Déus que cauen del cel i mortals que encaren l’ascens

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Déus que cauen del cel i mortals que encaren l'ascens

Algú va dir alguna vegada que al futbol tot són ratxes, bones i dolentes. La nostra Tercera Divisió n’és un exemple claríssim. Quan l’agost encara picava fort tothom donava com a favorits destacadíssims Espanyol B i Pobla de Mafumet. A partir d’aquí les dues places extra que queden al play-off se les haurien de disputar els mortals d’on en sobresortia un selecte grup d’elit format per cinc o sis candidats que eren anys llum dels grans favorits però prou ben armats com per ser a dalt.

Fa unes jornades, el filial periquito començava a destacar-se a la classificació i qualsevol aficionat hagués apostat per un camí de roses directe a 2a Divisió B pels blanc-i-blaus. El Prat havia tingut un inici de lliga molt irregular i fins i tot decebedor, a diferència d’Europa i Vilafranca que des del principi viatjaven en classe preferent. Avui, el conjunt potablava és colider i els altres dos són a 5 i 4 punts de la zona noble, respectivament.

Qualsevol equip et pot destrossar si et descuides i en qüestió de tres o quatre jornades es pot passar de ser Oliver Twist, per convertir-se en l’Oncle Gilito. I és que, com ja va passar la temporada passada, el nivell d’aquesta categoria al nostre país és molt elevat i en diverses ocasions els pocs aficionats que assisteixen als estadis ja han pogut gaudir de veritables partidassos.

Però com a tota gran competició, no és només a dalt on les coses bullen i tret del, momentàniament, despenjat Amposta molts equips comencen a suar a la part baixa. El Vilanova que havia tingut un inici de temporada tan sorprenent com decebedor ha començar a refer el seu vol i amb dues victòries ja treu el cap a la superfície del pou, i ben a prop del forat hi ha dos equips que no naveguen a les seves aigües. La Gramenet i el Santboià són els dos primers equips que es salven d’un descens que anirà molt car a final de temporada.

La temporada és llarga, i qualsevol pot donar la campanada, fins i tot el Balaguer ultradefensiu que podria estar recuperant aquella aura de la temporada del seu retorn a Tercera, en què va quedar a una sola passa del play-off d’ascens. Al final del passat cap de setmana tenim a tres equips amb 27 punts al capdavant, i un altre amb 25 que els segueix de ben a prop. Podríem dir que fins a la dotzena posició en què hi ha els de la capital de la Noguera amb 17 punts no s’obre cap gran forat a la classificació, i en una competició com aquesta en la qual amb un parell de victòries et plantes a dalt ningú haurà dit la darrera paraula fins la última jornada. Que no acabi saltant la sorpresa una altra vegada!