Puresa

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a lajornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Puresa

Divendres passat es va donar el tret de sortida a l’Eurocopa 2012, el que probablement sigui el segon torneig de futbol per països que més estrelles aconsegueix ajuntar per metre quadrat, després del Mundial. Tot i això, sembla que és un campionat que dins les nostres fronteres no es gaudeix, que no agrada, que no emociona, que no excita, com deia fa uns dies el company Lee Roden al seu article d’opinió.

D’acord. És cert que la no participació de Catalunya amb una selecció nacional pròpia tiri enrere els motius més sentimentals per seguir l’esdeveniment de la UEFA. Jo també voldria veure la senyera onejant al costat de qualsevol altra bandera de nació europea als estadis de Polònia i Ucraïna, però com a amant del futbol no puc renegar d’un torneig tan gran.

Podrem dir que ens maltracta, podrem dir que no ens volen i podrem dir moltes altres coses que ens facin veure els partits amb l’únic objectiu de veure la selecció espanyola perdent. Però crec que així no es gaudeix prou d’un espectacle (com jo no gaudia de la Champions quan el Barça quedava eliminat a la fase de grups i el Madrid avançava una ronda rere una altra). Amb això no vull dir que s’hagi de donar suport a Espanya ni a cap selecció en concret, jo no ho faig. I potser per això la competició em sembla més bonica. Més atractiva. Sense aquella preocupació de no saber què farà el teu equip o la ràbia per veure que qui detestes ho guanya tot.

És clar que m’agradaria veure els nostres jugadors saltar al terreny de joc i escoltar Els Segadors per megafonia, però mentre això no sigui possible -que ho serà algun dia, n’estic convençut- us convido a veure el campionat des de fora, amb una perspectiva més neutral, més pura, per a veritables amants d’aquest esport. També és maco saltar del sofà amb les curses de Robben, els gols del Shevchenko o les aturades de Buffon, sense pensar a cada moment que “a aquests Catalunya se’ls menjaria” i guardant-me les reivindicacions per a moments menys oportunistes. Jo he decidit intentar-ho. Oblidar-me de tota la resta per gaudir d’aquest esport que meravella tantes persones arreu del món i que, per molt que estigui sent criticat per culpa del que passa a la vida política, aporta valors positius i té bons gestos amb la societat. Però bé, aquest tema, tant espinós, millor el deixem per una conversa en un bar de sofàs amb un whisky a la mà.