Esport integrador per a una Catalunya integrada
Ha arribat la Diada: un dia especial per a molts catalans. Avui, molts de nosaltres sortirem al carrer a reclamar el dret a l’autodeterminació. Avui, molts sentirem joia en veure tants i tants catalans junts sota un mateix lema. Però si volem aconseguir aquest objectiu no podem fer-ho cercant una raça pura ària catalana descendent de Guifré el Pelós. Caldrà que respectem i acceptem tot el que tenim al nostre voltant, dins de Catalunya.
Quan l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va dir: “És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya”, no anava errat. El nostre país, com la resta del món, té una cultura pròpia que amb el pas dels anys s’ha anat agermanant amb d’altres de foranies i ha evolucionat. Amb l’esport català passa el mateix. Moltes vegades tractem els esportistes de rucs o de persones que no tenen molts llums pel simple fet de ser millors que nosaltres amb una pilota, rere un volant o amb un rem a la mà. Per això i per ser castellanoparlants, generalment.
És clar que ens agradaria que els grans jugadors dels grans esports renunciessin a participar en competicions internacionals sota la bandera d’Espanya i que tinguessin el català de Pompeu Fabra i TV3. Però ni és així, ni ho serà. El primer, perquè hi estan obligats i perquè cerquen assolir el màxim reconeixement internacional en el seu àmbit; el segon, perquè encara cal fer molta feina. De la mateixa manera que el forner de la cantonada també diu “bueno” enlloc de “bé” i subtitueix “vale” per “d’acord”, alhora que no renunciarà a ampliar el seu establiment si la gent del barri el deixa sense gènere a mitja tarda. Tot i això, que hi hagi catalans a les seleccions espanyoles no vol dir que les haguem d’animar si, realment, sentim que no és la nostra.
L’esport, ho vulguem o no, és el passatemps estrella de la nostra societat i que tinguem diaris esportius actualitzats a diari ho confirma. És per això que cal anar de la mà dels esportistes que vulguin assolir la plenitud nacional, perquè totes les persones que formen part d’aquest àmbit de la vida també formen part de la societat catalana i estaran representats demà a la manifestació de l’ANC.
Si l’esport català es fa en castellà (sobretot a la zona de Barcelona), ja ho arreglarem. Si l’esport català el formen, com a tot arreu, persones de primera generació catalana, no hi ha cap problema, ans el contrari. Si l’esport català recull i reuneix a gent de cultura espanyola, acceptem-ho. Si l’esport català no es queda enrere per quatre tòpics i tossuderies de la població, tindrem una veta més per assolir la independència. Sempre i quan demà es demani de debò i no per inèrcia.
L’esport català, com Catalunya, som tots. I per un objectiu comú cal separar diferències i fer-hi front de la mà.
Post data: Moltes felicitats a tots els components que cada dia fan possible laJornada.cat. Feliços dos anys i per molts més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada