De zero a cent

EL FIGUERES VA SUPERAR EL MASNOU PER 0-2 // CARLES GARCIA

Dissabte 31 d’agost de 2013: La Unió Esportiva Figueres de Xavi Punsí perd el seu segon partit de lliga consecutiu en tan sols dues jornades de campionat. Un dia més tard, quan finalitza la jornada es fa efectiu que el club figuerenc és l’únic que encara ha estat incapaç de puntuar i se situa sorprenentment a la cua de la classificació.

Vilatenim havia caigut una setmana abans a mans del Palamós (1-3), que acabava amb 21 mesos de fortí gràcies a una remuntada que permetia als de Jordi Guerrero començar la campanya com ningú s’ho esperava. Després d’aquest inici, el viatge a Sant Carles de la Ràpita no era la millor cura possible. Si La Devesa es caracteritza per alguna cosa és perquè és un dels camps més incòmodes de Tercera i el Figueres ho va patir en la pròpia carn caient per 2-1.

Però els equips cridats a ser a la part alta, per bé que aquest no sigui el discurs del club, no poden fallar durant gaire jornades seguides i l’estadi figuerenc va tornar a començar el recompte de dies sense una derrota. La víctima va ser el Terrassa i l’èpica estava convidada a visitar les instal·lacions empordaneses. Al minut 90, Guillem Cornellà, un especialista en la pilota aturada, picava magistralment una falta a la frontal que acabava al fons de la porteria rival.

El tècnic de la Unió, Xavi Punsí, relatava així la vivència d’aquestes primeres jornades sense premi: “Començar perdent dos partits va saber molt greu. No vam jugar per perdre, però el marcador deia que teníem zero punts. Ara diu que en tenim sis, però som els mateixos que fa tres setmanes. Seguirem pel mateix camí i persistirem, persistirem i persistirem”. El davanter centre Marc Teixidor en la  mateixa línia comentava que “el treball que vam fer la primera jornada i el d’avui és el mateix. El que canvia són accions puntuals que et marquen un partit”. Pel seu cantó, Guillem Cornellà ens assegurava que “potser en determinats moments vam badar en la concentració i això ens va anar en contra, però ho hem corregit i això s’ha reflectit en el marcador”.

Aquest inici complicat del club gironí pot ser degut a molts factors, entre d’altres, el calendari, que ha volgut complicar la sortida al Figueres, però si fem cas al propi entrenador i als jugadors de la plantilla, el canvi de director tècnic no ha estat, per a res, un problema. Per a Punsí, aquest és un càrrec que ha acceptat amb passió i que requereix un alt grau de responsabilitat “perquè tot i que abans ja feia molta feina, gràcies a que l’Arnau em deixava fer-la, ara sóc el cap visible. Però estic acostumat al club i ja he viscut tot tipus de situacions”. Teixi, un jugador que va entrar al club el mateix any en què ho van fer Arnau Sala i l’actual entrenador, que llavors era el segon, ens comentava també la poca diferència entre les temporades i la present, en aquest aspecte: “No hem notat molta diferència. En Xavi ja era amb nosaltres i la filosofia és la mateixa de voler jugar a futbol i tocar la pilota. Encara que un entrenador pugui tenir un punt de vista o altre, les coses no han canviat gaire”. En la mateixa línia Cornellà assegurava sentir-se tan tranquil com l’any passat en aquest aspecte: “A en Xavi el coneixíem i ja tenia força pes als entrenaments. És una persona de tracte molt humà i està aprenent molt en aquests partits. No és fàcil començar en una categoria així, però l’equip està creixent i segur que cada cop serà millor entrenador”.

XAVIER PUNSÍ CONVERSA AMB MIGUEL LÓPEZ ABANS DEL MASNOU-FIGUERES // CARLES GARCIAAfegeix la llegenda

Però, si, com diu l’entrenador, “l’equip és el mateix ara que fa quinze dies o tres setmanes quan perdíem dos partits seguits”, què ha canviat a Figueres per passar de perdre dos partits consecutius a guanyar, tot i seguir patint fins el final? La clau han estat els detalls. Per als jugadors Teixidor i Cornellà la confiança en el propi potencial i el saber-se capaços de remuntar el vol n’han estat factors claus, per no deixar-se arrossegar per una mala dinàmica. Això, sumat als detalls, han esvaït ràpidament les (poques) especulacions de mala temporada figuerenca. Així en parla el davanter unionista: “El que canvia són accions puntuals que et marquen un partit. Contra la Rapitenca em van treure una pilota a la línia de gol i avui un remat de l’Adrià ha estat gol”. De vegades, però, per sortir d’un mal moment (relatiu, perquè només s’havien disputat dues jornades de lliga) calen cops de moral o petites alegries. El gol de la victòria en el partit davant el Terrassa, sense dubte va ajudar a un vestidor que, tot i no tenir por, necessitava poder celebrar la consecució de tres punts. Així relata el tècnic les conseqüències del golàs de falta de Cornellà: “El gol d’en Guillem contra el Terrassa ens va donar una alegria, perquè necessitàvem que la moneda girés cap a l’altra banda, que el detall fos a favor nostre, i ho vam celebrar molt”.

Ara, amb la consciència més tranquil·la per les dues victòries consecutives i la situació normalitzada, ens atrevim a demanar al Figueres pel Play-Off. Massa d’hora. Almenys així és com ens ho fan veure els protagonistes de l’equip. Xavier Punsí no en vol sentir a parlar, de moment: “Es parteix de la idea que l’any passat vam ser un equip sorpresa, però no tenim els mateixos condicionants que l’any passat. El nostre objectiu és fer les coses bé i estar a Tercera. I si fem les coses bé, el futbol ens col·locarà on haguem d’estar. Però no ens plantegem res més que el dia a dia. No hi ha objectiu Play-Off, però lluitem per tot. És que no es pot renunciar a res! I nosaltres volem guanyar-ho tot. Però això, el Play-Off, ja es veurà. Anirem partit a partit i dia a dia, és un tòpic però és la realitat”.

Amb el mateix discurs del pas a pas parlen els dos jugadors entrevistats. El migcampista internacional amb la selecció catalana amateur, parla d’il·lusió, però mantenint els peus a terra: “Aquest equip es planteja anar partit a partit, vingui qui vingui a casa o anem on anem a jugar. Nosaltres busquem la victòria i no hi ha més objectiu. Tothom pensa en poder arribar a un Play-Off perquè fa il·lusió, però anem pas a pas”.

És a dir, com amb la majoria de clubs, que fugen de les paraules “promoció d’ascens”, amb el Figueres també haurem d’esperar si volem sentir paraules d’objectius superiors a la permanència. Però tot i no parlar-ne d’entrada, el que està clar és que els jugadors confien en l’entrenador, i el tècnic en la seva plantilla. Almenys, les paraules de Punsí no ens fan dubtar que, com va pronosticar pràcticament tothom al mes d’agost, el Figueres ens farà parlar, i molt, durant la temporada: “El vestidor és boníssim a nivell humà i esportiu. Tothom té clar que és important i quin és el seu paper. En quatre partits ja han jugat de titulars tots els disponibles. Si les lesions ens respecten aquí podrà jugar tothom perquè hi ha qualitat suficient”.