"Som i serem"

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

"Som i serem"

Ara que ja han passat uns dies de l’inici del nou any i la febre dels balanços de l’anterior s’ha calmat una miqueta, m’agradaria dedicar aquest espai setmanal que tinc al diari per fer tot el contrari. Per mirar al futur.

És molt maco mirar enrere per repassar tot el que s’ha aconseguit, però no ens servirà de res si no afrontem el futur amb la mateixa il·lusió. Disculpeu-me que avui sigui tan personal i parli d’un mitjà esportiu en lloc d’un fet concret de l’actualitat, però com que les notícies també han marxat de vacances, per bé que els grans mitjans tractin de disfressar-ho a base de rumors i tonteries, crec que és un bon moment per fer-ho.

No sé què en pensaran els caps que un redactor de Tercera parli tant generalment del fillet que van parir però com que mai he tingut censura (envejable, oi?) no crec que els importi. I si la dic gaire grossa ja avanço que la culpa és meva.

Estic orgullós de formar part d’aquesta aventura, estic orgullós de tot el que hem aconseguit a base d’esforç, dedicació i compromís. I sobretot, estic orgullós del futur que hi ha per davant. No és habitual sentir una feina com una part més de tu, i a mi em passa. Veig el que fan els meus companys, el ritme al qual creix aquest projecte i el llarg camí que encara queda per recórrer de la mà de l’esport català i dels lectors més fidels, i em sento molt optimista. Transmetem les emocions de molta gent que sent i pateix amb l’esport, i d’alguna manera les traslladem a d’altres persones, que potser abans n’eren alienes. Jo ahir em vaig entendrir en llegir les “Cartes als Reis” dels companys del bàsquet. I jo sóc un malalt de futbol, dels que s’han capficat tan endins d’aquest esport que ja ni recorda quan es fan passos.

A banda de tot això que dic, veig que l’esport català cada vegada va a més. Que tenim una base envejable internacionalment i amb moltíssima projecció de futur. I si el nostre esport segueix endavant, nosaltres seguirem, i si seguim potser algú més s’anima amb l’esport, i si algú més s’anima amb l’esport els esportistes encara tindran més suport i entrarem dins un bucle fantàstic. I l’exemple que això pot passar és l’actual situació del FC Barcelona. Va començar a guanyar, va guanyar ressò i alhora seguiment, i això ha generat més suport, i encara més portades i aficionats, fins al punt que realment tant de Barça arriba a cansar. Però si aconseguim un efecte similar amb la resta de clubs esportius, com va dir aquell: “Som imparables”.