Tapats però optimistes
El cap de setmana passat els defensors de les seleccions catalanes vam poder mig gaudir de veure la de futbol, a nivell amateur, competint de forma oficial. Tot i que no és un fet insòlit, ja que fa anys que els millors jugadors de Tercera completen les 18 places per anar a córrer per les Espanyes defensant les quatre barres.
Parlo de mig gaudir, perquè la cobertura de la fase de grups del campionat que ha de dur els nostres cap a Europa hagués estat nul·la de no ser per aquesta brillant xarxa social que és el Twitter. Però sigui com sigui, penso en positiu i crec fermament que si la nostra segueix avançant rondes augmentarà també l’interès general per la competició (com va passar anys enrere sobtadament amb l’hoquei patins i el Mundial B) i fins i tot encara podrem veure algun partit televisat, que per això tenim una televisió pública.
Si més no, el que està clar i ha quedat demostrat una vegada més és que el pedigrí del nostre principal campionat nacional és d’alt nivell i de moment ens ha servit per plantar-nos entre els quatre millors combinats de l’Estat. Costarà i serà molt dur, però amb un equip capaç de guanyar dos partits en dos dies consecutius i sortir-hi amb un balanç de 6 gols a favor i només 1 en contra (de penal) és per ser optimista. Sobretot si tenim en compte que hem deixat pel camí a Extremadura, i sobretot a Euskadi i el País Valencià.
És una llàstima no haver pogut veure més que fotografies d’aquesta fase de grups perquè n’estic segur que la selecció va brillar tant com expliquen les cròniques i va dur el bo i millor del nostre futbol a Vilajoiosa, però ara que anem superant rondes i els nois es coneixen una mica més que de jugar tres amistosos i enfrontar-se a la lliga els bons resultats poden anar acompanyats, sense dubte, d’un gran seguiment popular. Com a mínim pels amants de futbol català. Hem de ser conscients que mai hem aconseguit arribar a Europa i competir lluny de la península, i molt menys a nivell oficial (amb una selecció, que per amateur que sigui és la més absoluta que tenim). Quan arribi l’hora de fer-ho tothom s’enganxarà al carro, i per oportunistes que siguin els que ho facin, benvinguts a la família dels que fa temps donem suport al combinat que enguany dirigeix Toni Almendros. Jo hi crec. En la glòria esportiva, i en el reconeixement social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada