Victor Valdés: El reflex del millor Barça de la història
Quan aquest vespre l’himne de la Champions ja hagi envaït Praga i tinguem tots els pèls de punta, Victor Valdés serà a tan sols 37 minuts de convertir-se en el guardià de la porteria que més estona hagi estat mai a la història del club sense encaixar gols. Una plaça honorífica que fins avui custodia Miguel Reina.
A l’horitzó queden aquelles badades de les primeres temporades que tantes vegades se li havien recriminat al porter de l’Hospitalet i la poca confiança de l’afició davant la por que en Valdés fos un porter més. Després de Zubizarreta, tan sols Ruud Hesp havia donat mitjanament la talla pel càrrec, però amb l’arribada del jugador de La Masia els fantasmes de la porteria es van començar a esvair.
Tot i això el camí fins el rècord en potència que el jugador té a les seves mans no ha estat fàcil. El seu debut va ser molt complicat pels malentesos amb Louis van Gaal, i a punt va estar d’abandonar el club que l’havia vist créixer, però amb l’arribada de Frank Rijkaard va començar a despuntar i va ser una peça clau de la victòria a Paris el 17 de maig de 2006, en què va aconseguir aturar la monstruosa davantera de l’Arsenal capitanejada pel millor Thierry Henry.
Però ni amb aquestes l’afició en va tenir prou per acceptar-lo i abraçar-lo com un més. Les dues temporades posteriors a la final europea van ser un desastre per l’equip i tot i que el porter català va salvar un munt de punts pel conjunt blaugrana la memòria dels socis i seguidors semblava haver-se esvaït. Lamentablement, les pifies, per poques que siguin, sempre predominen per sobre de les bones actuacions i els dos anys en blanc van passar factura per un porter pel qual un gran sector de l’afició demanava el seu cap. Curiosament, i donant més força a l’argument de la poca memòria que té el futbol, quasi tothom demanava el fitxatge de Sergio Asenjo. Un porter que havia fet una gran campanya a Valladolid, i que sigui per lesions, o per males ratxes, ha acabat desapareixent del panorama actual.
És sabut que “la nit és molt més negra abans de l’albada”, i Pep Guardiola sabia del potencial -més que demostrat- de Valdés, i li va seguir confiant la porteria tot i la gran neteja que hi va haver al vestidor. El de L’Hospitalet es va convertir en una peça clau pel Barça de les sis copes i va recuperar el trofeu Zamora. Un premi que des de llavors no ha tornat a deixar escapar.
La solidesa de l’equip és fonamental per que el porter blaugrana pugui celebrar aquests números, però la seva fortalesa mental vers qualsevol adversitat i, sobretot la seva grandíssima qualitat que segueix progressant, han estat les claus per aquesta consagració individual, que de retruc ha comportat la consagració del Futbol Club Barcelona de Guardiola com el millor Barça de la història.
Tot sigui que aquest vespre arribin Pilar o Bakos i ens esgarrin el moment, però confiarem 37 minuts més en aquest equip i sobretot en aquest porter i tot el que ens regala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada