Rivalitat sana

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Rivalitat sana

Europa i Sant Andreu van formalitzar relacions // CARLES GARCIA

La història del futbol està marcada per fortes rivalitats entre clubs que amb el pas dels anys s’han anat creant, deteriorant o fins i tot acarnissant. Això a dia a d’avui no ha canviat gaire, i me n’alegro. Sovint quan dos equips enfrontats disputen un partit augmenta la intensitat de l’encontre, les aficions estan més tenses i hi ha el risc extrem que la cosa acabi a garrotades. Però tot i això existeixen les bones rivalitats, les que són les sanes, aquelles en les que tot i celebrar les derrotes del rival, quan arriba el dia de partit les dues aficions estan en pau i sense símptomes de violència o similars ni a la prèvia, ni al post partit.

Al primer nivell molts d’aquests enfrontaments comencen a córrer el risc d’acabar malament partit rere partit, sense anar més lluny, el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid cada dia mantenen una relació més tensa, propiciada i agreujada pels motius que sigui, però molt tensa. I si mirem una mica més lluny trobem el clàssic dels “rius de sang”, entre West Ham i Milwall a Anglaterra, o derbis duríssims entre argentins i brasilers.

Ahir, dos clubs rivals i modestos del futbol català, Europa i Sant Andreu, van celebrar un partit per formalitzar relacions i reconciliar-se després d’un incident al Narcís Sala l’any 2007 on uns seguidors locals van mostrar una pancarta que el conjunt escapulat va considerar insultant mentre que la directiva quadribarrada va considerar humorística.

Quatre anys després, l’entitat presidida per Guillaume de Bode va convidar els homes de Piti Belmonte a disputar el Trofeu Vila de Gràcia (i de passada, la segona ronda de Copa Catalunya on ambdós clubs havien quedat emparellats). Al Nou Sardenya s’hi van veure un munt de seguidors andreuencs vestits amb la quadribarrada i d’europeistes que duien l’escapulada, sense mirades d’odi, ni insults quan animaven uns, o quan ho feien els altres, amb una esportivitat màxima en tot moment, fins i tot, quan al final del partit i just abans de la tanda de penals, hi va haver uns segons on alguns jugadors es van encarar amb els seus contrincants.

Al final, el Sant Andreu va aconseguir el triomf per 5-3 a la tanda de penals, i el passi a la Tercera ronda de Copa Catalunya, amb molta polèmica arbitral, però sense que en cap moment hi hagués ni una mínima espurna de violència entre cap dels assistents a l’espectacle. Perquè el futbol no és res més que això, un espectacle del qual s’ha de gaudir amb una rivalitat sana que tots hem de celebrar.