Desitjos des de Gràcia, de tot cor

La meva carta als Reis per l'Europa, en aquest enllaç. Com sempre, a lajornada.cat

Desitjos des de Gràcia, de tot cor

L’Europa necessita retrobar-se amb si mateix per veure-hi clar durant una segona volta que es presenta complicada i que farà molta pujada

L'Europa necessita tornar a somriure dins i fora del camp // CARLES GARCIA

Estimats Reis Mags,

A Gràcia també sabem que són temps complicats i que no es poden demanar gaire coses, però hem estat bons i creiem que ens mereixem algun regal per aquesta segona volta.

Com cada any teníem grans expectatives a l’inici de la temporada i tot i que l’etern rival ens va deixar fora de la Copa Catalunya, una competició a la que donàvem molta importància, no ens vam fer enrere i vam signar un molt bon mes de setembre. Passades les primeres set jornades destacàvem a la part alta de la classificació i pel camí només ens havíem deixat 5 punts, tots ells fora de casa. El camp presentava un aspecte sensacional perquè la gent estava contenta, els jugadors motivats i optimistes i els entrenadors rivals no reparaven en elogis cap al nostre club. Fins i tot hi va haver qui ens va dir que teníem la millor plantilla després dels dos filials, i amb el retorn de Cebri després de cinc mesos de lesió semblava que aquesta vegada sí, tot estava de cara.

Però quan ets l’etern aspirant i les coses et van bé s’han d’espatllar d’alguna manera. I després d’un gran partit de futbol a casa que va acabar en derrota per 0-2 davant la Pobla de Mafumet alguna cosa va canviar. La jornada següent no vam estar gens fins i la Grama ens va atropellar a Santa Coloma. Amb dues derrotes consecutives pensàvem que només podríem anar a millor. Ens equivocàvem. Tot i que vam merèixer la victòria, l’Espanyol B ens va robar un empat a casa en un partit tan estrany com brillant. Vam tornar a perdre a Manlleu però ens vam treure l’espineta a casa amb el Santboià. Aquest cop sí, ens pensàvem que la màquina tornaria a rutllar com a principi de temporada i sabíem que no es podien escapar més punts. Però una derrota a Gavà, un partit suspès al descans amb 0-0, quan el rival estava molt tocat i dos punts perduts a casa en un empat in extremis del Terrassa van acabar d’enfonsar la moral dels jugadors.

I d’aquesta manera hem arribat al final d’any. Amb un partit menys que la resta, som a 13 punts del Play Off i només a 6 del descens. Però ens entestem en mirar cap amunt perquè és el nostre objectiu i perquè creiem que és el lloc que ens pertoca. I no us penseu que ho diem per falta d’humiltat ni per egocentrisme, sinó perquè confiem en els nostres jugadors i el nostre entrenador, que com ens diu sempre “ningú s’imagina com es passa de malament una situació així dins el vestidor”.

Per això, majestats, us prometem esforç, us prometem no deixar mai l’equip sol. El You’ll never walk alone no serà exclusiu de Liverpool i Celtic. I a banda d’això us recordem que la nostra feina amb el futbol base és exquisita i està molt ben valorada arreu del país. A canvi, ens agradaria que el seu regal ens dugués altre cop alegries esportives pel primer equip i que la segona volta d’aquesta plantilla pugui ser tan brillant com les set primeres jornades. Necessitem un canvi de xip i una dosi d’autoconfiança. És tot el que demanem, res més que això. I si a part ens porteu una miqueta de carbó, per castigar les coses dolentes, us prometem que el donarem als jugadors que facin faltes brutes, si es dóna el cas.

Moltes gràcies, i bon viatge des d’orient. A Tribuna us deixarem cava, anís i una bossa de caramels perquè pugueu celebrar Sant Medir d’avançat.