dimarts, 19 d’abril del 2011

Tot va bé, si acaba bé

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Tot va bé, si acaba bé

El Girona va perdre contra l'Elx i es va allunyar a quatre punts del play-off // E. PICAS (CATPRESS)

Les competicions esportives comencen a tocar el final i cada setmana que passa els nervis suren més en un ambient que es pot tallar amb ganivet. Parlem de l’esport que sigui, i de la categoria que sigui, la situació és la mateixa per tothom. Futbol, Primera Divisió. L’Espanyol pateix per anar a Europa i tot el que eren felicitacions, comencen a ser retrets. Segona Divisió, Girona. El play-off queda a quatre punts i sembla que calgui dir adéu. Segona B, Sabadell: Ratxa espectacular i la sensació que ja són campions. I així successivament. Ni una cosa ni l’altra.

De vegades no en som conscients, però els ànims amb què escrivim o diem les coses sobre determinats clubs poden acabar influint en els dels jugadors a l’hora d’afrontar el que queda de temporada. I fent aquesta reflexió penso en el que diu sempre en Pep Guardiola. I té raó. Si només alcem les virtuts d’un grup d’esportistes correm el risc que s’ho creguin i es desconcentrin. I si en canvi anem destacant les coses dolentes per descarregar la nostra ira, com si no fessin res bé, pobrets, es poden enfonsar una mica més.
I ja no només es tracta dels aficionats sinó també dels periodistes i columnistes diversos. El quart poder té molta més influència de la que de vegades ens pensem, i un simple titular que desprengui una flaire extremista pot ser dolent. Per això els diaris de Madrid tracten de desestabilitzar tant Can Barça…

Amb això tampoc vull dir que no es pugui dir res, perquè només faltaria! Els esportistes han de saber rebre critiques positives i negatives, que forma part de la seva feina, però nosaltres com a comunicadors hem d’intentar posar-ho fàcil, almenys amb qui volem que surti endavant, sense perdre l’objectivitat que sembla tan impossible. És una professió molt complicada si volem ser bons de debò.

Deia. Arriba la fase definitiva de les competicions i volem que els nostres equips arribin al punt més alt possible. Com és normal, comencen a sentir-se crítiques, tant positives com negatives, desmesurades entre aficions i mitjans diversos. Ajudem-nos entre tots, i segur que ho aconseguirem. Confiem, sense passar-nos de la ratlla, i toquem el crustó el necessari, sense excedir-nos. Perquè al final, hagi passat el que hagi passat al llarg de la temporada, tot va bé, si acaba bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada