#noalfutbolsenseràdio
Quan s’imposen prohibicions per decret que afecten petits col·lectius és molt maco veure com s’uneixen i agermanen per fer front comú i lluitar pels que consideren que són els seus drets. Fins ahir, totes les ràdios -catalanes i estatals- que retransmeten futbol professional lluitaven juntes per la seva causa i per reclamar i denunciar l’abús que la Lliga de Futbol Professional (LPF) ha decidit aplicar sobre les emissores, fent-les pagar unes quantitats inabastables per a elles, quan per als clubs no suposen gran cosa.
Però aquest bloc es va esquerdar ahir quan Catalunya Ràdio es va disfressar de Romario per fer una autèntica ‘cua de vaca’ i presentar-se a l’interior del Camp Nou per retransmetre el partit que va enfrontar el FC Barcelona i el Vila-real.
Realment la principal emissora pública del nostre país tan sols va aprofitar el seu dret d’accedir a les cabines gràcies al contracte signat per Televisió de Catalunya i Mediapro on s’inclouen els drets radiofònics, i legalment no se li pot dir res, ja que per pura sort va tenir l’habilitat d’incloure aquests permisos, però el conflicte moral de destacar-se del conjunt de ràdios en ple port de muntanya i quan encara no toca és el que em molesta, o sap greu.
Realment la principal emissora pública del nostre país tan sols va aprofitar el seu dret d’accedir a les cabines gràcies al contracte signat per Televisió de Catalunya i Mediapro on s’inclouen els drets radiofònics, i legalment no se li pot dir res, ja que per pura sort va tenir l’habilitat d’incloure aquests permisos, però el conflicte moral de destacar-se del conjunt de ràdios en ple port de muntanya i quan encara no toca és el que em molesta, o sap greu.
Per molt que aquesta professió estigui marcada per la competitivitat i probablement pels egos dels grans mitjans no crec que fos el moment més adequat per tractar de guanyar adeptes entre els oients. Ni sé ni vull saber quin grau de culpa han tingut els components de l’equip del mestre Puyal en aquesta decisió, ni tampoc els vull acusar directament perquè al cap i a la fi són els treballadors d’una empresa i probablement la decisió ha arribat de més enllà, però el fet que Catalunya Ràdio fos ahir al Camp Nou va trencar, i molt, amb el minut de silenci més llarg i sorollós de la història de la nostra ràdio que diumenge passat van protagonitzar les emissores cap al volt de les vuit de la tarda en senyal de protesta.
El futbol sense ràdio no és el mateix, perquè el futbol necessita de la ràdio per ser el que és i per franges horàries que s’inventin els directius de les televisions, la de les ones sempre serà la millor companya de viatge per a aquest esport.
Espero que aquest gest de Catalunya Ràdio que tant lamento no influeixi en la lluita que encara mantenen la resta de ràdios, a la qual dono tot el meu suport personal. #noalfutbolsenseràdio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada