Conclusions precipitades

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a laJornada.cat

Conclusions precipitades


Sóc conscient que aquestes línies poden caducar pocs minuts després de ser publicades i que potser seria més convenient encabir-les en un espai caduc com el d’un tuit, però m’ha semblat oportú fer una petita reflexió sobre certes decisions i tot el que en pot derivar.

Ahir, dilluns, es van anunciar dues baixes a les banquetes de Tercera Divisió. Miguel López deixava el Santboià, que encara no ha trobat el rumb aquesta temporada, i Rodri, que fins ahir dirigia el líder, va decidir fer les maletes d’Olot per acompanyar Raül Agné en la seva aventura a Cadis. Sobre aquesta baixa, concretament, s’han fet un munt de comentaris i s’han generat opinions diverses que generalment acaben coincidint en colpejar el ja exentrenador de la UE Olot.

Segons el comunicat oficial del club, el tècnic no va estar localitzable en tota la jornada d’ahir i només va fer arribar al club una carta manuscrita anunciant la renúncia al càrrec després de 15 jornades i 36 punts. Coneixent només una de les parts, podríem dir que potser Rodri sí que ha deixat l’Olot una mica tirat, però si tenim en compte la situació de l’equip, que l’anunci per part del Cadis va ser precipitat (cosa que Rodri no pot controlar) i que el club de la Garrotxa fa gala d’un estil que neix de la base i que no és només cosa del primer equip, potser no caldria atacar de forma més o menys gratuïta el ja extècnic olotí.

Sempre em van ensenyar a escoltar les dues parts en una discussió perquè una sola veu sempre escombrarà cap a casa seva i no hi haurà cap altre punt de vista. Quan Rodri torni a aparèixer a Olot i s’acomiadi dels jugadors (cosa que crec que com a professional del futbol que és farà), podrem escoltar-lo i valorar la seva decisió.

A banda d’això, també m’agradaria observar que en això del futbol no només els futbolistes han de mirar pel seu futur, si realment tenen capacitat d’arribar més enllà, i si un entrenador consolidat com Raül Agné et crida per muntar un projecte que apunta al futbol professional, no es pot dir que no. Ara bé, si quan Rodri expliqui els seus motius veiem evident que el que ha fet és tan lleig com sembla, llavors no hi haurà defensa possible.