Federació de fireta
Qui no s’ha queixat mai de la Federació Espanyola de Futbol i en un atac d’impulsivitat ha dit o ha pensat que si ho féssim tot amb la catalana aniríem millor? Que n’és de dolent dir les coses en calent… Ens queixem de l’espanyola, ens queixem de la UEFA i ens queixem de la FIFA. Per què no ens hem de queixar de la nostra si ens dóna bons motius?
Amb això no vull dir que una sigui millor que l’altra, ni molt menys, cadascuna té les seves coses, però avui m’agradaria mostrar com n’estic de descontent amb la FCF. No cal ser gaire llest per veure que les coses no han estat mai gaire bé, si comptem les múltiples juntes directives que hi han passat els darrers anys. I que la suposada Federació esportiva més important del nostre país no funcioni és una passa enrere pel reconeixement de les nostres seleccions.
M’empipa que es parli cada Nadal “d’any de transició” en referència al partit de la selecció de futbol i que 365 dies després tot segueixi exactament igual i al calendari hi hagi una cita amb Tunísia. Tampoc no m’agrada que, com vaig comentar fa un parell de setmanes en aquest mateix espai, arribi un àrbitre de la federació i interfereixi en la feina de periodistes i fotògrafs fent-los fora de peu de camp perquè així és com li ha vingut en gana. La Copa Catalunya és un altre punt de debat. El seu format és una broma i cada vegada són més els clubs que no la consideren quelcom important, deixant els grans de banda, que, evidentment, tampoc no ho fan. Però el pitjor són les coses com la notícia que s’ha confirmat avui: el passat novembre l’Europa-Masnou, de Tercera Divisió, es va haver de suspendre al descans per culpa d’un fort aiguat. La segona meitat s’havia de reprendre dijous, una data acordada pels clubs aprofitant la festivitat i acceptada per la pròpia FCF. Sembla que no podrà ser. La selecció amateur, de la que, personalment, n’espero grans resultats, comença el seu camí cap a la Copa de Regions UEFA 2013 aquest divendres, i com que 3 dels jugadors locals hi estan convocats s’ha tornat a ajornar el partit. Un partit que s’ha de jugar abans de començar la segona volta del campionat, d’aquí a no res.
Tenint en compte que entrem en època de vacances nadalenques i que hom s’organitza la vida al voltant d’aquests dies, ja siguin periodistes, futbolistes o aficionats, ens trobarem en una situació complexa que no afavorirà per a res la disputa del partit, ni al nostre futbol, per qui la FCF hauria de mirar de vetllar sempre. Em xoca i m’empipa. Però suposo que si servidor ha fet un article com aquest en calent, serà que no és tan fàcil aturar-se a pensar una estona sobre la feina d’un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada