Arrels Europeistes, "una alternativa a la junta actual de l'Europa"

Podeu llegir l'entrevista a les Arrels Europeistes, a lajornada.cat

Arrels Europeistes, "una alternativa a la junta actual de l'Europa"

laJornada.cat ha entrevistat les Arrels Europeistes, la plataforma d’oposició a l’actual Junta Directiva de l’Europa que pretén assegurar un bon futur per al club.

Els quatre membres d’Arrels, en un desplaçament de l’Europa // CARLES GARCIA

Víctor Martínez, Agustí Tenllado, Francesc Boj i Eduard Garreta conformen la plataforma Arrels Europeistes. Aquests quatre socis, arrelats al club gracienc des de petits, volen fer d’oposició a l’actual Junta Directiva i esdevenir una alternativa de cara a les properes eleccions mentre intenten aclarir assumptes que consideren “importants per al futur del club”.

Tots ells han treballat per l’Europa en diverses etapes i departaments. En Víctor Martínez i l’Agustí Tenllado van ser directius, així com ho va ser també en Francesc Boj, que a més a més va exercir de delegat durant 8 anys al Primer Equip i 3 al Juvenil A. L’Eduard Garreta ha format part del servei de logística i va aconseguir un important patrocini pel club, que encara avui es manté vigent.

- Qui sou les Arrels Europeistes i quin és el vostre objectiu?

Som quatre socis vinculats a l’Europa des de petits i que d’alguna o altra manera hem exercit diversos càrrecs dins el club. El nostre principal objectiu és el d’intentar aclarir una sèrie d’assumptes que sembla ser que la Junta Directiva no ens vol detallar amb exactitud. Nosaltres el que volem és informar al soci sobre aspectes que són importants pel futur del club.

- En aquests primers mesos d’activitat heu notat simpatia i proximitat per part dels socis?

Sí. La gent ens anima, ens pregunta i s’interessa pel que fem. Hem tingut força bona acollida, però esperem continuar arribant a més socis perquè obrin una mica els ulls, deixin la seva posició còmoda i s’interessin per alguna cosa més enllà de guanyar cada diumenge.

- Heu fet arribar fins a tres burofax a la Junta Directiva. Del darrer en fa dos mesos i encara espereu resposta…

No hem tingut cap resposta, almenys efectiva. Perquè el darrer cop que ens van citar no ens van aclarir res. Volem que ens detallin els ingressos i despeses de la Fundació, per això ens vam reunir amb el president, el senyor Guillaume de Bode, i el tresorer, el senyor Robert Biete. Però com que no tenim clars els nostres dubtes, vam quedar emplaçats a una nova reunió després de les festes nadalenques. De moment, seguim a l’espera.

- Si la Junta continua esquivant la reunió, què fareu?

D’entrada tornarem a insistir amb un altre burofax, però paral·lelament estem cercant assessorament professional.

- Dos de vosaltres vau formar part d’aquesta Junta. Per què vau decidir marxar?

Víctor Martínez: Vaig marxar perquè va acabar el mandat del senyor de Bode i perquè ja hi havia algunes discrepàncies amb el president. Quan es va acabar, simplement, no va comptar amb mi per la següent junta directiva.

Agustí Tenllado: Em vaig anar desenganyant. Hi havia una falta de sintonia amb la resta de directius, però el detonant va ser que un altre directiu, el senyor Agustí Parra, va dimitir per una sèrie de temes que estaven aprovats per la Junta Directiva i que el president i algun vicepresident van decidir cancel·lar unilateralment. Vaig demanar explicacions per la dimissió d’aquest directiu, però, al no obtenir resposta tres setmanes després, vaig presentar la meva dimissió. Per a mi és molt important que si qualsevol membre de la Junta marxa, per l’assumpte que sigui, se li doni un valor. Veient que el president no dóna importància a aquests assumptes i espera que els problemes s’arreglin sols, no em trobava a gust per aquesta manera de fer.

- L’Europa és propietat dels socis i la Junta la formen diverses persones. Tot i això heu assegurat que les decisions importants del club es prenen entre 3 persones en petit comitè, sense tenir en compte més postures. Podem saber de qui es tracta?

És cert que passa en totes les juntes directives que algú ha de portar la batuta i dirigir el que passa. Però la Junta de l’Europa està formada per una sèrie de directius vinculats professionalment i personal que no han estat arrelats al club des de sempre. Hi ha dos o tres directius que no participen, que només figuren de número, donen suport a la gestió del president, però a nivell executiu es queda tot en tres persones: el senyor president (Guillaume de Bode) i els dos vicepresidents (Juanjo Isern i Arturo Ramírez). De vegades es prenen acords sense consultar a la resta de la Junta Directiva, això sí, amb el consentiment del tresorer (Robert Biete). Potser és perquè pensen que ja compten amb el seu consentiment i decideixen actuar així, però no ho trobem correcte.

- Teniu sospites d’irregularitats econòmiques. En què es basen?

Ara mateix, en que no se’ns dóna cap explicació del que nosaltres demanem. Bàsicament volem saber quins ingressos té la Fundació per part de l’Europa, directament. De les quotes del futbol base, els campus que es fan al club i la resta d’ingressos que entren via Fundació. És una cosa que a la partida de comptes es reflexa amb una quantitat única, el 73% del pressupost total del club, i volem que se’ns expliqui. Si tu has fet bé les coses, no tens per què témer que la gent sospiti que has fet res irregular. Les explicacions han de ser molt més planeres. Quatre i quatre són vuit. Si tu has fet les coses bé i tens problemes en voler explicar-les, m’ocultes alguna cosa o no ho entenc.

Per exemple, la Fundació és molt clara: tants nens a tanta quota, surt aquest ingrés. Quan no em volen donar una explicació tan simple, doncs sospitem. Està clar que no es pot afirmar res relacionat amb irregularitats, perquè s’ha de provar, però tenim la sospita.

- Essent directes. Hi ha sospita o se sap que algú hagi ficat la mà a la caixa?

Ho podem pensar, però, com que no tenim com provar-ho, no ho podem afirmar. De moment, tenim la sospita. Nosaltres podem fer un càlcul i una imaginació amb els números que ens donen a l’assemblea, però si hi ha una realitat plasmada en una comptabilitat no veig tan complicat que ens ho puguin explicar. I a més a més, com a socis, tenim tot el dret  de saber-ho. Ho diuen els estatuts.

- Si aconseguiu alguna prova que demostri les vostres sospites, emprendreu accions legals?

Probablement, sí. Més que probablement.

- La Fundació és la principal font d’ingrés per al club gràcies al futbol base. Us preocupa la davallada d’aquesta branca de la institució?

Segons la directiva, no. Diuen que tenim una llista d’espera de 230 nens i necessitaríem un altre camp. Podem tenir quantitat, però no tota la qualitat que voldríem. No diem que els onze jugadors del primer equip hagin de sortir de la cantera, però sí que en podria haver-hi quatre o cinc perfectament amb nivell de Tercera Divisió. És que n’hi ha que ara són a Segona B o Segona A… Si l’Europa els ha tingut, per què no els ha pogut retenir? Per què no els hem fet útils pel primer equip? A més a més, és cert que en aquestes categories es nota que l’Europa ha perdut pistonada i els jugadors que ara destaquen en altres categories ho han fet un cop han sortit del club.

- Anys enrere, els nens del futbol base assistien als partits i seguien l’equip regularment. Ara això s’ha perdut. És un mal estès arreu del futbol català o creieu que hi ha una mala feina?

La implicació no ha estat mai total. Els pares del nen tenen un carnet i van al camp, però quan acaba la seva etapa a l’Europa, pels motius que sigui, se’n desvinculen. Durant el període en que hi són, sí que segueixen el primer equip, però potser cal modificar algunes coses.

El vicepresident del futbol base, el senyor Arturo Ramírez diu: “Formem bons jugadors, però millors persones”. A veure, això és un club de futbol i t’exigeix una competitivitat i una identificació. Perquè els nens se sentit identificats amb el club, potser s’haurien de fer xerrades, col·loquis, explicar-los la història del club, veure vídeos, donar-los un plus extra de motivació… Vas a Cornellà, Can Vidalet, d’altres llocs, i veus que el futbol base va a veure el primer equip. I sí que és cert que això cada cop s’ha perdut una mica. Està bé que els nostres jugadors mantinguin una educació i un respecte, però se’ls ha de donar una mica més de cultura futbolística, ensenyar-los el que és l’Europa i el que va ser, a banda dels valors educatius. Els senyors que hi ha a la Junta potser són massa tecnòcrates per a això.

- Darrerament vau criticar també el control que té el president sobre el web oficial en el que no hi heu aparegut. En un cas hipotètic en que presidíssiu el club, com actuaríeu en aquest sentit? Modificaríeu l’organització i la relació premsa-club?

Nosaltres entenem que el web és un mitjà oficial, però és una qüestió simple d’informació. Si ha sortit un grup de socis que s’han constituït en una plataforma, no ho pots ocultar. Per què no has d’informar? Quina por tens de fer-ho? Hi ha qüestions que està clar que no es poden publicar en un web oficial, però hi ha un excés de control del president. Periodísticament pots enfocar el que vulguis de moltes maneres, disfressar-les, però no les pots ocultar.

- A banda de la no presència al web oficial, tampoc no heu aparegut al diari de premsa escrita que més defensa al president. Creieu que això us pot anar en contra?

És clar que ens agradaria que aquest mitjà parlés de la nostra plataforma per arribar a més gent, però és que cada mitjà és totalment lliure de decidir el que vol publicar. No tenim res a criticar a aquest diari ni tampoc creiem que ens pugui anar en contra. Nosaltres esperem arribar a tots els socis per la resta de mitjans. L’únic que ens preocupa és que el president no és plural i que hi ha alguns que tenen preferència a l’hora de treure notícies pel simple fet de tenir vincles d’amistat entre el president i el director de la secció concreta.

- Heu comentat alguna vegada que depenent de com avanci l’actualitat de l’Europa, intentaríeu forçar unes eleccions anticipades. Teniu una idea del suport que rebríeu per part del soci?

Encara és aviat per valorar-ho. Tot i que és cert que ens hem plantejat unes eleccions anticipades, el nostre projecte és a quatre anys vista, de cara a les properes eleccions. Ara bé, si abans que arribi el proper període electoral, constatem que tenim suport social suficient i uns arguments provats amb els quals puguem demostrar al soci que aquesta junta no fa bé la seva gestió o comet alguna irregularitat, és clar que intentarem forçar eleccions.

- Si arribéssiu a trobar proves i la Junta us proposés arribar a un acord incloent fer una neteja, hi accediríeu?

En casos així, creiem que s’ha de tallar d’arrel. A part de no haver-hi cap tipus de pacte possible, quan ens vam constituir com a plataforma, vam prendre la decisió ferma de tirar endavant la recerca d’una transparència. Encara que el president ens llenci cants de sirena per atraure’ns cap al grup de treball o la junta, li hem deixat ben clar que no serà així. Segons ell, no tenim gaire importància perquè som només quatre, però està buscant una divisió entre nosaltres. I nosaltres som amics, pel que ens tenim una lleialtat que no ens farà trair-nos.

- Llavors, el vostre objectiu final és arribar a la presidència del club…

Sí. Volem ser una alternativa a la junta actual de l’Europa. I, en principi, d’aquí a quatre anys, presentar-nos-hi. Està clar és un temps considerable i poden passar moltes coses, però si nosaltres arribem al moment com a plataforma, ens hi presentarem i el soci de l’Europa serà qui decidirà.

- Quines propostes aportaríeu d’inici, en cas que arribéssim a una situació d’eleccions?

Les estem madurant. Tenim idees i les nostres propostes, però encara és aviat. Per fer unes propostes has de conèixer l’estat de tot: dels comptes ben auditats, d’allò que es fa malament en els diversos procediments i analitzar cada cosa. Necessitem saber com està el club sobre paper. Perquè tampoc ens volem picar els dits i trobar-nos amb un club que té uns problemes impossibles d’arreglar.

- Què creieu que podeu aportar a l’Europa que no aporti l’actual Junta?

D’entrada, la transparència de la que ells fan gala i que no existeix. La junta actual s’ha muntat un món idíl·lic en el qual tot va bé, no hi ha problemes, el soci està content i el futbol base funciona, però no tot és blanc o negre: hi ha matisos. La Junta no accepta crítiques i el president agafa la tàctica de prendre’s com a atac personal qualsevol demanda d’explicacions. Simplement, volem aclarir coses perquè el club funcioni millor. Aquí tots volem que l’Europa funcioni. Nosaltres i el president. Però per a això cal una transparència i una confiança que ara mateix no existeix perquè no es volen explicar coses.

- Esportivament, confieu en l’entrenador, la plantilla i la seva idea de joc?

En això no podem discrepar. L’equip està fent una gran campanya i no només per la classificació, sinó pel joc, que és força bo, i creiem que continuarà com fins ara.

La temporada passada, a tres partits del final, la confiança dins la junta no era la mateixa. Es va perdre un partit a casa davant el Balaguer i el tècnic va posar el càrrec a disposició de la directiva a la roda de premsa. Paral·lelament, el senyor Juanjo Isern estava dient al soci que cessaria a Dólera, encara que no presentés la dimissió i que Angoy agafaria el primer equip. El dilluns següent, després d’una sèrie de reunions, els capitans de la plantilla, alguns jugadors i membres d’Arrels, que en aquell moment formaven part del servei de logística del primer equip, van aconsellar al president que, a falta de tres partits, l’entrenador havia de continuar.

Amb això, el que volem dir és que, al túnel de vestidors, el president estava més o menys disposat a acceptar la renúncia de Dólera, mentre el vicepresident ho donava per fet als socis. Són coses que no haurien de ser així, s’han de prendre decisions consensuades i en fred.

- Hi ha una sensació força generalitzada, ja des de fa anys, que institucionalment a l’Europa no li interessa ascendir. L’únic motiu és el cost de la Segona B?

A veure, el salt a Segona B és una qüestió important i és per pensar-s’ho. Però si l’Europa és l’equip que més temporades ha estat a Tercera Divisió, per què en la última dècada no ha fet ni un play-off? Això és problema d’una mala planificació. Tu has de fer el play-off i després valores si t’interessa anar a Segona B: si hi ha els calers, la infraestructura i si es pot mesurar una permanència que més endavant permeti fer un altre salt.

El més important ara és fer la promoció i després, a part, guanyar-lo. Però primer fer-la. Malgrat pensar-hi, tampoc ens podem definir gaire perquè no sabem com estan els comptes. Primer ens ho ha d’aclarir la Junta per després fer la previsió.

- Teniu constància de que hi hagi aquesta previsió?

No ho sabem, no ens ho han dit. En els comptes que ens mostren no s’especifica res.

- L’equip és a Tercera Divisió i el que pugui passar al futur és molt incert, però us creieu capaços de dirigir un projecte que retorni a l’Europa al futbol professional?

Sí, i tant. Però per a això cal una estructura. Aquí l’Europa sempre ha jugat amb un cert victimisme de ser un equip històric, però el club vol o no vol créixer? Està clar que hi ha el desavantatge dels dos grans de la ciutat, però tenim enveja sana amb equips com el Rayo Vallecano o el Getafe, que tenen una massa social per suportar la categoria. Gràcia s’ha implicat en algunes èpoques en l’Europa, però ara cal arrossegar més massa social i potencial econòmic. A l’Europa hi ha gent molt vàlida, entre els socis, per formar part d’aquest projecte. Nosaltres també volem que hi hagi gent que se’ns acosti i ens doni idees, no estem tancats a ser només quatre persones. Hi ha qui seria interessant que se sumés al projecte per estructurar les coses. Quan hi hagi eleccions, no hem d’arribar només amb denúncies i sospites, cal un projecte i un programa. Per a això volem gent europeista que ens aporti idees i més coses a fer. Setze ulls en veuen més que vuit.

- Creieu que l’Europa podria arrossegar més gent de fora de Gràcia?

Creiem que sí. En èpoques bones de l’equip, amb els play-off, el camp feia goig i amb coses així hi ha gent que s’hi enganxa. I també hi ha molt d’europeista amagat que, per un o altre motiu, ha deixat de venir. Se l’ha de despertar. I és molt difícil amb un monstre com el Barça a la ciutat, però es pot.

A banda d’això, potser no li fa falta, però el Barcelona guanyaria molt en el futbol català si col·laborés amb els clubs. Potser no amb aportacions econòmiques, sinó cedint jugadors que no arribaran als seus principals equips. Així ajudarien els clubs petits a créixer i a que puguin muntar noves infraestructures en categories superiors.

- Si presidíssiu el club, intentaríeu arribar a un acord amb el Barça i l’Espanyol per arribar a algun acord d’aquest estil?

Sí, però mai vinculant-ho a una afiliació. L’Europa ha de mantenir la seva independència com a club. Una cosa és que t’hi apropis perquè t’ajudin, però caldria veure les contraprestacions que hi hauria. Ara bé, potser ni ens voldrien escoltar, però ho podríem intentar. De tota manera, amb una bona estructura i una bona organització, ens podríem acostar a un equip com el Sabadell, en comparativa.

És un club que va caure al pou de la Tercera i va fer un equip per Tercera. Va pujar a Segona B i no es va picar els dits. Va fitxar jugadors al preu més econòmic possible perquè li poguessin donar un rendiment. Però has de tenir una idea de la categoria en la que estàs i el que necessites. Dins de la Junta cal una persona que sigui de l’Europa amb el suficient coneixement del futbol perquè no et venguin motos.

- Dins el club hi ha persones que porten molts anys treballant-hi, en algun cas concret consideraríeu fer alguna renovació de personal?

A veure, si hi ha persones que porten molts anys i no sumen suficient, potser sí. Però això passa a l’Europa i a tot arreu. De vegades, algú que porta molts anys, té un cert acomodament i hi ha comportaments que, a nivell d’imatge, s’han de corregir. Ara bé, s’han de valorar altres coses com la situació laboral d’aquesta persona o el cost de l’acomiadament. Si realment hi ha gent amb una retribució econòmica que no s’ha comportat correctament, s’hauria de valorar.

- Ja per acabar, podríeu enviar un missatge als socis del club i un altre a la junta directiva?

Al soci voldríem dir-li que segueixi visitant el nostre espai web, el Facebook i que se’ns acosti. Que puguem palpar realment el sentiment, el que ell demana. Volem saber si creu que el que reclamem i intentem aclarir amb la Junta és correcte. Potser estem equivocats en algun punt i no ho sabem, volem saber més. Al final, és el soci qui aquí és sobirà.

A la Junta li demanem que atengui els nostres requeriments i ens doni explicacions de forma clara i transparent. Nosaltres estem per sumar i no per restar. Tots volem el bé de l’Europa i, si un dia el president és un altre soci de l’Europa, pretenem que qui entri es trobi les coses en ordre. A banda de constituir-nos en alternativa, no volem que la Junta ens faci cas en totes les propostes, simplement que ens responguin a les explicacions que els demanem.