Tercera de primera

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Tercera de primera

És 31 de gener i arriba l’hora d’encarar el tram final de temporada de les competicions de Lliga. A Tercera tan sols queden 16 jornades pel final, cosa que suposen 48 punts en joc, i tot i que fins fa poques jornades semblava prou clar que Terrassa, Prat, Pobla de Mafumet, Espanyol B i Manlleu eren els únics candidats per fer play-off, després del que s’ha vist aquest cap de setmana l’única cosa que és segura és que ens divertirem molt fins al final.

D’entre els primers dotze classificats només dos equips (Terrassa i Europa) han estat capaços de guanyar els seus partits d’aquesta setmana, mentre que la zona baixa de la classificació segueix ben animada. La Grama es nega a perdre la categoria per segon any consecutiu tot i passar per un moment molt delicat, l’Amposta, que fins fa quatre dies semblava totalment desmembrat, mort i enterrat, ha tornat a donar la sorpresa i ja es col·loca a només un punt de la salvació, que marca un Vilanova que sembla revitalitzat a dalt amb el retorn de Santi Triguero. Mentrestant, la Muntanyesa ha començat a traçar el seu camí cap a la salvació després de fer una temporada de somni la passada campanya i el segon equip de les terres de Lleida, el Balaguer, no aconsegueix aturar la seva caiguda en picat cap a un pou que coneix perfectament i del qual se sap ensortir si ho necessita.

El Prat, la gran sorpresa a la zona alta, segueix intractable tot i l’ensopegada a La Bòbila mentre el Súper Terrassa ha posat la directa cap a la Segona Divisió B. Per darrere, el Manlleu d’Aumatell i Planagumà segueix somniant en un play-off més que merescut i els dos filials, la Pobla de Mafumet, i el favorit, l’Espanyol B, comencen a fallar en un moment tant complicat de la competició, alhora que l’etern aspirant que mai es rendeix, l’Europa, intenta recuperar les places que la crisi de la segona meitat de la primera volta li van prendre; amb 9 punts dels últims 12, els homes de Pedro Dólera no volen fer-se il·lusions, però estan convençuts que la recuperació s’ha fet efectiva.

Olot, Rubí, Gavà, Cornellà i el sorprenent Vilafranca de Puchi també hi tindran moltes coses a dir, en aquest final de campanya, que es presenta tant mogut com divertit i imprevisible, i és que la que semblava una competició pràcticament decidida a meitat de temporada ens torna a demostrar a tots que mai es pot donar ningú per vençut ni vencedor. Ens queden 16 jornades i encara hi pot passar de tot i estic convençut que al final s’endurà la glòria aquell equip que rebi el major suport de la seva afició, un factor que sovint passa per alt en aquestes categories i que és molt més important del que pot semblar. Apassionant.

L’Europa supera el fred i deixa glaçat el Vic a la segona meitat (2-0)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-0 Vic a Lajornada.cat, fent click en aquest enllaç:

L'Europa supera el fred i deixa glaçat el Vic a la segona meitat (2-0)

Els graciencs s’han endut els tres punts en un partit futbolísticament molt fluix però que ha servit als locals per reafirmar-se a la zona tranquil·la de classificació.

Peque i Casas lluiten una pilota per alt // CARLES GARCIA

Primera part: Fred i son

El partit d’aquesta matinal de futbol al Nou Sardenya ha estat un dels més fluixos de la temporada a la Vila de Gràcia. Tot i que durant els dos primers minuts hem vist un Europa amb la intenció de dur el ritme del partit i el control de la pilota, el Vic s’ha plantat ràpidament sobre el terreny de joc i ha refredat el partit tant com la temperatura d’avui a l’Estadi.

La primera acció clara de gol ha estat del conjunt visitant, en una pilota llarga cap al punta Óscar Muñoz que Rafa Leva ha salvant prenent l’esfèric dels peus del davanter. A partir d’aquí no s’ha vist absolutament res més. L’Europa intentava tirar jugades des de la banda mentre el Vic proposava futbol directe i enviava pilotes llargues cap als davanters, però cap dels dos conjunts no aconseguia ni rematar ni entrar a l’àrea rival.

Al minut 35 els escapulats han tingut la seva primera ocasió en una centrada de Peque cap a Segalés, que el davanter no ha aconseguit rematar bé, i la pilota s’ha acabat perdent pel cantó dret de la porteria d’Adrian Buetas. I al 43, una altra vegada Segalés ha estat a punt d’obrir la llauna amb un remat dins l’àrea que s’ha estavellat al pal.

Segona part: Reacció local

A la segona meitat el nivell d’intensitat ha augmentat lleument però el plantejament de la primera meitat no ha variat gens i el Vic seguia buscant el contraatac en jugades directes, mentre l’Europa provava de jugar per les bandes en un partit que ha tingut el centre del camp superpoblat.

Al minut 58 Peque ha aconseguit internar-se dins l’àrea vigatana però la pressió altíssima dels defensors osonecs no l’ha deixat rematar amb claredat i la pilota ha anat a parar al cap de Segalés, que perdonava per tercer cop l’equip de la seva ciutat natal.

Amb aquesta situació l’entrenador local, Pedro Dólera, ha decidit posar més llenya al foc i ha fet un doble canvi al minut 60, fent entrar sobre el terreny de joc a Javi Lara i Èric Blasco, que han substituït a Gatell i Segalés. I la decisió ha semblat encertada perquè tan sols 10 minuts després del seu ingrès al camp Javi Lara s’ha encarregat de servir una falta d’estratègia que ha sorprés tota la defensa vigatana i que hagués acabat en gol de no ser per la mala fortuna d’Iván Álvarez a l’hora de rematar. Però aquesta acció només havia estat un avís del que havia de passar, perquè al minut 72 Carlos Guzmán, que ha signat un molt bon partit, ha centrat una pilota a l’interior de l’àrea visitant que el reaparegut Javi Lara s’encarregava d’enviar al fons de la xarxa de la porteria d’Adrian Buetas amb un excel·lent remat de cap.

Amb l’1-0 al marcador el Vic no ha trobat la reacció i ha seguit fent el seu joc directe per mirar de trobar fortuna en alguna jugada de contraatac, però la defensa local, amb l’ajuda del pivot defensiu Iván Álvarez, no ha permés als homes de Pere Vila rematar a porta fins al final del partit.

La sentència ha arribat al minut 90, en què Nils, que acabava d’entrar al camp, ha rebut la pilota en un servei de banda i ha vist la passada perfecta cap al capità Delmàs, que ha driblat el porter vigatà per regalar als europeistes un gol de traca i mocador que servia per sentenciar un partit lleig però productiu pels graciencs que no volen perdre l’últim tren de la lliga.

El podi del partit

1. Peque (Europa): El veterà extrem europeista ha signat avui un gran partit per la seva banda, i a més a més, ha aportat mobilitat a la davantera amb cada desmarcatge que ha fet. Només li ha faltat el gol, que cada jornada és més a prop.

2. Guzmán (Europa): L’altre extrem escapulat ha deixat avui sobre el terreny de joc diversos detalls de qualitat que han estat clau per l’augment de la velocitat al tram final del partit. Ha fet la centrada del primer gol.

3. Delmàs (Europa): El capità del conjunt gracienc ha tornat a ser titular i ha tornat a meravellar a l’hora de conduir el seu equip. S’ha entregat com sempre i ha fet un gol necessari per ell i per l’afició.

La fitxa del partit

• Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Delmàs, Gatell (Javi Lara, 60′); Peque (Nils, 89′), Segalés (Èric Blasco, 60′) i Guzmán.
• Vic: Adrian Buetas; Carrascal, Jordi Pla, Cervantes (Sergi, 75′), Casas; Héctor (Alguer, 82′), Molist, Poves (Soler, 59′), Guillem Prieto, Poves; Òscar Muñóz.
• Àrbitre: Rodríguez Portolés. Ha amonestat amb targeta groga el local Aitor Torres i els visitants Héctor, Casas, Pol Coll, Poves i Guillem Prieto. Al minut 86 ha expulsat per doble targeta groga el capità vigatà, Carrascal, i al minut 42 de la primera meitat ha expulsat de les seves banquetes el segon entrenador local, Dani Contreras i el segon entrenador visitant, Jordi Larraz.
• Gols: 1-0, Javi Lara (72′); 2-0, Delmàs (90′).
• Incidències: 600 espectadors al Nou Sardenya.

No som anglesos

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

No som anglesos

Estem lligats a la Creu de Sant Jordi i en algun moment de la nostra història hem dominat el món, o el que llavors era considerat “el món”. I fins aquí la nostra similitud amb els anglesos. Som poc europeus, ho som molt poc. I ells, que són tan euroescèptics, ho són més que nosaltres. Potser és per tot al que estem lligats i fruit de l’emigració i immigració (que per a res considero quelcom greu ni dolent) que hem patit al llarg dels darrers segles, però, sigui pel motiu que sigui, som catalans. Catalans condicionats potser, no ho sé ni ho sabrem mai, però som així.

Per molt que digui en Guardiola, no ens llevem “ben d’hora, ben d’hora”, ni tampoc dinem de carmanyola al carrer o sopem abans de les vuit del vespre. A molts els agrada fer la migdiada i passar els diumenges reclosos a casa. La cultura està infravalorada i tenim quasi deu franges horàries per veure els partits de futbol.

Per què ens espantem si el comitè de competició de la Federació Espanyola no fa res davant la trepitjada de Pepe a Messi? I per què ens trenquem les banyes a comparar-ho amb l’agressió que l’altre tarat del futbol, en Balotelli, ha comès aquest cap de setmana i per la qual ha estat penalitzat?

La Federació que fa i desfà al futbol professional estatal és la mateixa que pren decisions a l’hora dels xupitos i que organitza la competició de Copa tan malament com pot. I el problema és que per molt que ens queixem, per molt que puguem arribar a dir els aficionats, tenen la paella pel mànec. I escandalitzar-nos amb coses com les de Pepe o incendis que es creen entre Barça i Madrid només fan que avorrir-nos a tots, perquè al final tot és repetició; mentre hi hagi un sol mitjà poderós amb ganes de fer-hi llenya, no hi haurà res a fer. Tampoc és que pretengui organitzar un complot contra cap mitjà, que prou malament està la situació com per fer-nos mal entre nosaltres, però el quart poder de l’Estat segueix manant, i molt, al món del futbol.

A tot això, segueixo recalcant que som diferents a la resta i la prova més clara la veiem quan ens en fotem de certes mesures i accions que pren la UEFA pels seus tornejos. O canviem les persones, o en Pepe seguirà jugant. I crec que el futbol no és tan important.

La cultura de remuntar i ensopegar

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

La cultura de remuntar i ensopegar

Quants de vosaltres no estàveu convençuts dissabte passat que tot i l’1-0 del Mallorca el Real Madrid acabaria remuntant aquell partit? M’equivoco si l’assenyalo, per exemple, a vostè i faig aquesta sentència?

I potser us preguntareu el mateix que en Mou “per què?”. I si la resposta s’encamina prop de la sort dels blancs, les ajudes arbitrals o Nostradamus creieu-me que és errònia. El que està clar és que pràcticament tothom creia en la remuntada. En canvi diumenge, després del gol de Roque Santa Cruz al Camp Nou, que empatava el marcador pel Betis després que el Barça hagués aconseguit dos gols d’avantatge, la majoria de culers es van dur les mans al cap al crit de “s’escapa la lliga”.

La resposta a tots aquests interrogants rau en la cultura futbolística de cada club. Aquí som patidors de mena, i a la mínima que l’etern rival s’embala ho comencem a veure tot negre mentre que allà tracten d’inflar pit i fer-se, si cap, més forts per seguir avançant amb pas ferm. Durant moltes temporades aquesta situació s’ha anat repetint any rere any, i sembla que ni després de tot el que ha aconseguit el Barça de Guardiola això pugui canviar una miqueta. I no em sembla just. És ben cert que l’estadi va animar l’equip després del gol bètic per tractar d’empentar els jugadors, i possiblement va ser de gran ajuda, però al que em refereixo jo és al rebombori que es genera al post-partit

Des de Madrid insisteixen en aquest final de cicle que es van inventar fa tres anys i que és tan cert com que el 21 de desembre s’acaba el món i per bé que no volem deixar-nos afectar per tot això sembla que el pessimisme pels cinc punts de desavantatge i la suposada baixa forma de l’equip comença a penetrar les ments des aficionats blaugranes.

Tornant a l’inici de l’article, d’acord: el Madrid va remuntar, però compte, perquè el Barça també ho va fer. I si alguna cosa té de bo aquest equip és que hi va sempre, com el Madrid que hi ha anat sempre des de temps immemorials. Si el partit de Getafe dura cinc minuts més el Barça l’hagués pogut arribar a guanyar, i topades com les d’Anoeta es poden permetre de tant en tant al llarg de la temporada, que d’aquestes el Madrid també en té. I si insistim (i insisteixo) en mirar tant a l’altre equip de la Lliga bipolar, moltes vegades els blancs tampoc no desperten fins que reben la clatellada, tal i com va passar amb el Barça a la seva visita a Cornellà-El Prat. El problema llavors va ser que potser ja era massa tard.

És per això que en aquest sentit els dos equips no són tan diferents i tot i que l’equip que històricament sempre ho remunta tot i que et pot guanyar un partit que perd de dos gols a falta de cinc minuts pel final és el Madrid, des de que en Pep va arribar a la banqueta del primer equip el Barça ha començat a assemblar-se en això als blancs. Per tant, paciència, que la lliga de dos també és molt llarga i tothom ha d’ensopegar amb algun dels divuit restants perquè culers i merengues s’assemblen en les coses bones i en les dolentes.

Victòria de pantalons i americana al Nou Sardenya (1-0)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-0 Amposta, fent click en aquest enllaç:

Victòria de pantalons i americana al Nou Sardenya (1-0)

L’Europa ha confirmat la seva recuperació gràcies a una victòria molt treballada davant el cuer de la categoria

Rovira ha estat el millor del partit // CARLES GARCIA

Europa i Amposta s’han vist les cares aquest matí al Nou Sardenya amb una necessitat en comú: els tres punts. Els locals havien de confirmar la seva recuperació després dels 45 minuts del passat dijous i els visitants no podien deixar escapar més partits si volen mantenir la categoria.

Primera part: Bona imatge i ocasions locals

Com que això del futbol són ratxes i estats d’ànims l’Europa ha volgut pujar-se al carro dels bons resultats i ha saltat al camp amb l’únic objectiu de dominar el tempo del partit i la possessió de la pilota. A diferència dels darrers encontres els homes de Pedro Dólera han tractat de fer mal a un Amposta menys tancat del que tothom esperava, amb jugades de banda en detriment del joc directe cap al punta Segalés. El conjunt visitant ha jugat clarament al contraatac des de primer minut per tal de generar jugades d’u contra u dels seus davanters amb el porter escapulat.

Però tot i aquestes propostes la primera ocasió de gol no ha arribat fins al minut 19, en què Segalés ha rebut la pilota a la frontal de l’àrea gràcies a una passada directa d’Alberto que ha permès al davanter fer-se a Puig i Cesc amb una mitja volta que l’ha deixat excessivament escurat i el seu llançament ha marxat creuat. Al minut 28 Peque, que avui ha tornat a semblar el jugador que va ser, s’ha marcat una gran jugada per la banda que ha culminat amb una centrada que Rovira ha caçat a contrapeu i ha enviat la pilota per damunt del travesser. El propi Rovira ha tingut una altra ocasió molt perillosa només set minuts després amb un xut des de la frontal de l’àrea visitant que novament marxava per sobre de la porteria de Diego.

Amb el pas dels minuts la situació d’atac i gol local s’ha anat exagerant. Al minut 37, l’Amposta estava collat a la seva pròpia àrea i en una jugada ofensiva en què Peque s’ha plantat davant del porter i només li faltava xutar, ha acabat a terra en una acció que el col·legiat no ha considerat penal. Al 42 Segalés ha tingut la darrera ocasió de la primera meitat amb un xut al pal quan el porter Diego ja estava batut.

Segona part: Gol de corbata al front

A la segona part la tònica ha estat exactament la mateixa, però tot i això la primera gran ocasió l’ha tingut el conjunt ampostí per culpa d’una sortida en fals de Rafa Leva que Becerra no ha sabut aprofitar i ha rematat al pal a porteria buida. Amb el pas dels minuts els homes de Jordi Fabregat han tractat d’avançar una mica les línies tot i mantenir la tasca defensiva i l’Europa fugint de l’angoixa de no aconseguir el gol ho ha seguint intentant.

Al minut 63, Parres ha rematat al pal llarg de Diego des de la frontal de la petita i amb la pilota pràcticament dins Valderas ha tractat d’empentar-la cap a dins i ha acabat enviant l’esfèric al pal. Però nou minuts després els seguidors locals han pogut respirar profund gràcies a una penetració de Guzmán a l’interior de l’àrea des d’on s’ha inventat un xutàs que ha acabat al fons de la porteria dels del Montsià.

Però tot i l’1-0 el partit no ha canviat i els graciencs ho han seguit intentant fins al darrer sospir tot i els canvis defensius introduïts per Pedro Dólera a partit del gol. Al darrer minut del descompte l’Amposta ha tingut l’empat a tocar amb la seva ocasió més clara, un remat d’Àngel que Rafa Leva ha aturat in extremis per acabar de segellar un altre partit excel·lent en què ha tornat a salvar els punts pel seu equip.

Al final, victòria local amb brindis i injecció moral per un equip que ha tornat a somriure dins un vestidor que a partir d’ara intentarà vestir-se de gala cada cap de setmana.

El podi del partit

1. Rovira (Europa): L’extrem europeista ha tornat a ser la peça clau del seu equip. Des de fa quasi tres mesos el seu és el nom que està en boca de tot gracienc i avui no ha estat menys tornant a desbordar la banda i a fer jugades de mèrit des del mig camp fins a la porteria rival, que ha estat a punt de perforaren tres ocasions.

2. Rafa Leva (Europa): El porter escapulat, una vegada més, ha fet un partit excel·lent. Ha rebut cops per tot arreu i ha arriscat al màxim cada sortida i ,excepte en la primera acció de la segona meitat, ha calculat a la perfecció cada un dels seus moviments.

3. Peque (Europa): L’extrem, avui capità dels de Gràcia, ha tornat a semblar aquell jugador que tothom espera. No ha deixat de crear perill per la seva banda i tot i no estar encertat de cara al gol la seva aportació avui ha estat primordial pel seu equip. Ha provocat un parell de possibles penals que l’àrbitre no ha cregut convenient assenyalar.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello (Gatell, 74′); Parres, Valderas, Guzmán (Iván Álvarez, 86′), Peque, Segalés (Èric Blasco, 70′) i Rovira.
• CF Amposta: Diego; Manel, Domíngez, Puig, Cesc; Ramón, David, Marc, Gustavo; Becerra i Òscar.
• Àrbitre: Díaz Melero. Ha amonestat amb targeta groga els locals Parres, Valderas, Iván Álvarez i Gatell, i els visitants Ramón, Òscar, Dani i Victor. Ha expulsat l’entrenador visitant, Jordi Fabregat, al minut 83.
• Gols: 1-0, Guzmán (72′).
• Incidències: 800 espectadors al Nou Sardenya.

L’Europa troba el camí davant un Masnou molt disciplinat (1-0)

Podeu llegir la crònica de la represa de l'Europa 1-0 Masnou, fent click en aquest enllaç:

L'Europa troba el camí davant un Masnou molt disciplinat (1-0)

L’Europa ha aconseguit trencar la seva ratxa negativa en 45 minuts davant un Masnou molt combatiu que no ha posat les coses gens fàcils al conjunt de casa, que no volia veure com s’escapaven més punts del seu feu.

Pociello i Hamza se les han tingut durant tot l'encontre // CARLES GARCIA

Europa i Masnou s’han tornat a veure les cares i han tancat definitivament la primera volta del campionat dos mesos després en un partit de 45 minuts en què tots dos equips hi tenien molt a perdre després que la primera meitat, disputada el 13 de novembre acabés amb empat a zero.

Durant els primers minuts de joc no hi ha hagut un dominador clar, el Masnou tenia les línies un pèl més avançades que ara fa dos mesos i l’Europa ha jugat un futbol directe cap al punta Segalés, que ha tornat a reaparèixer amb la lesió de Cebri, i els dos extrems, Rovira i Peque.

A mesura que avançaven els minuts la intensitat i la tensió del partit ha anat creixent sense fre tant per un cantó com per l’altre, i quan més dominaven els maresmecs i més ocasions de perill estaven creant a partir de jugades ràpides i accions a pilota aturada l’Europa ha tingut la seva gran oportunitat i no l’ha deixat escapar. Rovira, que ha tornat a fer un partit esplèndit, ha servit una falta situada a la zona de tres quarts de camp que el central Alberto ha rematat de cap ajustant la pilota al pal esquerre de la porteria d’Asier que només ha pogut veure com la pilota creuava la línia de gol. A partir d’aquí el propi Rovira s’ha carregat l’equip a l’esquena i el conjunt escapulat s’ha anat creixent fins al punt de dominar el joc i la posessió tot i mantenir el futbol directe.

Al minut 81 i amb la victòria a tocar pel conjunt de casa el Masnou ha tingut una doble ocasió que ha fet saltar més d’un marcapassos. Primer Manel s’ha tret una xutàs de la màniga que Leva ha salvat molt atent i després Dani ha fet una rematada de cap que una altra vegada Rafa Leva ha aconseguit treure amb un puny providencial que una vegada més, salvava el seu equip.

Al final, l’Europa ha aconseguit mantenir el resultat gràcies a un tram final de partit molt seriós que podria significar el canvi d’una mala ratxa que durava des de feia moltes jornades.

La fitxa del partit (Segona part)

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello; Parres, Valderas, Guzmán, Peque (Iván Álvarez, 90+2′), Segalés i Rovira.
• CD Masnou: Asier; Gerard, Aleix, Lavilla, Manel; Romera, Txema, Alonso, Dani; Romero, Hamza.
• Àrbitre: Páez Brines. Ha amonestat amb targeta groga els locals Cano i Pociello i els visitants Gerard, Manel i Romero.
• Gols: 1-0, Alberto (60′)
• Incidències: 150 espectadors al Nou Sardenya.

El miratge del fred hivernal

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a Lajornada.cat, fent lick en aquest enllaç:

El miratge del fred hivernal

Els Reis ja tornen a Orient i és temps de rebaixes a El Corte Inglés. Perquè pel que fa al futbol, no ho tinc tan clar. Fa uns dies que va obrir la llotja del peix bullit, que és el mercat d’hivern al món d’aquest meravellós esport, però sembla que una vegada més els nervis de molts equips davant les situacions delicades poden fer més mal que bé.

És cert que en moltes ocasions una bona gestió del mercat d’hivern ha salvat temporades, i si no que ho preguntin al Barça amb l’arribada de Davids o a l’Espanyol fins no fa gaire, però sovint passa una cosa que malauradament és més comú cada temporada: L’ànsia de comprar per comprar i reforçar per reforçar a tort i a dret sense reflexionar gaire abans de prendre segons quines decisions que més endavant es pot acabar pagant molt cara.

Cal recordar que estem en plena crisi econòmica i que el futbol l’està notant molt, i més que la notarà encara els propers mesos, així que, a no ser que realment es pateixin moltes baixes per lesions potser convindria més als equips que tractessin de fer un treball de caire més psicològic per tal de redreçar una situació adversa abans que fer un desemborsament que pugui marcar el futur d’un club molt més que una sola mala temporada. Aquest cop un club com el Lleida s’ha refundat i ha mantingut la categoria però no sabem si una cosa així pot tornar a passar i un club enfonsat haurà de resorgir d’entre les profunditats del futbol, com va passar amb el Figueres.

El mercat d’hivern pot ser una petita oportunitat per un equip, però també pot suposar l’enfonsament màxim en un pou de mals resultats i negativitat. I tot i que sovint se l’espera com a aigua de maig, realment és un miratge on massa innocents desesperats s’hi acaben perdent per culpa dels nervis i les tensions que genera la massa social que segueix un club.

Així doncs, espero que s’intenti tirar de psicologia esportiva i jugadors de la casa pels equips que estan patint abans no es cometin errors que puguin acabar sent fulminants. I no és que la culpa hagi de ser exclusiva d’aquest mercat d’hivern, ni molt menys, al que em refereixo és que com a tot arreu, hi ha estafadors, perquè no tot el que es paga a preu d’or llueix com a tal.

L'Europa no fa Gràcia (0-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 0-1 Vilafranca, fent click en aquest enllaç:

L'Europa no fa Gràcia (0-1)

El Vilafranca s’ha endut la victòria aquest matí al Nou Sardenya en un partit en què els locals no han tingut res de cara. Un gol en contra al minut 19, la lesió de Cebri i un expulsat abans del descans han tornat a frustrar el conjunt escapulat.

El Vilafranca ha aprofitat la mala ratxa gracienca per endur-se tot el premi del Nou Sardenya // CARLES GARCIA

L’Europa afrontava el partit el d’aquest matí amb altres pretensions. Ha estat el primer de tres partits consecutius a casa que els homes de Pedro Dólera hauran de jugar en tan sols vuit dies i que podien catapultar l’equip cap a una zona més tranquil•la a la classificació. Però la realitat s’ha tornat a allunyar del somni gracienc una vegada més.

Com pràcticament sempre el partit ha començat amb una intensitat més que notable per part dels dos conjunts i han estat els locals el primers en fer-se amb el domini de la pilota i el control del partit gràcies a l’intent constant de drenar jugades d’atac cap a l’àrea visitant mentre el Vilafranca esperava al darrere per sortir al contraatac.

Després de fins a tres fores de joc assenyalats per l’assistent, Josu ha aconseguit trencar la defensa escapulada per rebre una pilota que el deixava sol davant Rafa Leva i que li ha servit per obrir la llauna al minut 19 de partit i fer pujar al marcador el resultat que ja seria definitiu. Però tot i això els dos conjunts han intentar fer canviar l’electrònic i només tres minuts després Valerio ha estat a punt de fer el segon en una jugada calcada a la del gol però que el porter local ha aconseguit salvar.

Si amb una altra situació de marcador en contra tan aviat i els fantasmes de la derrota sobrevolant l’estadi l’Europa no en tenia prou, al minut 26 Cebri ha hagut d’abandonar el terreny de joc en llitera després d’una caiguda amb un jugador rival que li ha provocat una lesió al genoll. Amb això, l’equip s’ha anat avall i el Vilafranca s’ha assentat prou còmodament sobre el camp per no haver de patir en defensa. Al minut 41 Josué, que debutava al Nou Sardenya i semblava la nota positiva, ha vist com el col•legiat l’expulsava per doble targeta groga i els de casa han acabat de perdre el rumb en favor d’un Vilafranca que ha viscut molt tranquil.

A la segona meitat la tònica ha estat semblant tot i que l’Europa, amb 10 homes, s’ha crescut lleument i ha arribat amb una mica més de constància a la porteria rival. Al minut 47, però, Dani Delgado, que acabava d’ingressar al terreny de joc, quasi provoca un infart a mitja tribuna gràcies a un remat de cap que Rafa Leva ha salvat in extremis. Al 52, Peque l’ha tingut per l’Europa amb una xilena que ha sorprès tothom però que ha marxat fora, fregant el pal. L’Europa ho ha seguit intentant amb joc terrestre i ha disfrutat de fins a quatre ocasions de perill que no s’han convertit tan sols en remats a porta fins que Parres al minut 87 ha tingut la més clara. Un remat de cap, sol, davant el porter Àlex, que ha aconseguit refusar a còrner amb la punta dels dits per frustrar definitivament les opcions locals.

Al temps de descompte Rafa Leva ha estat el reflexe més cru de la desesperació europeista pujant fins a dues vegades a rematar a porteria en dos còrners que no han servit per a res.

Al final, alegria visitant que se’n torna cap al Penedès amb el botí dels tres punts que els mantenen a la part alta de la classificació. Per la seva part, l’Europa espera l’enfrontament dels 45 minuts restants del partit de la 14a jornada amb el Masnou el proper dijous per recuperar el camí de la victòria, en un encontre que serà d’entrada gratuïta al Nou Sardenya.

El podi del partit

1. Rafa Leva (Europa): El porter europeista ha tornat a brillar a la porteria. Ha salvat fins a tres remats visitants i no s’ha cansat de cridar i esperonar els seus companys durant els 90 minuts. Al descompte ha pujat fins a dues vegades a rematar de còrner. No ha pogut fer-hi res al gol encaixat.

2. Rovira (Europa): El jove extrem escapulat ho ha donat tot. Ha lluitat cada pilota que ha passat pels seus peus. Semblava que, al costat del Valderas, era l’únic jugador amb ànima. Lamentablement pels seus interessos no ha tingut sort a l’hora de penetrar la defensa.

3. Puchi (Vilafranca): Ha estat l’encarregat de fer les passades adients en un Vilafranca que avui ha viscut molt tranquil sobre la gespa del Nou Sardenya.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Josué; Parres, Valderas (Guzmán, 79′), Delmàs (Gatell, 46′), Peque, Cebri (Èric Blasco, 28′) i Rovira.
• FC Vilafranca: Àlex; Kiki, Uri, Ismael (Márquez, 70′), Bacaicoa (Dani, 75′), Puchi, Santolalla, Antolínez, Raúl Calvo, Valerio (Dani Delgado, 46′) i Josu.
• Àrbitre: Pérez Bueno. Ha amonestat amb targeta groga els locals Rafa Leva i Josué, que ha estat expulsat al minut 41 per doble cartolina, i als visitants Puchi, Santolalla i Josu.
• Gols: 0-1, Josu (19′).
• Incidències: 800 espectadors al Nou Sardenya.

Desitjos des de Gràcia, de tot cor

La meva carta als Reis per l'Europa, en aquest enllaç. Com sempre, a lajornada.cat

Desitjos des de Gràcia, de tot cor

L’Europa necessita retrobar-se amb si mateix per veure-hi clar durant una segona volta que es presenta complicada i que farà molta pujada

L'Europa necessita tornar a somriure dins i fora del camp // CARLES GARCIA

Estimats Reis Mags,

A Gràcia també sabem que són temps complicats i que no es poden demanar gaire coses, però hem estat bons i creiem que ens mereixem algun regal per aquesta segona volta.

Com cada any teníem grans expectatives a l’inici de la temporada i tot i que l’etern rival ens va deixar fora de la Copa Catalunya, una competició a la que donàvem molta importància, no ens vam fer enrere i vam signar un molt bon mes de setembre. Passades les primeres set jornades destacàvem a la part alta de la classificació i pel camí només ens havíem deixat 5 punts, tots ells fora de casa. El camp presentava un aspecte sensacional perquè la gent estava contenta, els jugadors motivats i optimistes i els entrenadors rivals no reparaven en elogis cap al nostre club. Fins i tot hi va haver qui ens va dir que teníem la millor plantilla després dels dos filials, i amb el retorn de Cebri després de cinc mesos de lesió semblava que aquesta vegada sí, tot estava de cara.

Però quan ets l’etern aspirant i les coses et van bé s’han d’espatllar d’alguna manera. I després d’un gran partit de futbol a casa que va acabar en derrota per 0-2 davant la Pobla de Mafumet alguna cosa va canviar. La jornada següent no vam estar gens fins i la Grama ens va atropellar a Santa Coloma. Amb dues derrotes consecutives pensàvem que només podríem anar a millor. Ens equivocàvem. Tot i que vam merèixer la victòria, l’Espanyol B ens va robar un empat a casa en un partit tan estrany com brillant. Vam tornar a perdre a Manlleu però ens vam treure l’espineta a casa amb el Santboià. Aquest cop sí, ens pensàvem que la màquina tornaria a rutllar com a principi de temporada i sabíem que no es podien escapar més punts. Però una derrota a Gavà, un partit suspès al descans amb 0-0, quan el rival estava molt tocat i dos punts perduts a casa en un empat in extremis del Terrassa van acabar d’enfonsar la moral dels jugadors.

I d’aquesta manera hem arribat al final d’any. Amb un partit menys que la resta, som a 13 punts del Play Off i només a 6 del descens. Però ens entestem en mirar cap amunt perquè és el nostre objectiu i perquè creiem que és el lloc que ens pertoca. I no us penseu que ho diem per falta d’humiltat ni per egocentrisme, sinó perquè confiem en els nostres jugadors i el nostre entrenador, que com ens diu sempre “ningú s’imagina com es passa de malament una situació així dins el vestidor”.

Per això, majestats, us prometem esforç, us prometem no deixar mai l’equip sol. El You’ll never walk alone no serà exclusiu de Liverpool i Celtic. I a banda d’això us recordem que la nostra feina amb el futbol base és exquisita i està molt ben valorada arreu del país. A canvi, ens agradaria que el seu regal ens dugués altre cop alegries esportives pel primer equip i que la segona volta d’aquesta plantilla pugui ser tan brillant com les set primeres jornades. Necessitem un canvi de xip i una dosi d’autoconfiança. És tot el que demanem, res més que això. I si a part ens porteu una miqueta de carbó, per castigar les coses dolentes, us prometem que el donarem als jugadors que facin faltes brutes, si es dóna el cas.

Moltes gràcies, i bon viatge des d’orient. A Tribuna us deixarem cava, anís i una bossa de caramels perquè pugueu celebrar Sant Medir d’avançat.

"Som i serem"

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

"Som i serem"

Ara que ja han passat uns dies de l’inici del nou any i la febre dels balanços de l’anterior s’ha calmat una miqueta, m’agradaria dedicar aquest espai setmanal que tinc al diari per fer tot el contrari. Per mirar al futur.

És molt maco mirar enrere per repassar tot el que s’ha aconseguit, però no ens servirà de res si no afrontem el futur amb la mateixa il·lusió. Disculpeu-me que avui sigui tan personal i parli d’un mitjà esportiu en lloc d’un fet concret de l’actualitat, però com que les notícies també han marxat de vacances, per bé que els grans mitjans tractin de disfressar-ho a base de rumors i tonteries, crec que és un bon moment per fer-ho.

No sé què en pensaran els caps que un redactor de Tercera parli tant generalment del fillet que van parir però com que mai he tingut censura (envejable, oi?) no crec que els importi. I si la dic gaire grossa ja avanço que la culpa és meva.

Estic orgullós de formar part d’aquesta aventura, estic orgullós de tot el que hem aconseguit a base d’esforç, dedicació i compromís. I sobretot, estic orgullós del futur que hi ha per davant. No és habitual sentir una feina com una part més de tu, i a mi em passa. Veig el que fan els meus companys, el ritme al qual creix aquest projecte i el llarg camí que encara queda per recórrer de la mà de l’esport català i dels lectors més fidels, i em sento molt optimista. Transmetem les emocions de molta gent que sent i pateix amb l’esport, i d’alguna manera les traslladem a d’altres persones, que potser abans n’eren alienes. Jo ahir em vaig entendrir en llegir les “Cartes als Reis” dels companys del bàsquet. I jo sóc un malalt de futbol, dels que s’han capficat tan endins d’aquest esport que ja ni recorda quan es fan passos.

A banda de tot això que dic, veig que l’esport català cada vegada va a més. Que tenim una base envejable internacionalment i amb moltíssima projecció de futur. I si el nostre esport segueix endavant, nosaltres seguirem, i si seguim potser algú més s’anima amb l’esport, i si algú més s’anima amb l’esport els esportistes encara tindran més suport i entrarem dins un bucle fantàstic. I l’exemple que això pot passar és l’actual situació del FC Barcelona. Va començar a guanyar, va guanyar ressò i alhora seguiment, i això ha generat més suport, i encara més portades i aficionats, fins al punt que realment tant de Barça arriba a cansar. Però si aconseguim un efecte similar amb la resta de clubs esportius, com va dir aquell: “Som imparables”.