Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:
Fàbregas contra la defensa
Piqué i Cesc abraçats durant l'Arsenal-Barça de 2010 // MERCAFUTBOL |
“Ens cal un jugador, i tots sabeu quin és”. Així de contundent parlava Pep Guardiola durant la roda de premsa prèvia al partit que jugarà el Barça davant el Chivas de Guadalajara. Havent escoltat aquestes paraules sembla que està molt clar que aquesta temporada, almenys durant el mercat d’estiu, o arriba Cesc o Alexis Sánchez haurà estat l’únic fitxatge del primer equip del FC Barcelona, a banda de les incorporacions de Thiago i Fontàs, que han pujat del filial.
Segueixo sense comprendre per què aquesta obsessió amb el capità de l’Arsenal. Crec que després dels partits davant l’Inter de Porto Alegre i el Manchester United el que està clar és que el Barça s’ha de reforçar amb un central experimentat, d’una certa edat que no talli la progressió de Fontàs i doni canya a Piqué quan no hi sigui el capità, Carles Puyol.
Un expert en futbol va dir una vegada que “Piqué és un gran central, però Piqué al costat de Carles Puyol és el millor central del món.” Això és perquè el de La Pobla té el que s’ha de tenir per esbroncar el seu company quan cal, sigui quin sigui el resultat o el moment del partit. I siguem realistes, tots desitgem que es recuperi aviat però en Carles no durarà per sempre, i ja comença a tenir símptomes d’esgotament i de ser un jugador al qual li queda ben poc a alt nivell.
Les badades en defensa dels dos partits esmentats anteriorment, i l’estat de forma de Gabi Milito, que tots coneixem de sobra, no ajuden a motivar el personal quan mira la darrera línia de l’alineació blaugrana, perquè Busquets i Mascherano són migcampistes i no centrals, això no ho hem d’oblidar. Que per treure les castanyes del foc a l’equip en moments comptats ho fan molt bé, especialment l’argentí, però no és la seva posició natural ni se’ls ha de reconvertir. Si al lateral dret hi ha Alves i Adriano i a l’esquerre Abidal i Maxwell, per versàtils que siguin, no em serveix d’excusa perquè el FC Barcelona no tingui un quart central, a banda de Puyol, Piqué i Fontàs, tenint en compte que excloc a Milito.
Però tot i això, el club sembla què només pensa a portar a Cesc Fàbregas quan el mig del camp és la zona on l’equip va més ben servit. Per alguna raó Guardiola és l’entrenador i no ho sóc jo i els seus motius tindrà per voler dur Fàbregas enlloc d’un central o per considerar la defensa com una línia tancada, però aquí un servidor encara no ho ha entès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada