La por a la pàgina en blanc...i als temes 'modestos'
Ja fa tres setmanes que el nostre futbol està en marxa, i han passat 13 dies des que es va tancar el mercat de fitxatges, però sembla ser que ni amb el futbol en estat pur, per no parlar ja d’altres esports més o menys minoritaris, n’hi ha prou perquè la premsa de casa nostra i la que hi ha una mica més enllà es pugui oblidar dels culebrots d’un estiu que sembla que no hagi d’acabar mai.
Tothom diu que la premsa passa per un moment crític, i és cert, i que les publicacions en paper moriran i se suposa que som els nous periodistes els que hem de lluitar perquè això no succeeixi, però perdo la fe quan agafo un diari esportiu i a 13 de setembre em trobo notícies, o rumors, o un conjunt de lletres que ja no sé ben bé quin tipus de text constitueixen, que parlen sobre la suposada arribada de Neymar al Barça o al Real Madrid, o sobre la sortida de tal futbolista amb tal model, o de mil històries que ara no vénen al cas.
Em mosqueja que mentre Sabadell i Reus fan un ple de victòries i són líders com a nouvinguts a les seves respectives categories, mentre debuten jugadors d’aquí a la Premier anglesa, mentre la selecció catalana de corfbol necessita ajuda per poder competir i mentre Jaume Alguersuari fa una setena plaça de somni a la F1 a aquests temes no se’ls dediqui l’espai que es mereixen. I l’excusa és que això no ven, però jo em pregunto si això ho han consultat amb els lectors. I això, per no parlar també de la televisió o la ràdio, on trobem més del mateix a totes hores i pràcticament a cada canal o emissora.
A mi no m’importa què faci Neymar, a mi m’interessa el que ha passat o el que se suposa que ha de passar als terrenys de joc, i si el Llagostera comença a trobar el camí per anar sumant punts a Segona B. L’espai per comentar les relacions personals dels esportistes d’elit és Telecinco i no un diari esportiu, que el que ha de fer és informar i deixar-se culebrots que no interessen ningú.
Serà per la il·lusió, per l’esforç, per les ganes, pels continguts i el seu tractament i per la feina feta que aquest diari ha crescut tant només en un any, però en cap moment per parlar d’estrelles brasileres que cerquen (encara més) fama i diners. Ens agrada l’esport, i crec que això és l’única cosa que importa quan es tracta de fer premsa esportiva. No vull més “pàgines en blanc”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada