a aquest partit amb la salvació a només quatre punts després de salvar els mobles a Can Peixauet. El Municipal, que ja va veure com els noguerencs endossaven un contundent 4-0 al Júpiter ara fa dues setmanes, espera que el Balaguer torni a treure la seva millor cara per superar la Muntanyesa, un rival directe en la lluita per la permanència.
Tot i la seva encara delicada situació, els de Nou Barris respiren amb més tranquil·litat que no pas els lleidatans, ja que no perden un partit des del 16 de desembre. Una ratxa positiva que els ha portat a sumar 22 punts i que els deixa a 4 punts del pou. Tot i que, a priori, l’escenari podria semblar favorable als barcelonins, la regeneració mental que ha mostrat el Balaguer en els darrers encontres contribuirà a posar molt difícils les coses a una Monta que haurà de seguir lluitant per evadir el descens.
Per a aquest encontre, els homes de Juanjo Tenorio tindran una baixa molt sensible, la de Jerson, que aquesta mateixa setmana ha fet un salt de gegant a Segona B, fitxant pel Badalona. Però la batalla més interessant pot ser la que disputi el davanter centre visitant, Sascha Andreu, amb la defensa vermella, que haurà de vetllar per mantenir la porteria a zero i confiar en l’eficàcia dels seus homes gol.
Amb poc menys de mitja lliga per disputar-se, el resultat d’aquest encontre no tindrà repercussions immediates, però sí que pot ser clau per al desenllaç d’una competició igualada que pot veure’s abocada al desempat final per no baixar.
Fitxa tècnica (Alineacions Probables)
- Balaguer: Nogués; Ruben Egea, Giribet, Joan Martínez, Julià, Jordi Benet, Andreu Martínez, Albert Llamas, Iban Parra, Isaac i Galceran.
- Muntanyesa: Cocera; Ferran melich, Uri Escabrós, Borges, Héctor; Dani Sánchez, Sascha, Uri Miralles, Nils, Ruben Giménez, Daniel Garcia.
- Àrbitre: Vicente Alexandre Muñoz Baquero (Terrassa)
- Data: Dissabte 2 de febrer a les 17.00h al Municipal de Balaguer.
divendres, 1 de febrer del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)