Flors

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Flors

Cada setmana que passa escolto la mateixa cançó: Tito Vilanova té una flor al cul. Ja n’hi ha prou. No sé si és pitjor el monotematisme que gira entorn de la pilota d’or o això. L’ombra de Pep Guardiola és molt llarga i sembla que l’actual entrenador del Barça no en té prou amb igualar el millor inici de la història del club a la lliga per silenciar les comparacions (absurdes).

Potser és que compartir rècord amb en Louis Van Gaal (un senyor que va donar dies de glòria al Barça i que va deixar una tempesta de molts anys quan va marxar) no té glamour. Qui sap si no és per què Tito no és tan elegant ni atrau les noies que es pintaven el nom de Guardiola a la cara quan anaven al camp. La tranquil·litat no agrada en un club tan acostumat a tenir soroll al seu entorn. L’aficionat culer té mono de notícies, de titulars i de xivarri. On hi hagi l’Eto’o obrint la boca a Vilafranca que es tregui la resta…

Però l’excusa més repetida per tots els experts en futbol, que no sé què fan que no estan entrenant un equip de Champions, és que el Barça ja no juga igual. El Barça va perdre la lliga la temporada passada. I va caure a la Champions. I el que és més greu, sense enamorar com a Wembley. El joc estel·lar de la temporada 2010-2011 formarà part de la memòria col·lectiva durant molts anys. Passarà a la història com el millor equip del món. No hi ha dubte. Però l’equip de Tito Vilanova està signant uns números increïbles i setmana rere setmana demostra que lluita fins al darrer sospir per endur-se la victòria.

El futbol no és tan fàcil. Poc a poc els equips rival han madurat i ja coneixen l’estil del Barça. És totalment comprensible que els partits costin de treure. Però és que això ja ho deia “el gurú Guardiola”. Les imprecisions del dia del Dèpor formen part del futbol. El patiment contra el Cèltic també i la remuntada davant l’Spartak, sobretot.

Confio cegament que en Tito raona cada decisió que pren perquè ha valorat quines són les millors opcions. I que no jugui Bartra no el converteix en un criminal de guerra. Dissabte passat la porteria va quedar a zero amb un centre de la defensa que semblava improvisat. I tots contents.

Vilanova no té una flor al cul. L’entrenador del Barça en sap molt i s’ha rodejat d’un staff tècnic capaç d’assistir-lo millor que ningú. En Pep no hi és, així que oblidem-lo d’una vegada. Va ser maco, molt bonic. Però ja està. Ara tenim Tito i l’hem d’acceptar per poder-lo gaudir.