Futbol: passió que agermana rivals

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Futbol: passió que agermana rivals

L'afició de la Montanyesa felicita el rival vencedor // CARLES GARCIA

Diuen que el futbol és l’opi del poble, una passió de multituds que ens encega als seus amants i ens fa viure únicament i exclusivament per a ell. Tot i que alguns aficionats potser donem aquesta imatge (totalment irreal en la seva majoria), hi ha determinats fets i actes que ajuden a demostrar que el futbol, per bé que una veritable passió, tan sols és un joc.

Un d’aquestes exemples és l’ambient que es va viure diumenge passat al Municipal de Nou Barris pel partit entre la Muntanyesa i el Sestao River, on finalment van ser els bascos els que van aconseguir l’objectiu de pujar de categoria.

Dissabte vam veure unes imatges lamentables a Níjar, on els aficionats almeriencs havien fet un setge real als catalans, que estaven aconseguint l’ascens després de tants anys d’intentar-ho. També va ser diumenge, poc després de la celebració del Sestao al Nou Barris, que a l’Argentina el descens de River Plate provocava veritables aldarulls tant dins el Monumental com a les rodalies de l’estadi. Però els qui fan aquestes coses no s’haurien de considerar veritables amants d’aquest esport, ni del club pel que diuen sentir els colors, ni de cap esport en general. Són actituds imperdonables i que no es poden permetre. Són actitutds que ni representen la majoria ni els ideals del futbol.

Tornant al que és el tema central central de l’article, a Nou Barris es va veure i es va demostrar que el futbol tan sols és això al cap i a la fi. El camp ple, fins a la bandera. Abarrotat. Les portes tancades perquè no hi podia entrar ni sortir ningú. I a la graderia un ambient de pel·lícula.

A un cantó hi trobem 3.000 aficionats locals, i ocupant un gol i mig lateral vora 200 seguidors bascos. Absolutament tothom va cantar, va animar i va patir durant el partit, però en cap moment ningú es va encarar amb ningú. La única taca va ser quan un aficionat de la Monta va llançar sobre el terreny de joc una ampolla d’aigua, però immediatament la resta de la tribuna el va escridassar dient que això no es feia, que això no forma part del joc ni és el que a Nou Barris es vol mostrar.

Amb el partit ja dat i beneït la imatge de l’afició barcelonina cantant “Que boti, que boti el Sestao” amb l’afició visitant botant i aplaudint va ser de pell de gallina. I quan l’àrbitre ja havia assenyalat el final i els bascos s’abraçaven i celebraven l’ascens, absolutament totes les ànimes que hi havia dins el camp van aplaudir el conjunt guanyador mentre les dues aficions es repartien salutacions de germanor.

Això sí que és futbol. Un joc. Apassionant i pacífic. Unificador i de germanor.