Respecte per poder ser gran

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Respecte per poder ser gran

No m’agraden els filials. No m’agraden perquè competeixen a les mateixes lligues que els equips que no ho són, i sovint el fet que siguin un club professional en un campionat que no ho és adultera un pèl la competició i arriba a destrossar il·lusions de petits pobles o barris sencers a l’hora d’accedir a les fases d’ascens o fins i tot durant la disputa de les mateixes, com la de fa un parell d’anys al play-off per entrar a la Liga Adelante, en què un dels millors Barça B en molt temps va acabar amb les esperances del barri de Sant Andreu.

Aquest estatus de professionalisme moltes vegades, en massa ocasions, es veu reflexat sobre els terrenys de joc i, especialment a les banquetes on els fums d’un filial que funciona no fan més que pujar. Però tot i això m’agradaria fer una menció especial a l’actual entrenador de l’Espanyol B, Raúl Longhi pel seu comportament. I la vull fer especialment pel canvi de dinàmica que hi ha hagut a la banqueta d’aquest equip.

La temporada passada, va ser Ferran Manresa qui va acabar la jornada 38 a la banqueta del filial blanc-i-blau, i durant seva estada va deixar anar alguna que altra perla fent referència al suposat baix nivell que hi havia a la Tercera Divisió -segons el seu parer-, tot i que a final de campanya el seu equip va ser incapaç d’accedir a la zona de play-off, on se suposava que era tant fàcil entrar-hi.

Això ara ha canviat. Les paraules de Longhi cap a la categoria són d’absolut respecte, i això que a diferència de la situació de la passada temporada l’equip ara és el líder del campionat. El míster blanc-i-blau va declarar recentment en roda de premsa que aquest “és un campionat molt interesant” i va quan se li va preguntar per una lliga de filials va respondre que el seu rival havia estat “perfectament preparat” per competir-li a l’Espanyol B.

Pot semblar una rucada, però aquest “senyorio” del que tant es parla a la Primera Divisió amb el Reial Madrid, és tant o més important quan un està avall. Els filials segueixen sense agradar-me, però em trec el barret amb Longhi. Un encert per l’Espanyol.