El futbol base és molt gran

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

El futbol base és molt gran

Mai apareix als mitjans, mai ningú no en diu res, però mereix un reconeixement. El mereix perquè és el futbol en més estat pur. Sense una afició gaire nombrosa, però amb una passió i uns sentiments reals.

Tots els jugadors, absolutament tots, somnien amb arribar al més alt, somnien amb ser futbolistes de debò i llaurar-se un futur sobre l’herba, des de la sorra i el guix. S’esforcen a cada entrenament com el que més i surten al camp amb aquella sensació de ser especials pel simple fet de poder xutar una pilota.

L’afició del futbol base és la que més s’estima els jugadors. Són familiars i amics als que potser ni tant sols els agrada l’esport, però que senten i pateixen com els que més.

És cert que actualment hi ha obert un debat sobre un canvi del seu sistema de competició, però deixant aquest tema de banda, el potencial que mostren molts jugadors, i no només dels grans equips, des de ben petits és cada vegada més alt. Sembla que d’alguna manera els entrenadors també en surtin més ben preparats, i amb tot plegat, fent una barreja, entre els sentiments que hi ha involucrats i que fan feedback entre jugadors i afició, el nivell que s’està assolint i la millora dels entrenadors, cada dia més professionalitzats, pot fer que en un futur no massa llunyà ens trobem amb les nostres competicions més igualades.

De fet, ja ho estem veient aquesta temporada. A Tercera no s’ha acabat de desmarcar gaire cap equip, i a Segona B, els catalans són més a dalt que a baix i amb un equip campió, altra vegada, tot i el descens del Santboià i la crisi de la Grama.

Per tant, cal felicitar tots els clubs que potencien la base, que cada vegada en són més, i animar-los a seguir així. A banda d’invertir en el seu futur, creen il·lusions i forgen nous jugadors que potser, algun dia, seran feliços en algun primer equip, professional o de barri, però primer equip, i que probablement fins i tot ajudin, d’alguna manera, a tornar a omplir aquells camps petits, que cada temporada semblen més grans, per buits.