El veritable rival

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió a laJornada.cat

El veritable rival


Dissabte passat els ulls de la majoria de culers van estar posats sobre el partit del Santiago Bernabéu, un cop el Barça havia certificat la seva victòria per 5-1 davant l’Athletic Club. No és d’estranyar que, després de les darreres temporades, el Real Madrid segueixi al punt de mira de molts barcelonistes tot i ser a 11 punts de distància.

A banda d’això, el partit del club merengue despertava un especial atractiu perquè el rival dels blancs no era ni més ni menys que el perseguidor, fins ara, incansable, del Barça: l’Atlético de Madrid. Amb la victòria local, que manté el Madrid a 11 punts i posa terra de per mig amb els colchoneros eixamplant la diferència fins a 6 punts, el debat s’ha reobert.

Si mirem la taula que marca les posicions queda clar que el rival a superar és l’equip que dirigeix Simeone, però si tractem de seguir una lògica que, probablement, en això del futbol no existeix, cal que tinguem en compte el Real Madrid de Jose Mourinho. Però si deixem els números a un cantó i pensem fredament què ha dut al Barça a trobar-se en aquesta situació idíl·lica quan només han passat 14 jornades de lliga veurem que el veritable rival dels homes de Tito Vilanova són ells mateixos.

Se n’ha parlat molt, del joc de l’equip, de l’elevat número de gols encaixats (16) i de certs moments de desconnexió que solucionen Messi i “la flor al cul de Tito”, encara que aquesta darrera mai no ha tingut credibilitat en aquesta secció del diari. Però tot i això, que el Barça hagi sumat 40 punts de 42 possibles no és fruit de la casualitat. El millor inici de Lliga de la història té una explicació i és ben senzilla: els jugadors han mantingut el bloc professional (deixant de banda problemes personals i rumors que circulen des de la premsa madrilenya) i s’han sabut adaptar sense problemes a un canvi d’entrenador que no ha resultat ser tan traumàtic com s’esperava.

El joc que ens va enamorar a tots a Wembley fa dues temporades ha perdut en grandiositat i preciosisme, però si comparem aquest Barça amb qualsevol dels altres que han guanyat i fet coses importants, continua sent un dels millors. És per això que si l’equip segueix fent pinya i ni les cames ni el cap comencen a fallar, aquesta lliga no s’escaparà facin el que facin els 19 que vénen pel darrere.

Fredor absoluta (1-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-1 Castelldefels, a laJornada.cat

Fredor absoluta (1-1)

Europa i Castelldefels s’han repartit els punts en un partit que no ha ofert gaire ocasions de gol als espectadors que han desafiat el fred per anar al Nou Sardenya 

Marc Ramírez ha estat un dels homes del partit // ALEX GALLARDO

Europa i Castelldefels arribaven al partit d’aquest matí en dues situacions ben diferents. Els locals, viuen des de fa més d’un mes a la zona de play-off mentre que el conjunt mariner sobrevola les portes del descens des de fa setmanes.

Amb un canvi d’entrenador i jugadors que han entrat i sortit del club, els homes d’Eloy Martínez necessitaven, com a mínim, oferir símptomes de millora al Nou Sardenya.

 

Primera part: Fred

Els jugadors de l’Europa han saltat al terreny de joc amb una samarreta d’ànims a Cebri, el davanter centre referència de l’equip, que va caure lesionat fa dos diumenges en el partit davant el Santboià i que es perdrà el que resta de temporada. Una baixa que ja s’ha començat a notar aquest matí a l’estadi quan després de 10 minuts ni uns ni altres havien generat encara cap ocasió de gol ni havien gaudit d’una arribada amb perill a la porteria rival. La primera l’ha tingut Guzman al minut 14, amb un xut des de la frontal de l’àrea que ha marxat molt desviat.

No ha passat res més fins al minut 20, en què després d’un primer xut d’Uri, Rafa Leva ha deixat la pilota morta dins l’àrea i el lateral José Santos ha arribat com un esperitat, per empentar-la i fer el 0-1. Tot i el gol, la situació de partit ha trigat en canviar i la igualtat ha seguit regnant sobre la gespa durant variïs minuts. A poc a poc, l’Europa, que només feia sensació de perill a pilota aturada, s’ha començat a estirar, però la defensa marinera, molt ben situada, ha impedit qualsevol reacció. Al minut 44, Diego ha rebut una pilota al cantó esquerre de l’àrea de Marc Ramírez, però el seu xut tou, no ha complicat al porter.

 

Segona part: Desglaç lleuger

La represa ha començat amb un canvi totalment ofensiu per part de Pedro Dólera. Epitié, que segons el tècnic no estava per jugar més de 20 minuts, ha entrat al camp substituïnt Valderas per aportar força a la davantera. Tot i així, la primera acció destacada ha tornat a ser a pilota aturada. Javi Lara ha xutat una falta directa des de la frontal que Marc Ramírez, debutant i heroi del Castelldefels, ha aturat in extremis.

Amb el pas del minuts, l’Europa s’ha anat fent amb el control de la pilota, però la pressió defensiva del Castelldefels feia inútil l’estirada gracienca. Al minut 70, l’entrenador local ha tornat a moure la banqueta amb un canvi arriscat. El capità Delmàs ha saltat sobre el terreny de joc en lloc d’Édgar, de forma que el conjunt escapulat s’ha quedat amb una defensa de tres homes. L’aposta ha sortit pràcticament rodona. Tot i que Gilberto podria haver sentenciat amb un xut llunyà que ha agafat Rafa Leva descol·locat i que ha hagut de recuperar la seva posició per enviar la pilota a córner, el Castelldefels ha començat a patir.

Al minut 75, Delmàs ha tingut una oportunitat amb un xut des de fora de l’àrea que s’ha perdut per damunt del travesser. Però només deu minuts després, el capità ha vist a Camacho desmarcat, que ha apurat fins a la línia de fons, per deixar la pilota enrere a Diego, qui s’ha encarregat de transformar l’empat.

L’Europa ho ha seguit intentant i, fins i tot, podria haver voltejat el marcador a un minut del final, en una acció dins l’àrea en la qual Epitié no ha aconseguit rematar amb claredat.

Al final, repartiment de punts i resultat just en un partit amb poques ocasions i que no quedarà massa temps en la memòria dels aficionats.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva, Édgar (Delmàs, 70′), Víctor Duran, Cano, León, Valderas (Epitié, 46′), Guzmán, Javi Lara, Rovira, Camacho i Diego
• UE Castelldefels: Marc Ramírez, José Santos, Marc Martínez, Mario, Uri, Montilla, Jorge Sánchez, Gilberto, Naoufal (Sergio Prieto, 92′), Roldán (Gordillo, 75′) i Édgar Doblas (Sani, 65′)
• Àrbitre: Barceló Roca (Girona). Ha ensenyat targeta groga al local Guzmán i als visitant Mario i José Santos.
• Gols: 0-1, José Santos (20′); 1-1, Diego (85′).
• Incidències: 650 espectadors al Nou Sardenya.

Manlleu-Europa, ‘play-off’ en estat pur

Podeu llegir la prèvia del Manlleu-Europa, a laJornada.cat

Manlleu-Europa, play-off en estat pur

Manlleu i Europa es veuran les cares aquest diumenge en el duel directe de la part alta. Amb un sol punt de diferència entre ells, lluitaran per no perdre l’estela de Cornellà i Olot.

L’Europa demana pas per aferrar-se al ‘Play Off’ // CARLES GARCIA

Si en els darrers anys hi ha hagut una frase per descriure un enfrontament entre osonencs i graciencs aquesta ha estat “partit amb gols”. I és que en les tres últimes temporades Manlleu i Europa han fet un total de 21 gols en 6 partits. D’aquests, 12 han estat pel Manlleu i 9 per l’Europa, amb un balanç de 3 victòries manlleuenques, 2 empats i 1 victòria pels escapulats, que no guanyen al conjunt que enguany dirigeix Jordi Dot des del 16 de desembre de 2009, quan tots dos es van enfrontar a Osona la jornada 17 de la temporada 09/10, amb un resultat d’1-3 per l’Europa.

Els de Pedro Dólera ho tindran complicat aquesta setmana si volen capgirar la dinàmica negativa amb el Manlleu, doncs diumenge passat Cebri, el davanter centre de referència, va patir una greu lesió que el tindrà allunyat dels terrenys de joc pràcticament fins la propera temporada. Així doncs, l’Europa haurà de confiar en l’estat de forma d’Epitié, que no va poder jugar el darrer partit per lesió, i sobretot en Roberto Camacho, l’actual màxim golejador de l’equip i home amb més minuts disputats. L’ex del Vilanova ha estat també, fins ara, titular en tots els partits de lliga.

El Manlleu, en canvi, recuperarà pel partit a dos homes importants com ho són Putxi i Archi que no van poder jugar a La Pobla per sanció. Precisament a terres tarragonines va ser on el homes de Jordi Dot van perdre la tercera plaça de la classificació per culpa d’un gol de Carbià, a 7 minuts del final. Aquest diumenge, a casa i davant la seva afició, els osonencs voldran recuperar el podi de Tercera davant un Europa crescut i moralment molt fort que no posarà les coses senzilles gràcies a una línia defensiva molt compacta que lidera Víctor Duran. El més que possible retorn de Cano a l’eix serà un altre handicap pels davanters locals. Baruc Nsué haurà de trobar la fòrmula correcta per atemptar contra Rafa Leva i tenir companys prou llestos per ajudar-lo al davant.

Si es compleixen les expectatives d’aquest matx, els aficionats que siguin diumenge al Municipal de Manlleu veuran un partit elèctric, atractiu i amb alternatives que servirà per dictaminar l’ocupant de la tercera plaça i millor perseguidor de Cornellà i Olot, al final de la jornada.

La fitxa prèvia (alineacions probables)

• AEC Manlleu: Barragán, Manu Moreno, Archi, Masoliver, Masó, Putxi, Ivan Fernandez, Baruc, Ivan Guzmán, Manel Sala i Sergio Ginés
• CE Europa: Rafa Leva; Édgar, Víctor Duran, Cano, Aitor Torres; Mañosa, Javi Lara, Guzmán, Rovira, Camacho i Romero.
• Estadi: Municipal de Manlleu
• Data: diumenge, 25 de novembre. 16.30 h
• Àrbitre: David Congost Larrosa (Sabadell)

Cebri diu adéu a la temporada

Podeu llegir la notícia sobre la lesió de Cebri, a laJornada.cat

Cebri diu adéu a la temporada

El davanter del CE Europa serà baixa durant aproximadament sis mesos, després de la lesió que va patir diumenge passat al Nou Sardenya davant el Santboià.

El jugador va ser retirat en camilla al minut 54 de partit // CEEUROPA.cat

El pitjor dels temors per als aficionats de l’Europa s’ha fet realitat. Cebrià Queralt, ‘Cebri’, davanter centre del conjunt gracienc, estarà aproximadament uns sis mesos de baixa després de patir una lesió greu diumenge passat en el partit davant el Santboià.

El jugador es va trencar el lligament creuat anterior del genoll en una jugada desafortunada en què va caure malament després de saltar amb el porter rival. Les proves realitzades avui dijous al punta escapulat apunten a una llarga recuperació. La segona en any i mig, després que el 10 d’abril de 2011 es trenqués tíbia i peroné en una altra acció fortuïta al Sagnier.

“L’emperador no porta roba”

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió a laJornada.cat, en aquest enllaç:

L'emperador no porta roba

Pare, mare… el dia 2 de gener vull anar a veure el Catalunya-Nigèria. Un partit que no serveix per a res i que ens enfronta a una selecció amb menys glamour que la nostra samarreta.

A més a més, com que en tres dies Barça i Espanyol juguen la lliga al Camp Nou, segur que els clubs fan pressió perquè no juguin Xavi, Piqué, Verdú, Cesc ni Sergio Garcia. És una oportunitat única per anar fins a Cornellà-el Prat! Amb els Ferrocarrils que surten de Plaça Espanya, és clar.

Pares, pares, que Nigèria és l’equip número 58 del rànquing de la FIFA! Penseu que al Mundial hi ha suposadament els 32 millors. No us sembla increïble poder veure jugar un equip internacional que patiria contra el Racing de Santander? I podrem treure les estelades i cridar que estem de festa esportiva nacional mentre ens freguem les mans per aguantar el fred d’any nou. Cridarem que volem ser independents; veurem en Cruyff, si decideix aixecar-se de la banqueta durant el partit; i el món observarà com juguem i a què juguem mentre s’empipen a Madrid, com si en López Tena parlés al Congrés dels Diputats.

Al dia següent, veurem els gols d’en Deulofeu a la tele, que és del Barça però no apassiona tant com Messi. I fins l’any vinent no ens tornarem a recordar que tenim una selecció que juga cada Nadal per… allò que… el que fem quan… Pares, per què juguem contra Nigèria? Per què no invertim els diners d’aquest partit en potenciar la base i categories petites del futbol mentre la gent demana l’oficialitat al carrer i els polítics i la Plataforma fan feina als despatxos?

Ho he pensat millor. Pare, mare… vull anar a veure la selecció de corfbol. Demanem al món l’oficialitat de Catalunya a l’esport animant els jugadors que ja competeixen de veritat. Per veure en Xavi ja anirem al Camp Nou…

Al final, els nens sempre aconsegueixen veure-hi més enllà que els adults.

L’Europa cinta una victòria èpica (2-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-1 Santboià, fent click en aquest enllaç:

L'Europa cinta una victòria èpica (2-1)

Europa i Santboià han signat un encontre brillant amb emoció de principi a final que s’ha acabat decantant pels de casa.

Rovira i Camacho pressionen un jugador rival // ÀNGEL GARRETA

El partit que ha enfrontat aquest migdia a Europa i Santboià era, sense dubte, un dels plats forts de la 12a jornada i, com a tal, no ha decebut ningú.

Els locals volien mantenir-se a la zona alta i aprofitar una possible ensopegada del Manlleu (que s’ha acabat complint) per escalar fins a la tercera posició de la classificació. Pel seu cantó, el Santboià necessitava sumar tres punts per deixar enrere la ratxa negativa i acostar-se a les places honorífiques de Tercera.

Primera part: Domini altern i estocada visitant

El partit ha començat a rodar amb un ritme molt intens per part de dos conjunts que se sabien capacitats per superar el seu adversari i volien fer-ho jugant la pilota. D’aquesta manera al minut 2 de joc Édgar ha tingut la primera ocasió dels locals amb un xut des de la frontal que ha acabat a la graderia. La rèplica dels homes de Miguel López no s’ha fet esperar i a la jugada següent el Santboià ho ha provat a pilota aturada amb una acció fàcil per Rafa Leva.

Amb un joc terrestre agraït per a l’espectador que avui era el Nou Sardenya, l’encontre no ha trobat un dominar clar fins ben entrat el minut 20 en què l’Europa ha començat a controlar la possessió de la pilota per decantar la balança del seu cantó. Romero podria haver obert la llauna gràcies a un remat de cap dins l’àrea molt forçat per la defensa visitant, que ha acabat fora. Però qui ho ha aconseguit ha estat ‘el cueta’ Jordi Martínez a la jugada immediatament següent. Corria el minut 25 quan el davanter del conjunt vermell ha caçat un refús de la defensa per batre el porter local i fer pujar el 0-1 al marcador.

Amb desavantatge al marcador l’Europa s’ha crescut i, en primera instància, això ha generat l’enduriment del joc per part dels dos equips durant un parell minuts de descontrol arbitral, en què el col·legiat ha decidit no assenyalar absolutament res. Poc a poc, i després que Javi Lara patís un trau a la cella esquerra la tensió s’ha calmat i l’Europa ha recuperat el domini del partit. Tot i això, els del Baix Llobregat podrien haver eixamplat diferències de no ser per Rafa Leva que ha tret una pilota enverinada a Del Moral en un mà a mà que ha fet saltar més d’un marcapassos.

Tot i intentar-ho de diverses maneres el gran replegament defensiu del Santboià en perdre la pilota ha fet impossible que els graciencs poguessin moure el marcador abans de la mitja part.

Segona part: Remuntada de força i coratge

A la represa, l’Europa ha seguit dominant la possessió de la pilota i el partit en general per trobar un gol matiner que pogués permetre capgirar el marcador. Rovira ha estat el primer en intentar-ho als cinc minuts amb un xut ras i molt potent des de la frontal que Jaume Albert ha desviat a córner. Poc després, quan corria el minut 54 s’ha produït la notícia negativa de la jornada. El davanter escapulat, Cebri, ha tingut una mala caiguda en una pugna aèria per la pilota que li ha costat el seu genoll dret. Guzmán ha entrat immediatament al terreny de joc i, quan no feia ni un minut que corria sobre el verd, ha engaltat una pilota des de la frontal que ha sorprès tothom i que ha significat l’empat a 1.

El canvi en el marcador no ha suposat un canvi en el partit i els homes de Pedro Dólera han seguit ofegant un Santboià desinflat i que no ha reaccionat fins al minut 75. Amb el partit igualat altra vegada qualsevol dels dos es podria haver endut la victòria, però la fortuna s’ha volgut posicionar del cantó de l’Europa. Al minut 82, Camacho ha signat una cursa esplèndida per la banda esquerra que ha culminat amb un remat pràcticament sense angle que s’ha colat al fons de la porteria visitant.

El Nou Sardenya ha explotat d’alegria i el tècnic europeista ha fet entrar immediatament al central Cano, recuperat d’una lesió, per guanyar contundència. Els de Miguel López ho han intentat fins al darrer sospir i fins i tot han reclamat un possible penal de Javi Lara a Jordi Martínez al darrer minut quan el davanter ha caigut dins l’àrea. Una acció que l’àrbitre no ha considerat suficient com per a assenyalar pena màxima.

Al final, victòria molt treballada d’un Europa excels que ha treballat amb la màxima intensitat des del primer minut fins a l’últim davant d’un Santboià molt dur de pelar i que es situa en una mitja taula que no reflexa el potencial real de la plantilla.

El podi dels millors

1- Camacho (CE Europa): El jugador escapulat ha estat determinant durant tot el partit i ha demostrat per què juga més que ningú. Ha fet un recital a la zona de mitjos i ha contribuït en atac quan Cebri s’ha hagut de retirar lesionat. El seu partit ha culminat amb el gol que donava la victòria al seu equip.

2- Heredia (FC Santboià): La paraula que defineix el migcampista del conjunt vermell és omnipresent. Ha estat a tot arreu i atent per evitar que les emvestides de l’Europa provoquessin un mal major.

3- Romero (CE Europa): El jove extrem europeista ha tornat a ser titular i no ha decebut. Ràpid i àgil tan físicament com mental ha estat un dels elements més desequilibrants del conjunt gracienc a l’hora de crear perill a la porteria de Jaume Albert.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Édgar, Alberto, Víctor Duran, Aitor Torres; Valderas, Javi Lara, Camacho; Rovira (Cano, 85′), Cebri (Guzmán, 54′) i Romero (Diego, 66′).
• FC Santboià: Jaume Albert; Isaac, Dani Iglesias (Javi Calvo, 59′), Erencia, Fran (Joel, 72′), Heredia, Del Moral (Cristian, 62′), Ivan Díaz, Jordi Martínez, Jaime i Sergio.
• Àrbitre: Quintana Carmona (Girona). Ha ensenyat targeta groga als locals Javi Lara, Valderas, Rafa Leva i Alberto i als visitants Sergio i Jordi Martínez.
• Gols: 0-1, Jordi Martínez (26′); 1-1, Guzmán (55′); 2-1 Camacho (82′).
• Incidències: 1200 espectadors al Nou Sardenya. El CE Europa ha presentat el seu futbol base a l’afició gracienca el mateix dia en què ha organitzat un recapte solidari d’aliments. Abans del partit s’ha guardat un minut de silenci en memòria de la sòcia número 3, Maria Cinta López, i de l’exentrenador Carlos Pacheco.

Oh, Amèrica

 Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió, a laJornada.cat

Oh, Amèrica

En un dia com avui, en què a milers de quilòmetres de Catalunya els ciutadans dels Estats Units decideixen una part del nostres destins en un món tan globalitzat, és inevitable no fer una ullada al país de les barres i les estrelles. Ja sigui perquè els apreciem tant que els faríem sants o que els odiem fins a la mort, avui ressalten encara una mica més que la resta del món. I si no, que ho expliquin als periodistes catalans que han decidit fer les maletes per anar cap allà per viure-ho de primera mà.

Deixant la política de banda, que darrerament no fa més que crear úlceres d’estómac quan la barregem amb l’esport, avui vull ser oportunista (com ja sol passar en aquesta professió) i esplaiar-me afalagant el xou i l’espectacle que hi tenen muntat esportivament. I és que al país més important d’Amèrica del Nord les coses funcionen d’una altra manera. Potser de tal forma que es visqui tot amb un aire més empresarial, per dir-ho d’alguna manera, però que afavoreix l’espectacle.

Als EUA hi ha quatre esports nacionals: futbol americà, bàsquet, beisbol i hoquei sobre gel. I la resta, van fent. Més o menys com passa aquí amb el futbol… i prou. El sistema de competició és totalment diferent al que coneixem a Europa i és que es viu tot en grups, com si la competició fos sempre un mundial, que afavoreix els millors classificats i amb un millor balanç al final d’una lliga regular que només serveix per entrar de ple a l’ESPECTACLE en majúscules que són els play-off, on pot passar qualsevol cosa. I el millor de tot, és que cada un d’aquests “esports nacionals” viu la seva fase final en una època de l’any diferent, de forma que no se solapen entre si.

És un altre món i una altra forma de fer, que no vull defensar per al nostre model pel fet que allà les lligues estan tancades quant a ascensos i descensos, però de la qual en podríem aprendre coses per tal de potenciar d’altres esports. Si realment Europa s’integra, com ens volen vendre, també seria maco ajuntar els principals esports i crear lligues europees a l’estil nord-americà, sempre i quan es poguessin mantenir les il·lusions de petits equips a arribar-hi algun dia. És clar que per a això encara ens queden batalles.

Allà són diferents i de vegades ens posen nerviosos, però les coses que fan ben fetes s’han de reconèixer. I si les podem adaptar al nostre estil de vida i manera de fer, per què deixar-ho passar?

L’Europa supera el Figueres i mira cap amunt (1-0)

 Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-0 Figueres, a laJornada.cat

L'Europa supera el Figueres i mira cap amunt (1-0)

L’Europa ha superat el Figueres en un partit molt igualat en el que qualsevol dels dos podria haver-se endut la victòria

Aitor Torres ha estat titular per primer cop aquesta temporada // CARLES GARCIA

Europa i Figueres han arribat al partit d’aquesta tarda amb dinàmiques similars i només un punt de diferència a la taula classificatòria. Els locals havien fet un desgast monumental dijous passat a Cornellà, on van caure davant el líder en el darrer sospir. L’equip empordanès, en canvi, arribava al Nou Sardenya després de superar la Pobla de Mafumet a Vilatenim.

Els dos tècnics, Pedro Dólera i Arnau Sala, sabien de les dificultats d’un partit amb tanta igualtat després d’haver jugat entre setmana, pel que han tractat de dibuixar una alineació el més favorable possible per intentar superar el contrincant a la classificació.

Primera part: Guerra de desgast

Tant uns com altres han saltat sobre el terreny de joc amb la mateixa intenció de fer-se amb el control de la pilota i pressionar el contrari amunt. Potser això ha generat les pilotades aèries en detriment del joc de toc que acostumen els dos conjunts. La primera ocasió de perill no ha arribat fins al minut 7 en una cursa de Guzman que li ha servit per rebre la pilota a l’espai i rematar en cursa. El xut, però, ha marxat molt per sobre de la porteria defensada per Reig.

L’Europa ha començat a dominar el partit, gràcies a la referència de Cebri i els defensors que Camacho i Rovira han arrossegat al seu voltant. Al minut 20, Alberto ha tingut l’ocasió més clara de la primera part en rematar una pilota a la sortida d’un córner, que s’ha perdut escassos centímetres per sobre del travesser.

El Figueres no ha trobat la reacció en tota la primera meitat i el conjunt gracienc només ha pogut obrir el marcador en un u contra u de Camacho amb Reig, que el porter empordanès ha aconseguit salvar per mantenir el 0-0 al descans.

Segona part: Despertar empornadès, gol gracienc

A la represa els homes d’Arnau Sala han sortit amb molta més empenta que els locals i això ha afavorit al futbol. El Figueres s’ha tret la pressió del damunt i ha començat a drenar jugades interessants i perilloses que no han deixat d’assetjar la porteria del retornat Rafa Leva. Precisament el porter escapulat ha salvat el seu equip en un mà a mà al minut 49 que podria haver canviat el partit totalment.

L’Europa estava tancat i no ha trobat la reacció fins que Rovira ha muntat un contraatac que podria haver estat mortal si Cebri hagués arribat al remat d’una passada a boca de canó. Amb aquesta tònica de domini visitant, els homes de Pedro Dólera han hagut de fer una volta al seu plantejament i Epitié ha substituït a Cebri per aportar força i cames fresques a la davantera. L’invent ha funcionat, ja que a només cinc minuts de l’entrada del davanter, quan l’electrònic marcava el 80 de joc i a partir d’un contraatac muntant després que Marc Mas fallés davant Rafa Leva, el 9 escapulat ha tingut una genialitat dins l’àrea  que ha culminat amb un xut creuat i ajustat al pal esquerre de Reig que el porter no ha pogut aturar.

El Figueres no s’ha vingut avall i ha demostrat per què porta tantes temporades aconseguint ascensos de forma consecutiva, però l’esquema defensiu europeista ha estat molt intens i, només en la darrera acció del partit, els visitants han trobat un forat que els ha permès enviar la pilota a Teixi davant la porteria buida. Per desgràcia figuerenca el davanter no ha aconseguit rematar.

Al final, victòria per la mínima d’un Europa molt treballador i que ha sabut adaptar-se a les circumstàncies del partit amb el cansament acumulat de tota una setmana i mitja.

El podi dels millors

1- Reig (UE Figueres): El porter del conjunt empordanès es podria haver coronat com l’heroi del seu equip si Ruben Epitié no s’hagués inventat una genitalitat per fer el gol en l’única jugada en la que no ha tocat la pilota. Reig ha estat molt atent sota pals durant tot el partit i ha estat capaç de rectificar a temps les petites errades. Davant el gol no hi ha pogut fer res.

2- Guzmán (CE Europa): El migcampista del conjunt gracienc ha estat el màxim generador de futbol de l’Europa, que quan no ha buscat la pilotada directa a Cebri l’ha cercat a ell. Tots els contraatacs que els de Pedro Dólera han tirat endavant durant el segon temps han passat per les seves botes.

3- Epitié (CE Europa): Ha entrat al minut 75 per substituir un Cebri desgastat pel partit i ho ha aprofitat. Amb només 5 minuts i cames fresques enmig d’un grup de jugadors cansats per la jornada intersetmanal n’ha tingut prou per inventar-se una jugada dins l’àrea que ha acabat amb el gol de la victòria local.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Mañosa, León; Javi Lara, Valderas (Delmàs, 70′), Guzmán; Rovira, Cebri (Epitié, 75′) i Camacho (Diego, 60′).
• UE Figueres: Reig; Busquets, Alforcea, Micaló, Cornellà, Murga, Pol Compte (Crous, 68′), Ferran (Argi, 62′), Marc Mas, Pedro (Teixi, 82′) i Marc Vila
• Àrbitre: Ávalos Barrera (Igualada). Ha ensenyat targeta groga als locals Alberto i Javi Lara i als visitants Ferran i Argi.
• Gols: 1-0, Epitié (80′).
• Incidències: 800 espectadors al Nou Sardenya.

Flors

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Flors

Cada setmana que passa escolto la mateixa cançó: Tito Vilanova té una flor al cul. Ja n’hi ha prou. No sé si és pitjor el monotematisme que gira entorn de la pilota d’or o això. L’ombra de Pep Guardiola és molt llarga i sembla que l’actual entrenador del Barça no en té prou amb igualar el millor inici de la història del club a la lliga per silenciar les comparacions (absurdes).

Potser és que compartir rècord amb en Louis Van Gaal (un senyor que va donar dies de glòria al Barça i que va deixar una tempesta de molts anys quan va marxar) no té glamour. Qui sap si no és per què Tito no és tan elegant ni atrau les noies que es pintaven el nom de Guardiola a la cara quan anaven al camp. La tranquil·litat no agrada en un club tan acostumat a tenir soroll al seu entorn. L’aficionat culer té mono de notícies, de titulars i de xivarri. On hi hagi l’Eto’o obrint la boca a Vilafranca que es tregui la resta…

Però l’excusa més repetida per tots els experts en futbol, que no sé què fan que no estan entrenant un equip de Champions, és que el Barça ja no juga igual. El Barça va perdre la lliga la temporada passada. I va caure a la Champions. I el que és més greu, sense enamorar com a Wembley. El joc estel·lar de la temporada 2010-2011 formarà part de la memòria col·lectiva durant molts anys. Passarà a la història com el millor equip del món. No hi ha dubte. Però l’equip de Tito Vilanova està signant uns números increïbles i setmana rere setmana demostra que lluita fins al darrer sospir per endur-se la victòria.

El futbol no és tan fàcil. Poc a poc els equips rival han madurat i ja coneixen l’estil del Barça. És totalment comprensible que els partits costin de treure. Però és que això ja ho deia “el gurú Guardiola”. Les imprecisions del dia del Dèpor formen part del futbol. El patiment contra el Cèltic també i la remuntada davant l’Spartak, sobretot.

Confio cegament que en Tito raona cada decisió que pren perquè ha valorat quines són les millors opcions. I que no jugui Bartra no el converteix en un criminal de guerra. Dissabte passat la porteria va quedar a zero amb un centre de la defensa que semblava improvisat. I tots contents.

Vilanova no té una flor al cul. L’entrenador del Barça en sap molt i s’ha rodejat d’un staff tècnic capaç d’assistir-lo millor que ningú. En Pep no hi és, així que oblidem-lo d’una vegada. Va ser maco, molt bonic. Però ja està. Ara tenim Tito i l’hem d’acceptar per poder-lo gaudir.

L’experiència acaba amb el Gavà (2-0)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-0 Gavà, a laJornada.cat

L'experiència acaba amb el Gavà (2-0)

L’Europa ha superat el Gavà en un partit amb poc futbol en què l’experiència ha estat un factor de pes

Camacho ha estat un focus d’atracció de jugadors rivals // CARLES GARCIA

El Nou Sardenya ha tornat a obrir les seves portes aquest matí un mes després del darrer partit del primer equip de l’Europa. Ho ha fet per rebre el Gavà d’Albert Poch, un rival que sempre ha estat complicat per al club gracienc.

El matí ha començat d’una forma immillorable per als locals amb dos homenatges destacats. El primer, un diploma que el club ha entregat als seus tres representats de la selecció catalana amateur (Cano, Rovira i León) per fer història amb la classificació per a la fase final de la Copa de Regions UEFA. El segon ha estat per als tres guardonats en la Nit de l’Esport a Gràcia. Àlex Delmàs, capità del primer equip, Sandra Teixidó, capitana del Femení A, i  l’Escola de Futbol han ofert a l’afició el seu premi.

Primera part: Ensopiment general

Amb els homenatges institucionals fets, el senyor Bergadà Braña ha marcat l’inici del partit i la pilota ha començat a rodar, tot i que ha estat amb un ritme lent i pesat. Cap dels dos equips ha aconseguit fer-se amb el domini ni la possessió de la pilota en uns minuts que s’han caracteritzat per les pilotades altes i el poc control del mig del camp. La primera jugada amb cert perill ha estat al minut 16. Després d’un córner local desaprofitat, el Gavà ha muntat un contraatac, que hauria glaçat el Nou Sardenya si Édgar no hagués estat atent i totalment concentrat per tallar-lo abans de deixar sol el seu porter davant un u contra u.

Amb aquesta acció semblava que el partit podia començar a animar-se, però no ha estat així i les úniques arribades amb perill abans del descans han estat a favor de l’Europa a pilota aturada. Primer, Cano ha aconseguit pentinar una pilota servida per Javi Lara, que ha obligat al porter Pacheco a volar per desviar-la. I uns minuts més tard, s’ha repetit la mateixa acció, però aquest cop amb un remat de León que ha marxat fora, ajustat al pal.

Segona part: Domini local i efectivitat dels revulsius

A la represa cap dels dos entrenadors ha volgut moure la banqueta i el partit ha mantingut la mateixa tònica d’ensopiment que els primers quaranta-cinc minuts. Al minut 11, però, Pedro Dólera s’ha aixecat com un esperitat de la banqueta i ha ordenat l’entrada imminent de Delmàs i Cebri al verd. Això ho ha canviat tot. El capità local ha aportat galons al camp i el davanter la velocitat que faltava dins l’àrea.

A poc a poc, l’Europa s’ha anat fent amb el control de la pilota davant un Gavà nerviós que no trobava sortida a la pilota i que ha generat excessives faltes prop de l’àrea. El punt fort dels graciencs. En una d’aquestes, Javi Lara ha decidit fer un xut directe que  Pachecho ha refusat a córner. Només un minut després d’aquesta acció el Gavà ha tingut la seva única ocasió del partit en la què pogut avançar-se gràcies a una cursa de Juanito, que aconseguit plantar-se a la frontal i xutar amb potència una pilota que ha acabat marxant alta. El conjunt escapulat s’ha mantingut ferm al darrere i amb un Camacho excèls els davanters han començat a rebre amb facilitat.

Encara amb l’empat a zero al marcador, el central local Cano ha pres mal en un xoc fortuït amb el porter visitant, que ha sortit amb els punys a refusar la pilota, i Alberto l’ha hagut de substituir. Un canvi que no ha afectat al rendiment d’un equip que cada vegada apretava més al rival. Al minut 83, el col·legiat ha assenyalat una falta prop de la frontal, molt criticada per la banqueta gavanenca, que Cebri s’ha encarregat de xutar per superar el porter i obrir la llauna amb un autèntic golàs. En la jugada immediatament següent Rovira ha pogut sentenciar en una internada dins l’àrea de la que només n’ha pogut treure un xut creuat. Però tan sols tres minuts després del primer gol, Cebri ha tornat a rebre la pilota en una passada a l’espai i no s’ho ha pensat dues vegades abans de superar a Pacheco per sota i fer el 2-0 definitiu.

Al final, victòria de mèrit per un Europa fort i forjat en l’experiència de la temporada passada davant d’un Gavà innocent, però competitiu.

El podi dels millors

1- Cebri (CE Europa): Tercer capità de l’equip i home gol recuperat. El davanter del conjunt gracienc ha saltat a la gespa a la segona meitat i, al costat de Delmàs, ha estat un dels factors clau per a la victòria. Ha aportat velocitat i mobilitat a la davantera i s’ha encarregat de fer els dos gols del partit. El primer en una falta picada magistralment i el segon gràcies a una molt bona desmarcada amb gran definició.

2- Édgar (CE Europa): El lateral dret segueix a to, com la resta dels seus companys de la línia defensiva. Contundent al darrere i persistent en aventures cap a l’atac, el jugador europeista ha tornat a demostrar per què ha jugat tots els minuts de lliga. A la primera meitat ha tallat un contraatac del Gavà, que de no encertar hauria situat el davanter rival totalment sol davant d’Eloi.

3- Camacho (CE Europa): El migcampista escapulat ha estat l’enllaç clau per a coordinar la defensa amb els homes d’atac. Amb més d’un toc de qualitat destacable, Camacho ha brillat sobre el terreny de joc.

La fitxa del partit

• CE Europa: Eloi; Édgar, Víctor Duran, Cano (Alberto, 70′), León; Valderas, Javi Lara, Camacho; Rovira, Epitié (Cebri, 56′) i Diego (Delmàs, 56′).
• CF Gavà: Pacheco; Joan, Vivó, Aitor (Zurita, 80′), Cervantes, Alabau, Cristian, Alegre, Juanito, David (Quiles, 71′) i Oriol
• Àrbitre: Bergadà Braña (Tarragona). Ha amonestat el local Valderas i els visitants Joan, Aitor, Cristian i Alegre.
• Gols: 1-0, Cebri (83′); 2-0, Cebri (86′).
• Incidències: 800 espectadors al Nou Sardenya.

La prèvia de Tercera: Una jornada per no quedar-se enrere

 Podeu llegir la prèvia de la J8 de Tercera Divisió, a laJornada.cat

La prèvia de Tercera: Una jornada per no quedar-se enrere

La lliga de Tercera Divisió comença aquest cap de setmana una minigira de tres jornades en tan sols 9 dies, degut al dia de competició intersetmanal per Tots Sants. L’objectiu dels equips és clar: sortir-ne vius. Per això, els caldrà començar amb bon peu.

El Manlleu intentarà assaltar la zona de play-off // ALEX GALLARDO

A banda del nostre partit destacat, el derbi Olot-Figueres, que es jugarà diumenge a les 17h, us portem la prèvia conjunta dels 9 partits restants de la vuitena jornada de Tercera Divisió.

La vuitena jornada obrirà el teló a dissabte a Balaguer a les 17h. L’equip de Juanjo Tenorio rebrà el Santboià, que, amb un partit més que els seus perseguidors, s’ha situat en la tan ansiada zona de promoció d’ascens. La tasca pels noguerencs no serà senzilla però confien en fer-se forts al Municipal per treure’n benefici immediat i fugir del descens.

Ja en diumenge, durant el migdia es jugaran fins a sis partits. A les 12h, a Els Canyars Castelldefels i Terrassa disputaran un duel que, vuit setmanes de competició després, segueix resultant atípica. Els de Miki Carrillo estan enfonsats a la cua de la classificació i necessiten sumar els tres punts per començar a veure-hi clar. Els locals tractaran d’aprofitar el mal moment dels egarencs per fer una altra passa endavant.

També a les 12h, a terres tarragonines la Pobla de Mafumet haurà de superar una prova de foc molt important si vol consolidar-se com a alternativa a la supremacia de Cornellà i Olot. Precisament, el Cornellà serà el rival dels poblencs en un partit que es preveu atractiu i disputat entre dos conjunts que tenen moltes butlletes d’acabar la temporada a la part alta.

A la mateixa hora (12h), només uns quilòmetres més avall, a Sant Carles de la Ràpita, La Devesa acollirà un partit dels que poden ser decisius a final de temporada: Rapitenca-Muntanyesa. Els barcelonins arriben motivats després de sumar un punt en el derbi ciutadà davant l’Europa mentre que els locals voldran fer bo el punt aconseguit diumenge passat a Santa Coloma amb una victòria davant la seva afició.

Encara en el mateix horari de les 12h, a La Vila de Gràcia, l’Europa se les haurà de veure amb un rival que sempre ha estat molt complicat: el Gavà d’Albert Poch. Els gavanencs han tingut un inici de lliga molt irregular, però voldran recuperar el bon camí en un escenari important com el Nou Sardenya després d’arrencar un empat a la Pobla. L’Europa de Pedro Dolera, haurà de defensar-se amb ungles i dents per evitar una desfeta a casa en un partit en el que necessitarà afinar la punteria.

A Rubí, també a tocar del migdia (12h), el Júpiter saltarà a la gespa de Can Rosés a disputar-li uns punts molt importants a l’equip vallesà, que podria començar a suar al final de la jornada si no aconsegueix un resultat favorable.

Mitja hora més tard, a les 12.30h, al Xevi Ramon de Vilassar de Mar, els maresmencs se les veuran amb la Gramenet, que tot i sumar un partit més se situa una plaça per sota dels locals. Amb la moral alta i tota l’empenta que rep al seu estadi, el conjunt blanc-i-vermell no se n’estarà de res a l’hora de plantar cara al conjunt colomenc, que també necessita els punts.

Ja en horari de tarda, a les 16.30, Vic i Vilafranca es trobaran en un encontre que pot començar a determinar els veritables objectius de cadascú. Els locals, necessiten una victòria per garantir-se la salvació la propera jornada mentre que els de Puchi intentaran escalar posicions ara que la zona noble encara queda a prop.

Tancant la jornada a les 17h, el Palamós rebrà el Manlleu a terres gironines amb l’objectiu de sortir del pou. Una empresa gent senzilla davant un rival que té el play-off a tocar i que, ben segur, no deixarà escapar la possibilitat d’assaltar-ho per mirar d’afiançar-s’hi.

El jugador a seguir: Àlex Delmàs (CE Europa)

Delmàs és història viva de l’Europa // CARLES GARCIA

El capità del CE Europa acaba de guanyar el premi al millor esportista masculí de l’any a la Vila de Gràcia. Això podria suposar una injecció directa en el nombre de minuts que el jugador ha disputat fins ara: un total de 222, amb només dues titularitats. I és que l’equip de Pedro Dólera està signant un notable inici de lliga, tot i els marcadors ajustats, en el qual la figura de Delmàs sembla convertida en un revulsiu amb força física i mental per transmetre-la als companys.

El guardó que el jugador va aconseguir el passat dijous és una mostra a un molt bon any esportiu i una carrera en el club escapulat més que meritòria. Més que suficient com per mirar de sumar en aquesta vuitena jornada una nova titularitat que ajudi al seu equip a començar el partit amb el punch necessari per estalviar-se problemes als minuts finals.

Jugadors sancionats

Benet (Balaguer), Micaló (Figueres), Venzal (Palamós) i Juan Molina (Vilassar).

La travessa de laJornada.cat

Local	Resultat	Visitant
Castelldefels	X	Terrassa
Palamós	X	Manlleu
Balaguer	2	Santboià
Vic	X	Vilafranca
Olot	1	Figueres
Pobla de Mafumet	X	Cornellà
Europa	1	Gavà
Rapitenca	X	Muntanyesa
Vilassar de Mar	1	Gramenet
Rubí	X	Júpiter

Àlex Delmàs, millor esportista de l’any a Gràcia

 Podeu llegir la notícia a laJornada.cat

Àlex Delmàs, millor esportista de l'any a Gràcia

El capità escapulat ha fet créixer la seva llegenda amb un premi amb el qual se’l reconeix per un bon any esportiu i una trajectòria a la Vila de Gràcia que ja s’ha allargat set temporades

Delmàs ha fet més gran la seva llegenda // ÀNGEL GARRETA (ceeuropa.cat)

El capità del CE Europa, Àlex Delmàs, va ser guardonat ahir al vespre com a millor esportista masculí de la Vila de Gràcia en la XV edició de la Nit de l’espot a Gràcia. D’entre més de 30 candidats, qui ja s’ha convertit en un dels jugadors més l’il·lustres de la història recent del club gracienc, va rebre amb honors un premi que ha considerat “molt prestigiós” i pel que s’ha mostrat molt content davant lajornada.cat: “M’ha fet molta il·lusió perquè és un premi molt reconegut.”

El jurat popular de la gala, composat per Èrika Villaécija, Nacho Solozábal, Joan Maria Batlle, Ramón Botet, Francesc Caralps, Maite Fandos, Elsa Blàsco i Víctor Collell van atorgar el premi al jugador en la que va ser la darrera categoria en desvetllar el guanyador i una de les més esperades d’entre els assistents. D’aquesta manera, la Vila de Gràcia ja ha reconegut oficialment a Delmàs com a peça important dins l’esport del barri.

A banda del reconeixement al seu capità del primer equip, l’Europa també va comptar amb la finalista a la categoria com a millor esportista femenina per a Sandra Teixidó, capitana del Femení A, i el premi a la millor iniciativa pedagògica per a l’Escola de Futbol.

Delmàs, candidat als premis Nit de l’Esport de Gràcia

Podeu llegir la notícia, a laJornada.cat

Delmàs, candidat als premis Nit de l'Esport de Gràcia

Àlex Delmàs pot fer encara més gran la seva llegenda viva dins l’Europa si el jurat de la Nit de l’Esport de Gràcia li otorga el premi al millor esportista masculí de l’any.

El capità europeista pot seguir fent història // CARLES GARCIA

Àlex Delmàs, el capità del CE Europa, pot seguir fent història aquesta nit. A les 19.30 hores, al Centre Artesà Tradicionàrius de la Plaça d’Anna Frank de la Vila de Gràcia, se celebrarà la XV Nit de l’Esport a Gràcia. Un acte en què el districte mostra el seu reconeixement a esportistes i entitats pel paper protagonitzat al llarg de tot un any.

D’entre els candidats a millor esportista masculí destaca la candidatura de Delmàs, un dels jugadors més il·lustres de l’Europa, que ja es va convertir la temporada passada en el cinquè jugador de la història del club amb més partits de lliga a les seves esquenes. La seva tasca esportiva dins el vestidor i sobre el terreny de joc, sumada a la seva implicació personal amb l’entitat, així com la bona imatge que hi ha del jugador a Tercera Divisió, han estat factors de pes perquè el jugador opti a aquest guardó.

Aquests mateixos reconeixements el van deixar també a les portes de ser escollit com a pregoner de les Festes de Gràcia del mes d’agost passat. El guardó que el jugador pot aconseguir aquest vespre seria tot un reconeixement a la seva carrera.

Maleïda mala sort

Podeu llegir, 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Maleïda mala sort


El Mundial de motociclisme encara no ha acabat, però sembla previsible que Jorge Lorenzo s’endurà el títol. Només una mala cursa, que no tindrà, o una caiguda podrien arreglar les coses per a en Dani Pedrosa, que enguany està signant la seva millor temporada a MotoGP.

La distància entre els dos pilots ara mateix és de 23 punts quan només en queden 50 en joc. Un abisme que no seria tan ampli si el circuit de Misano no s’hagués decidit a signar una dura sentència pel vallesà, que de sobte es va veure sobrevolant l’asfalt pocs metres després de la sortida perquè la moto d’Héctor Barberà va tocar la seva roda del darrere.

Tot i que la resposta del pilot ha estat la de continuar i anar a per totes guanyant les tres curses immediatament següents a la de San Marino, la mala sort amb què va topar el pilot català en el que potser sí que era el seu any, difícilment podrà ser superada en el curt termini de dues curses. Austràlia i València hauran de decidir si volen donar un cop de mà a Pedrosa o atorgar el títol de campió del món 2012 a Lorenzo.

Des de la seva arribada a MotoGP l’any 2006, en Dani no ha acabat de convèncer més que els seus fidels i, de vegades, ni aquests, tot i no haver baixat mai de la 5a posició a la classificació general en un final de temporada. Dos subcampionats i dues terceres posicions semblen no ser suficients pel pilot que ja s’ha convertit en l’etern aspirant. Un etern aspirant que de no ser per la mala fortuna podria seguir somniant amb força, o fer somniar els seus seguidors, amb el títol de MotoGP.

En aquestes set temporades en Dani s’ha fet fort. Ha crescut i cada cop ha après a donar més sobre la pista. Si fins ara li havia faltat alguna cosa ben segur que en aquest mundial l’ha trobat. No caure en tota una temporada és una cosa que només fan els campions i de no ser per l’incident desafortunat amb en Barberà, el vallesà hauria completat totes les curses d’enguany. Queden 50 punts i poca esperança. Diuen que desitjar infortunis al rival és de mal perdedor o de mal competidor. Aquesta vegada, davant un pilot tan extraordinari com l’és en Jorge Lorenzo, no es pot fer altra cosa. Sembla impossible, però si per ventura el proper campió del món de MotoGP es diu Dani Pedrosa, s’haurà fet justícia.

Catalunya embelleix la història (1-2)

Podeu llegir la crònica del debut de la Selecció catalana amateur a Europa Ardenes 1-2 Catalunya, a laJornada.cat:

Catalunya embelleix la història (1-2)

Catalunya comença el seu camí europeu amb victòria davant el combinat de les Ardenes gràcies a dos gols de Rovira i Enric Gallego

Els jugadors abans de l’inici del partit // FCF @FCF_CAT

La selecció catalana ha disputat aquesta tarda el seu primer encontre oficial a nivell europeu gràcies a la classificació que van obtenir els jugadors de Tercera Divisió per a la Copa de Regions UEFA. El primer rival pels homes de Toni Almendros ha estat el combinat belga de les Ardenes. Un equip que, aparentment, no ha posat les coses senzilles als nostres jugadors.

Catalunya ha estat la primera a atemptar la porteria contrària amb un xut de Carlitos al minut 4, que ha marxat massa creuat. Però el primer llançament entre els tres pals no ha arribat fins al minut 11, en un tir de Putxi,  molt potent des de la frontal, que ha aturat el porter Debaty. Les Ardenes han reaccionat molt de pressa i en dos minuts han tingut les primeres ocasions de gol amb dues arribades que han acabat desviades.

Tromba catalana

Quan es complia el primer quart d’hora de partit les esperances catalanes s’han arreplegat entorn de Carlitos, l’encarregat de xutar un penal comès per Proesmans. Però per desventura per a la Selecció, el llançament ha marxat per damunt de la porteria rival. Tot seguit el combinat de les Ardenes ho ha tornat a intentar, encara que no ha trobat porteria fins al minut 28, amb un xut que el porter del Cornellà Íñigo, ha aconseguit aturar. Segons les informacions que rebíem des d’Ucraïna semblava que Catalunya era la dominant del partit i al minut 40 ha arribat el primer gol. León ha servit un córner que ha pentinat Pedro per acabar trobant la rematada final de l’europeista Ramon Rovira, que no ha desaprofitat l’ocasió i ha obert la llauna.

El mateix Rovira, però, ha estat el causant d’un penal contra Catalunya al segon minut del descompte, que el davanter ardenès, Cornet, s’ha encarregat de transformar per fer pujar l’empat al marcador just abans del descans.

Patiment i èxtasi

A la represa les arribades a porteria han disminuït respecte a la primera meitat, almenys durant els primers minut en què només s’ha creat una ocasió de perill per banda. Al minut 73, a partir d’una falta de Cristino, Catalunya ha tingut l’oportunitat de fer el segon amb un remat d’Enric Gallego. Un minut més tard, els homes de Toni Almendros també han gaudit d’un córner que no ha fructificat tot i l’intent de Cano.

Catalunya ho ha seguit intentant, amb el domini del joc, segons informava el compte oficial de Twitter de la Federació, però tot i la insistència el segon gol s’ha fet esperar i ha fet patir. Al minut 93, el jugador del Cornellà Enric Gallego ha donat els tres primer punts de la història per a Catalunya en una competició oficial europea gràcies a un xut potent des de la frontal de l’àrea que s’ha enfonsat al fons de la xarxa.

Al final, victòria in extremis de la Selecció que segueix somniant amb la classificació per a la següent fase de la competició. El proper partit serà dijous, a les 14h, davant el combinat de Ljubljana.

La fitxa del partit

• Les Ardenes: Debaty; Saccio, Biersard, Proesmans, Lahaque; Mena, Ferron; Boumediene (Amrous, 84′), Lambert (Martin, 59′), Manfredi (Mirante, 71′) i Cornet.
• Catalunya: Iñigo; Putxi, Vivó, Cano, León; Heredia, Guillem Cornellà (Pep Caballé, 57′), Cristino; Pedro (Pol Compte, 75′), Carlitos i Rovira (Enric Gallego, 61′)
• Àrbitre: Antonis Giachos (GRE). Ha ensenyat targeta groga als ardenessos Biersard, Cornet, Martin i Boumediene i als catalans Heredia, Rovira i Putxi. Ha expulsat amb doble targeta groga l’ardenès Proesmans (90+4′).
• Gols: 0-1, Rovira (40′); 1-1, Cornet -p- (45+2′); 1-2, Enric Gallego (90+3′)
• Incidències: Primer partit de Catalunya al grup 7 de la ronda intermitja de la CRU al Dinaz Stadium d’Ucraïna.

Un viatge per a la història

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Un viatge per a la història

Jo, que sóc jove i de l’Europa, no recordo què se sent en un play-off d’ascens, però segur que els amics del Prat ho saben. Ho deuen saber també a Reus i fins i tot a la Monta, la Pobla de Mafumet o Manlleu tot i no arribar a tocar la glòria. Ells ho podran dir millor que jo, però estic segur que el camí que avui comença la Selecció és molt similar.

Demà tindrem els homes de Toni Almendros sobre la gespa d’un estadi ucraïnès quan aquí encara no hagi començat el TN Migdia. Al davant, Ardennes, un combinat del qual no sabem absolutament res, a banda que ha sortit de Bèlgica. És a dir, ens trobem amb un panorama que envia els nostres jugadors a competir ben lluny de casa contra uns estrangers que no coneixem de res. Com quan el Prat va haver d’anar a Sanlúcar a jugar-se l’ascens a Segona B.

Personalment, trobo emocionant que un combinat nacional que tenim en condicions de disputar en un torneig oficial de la UEFA pugui fer-ho, encara que hagi de ser com a regió espanyola. Catalunya és Catalunya i seguirà sent Catalunya. Per algun motiu els catalans que l’estimem la fem especial, tal i com han fet els nostres avantpassats durant segles.

Serà difícil i costarà molt seguir els partits. Els mitjans interessats ho intentarem de totes les formes possibles amb tots els mitjans disponibles al nostre abast (mentre desitgem la classificació i una propera ronda en territori nacional). Però penso vibrar de la mateixa manera amb aquesta selecció que amb un partit de l’Europa. Són els nostres representants i vesteixen els nostres colors. Una cosa que fins ara encara no havia pogut fer ningú.

Per a ells, aquest és un viatge històric. Esportistes amateurs viuran durant una setmana com autèntics professionals. Amb això en tindran prou per restar motivats. Només els caldrà que els empentem tots junts des d’aquí per rebre’ls amb honors quan tornin a trepitjar terra català.

Marionetes de la tele

 Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Marionetes de la tele

Les grans plataformes de televisió de pagament ens han venut el bo i millor del futbol professional. Grans contractes per a diversos anys amb els quals s’asseguren uns drets televisius mai vistos, amb cobertures més que especials per a tots els partits de lliga per poc menys de 20 euros mensuals.

Sembla un regal si pensem en el que ens costava un partit de PPV antigament. Però el futbol i la televisió han evolucionat. El gegant de Mediapro va fotre cullerada a l’Imperi del Plus i les condicions van començar a canviar. Semblaven uns herois. Ens havien deslliurat de la tirania dels 12€ per partit o l’haver d’anar al bar a gastar-nos més o menys el mateix. TV3 va tornar a oferir tots els partits del Barça en obert. Semblava una altra època. Una regressió al passat, però de les bones. Drets de Champions, de Copa, de Lliga, de tot. Absolutament de tot. Segur que si la UEFA hagués inventat una nova competició basada en partits de futbolí entre les estrelles, també ho haguéssim pogut veure.

Però quan ja t’has assentat (potser poseu en dubte el concepte que tinc d’assentar, sabent que Mediapro té un deute força elevat), comences a agafar el gust a això de la poltrona. I sí, tens els drets. Però per què els vols si només tens un canal? Compro drets, els venc i encara surto guanyant. D’aquesta manera, els clients de GolT han vist com, de sobte, comencen a faltar els partits de Barça i Madrid. Què ha passat? Estem pagant més de 20 euros mensuals i sense Champions. Això sí, amb Europa League. Apassionant, per cert, el Metalist-Ràpid de Viena.

Ens han enganyat. Han aprofitat que ho tenien tot lligat i ben lligat per oferir una oferta televisiva menor (que sí, que 9 partits de lliga, però és que no m’interessa el Granada-Osasuna). Als seguidors de Barça i Madrid ens l’han tornat a fotre, i ben fotuda. A l’època del PPV ja era molt més car un partit d’aquests dos equips respecte de la resta. Avui, si vols veure-ho tot necessites GolT o el Plus Liga. Però si ho vols veure tot de Barça o Madrid, a més a més, has de pagar la quota extra de Canal+. Amb la Champions hem tingut sort, sembla. De moment diuen que la regalen. D’aquí a uns mesos ja ho veurem. Al cap i a la fi, poden fer el que vulguin. Som clients i tenim permanència. Sembla que ser aficionat als equips que reben més quantitats de diners (abussives respecte de la resta, és cert) té conseqüències negatives per a la butxaca. És més car ser del Barça que del Mallorca. I sense ser soci, ni res que s’hi assembli.

Al final l’única cosa que aconseguim és emprenyar-nos i escriure articles amb mala bava, els que tenim un espai. Potser és millor invertir els diners del futbol de pagament en un club  modest, que, com a mínim, pots entrar a l’estadi i li fas un veritable favor. I, creieu-me, el nivell no difereix gaire de segons quins partits.

Futbol de proximitat

 Podeu llegir la prèvia de l'Europa-Gramenet a lajornada.cat

Futbol de proximitat

Europa i Gramenet tancaran la jornada davant d’un Nou Sardenya que rebrà el seu equip amb la il·lusió d’estar vivint un moment dolç a l’inici del campionat.

Europa i Grama ja es van retrobar a Tercera la temporada passada // CARLES GARCIA

CE Europa i UDA Gramenet són dos dels equips més històrics del futbol català però, tot i això, l’enfrontament entre aquestes dues institucions a Tercera Divisió no s’ha donat en gaires ocasions. Els colomencs, habituats a jugar a la Segona Divisió B,  han trepitjat la gespa artificial del Nou Sardenya més freqüentment amb el filial que no pas amb el primer equip durant les últimes dècades.

Això, però, no treu que el partit de diumenge torni a ser un duel especial. I és que el club gracienc s’ha trobat, per calendari, amb els tres partits més remarcats de la temporada consecutivament. Després d’assaltar La Verneda diumenge passat, els de Pedro Dólera volen tornar a fer un regal a la seva afició, aquest cop, derrotant la Grama de Toni Romero, mentre esperen viatjar a Nou Barris quan la pilota torni a rodar el 21 d’octubre per fer front a la Monta, que tants problemes ha donat als escapulats les últimes temporades.

La Grama arriba al partit després d’empatar a casa amb la Pobla de Mafumet en un duel molt atractiu i en el qual només es va trobar a faltar el gol. Precisament això és el que necessita aquest equip, que únicament ha estat capaç d’anotar en una sola ocasió en cinc jornades (J3, Gramenet 1-0 Vic), cosa que l’ha enfonsat fins a la 15a posició tot i no desentonar sobre el camp. Per contra, l’Europa, que segueix de ben a prop els avenços de Cornellà i Olot en una meritòria 3a posició, s’ha fet fort al davant gràcies a les jugades d’estratègia i a l’atenció de la seva línia ofensiva i només es va quedar sense marcar al Xevi Ramon de Vilassar.

Amb aquests precedents en el que duem de lliga i cinc punts que serveixen a l’Europa per avantatjar els colomencs en dotze posicions a la classificació, els dos conjunts hauran de donar el millor de si mateixos si volen seguir avançant en un campionat molt complicat i en el qual, ara mateix, perquè la lliga dóna moltes voltes, hi tenen lluites ben diferents. El guanyador del partit, ben segur que sortirà reforçat de cara a l’aturada que patirà la competició durant els propers tres caps de setmana, degut a la participació de Catalunya a la Copa de Regions UEFA.

Fitxa tècnica (alineacions probables)

• CE Europa: Eloi; Édgar, Cano, Víctor Duran, León; Mañosa, Javi Lara, Guzmán; Camacho, Cebri i Delmàs
• UDA Gramenet:Tato Burgada; Guillem Ramon, Fontanils, Gerard Sanz, Boniquet; Libo, Marc Esteban, Tuneu, Roberto Morales, Remo i Manu.
• Estadi: Nou Sardenya (Vila de Gràcia).
• Data: diumenge 30 de setembre. 19.00h.
• Àrbitre: José Luis González Sobrado (Comitè Gallec)

Hi ha vida

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a lajornada.cat

Hi ha vida

Diumenge passat, el calendari de Tercera Divisió va fer que els tres equips barcelonins de la categoria juguessin alhora dins el mateix terme municipal. Júpiter i Europa disputaven un dels derbis més històrics de la ciutat a La Verneda i, pocs quilòmetres més enllà, la Muntanyesa post-Miki Carrillo callava boques empatant amb el totpoderós Olot, fent-li el primer gol en contra de la temporada.

Però el fet més important relacionat amb aquests dos partits el vam veure a la xarxa. Segons Twitter, a l’àrea de Barcelona el segon hashtag (etiqueta) més utilitzat del matí va ser #3div5, que és la forma que tenim els que seguim partits en directe o fem mencions sobre la categoria al llarg de la setmana per emmarcar tots els missatges dins un mateix grup.

És cert que si fem una comparació entre una xifra molt controlada com ho són les audiències televisives i les tendències del moment en aquesta xarxa social, veurem que no sempre van de la mà. I mentre TV3 pot ser líder un dijous a la nit, Twitter reflexa que és Antena 3 qui té més activitat web. I és clar que La Verneda i el Municipal de Nou Barris no eren els llocs amb més presència ciutadana, però el fet que els comentaris al seu respecte fossin la segona cosa més comentada al món virtual diu molt de futbol català. Això ens mostra que encara hi ha gent que n’està interessada i que, segurament, no sigui només cosa dels que hi estem ficats. Reflexa que encara interessa als joves i significa, sobretot, que està ben viu i segueix agradant.

Si a això li sumem que al clàssic carrussel de partits de Ràdio Marca ara s’hi han afegit els companys de La Xarxa (antiga COM Ràdio), a banda de totes les ràdios locals que segueixen partits diumenge rere diumenge, podríem començar a parlar d’un renaixement del nostre futbol territorial. Però tampoc no hem de desfermar encara l’alegria per aquesta anècdota. Sabem que ens caldrà seguir treballant tots plegats perquè el futbol català sigui al lloc que veritablement es mereix. Però sobretot treballar junts, perquè pocs que som només falta que ens matem entre nosaltres.

Empat just, resultat injust (0-0)

Podeu llegir la crònica del Gramenet 0-0 Pobla de Mafumet a lajornada.cat

Empat just, resultat injust (0-0)

Grama i Pobla han empatat a Can Peixauet amb un marcador que no reflexa tot l’atractiu que s’ha vist sobre el terreny de joc

La pobla no ha estat capaç de superar una molt bona Grama // CARLES GARCIA

Grama i Pobla arribaven al partit d’aquest matí amb una diferència de cinc punts i catorze posicions a la classificació, a més a més de tenir també registres molt diferents. Els locals havien caigut a Olot la setmana passada mentre que el filial grana es va endur una victòria in extremis davant el Júpiter.

Amb aquesta situació, els locals necessitaven d’una victòria per allunyar-se de la zona baixa, mentre que la Pobla no vol despenjar-se del campionat veient que Cornellà i Olot segueixen imparables.

Primera part d’alternatives

La primera meitat ha començat amb els dos conjunts amb força to físic, però ha estat la Pobla qui ha decidit fer el primer pas endavant per fer-se amb el control del partit. Amb un gran desplegament per bandes, els visitants han començat a assetjar l’àrea colomenca, però Tato Burgada, molt ben col·locat sota pals, ha salvat el seu equip.

Amb el pas dels minuts els homes de Toni Romero han despertat i han tractar de plantar cara. Amb peus de plom i començant pel contraatac, la Grama ha acabat jugant la pilota fins a plantar-se a la frontal de l’àrea rival, d’on n’ha tret un parell de córners i, especialment, una falta molt perillosa que, al minut 21, Remo ha xutat directament a l’escaire. El porter Carlos, però, amb reflexos felins, ha salvat el gol per ben poc.

Tot i l’embranzida colomenca, el filial grana no ha volgut quedar-se enrere a veure com li feien el gol i els d’Ivan Moreno s’han fet forts a la zona de mitjos per tornar a crear joc. Una tasca complicada gràcies a la bona feina Roberto i Tuneu que no han cedit davant la pressió poblenca i han seguit creant perill. Això sí, sense gaire xuts a porteria fins als dos darrers minuts en què Toni per part visitant i Roberto pels locals han errat sense oposició defensiva.

Amb el partit molt atractiu, ple d’anades i tornades i, a punt de trencar-se, el col·legiat ha assenyalat el camí de vestidors amb un marcador que no ha fet honor al que s’ha vist sobre el terreny de joc durant la primera meitat.

Segona part: Que ningú no toqui res

La represa del partit ha estat una còpia del final de la primera. Toni Romero ha intentat donar una mica més de profunditat al seu equip fent entrar al terreny de joc a Anselmo, però la Pobla ha sabut tenir-lo controlat per posar-se el joc de part seva. Amb una molt bona col·locació defensiva, el conjunt colomenc ha intentar aprofitar els contraatacs per sorprendre als tarragonins, que han patit la primera ocasió de perill de la segona meitat al minut 68 amb una cursa d’Anselmo, que no ha sabut definir i ha acabat fent una passada poc convincent que Remo no ha pogut aprofitar.

Els minuts han seguit passant i la intensitat del joc se n’ha vist ressentida. La Pobla, massa pendent dels dos puntals en atac del conjunt local, no ha aconseguit mossegar com voldria. Per això mateix, Ivan Moreno ha introduït un canvi de punta fent entrar a Marc Benet, però quan més a munt estava l’equip grana, Guillem ha iniciat una cursa des de l’àrea pròpia per centrar la pilota a l’interior de la visitant que ni Manu i Remo han pogut rematar.

Això ha tornat a donar ales a la Grama, que no s’ha deixat estar i volgut fer un últim esforç de cara als 10 minuts finals. Manu ha pogut marcar en dues ocasions consecutives als minuts 84 i 85, però Carlos, molt atent, ha desviat a córner.

Al minut 93 la Grama ha tingut la darrera ocasió en una jugada a pilota aturada en què hi ha hagut fins a tres rebots dins l’àrea petita i que el porter Carlos ha salvat quasi sobre el xiulet final després d’un remat molt potent de Fontanils.

Al final, empat a zero en un partit que, per joc, no hauria d’haver acabat sense gols però que ha acabat amb un resultat just entre dos equips que han estimat la pilota.

El podi dels millors

1- Remo (UDA Gramenet): El davanter local ha estat molt endollat durant tot el partit. Ha corregut amunt i avall convertint-se en una autèntica referència a dalt. Ha generat espais i només li ha faltat el gol.

2- Carlos (CF Pobla de Mafumet): El porter poblenc ha estat el salvador del seu equip. Tot i que la Grama no ha rematat excessivament a porteria, sempre que ho ha fet ha tingut molt de perill i la concentració de Carlos ha servit per salvar un punt a domicili.

3- Manu (UDA Gramenet): El jugador colomenc ha tornat a destacar quan l’equip ha volgut jugar i atacar la porteria rival sense complexes. Ha pogut fer dos gols, però Carlos li ha pres el moment de glòria.

La fitxa del partit

• UDA Gramenet: Tato Burgada; Guillem Ramon, Fontanils, Gerard Sanz, Boniquet; Libo (Uri, 65′), Marc Esteban, Tuneu (Anselmo, 46′), Roberto Morales, Remo i Manu.
• CF Pobla de Mafumet: Carlos; Alberto, Toni, Mozo, Boniquet (Caco, 70′); Alfons, Juli, Oribe, Eric Via, Fran i Abel (Marc Benet, 78′).
• Àrbitre: Galan Baró. Ha ensenyat targeta groga als locals Boniquet, Manu i Remo i als visitants Juli, Eric Via i Mozo.
• Gols: No n’hi ha hagut.
• Incidències: 350 espectadors a Can Peixauet.

El clàssic per excel·lència

Podeu llegir la prèvia del Júpiter-Europa, a lajornada.cat

El clàssic per excel·lència

Júpiter i Europa, els dos equips amb més participacions a la categoria, es veuran les cares a La Verneda una dècada després del darrer enfrontament oficial a Tercera Divisió

Ni els més veterans han viscut encara el derbi a Tercera // CARLES GARCIA

El campionat de Tercera Divisió està d’enhorabona. Júpiter i Europa, els dos equips amb més participacions a la categoria (45 i 49, respectivament), es retroben deu anys després del seu últim encontre a la lliga, en el que serà un dels partits més esperats per ambdues aficions aquesta temporada.

Els locals s’han quedat a ben poc de convertir-se en la revelació de l’inici de temporada, des d’un punt de vista resultadista. Amb una victòria gràcies a un gol a la darrera jugada de partit el dia del seu retorn, el Júpiter va tenir un retrobament èpic amb la categoria. Tot i l’empat a Vic i la derrota contra l’Olot, els de Juanjo Garcia seguien a la zona mitja-alta de la classificació i s’hi podrien haver mantingut si haguéssin tingut més sort davant la Pobla. El començament de la campanya grisgrana s’ha caracteritzat per un equip que, excepte en la visita de l’Olot, s’ha quedat a tocar de l’èxit.

L’Europa de Pedro Dólera seguia la mateixa dinàmica que el conjunt de La Verneda fins la jornada passada. Victòria, empat i derrota en les tres primeres jornades que ni contentaven ni feien lamentar-se ningú. Diumenge passat, però, els graciencs van jugar un dels millors partits i, especialment, la millor primera part en molt de temps per derrotar el Rubí al Nou Sardenya.

Amb aquests antecedents de les quatre primeres jornades, se’ns presenta un derbi amb dos equips separats únicament per una diferència de tres punts i que es mossegaran a La Verneda, segons s’espera, davant d’una afluència massiva de seguidors d’un i altre equip, en una jornada que l’entitat grisgrana ha fixat d’econòmica i farà pagar 5 euros als socis.

Aquesta taxa imposada als habituals del Municipal pot ser el punt negatiu del partit, ja que la rivalitat entre els dos conjunts s’ha apagat sobre la gespa a causa de la seva no-celebració durant deu temporades. Suficients perquè no quedi ni un sol integrant de les plantilles que el van disputar per darrer cop a Tercera, ni de les del partit disputat la temporada 2004-2005 a Primera Catalana. Per això mateix, la presència d’aficionats (locals i visitants) a l’estadi serà el factor clau d’un encontre molt especial per als nostàlgics i seguidors de la competició.

Alineacions probables

• CE Júpiter: Sergio; Pose, Guille, Masa, Xavi Valls; Isra, Santolalla, Romo; Drogba, Toni Pérez i Mechi.
• CE Europa: Eloi; Édgar, Cano, Víctor Duran, León; Mañosa, Javi Lara, Guzmán; Diego, Camacho i Delmàs.
• Estadi: Municipal de La Verneda (Barcelona).
• Data: diumenge 23 de setembre. 12.00h.
• Àrbitre: Xavier Bertomeu Garcia.

L’Europa es retroba (2-1)

 Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-1 Rubí, a laJornada.cat

L';Europa es retroba (2-1)

L’Europa ha superat el Rubí gràcies a una primera part brillant i la solvència defensiva d’un equip madur durant la segona

Diego comença a guanyar-se un lloc a l’onze titular // CARLES GARCIA

L’Europa ha decidit que vol esborrar qualsevol rastre de la temporada passada i vol fer-ho ràpid. Després d’aconseguir una victòria de mèrit a l’Olímpic de Terrassa la primera jornada i ensopegar les dues següents aconseguint només 1 punt de 6 possibles, el conjunt gracienc ha triat no mirar enrere per evitar l’ofuscació i els jugadors s’han centrat en fer el que més els agrada: jugar tocant la pilota i guanyar.

El partit ha començat amb molta intensitat per part de dos equips que sabien de la importància de guanyar el mig del camp i s’han barallat per aconseguir dominar-lo. Uns i altres han tractat d’arribar a l’àrea rival jugant la pilota per sota i sorprendre el rival amb els espais generats pels davanters.

L’Europa colpeja primer

Però tot i això, les defenses s’han mantingut fermes a l’hora de rebutjar qualsevol pilota que intentés penetrar el perímetre de l’àrea fins que, al minut 15, Camacho ha rebut una pilota procedent d’un servei de banda i l’ha centrat directa al cap de Javi Lara, que ha trobat un forat en la defensa rubinenca i ha rematat a plaer amb un cop de cap que ha perforat la xarxa de la porteria de Plancheria per fer l’1-0.

Amb el gol, l’Europa s’ha començat a créixer i ha controlat el partit com ha volgut. Al darrere, l’eix de la defensa ha estat impecable i els laterals han contribuït constantment a generar espais en atac. Al minut 22, Javi Lara, ha estat a punt de fer el segon amb un xut amb molt d’efecte des de la frontal de l’àrea que el porter visitant ha rebutjat in extremis. Els minuts han anat passant i els homes de Pedro Dólera no han deixat d’apretar per madurar el segon gol. I al minut 40, Diego, ha forçat una falta molt intel·ligent al cantó esquerre de la zona d’atac local que ha servit Javi Lara i que Cano ha aprofitat per saltar més que ningú per fer el segon gol del partit. L’afició del Nou Sardenya s’ha posat dempeus davant del seu equip, que, possiblement, ha signat la millor primera part dels darrers dotze mesos.

Despertar rubinenc

La segona part, però, no ha tingut res a veure amb la primera. El ritme del partit ha disminuït i el Rubí ha aprofitat l’enorme desgast que havia fet l’Europa durant els primers quaranta-cinc minuts per fer-se fort i trobar el camí de l’èpica. Li ha anat de ben poc. Els primers 20 minuts de la represa ha estat totalment vallesans. Tant, que al minut 54 Baby ha fet una passada a l’espai per a Javi Sánchez, que ha sorprès la defensa europeista i, sol, davant d’Eloi, no ha perdonat i ha escurçat distàncies. Amb el 2-1, els homes d’Alberto Fernández ho han seguit intentant i, pocs minuts després, han posat l’ai al cor a tot l’estadi quan Baby ha pogut empatar després de superar Édgar i el porter, però Javi Lara, molt atent, ha tret la pilota sota pals.

Havent superat aquest ensurt, els locals s’han tornat a reactivar i han tractat d’emular la primera meitat tocant la pilota i desesperant la defensa visitant per les bandes. Però el desgast era evident i el ritme de l’inici del partit insuportable, així que els graciencs, en una demostració de maduresa futbolística, han sabut patir i aguantar les envestides rivals mentre tractaven de fer-se seu el tempo del joc.

Maduresa europeista

D’aquesta manera els de Pedro Dólera han sabut suportar un partit que la temporada passada hauria acabat com el rosari de l’aurora i s’han dedicat a buscar espais, fent-se encara més forts al mig del camp. Al minut 71, Diego ha pogut acabar-ho de matar amb un xut creuat des del cantó esquerre de la frontal que ha colpejat directament a la creueta de la porteria de Plancheria.

El Rubí ho ha volgut intentar però no ha aconseguit fer més rematades sobre la porteria defensada per Eloi, gràcies a la contundència defensiva i la paciència psicològica de l’Europa més fort dels últims mesos. Al final, victòria molt important per als locals que sumen els tres primers punts de la lliga al Nou Sardenya i ja en compten 7 en quatre jornades de competició.

El podi dels millors

1- Javi Lara (CE Europa): Ha estat un dels pilars fonamentals del seu equip avui. A banda de dominar el joc que ha passat per les seves botes, tant a la zona de mitjos com al davant, ha fet el primer gol del partit, ha servit el segon i ha estat providencial salvant el que podria haver significat l’empat del Rubí i un gir totalment inesperat del guió del partit.

2- Diego (CE Europa): L’extrem europeista ha brillat avui al Nou Sardenya. Ha desbordat la banda en cada ocasió que ha pogut, ha generat espais i provocat faltes perilloses com la que ha acabat suposant el 2-0. Al final, ha marxat tocat i l’ha substituït Rovira.

3- Víctor Duran (CE Europa): El defensa que ha arribat de l’AE Prat aquesta temporada no està decebent. És un central formidable que està sempre atent a qualsevol pilota que sobrevola la seva zona d’acció. Una assegurança que ha tornat a signar un molt bon partit.

La fitxa del partit

• CE Europa: Eloi; Édgar, Víctor Duran, Cano, León; Mañosa (Valderas, 72′), Javi Lara, Guzmán (Delmàs, 87′); Camacho, Cebri i Diego (Rovira, 80′).
• UE Rubí: Plancheria; Oriol Dot, Kiki (Sergi Díaz, 68′), Ortega, Josu, Roger (Isma Porcel, 57′), Criado (Raventós, 57′), Javi Sánchez, Baby, José Antonio i Molina
• Àrbitre: Castaño Coso (Tarragona). Ha ensenyat targeta groga als locals Cano, Camacho, Guzmán i Javi Lara i als visitants Javi Sánchez, Molina i Isma Porcel.
• Gols: 1-0, Javi Lara (15′); 2-0, Cano (40′); 2-1 Javi Sánchez (54′)
• Incidències: 1.000 espectadors al Nou Sardenya.