Història daurada
Diumenge passat, cap als volts de les dues del migdia l’AE feia història convertint-se en equip de Segona Divisió B per primera vegada. Amb un Sagnier ple de gom a gom socis, membres del club, aficionats i periodistes locals saltaven d’alegria després de la victòria del conjunt potablava per 2-0 davant l’Atlético Sanluqueño.
Aquest ascens esportiu, tan merescut després d’una campanya brillant, durà el club pratenc cap a una nova categoria en la que fins ara, mai ha pogut militar, i que s’haurà de prendre com un premi i una festa que durarà tot un curs futbolístic. Veient la temporada que ha fet el Llagostera (campió de Tercera 2010/2011) ningú podrà privar als homes d’Agustín Vacas de somniar si va sonant la flauta amb el pas de les jornades, però com a mínim tampoc se’ls podrà retreure el mereixement de pertànyer a aquesta divisió.
Aquesta fita xoca frontalment amb una situació ben diferent, d’equips que militen en una categoria que no els pertoca pel simple fet d’haver comprat la plaça. És el cas, per exemple, de l’Huracán València que ahir veia com, després de la inversió en la plaça i en les fitxes (fins i tot a última hora amb la incorporació de l’ex del Nàstic, Berry Powel), la seva història al Play Off d’ascens cap a la Liga Adelante s’acabava tràgicament a la tanda de penals. La propera temporada els dos clubs es trobaran a la mateixa categoria, amb dinàmiques i mèrits ben diferents i, per bé que, sovint, els diners acaben aconseguint la glòria al futbol, al final cadascú té el que es mereix.
Aquesta temporada el Llagostera, que ha arribat fins a les portes de l’elit des de sota (i que qui sap si arribarà a obrir en uns anys), ja va estar a punt d’espatllar la festa als valencians i com bé diuen, “al futbol, mai se sap”.
De tota manera, i tornant al fil de l’article, la gesta pratenca mereix l’honor de militar una categoria que sovint està etiquetada com a infern però, que per a més d’un pot suposar una festa i una manera d’aconseguir guanyar-se un nom una mica major en això de l’esport rei. Dóna gust veure com un equip aconsegueix superar fites i escriure la seva pròpia història amb lletres daurades sobre el terreny de joc. L’enhorabona a l’AE Prat i a tots els seus aficionats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada