Quan els diners fan la felicitat
Les lligues de futbol més importants d’Europa han abaixat el teló de la temporada 2011/2012 i ho han fet amb una senya molt marcada a les dues principals competicions del continent: que els diners fan la felicitat.
Els campions de la Premier League i la Liga BBVA han estat dos equips fets a cop de talonari. Manchester City i Real Madrid han signat una campanya excel·lent, sense res que se’ls pugui retreure pels títols que han aconseguit, ben justos i merescuts. Això sí, les dues plantilles s’han subvencionat amb una gran fortuna. La blanca, amb el deute del club i l’sky-blue amb una fortuna estrangera. Amb això no vull dir que les de Barça i Manchester United no ho estiguessin la temporada passada, però aquest any la xifra de les despeses dels campions encara han augmentat més i això s’accentua quan ens trobem amb un altre club en mans d’un magnat milionari com l’és el Màlaga, que ha aconseguit la millor classificació de la seva història entrant a la Champions League i amb expectatives d’un major creixement que els podria permetre desbancar el València, el tercer club de la competició.
Ara bé, aquestes injeccions de diners que ara fan feliços a milers de seguidors algun dia no hi seran i les llàgrimes d’alegria podrien passar a ser de lamentació. La temporada passada el Deportivo d’A Coruña va perdre la categoria després d’una dècada daurada de la que en van gaudir els aficionats gallecs gràcies als calers de Lendoiro. I si seguim cercant exemples de clubs que han tocat la glòria amb els milions i que han acabat desfets en trobem d’altres com el cas de l’Alabès, o encara més a prop, l’UE Figueres que la temporada vinent serà a Tercera Divisió ressorgint definitivament de les tenebres.
Amb les inversions econòmiques públiques que molts ajuntaments van fer per a clubs del seu municipi vam poder veure com equips de barri, històrics, anaven perdent posicions, i fins i tot, la categoria, vers d’altres clubs que de cop tenien més líquid. Amb la crisi econòmica la situació s’està invertint i alguns clubs emblemàtics dels futbol català com el Martinenc, l’Horta o el Júpiter ja tornen a trucar a les portes del protagonisme.
Amb això, no vull criticar les inversions públiques al futbol, ni molt menys, ni tampoc les grans inversions milionàries en un equip, que ja m’agradaria a mi tenir el poder que té un xeic àrab i fer gran un club. Tan sols dic que, de vegades, s’han d’assaborir molt més les victòries i els moments de glòria perquè no se sap mai quan es poden acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada