L'incomprès sobre rodes
Parlar de Dani Pedrosa pràcticament és sinònim d’irregularitat i desfeta, fins i tot quan guanya durant el cap de setmana, i sembla que aquesta sentència no canviarà fins que el pilot de Castellar del Vallès no aixequi un títol mundial de MotoGP. El d’aquest any li van robar.
A falta de tres curses pel final de la temporada el pilot català és quart a la classificació a un punt del tercer, Andrea Dovizioso, i a 105 del líder quasi intractable Casey Stoner. Però si mirem enrere i ens situem a 15 de maig quan tant sols s’havien disputat tres curses, Pedrosa era segon, a tant sols quatre punts del llavors líder Jorge Lorenzo tot i haver corregut les dues primeres setmanes de competició lesionat. La cursa següent “el delinqüent” Marco Simoncelli el llançaria a terra en una maniobra més que polèmica i deixaria el vallesà sense opció al títol perquè es perdria fins a quatre curses consecutives, comptant la del dia del delicte.
Quatre curses són 100 punts, això tenint en compte que Pedrosa les guanyés totes, cosa que tampoc afirmo, però si que hauria lluitat a cada una d’elles per ser al podi que no havia deixat de trepitjar fins el dia de l’accident, i des del seu retorn només ha deixat de pujar-hi la primera cursa, que servia per reprendre el contacte amb la moto i a la República Txeca, on va caure.
Per tant ens trobem que a banda de les cinc curses que en Dani no ha pogut competir com cal, el pilot català compta amb tres victòries, cinc segones places, una tercera i una caiguda. Heu aquí la regularitat que el vallesà necessitava per mantenir-se amb possibilitats fins el darrer dia de competició.
Aquesta temporada serà per pujar al tercer calaix del podi i mantenir intacte el rècord personal de cinc temporades consecutives sense baixar-hi. La propera temporada, la setena a la màxima categoria, haurà de ser i serà, per fi, la de la victòria perquè Dani Pedrosa ja ha trobat el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada