Poligàmia reduïda
Imagineu-vos per un moment un noi normalet, de metre setanta, cabells castanys i ulls verdosos, ni massa gras ni massa prim, vestit amb un look informal i sabates esportives. És en Jaume i té 24 anys.
En Jaume és solter però té grans plans pel seu futur. Un futur en què serà ric i podrà decidir en tot allò en què ara no hi té ni veu ni vot perquè els seus superiors li veten i perquè no té esma ni empenta per fer-se fort. A aquest futur el nostre amic hi vol incloure dues noies. Una que li donarà tot l’amor que necessita i l’altra que li proposarà situacions de superació i que per seguir-li el ritme s’haurà de sentir viu. A una la vol per passar-ho bé a casa, en un nucli familiar i acollidor. A l’altra per viure emocions fortes al marge de la primera.
Però en Jaume té un petit problema, i és que cap de les dues li fa cas, i tot i tenir un munt de núvies al darrere que insisteixen en tenir una bonica relació amb ell, fa els ulls grossos i mira cap a un altre cantó amb una única fixació per les seves dues muses. Dues donzelles que desitjaria que competissin per ell per fer-lo sentir com un autèntic sultà.
Si mirem a en Jaume dins uns perspectiva social, probablement li estiguem agafant una petita mania pel seu comportament inadequat i, molt probablement, despreciable. Hi estic d’acord.
I si ara canviem el nom d’en Jaume pel de la Federació Catalana de Futbol i el de les dues pretendents, que es barallen per ell en bikini dins un toll de fang, per Barça i Espanyol i, a més a més, posem cara a les núvies que rebutja i resulten ser la resta d’equips del #futbolcat?
Doncs tenim el resultat del nou format de Copa Catalunya, “Supercopa” i totes aquestes rucades que s’han empescat per mantenir Barça i Espanyol dins un torneig que no els interessa i que deixa en segon pla als clubs modestos i als que militen a la Liga Adelante. Amb l’excusa que ara als clubs petits els serà més senzill fer-se amb el títol, hem topat amb un nou format (que ben segur tornarà a canviar en un o dos anys) que segueix sense atraure, per repetir la història una vegada rere una altra. Tan fàcil com seria muntar una competició encarada als clubs modestos, per, com a mínim, fer content algú, que de passada és qui més massa social representa dins la federació. Però no, és molt millor que en Jaume persegueixi com un bavós les dues noies que menys cas li fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada