El valor d'una categoria
Ahir al vespre la Federació Espanyola de Futbol va fer oficial l’adjudicació d’una de les cinc places vacants a Segona B (per descensos administratius) a l’Espanyol B.
Qualsevol cosa que no fos l’ascens era un mal resultat pel filial blanc-i-blau. Per això, després d’una segona temporada consecutiva decepcionant a Tercera Divisió, el club va estar tantejant la possibilitat d’ascendir de categoria a través dels despatxos per una via no-esportiva i, per tant, gens meritòria. Amb la confirmació oficial de la RFEF de l’ascens administratiu del club periquito (així com el de Levante B, Real Madrid C, Racing B i Avilés), el futbol torna a perdre, una vegada més, la partida amb el significat real de l’esport.
De la mateixa manera que a la categoria de bronze s’han produït aquests tripijocs, la nostra estimada federació catalana tampoc se’n salva. El Tecnofútbol, un equip que fins fa uns dies militava a Quarta Catalana, ha comprat la plaça de Primera a la Gimnàstica Iberiana com si un mèrit esportiu fos moneda de canvi.
És veritat que l’ascens de l’Espanyol B afavoreix el Palamós i el Peralada, que pugen a Tercera i Primera Catalana, respectivament, però les coses no funcionen així. O, almenys, no haurien. Ja donàvem per perdut el sentit més pur de l’esport -la competició i els mèrits esportius- a l’elit del futbol per la importància que hi han agafat els diners, però mentre segueixin passant coses així al terreny dels modestos no podrem seguir parlant de “futbol de debò”.
Una de les coses que més agreuja aquesta nova timba de places, que evidentment no és el primer cop que passa, és el fet que quatre dels cinc equips que han comprat plaça siguin filials. Amb això no vull dir que si cap dels cinc ho fos l’operació seria acceptable, que quedi clar. Però el fet que siguin segons equips és una altra passa enrere, perquè encara afavoreix menys a la competitivitat entre clubs independents que lluiten per fer realitat les il·lusions de petites ciutats, pobles, viles o barris.
El futbol ha tornat a perdre, una vegada més, davant el monstre dels calers. Potser hauríem de plantejar-nos noves fórmules per compensar descensos administratius, en cas que s’hagin d’executar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada