divendres, 25 de gener del 2013
dilluns, 21 de gener del 2013
Arrels Europeistes, "una alternativa a la junta actual de l'Europa"
Podeu llegir l'entrevista a les Arrels Europeistes, a lajornada.cat
Arrels Europeistes, "una alternativa a la junta actual de l'Europa"
Víctor Martínez, Agustí Tenllado, Francesc Boj i Eduard Garreta conformen la plataforma Arrels Europeistes. Aquests quatre socis, arrelats al club gracienc des de petits, volen fer d’oposició a l’actual Junta Directiva i esdevenir una alternativa de cara a les properes eleccions mentre intenten aclarir assumptes que consideren “importants per al futur del club”.
Tots ells han treballat per l’Europa en diverses etapes i departaments. En Víctor Martínez i l’Agustí Tenllado van ser directius, així com ho va ser també en Francesc Boj, que a més a més va exercir de delegat durant 8 anys al Primer Equip i 3 al Juvenil A. L’Eduard Garreta ha format part del servei de logística i va aconseguir un important patrocini pel club, que encara avui es manté vigent.
- Qui sou les Arrels Europeistes i quin és el vostre objectiu?
Som quatre socis vinculats a l’Europa des de petits i que d’alguna o altra manera hem exercit diversos càrrecs dins el club. El nostre principal objectiu és el d’intentar aclarir una sèrie d’assumptes que sembla ser que la Junta Directiva no ens vol detallar amb exactitud. Nosaltres el que volem és informar al soci sobre aspectes que són importants pel futur del club.
- En aquests primers mesos d’activitat heu notat simpatia i proximitat per part dels socis?
Sí. La gent ens anima, ens pregunta i s’interessa pel que fem. Hem tingut força bona acollida, però esperem continuar arribant a més socis perquè obrin una mica els ulls, deixin la seva posició còmoda i s’interessin per alguna cosa més enllà de guanyar cada diumenge.
- Heu fet arribar fins a tres burofax a la Junta Directiva. Del darrer en fa dos mesos i encara espereu resposta…
No hem tingut cap resposta, almenys efectiva. Perquè el darrer cop que ens van citar no ens van aclarir res. Volem que ens detallin els ingressos i despeses de la Fundació, per això ens vam reunir amb el president, el senyor Guillaume de Bode, i el tresorer, el senyor Robert Biete. Però com que no tenim clars els nostres dubtes, vam quedar emplaçats a una nova reunió després de les festes nadalenques. De moment, seguim a l’espera.
- Si la Junta continua esquivant la reunió, què fareu?
D’entrada tornarem a insistir amb un altre burofax, però paral·lelament estem cercant assessorament professional.
Víctor Martínez: Vaig marxar perquè va acabar el mandat del senyor de Bode i perquè ja hi havia algunes discrepàncies amb el president. Quan es va acabar, simplement, no va comptar amb mi per la següent junta directiva.
Agustí Tenllado: Em vaig anar desenganyant. Hi havia una falta de sintonia amb la resta de directius, però el detonant va ser que un altre directiu, el senyor Agustí Parra, va dimitir per una sèrie de temes que estaven aprovats per la Junta Directiva i que el president i algun vicepresident van decidir cancel·lar unilateralment. Vaig demanar explicacions per la dimissió d’aquest directiu, però, al no obtenir resposta tres setmanes després, vaig presentar la meva dimissió. Per a mi és molt important que si qualsevol membre de la Junta marxa, per l’assumpte que sigui, se li doni un valor. Veient que el president no dóna importància a aquests assumptes i espera que els problemes s’arreglin sols, no em trobava a gust per aquesta manera de fer.
- L’Europa és propietat dels socis i la Junta la formen diverses persones. Tot i això heu assegurat que les decisions importants del club es prenen entre 3 persones en petit comitè, sense tenir en compte més postures. Podem saber de qui es tracta?
És cert que passa en totes les juntes directives que algú ha de portar la batuta i dirigir el que passa. Però la Junta de l’Europa està formada per una sèrie de directius vinculats professionalment i personal que no han estat arrelats al club des de sempre. Hi ha dos o tres directius que no participen, que només figuren de número, donen suport a la gestió del president, però a nivell executiu es queda tot en tres persones: el senyor president (Guillaume de Bode) i els dos vicepresidents (Juanjo Isern i Arturo Ramírez). De vegades es prenen acords sense consultar a la resta de la Junta Directiva, això sí, amb el consentiment del tresorer (Robert Biete). Potser és perquè pensen que ja compten amb el seu consentiment i decideixen actuar així, però no ho trobem correcte.
- Teniu sospites d’irregularitats econòmiques. En què es basen?
Ara mateix, en que no se’ns dóna cap explicació del que nosaltres demanem. Bàsicament volem saber quins ingressos té la Fundació per part de l’Europa, directament. De les quotes del futbol base, els campus que es fan al club i la resta d’ingressos que entren via Fundació. És una cosa que a la partida de comptes es reflexa amb una quantitat única, el 73% del pressupost total del club, i volem que se’ns expliqui. Si tu has fet bé les coses, no tens per què témer que la gent sospiti que has fet res irregular. Les explicacions han de ser molt més planeres. Quatre i quatre són vuit. Si tu has fet les coses bé i tens problemes en voler explicar-les, m’ocultes alguna cosa o no ho entenc.
Per exemple, la Fundació és molt clara: tants nens a tanta quota, surt aquest ingrés. Quan no em volen donar una explicació tan simple, doncs sospitem. Està clar que no es pot afirmar res relacionat amb irregularitats, perquè s’ha de provar, però tenim la sospita.
- Essent directes. Hi ha sospita o se sap que algú hagi ficat la mà a la caixa?
Ho podem pensar, però, com que no tenim com provar-ho, no ho podem afirmar. De moment, tenim la sospita. Nosaltres podem fer un càlcul i una imaginació amb els números que ens donen a l’assemblea, però si hi ha una realitat plasmada en una comptabilitat no veig tan complicat que ens ho puguin explicar. I a més a més, com a socis, tenim tot el dret de saber-ho. Ho diuen els estatuts.
Probablement, sí. Més que probablement.
- La Fundació és la principal font d’ingrés per al club gràcies al futbol base. Us preocupa la davallada d’aquesta branca de la institució?
Segons la directiva, no. Diuen que tenim una llista d’espera de 230 nens i necessitaríem un altre camp. Podem tenir quantitat, però no tota la qualitat que voldríem. No diem que els onze jugadors del primer equip hagin de sortir de la cantera, però sí que en podria haver-hi quatre o cinc perfectament amb nivell de Tercera Divisió. És que n’hi ha que ara són a Segona B o Segona A… Si l’Europa els ha tingut, per què no els ha pogut retenir? Per què no els hem fet útils pel primer equip? A més a més, és cert que en aquestes categories es nota que l’Europa ha perdut pistonada i els jugadors que ara destaquen en altres categories ho han fet un cop han sortit del club.
- Anys enrere, els nens del futbol base assistien als partits i seguien l’equip regularment. Ara això s’ha perdut. És un mal estès arreu del futbol català o creieu que hi ha una mala feina?
La implicació no ha estat mai total. Els pares del nen tenen un carnet i van al camp, però quan acaba la seva etapa a l’Europa, pels motius que sigui, se’n desvinculen. Durant el període en que hi són, sí que segueixen el primer equip, però potser cal modificar algunes coses.
El vicepresident del futbol base, el senyor Arturo Ramírez diu: “Formem bons jugadors, però millors persones”. A veure, això és un club de futbol i t’exigeix una competitivitat i una identificació. Perquè els nens se sentit identificats amb el club, potser s’haurien de fer xerrades, col·loquis, explicar-los la història del club, veure vídeos, donar-los un plus extra de motivació… Vas a Cornellà, Can Vidalet, d’altres llocs, i veus que el futbol base va a veure el primer equip. I sí que és cert que això cada cop s’ha perdut una mica. Està bé que els nostres jugadors mantinguin una educació i un respecte, però se’ls ha de donar una mica més de cultura futbolística, ensenyar-los el que és l’Europa i el que va ser, a banda dels valors educatius. Els senyors que hi ha a la Junta potser són massa tecnòcrates per a això.
- Darrerament vau criticar també el control que té el president sobre el web oficial en el que no hi heu aparegut. En un cas hipotètic en que presidíssiu el club, com actuaríeu en aquest sentit? Modificaríeu l’organització i la relació premsa-club?
Nosaltres entenem que el web és un mitjà oficial, però és una qüestió simple d’informació. Si ha sortit un grup de socis que s’han constituït en una plataforma, no ho pots ocultar. Per què no has d’informar? Quina por tens de fer-ho? Hi ha qüestions que està clar que no es poden publicar en un web oficial, però hi ha un excés de control del president. Periodísticament pots enfocar el que vulguis de moltes maneres, disfressar-les, però no les pots ocultar.
- A banda de la no presència al web oficial, tampoc no heu aparegut al diari de premsa escrita que més defensa al president. Creieu que això us pot anar en contra?
És clar que ens agradaria que aquest mitjà parlés de la nostra plataforma per arribar a més gent, però és que cada mitjà és totalment lliure de decidir el que vol publicar. No tenim res a criticar a aquest diari ni tampoc creiem que ens pugui anar en contra. Nosaltres esperem arribar a tots els socis per la resta de mitjans. L’únic que ens preocupa és que el president no és plural i que hi ha alguns que tenen preferència a l’hora de treure notícies pel simple fet de tenir vincles d’amistat entre el president i el director de la secció concreta.
- Heu comentat alguna vegada que depenent de com avanci l’actualitat de l’Europa, intentaríeu forçar unes eleccions anticipades. Teniu una idea del suport que rebríeu per part del soci?
Encara és aviat per valorar-ho. Tot i que és cert que ens hem plantejat unes eleccions anticipades, el nostre projecte és a quatre anys vista, de cara a les properes eleccions. Ara bé, si abans que arribi el proper període electoral, constatem que tenim suport social suficient i uns arguments provats amb els quals puguem demostrar al soci que aquesta junta no fa bé la seva gestió o comet alguna irregularitat, és clar que intentarem forçar eleccions.
- Si arribéssiu a trobar proves i la Junta us proposés arribar a un acord incloent fer una neteja, hi accediríeu?
En casos així, creiem que s’ha de tallar d’arrel. A part de no haver-hi cap tipus de pacte possible, quan ens vam constituir com a plataforma, vam prendre la decisió ferma de tirar endavant la recerca d’una transparència. Encara que el president ens llenci cants de sirena per atraure’ns cap al grup de treball o la junta, li hem deixat ben clar que no serà així. Segons ell, no tenim gaire importància perquè som només quatre, però està buscant una divisió entre nosaltres. I nosaltres som amics, pel que ens tenim una lleialtat que no ens farà trair-nos.
- Llavors, el vostre objectiu final és arribar a la presidència del club…
Sí. Volem ser una alternativa a la junta actual de l’Europa. I, en principi, d’aquí a quatre anys, presentar-nos-hi. Està clar és un temps considerable i poden passar moltes coses, però si nosaltres arribem al moment com a plataforma, ens hi presentarem i el soci de l’Europa serà qui decidirà.
- Quines propostes aportaríeu d’inici, en cas que arribéssim a una situació d’eleccions?
Les estem madurant. Tenim idees i les nostres propostes, però encara és aviat. Per fer unes propostes has de conèixer l’estat de tot: dels comptes ben auditats, d’allò que es fa malament en els diversos procediments i analitzar cada cosa. Necessitem saber com està el club sobre paper. Perquè tampoc ens volem picar els dits i trobar-nos amb un club que té uns problemes impossibles d’arreglar.
D’entrada, la transparència de la que ells fan gala i que no existeix. La junta actual s’ha muntat un món idíl·lic en el qual tot va bé, no hi ha problemes, el soci està content i el futbol base funciona, però no tot és blanc o negre: hi ha matisos. La Junta no accepta crítiques i el president agafa la tàctica de prendre’s com a atac personal qualsevol demanda d’explicacions. Simplement, volem aclarir coses perquè el club funcioni millor. Aquí tots volem que l’Europa funcioni. Nosaltres i el president. Però per a això cal una transparència i una confiança que ara mateix no existeix perquè no es volen explicar coses.
- Esportivament, confieu en l’entrenador, la plantilla i la seva idea de joc?
En això no podem discrepar. L’equip està fent una gran campanya i no només per la classificació, sinó pel joc, que és força bo, i creiem que continuarà com fins ara.
La temporada passada, a tres partits del final, la confiança dins la junta no era la mateixa. Es va perdre un partit a casa davant el Balaguer i el tècnic va posar el càrrec a disposició de la directiva a la roda de premsa. Paral·lelament, el senyor Juanjo Isern estava dient al soci que cessaria a Dólera, encara que no presentés la dimissió i que Angoy agafaria el primer equip. El dilluns següent, després d’una sèrie de reunions, els capitans de la plantilla, alguns jugadors i membres d’Arrels, que en aquell moment formaven part del servei de logística del primer equip, van aconsellar al president que, a falta de tres partits, l’entrenador havia de continuar.
Amb això, el que volem dir és que, al túnel de vestidors, el president estava més o menys disposat a acceptar la renúncia de Dólera, mentre el vicepresident ho donava per fet als socis. Són coses que no haurien de ser així, s’han de prendre decisions consensuades i en fred.
- Hi ha una sensació força generalitzada, ja des de fa anys, que institucionalment a l’Europa no li interessa ascendir. L’únic motiu és el cost de la Segona B?
A veure, el salt a Segona B és una qüestió important i és per pensar-s’ho. Però si l’Europa és l’equip que més temporades ha estat a Tercera Divisió, per què en la última dècada no ha fet ni un play-off? Això és problema d’una mala planificació. Tu has de fer el play-off i després valores si t’interessa anar a Segona B: si hi ha els calers, la infraestructura i si es pot mesurar una permanència que més endavant permeti fer un altre salt.
El més important ara és fer la promoció i després, a part, guanyar-lo. Però primer fer-la. Malgrat pensar-hi, tampoc ens podem definir gaire perquè no sabem com estan els comptes. Primer ens ho ha d’aclarir la Junta per després fer la previsió.
- Teniu constància de que hi hagi aquesta previsió?
No ho sabem, no ens ho han dit. En els comptes que ens mostren no s’especifica res.
- L’equip és a Tercera Divisió i el que pugui passar al futur és molt incert, però us creieu capaços de dirigir un projecte que retorni a l’Europa al futbol professional?
Sí, i tant. Però per a això cal una estructura. Aquí l’Europa sempre ha jugat amb un cert victimisme de ser un equip històric, però el club vol o no vol créixer? Està clar que hi ha el desavantatge dels dos grans de la ciutat, però tenim enveja sana amb equips com el Rayo Vallecano o el Getafe, que tenen una massa social per suportar la categoria. Gràcia s’ha implicat en algunes èpoques en l’Europa, però ara cal arrossegar més massa social i potencial econòmic. A l’Europa hi ha gent molt vàlida, entre els socis, per formar part d’aquest projecte. Nosaltres també volem que hi hagi gent que se’ns acosti i ens doni idees, no estem tancats a ser només quatre persones. Hi ha qui seria interessant que se sumés al projecte per estructurar les coses. Quan hi hagi eleccions, no hem d’arribar només amb denúncies i sospites, cal un projecte i un programa. Per a això volem gent europeista que ens aporti idees i més coses a fer. Setze ulls en veuen més que vuit.
- Creieu que l’Europa podria arrossegar més gent de fora de Gràcia?
Creiem que sí. En èpoques bones de l’equip, amb els play-off, el camp feia goig i amb coses així hi ha gent que s’hi enganxa. I també hi ha molt d’europeista amagat que, per un o altre motiu, ha deixat de venir. Se l’ha de despertar. I és molt difícil amb un monstre com el Barça a la ciutat, però es pot.
A banda d’això, potser no li fa falta, però el Barcelona guanyaria molt en el futbol català si col·laborés amb els clubs. Potser no amb aportacions econòmiques, sinó cedint jugadors que no arribaran als seus principals equips. Així ajudarien els clubs petits a créixer i a que puguin muntar noves infraestructures en categories superiors.
- Si presidíssiu el club, intentaríeu arribar a un acord amb el Barça i l’Espanyol per arribar a algun acord d’aquest estil?
Sí, però mai vinculant-ho a una afiliació. L’Europa ha de mantenir la seva independència com a club. Una cosa és que t’hi apropis perquè t’ajudin, però caldria veure les contraprestacions que hi hauria. Ara bé, potser ni ens voldrien escoltar, però ho podríem intentar. De tota manera, amb una bona estructura i una bona organització, ens podríem acostar a un equip com el Sabadell, en comparativa.
És un club que va caure al pou de la Tercera i va fer un equip per Tercera. Va pujar a Segona B i no es va picar els dits. Va fitxar jugadors al preu més econòmic possible perquè li poguessin donar un rendiment. Però has de tenir una idea de la categoria en la que estàs i el que necessites. Dins de la Junta cal una persona que sigui de l’Europa amb el suficient coneixement del futbol perquè no et venguin motos.
A veure, si hi ha persones que porten molts anys i no sumen suficient, potser sí. Però això passa a l’Europa i a tot arreu. De vegades, algú que porta molts anys, té un cert acomodament i hi ha comportaments que, a nivell d’imatge, s’han de corregir. Ara bé, s’han de valorar altres coses com la situació laboral d’aquesta persona o el cost de l’acomiadament. Si realment hi ha gent amb una retribució econòmica que no s’ha comportat correctament, s’hauria de valorar.
- Ja per acabar, podríeu enviar un missatge als socis del club i un altre a la junta directiva?
Al soci voldríem dir-li que segueixi visitant el nostre espai web, el Facebook i que se’ns acosti. Que puguem palpar realment el sentiment, el que ell demana. Volem saber si creu que el que reclamem i intentem aclarir amb la Junta és correcte. Potser estem equivocats en algun punt i no ho sabem, volem saber més. Al final, és el soci qui aquí és sobirà.
A la Junta li demanem que atengui els nostres requeriments i ens doni explicacions de forma clara i transparent. Nosaltres estem per sumar i no per restar. Tots volem el bé de l’Europa i, si un dia el president és un altre soci de l’Europa, pretenem que qui entri es trobi les coses en ordre. A banda de constituir-nos en alternativa, no volem que la Junta ens faci cas en totes les propostes, simplement que ens responguin a les explicacions que els demanem.
Arrels Europeistes, "una alternativa a la junta actual de l'Europa"
laJornada.cat ha entrevistat les Arrels Europeistes, la plataforma d’oposició a l’actual Junta Directiva de l’Europa que pretén assegurar un bon futur per al club.
 |
| Els quatre membres d’Arrels, en un desplaçament de l’Europa // CARLES GARCIA |
Víctor Martínez, Agustí Tenllado, Francesc Boj i Eduard Garreta conformen la plataforma Arrels Europeistes. Aquests quatre socis, arrelats al club gracienc des de petits, volen fer d’oposició a l’actual Junta Directiva i esdevenir una alternativa de cara a les properes eleccions mentre intenten aclarir assumptes que consideren “importants per al futur del club”.
Tots ells han treballat per l’Europa en diverses etapes i departaments. En Víctor Martínez i l’Agustí Tenllado van ser directius, així com ho va ser també en Francesc Boj, que a més a més va exercir de delegat durant 8 anys al Primer Equip i 3 al Juvenil A. L’Eduard Garreta ha format part del servei de logística i va aconseguir un important patrocini pel club, que encara avui es manté vigent.
- Qui sou les Arrels Europeistes i quin és el vostre objectiu?
Som quatre socis vinculats a l’Europa des de petits i que d’alguna o altra manera hem exercit diversos càrrecs dins el club. El nostre principal objectiu és el d’intentar aclarir una sèrie d’assumptes que sembla ser que la Junta Directiva no ens vol detallar amb exactitud. Nosaltres el que volem és informar al soci sobre aspectes que són importants pel futur del club.
- En aquests primers mesos d’activitat heu notat simpatia i proximitat per part dels socis?
Sí. La gent ens anima, ens pregunta i s’interessa pel que fem. Hem tingut força bona acollida, però esperem continuar arribant a més socis perquè obrin una mica els ulls, deixin la seva posició còmoda i s’interessin per alguna cosa més enllà de guanyar cada diumenge.
- Heu fet arribar fins a tres burofax a la Junta Directiva. Del darrer en fa dos mesos i encara espereu resposta…
No hem tingut cap resposta, almenys efectiva. Perquè el darrer cop que ens van citar no ens van aclarir res. Volem que ens detallin els ingressos i despeses de la Fundació, per això ens vam reunir amb el president, el senyor Guillaume de Bode, i el tresorer, el senyor Robert Biete. Però com que no tenim clars els nostres dubtes, vam quedar emplaçats a una nova reunió després de les festes nadalenques. De moment, seguim a l’espera.
- Si la Junta continua esquivant la reunió, què fareu?
D’entrada tornarem a insistir amb un altre burofax, però paral·lelament estem cercant assessorament professional.
- Dos de vosaltres vau formar part d’aquesta Junta. Per què vau decidir marxar?
Víctor Martínez: Vaig marxar perquè va acabar el mandat del senyor de Bode i perquè ja hi havia algunes discrepàncies amb el president. Quan es va acabar, simplement, no va comptar amb mi per la següent junta directiva.
Agustí Tenllado: Em vaig anar desenganyant. Hi havia una falta de sintonia amb la resta de directius, però el detonant va ser que un altre directiu, el senyor Agustí Parra, va dimitir per una sèrie de temes que estaven aprovats per la Junta Directiva i que el president i algun vicepresident van decidir cancel·lar unilateralment. Vaig demanar explicacions per la dimissió d’aquest directiu, però, al no obtenir resposta tres setmanes després, vaig presentar la meva dimissió. Per a mi és molt important que si qualsevol membre de la Junta marxa, per l’assumpte que sigui, se li doni un valor. Veient que el president no dóna importància a aquests assumptes i espera que els problemes s’arreglin sols, no em trobava a gust per aquesta manera de fer.
- L’Europa és propietat dels socis i la Junta la formen diverses persones. Tot i això heu assegurat que les decisions importants del club es prenen entre 3 persones en petit comitè, sense tenir en compte més postures. Podem saber de qui es tracta?
És cert que passa en totes les juntes directives que algú ha de portar la batuta i dirigir el que passa. Però la Junta de l’Europa està formada per una sèrie de directius vinculats professionalment i personal que no han estat arrelats al club des de sempre. Hi ha dos o tres directius que no participen, que només figuren de número, donen suport a la gestió del president, però a nivell executiu es queda tot en tres persones: el senyor president (Guillaume de Bode) i els dos vicepresidents (Juanjo Isern i Arturo Ramírez). De vegades es prenen acords sense consultar a la resta de la Junta Directiva, això sí, amb el consentiment del tresorer (Robert Biete). Potser és perquè pensen que ja compten amb el seu consentiment i decideixen actuar així, però no ho trobem correcte.
- Teniu sospites d’irregularitats econòmiques. En què es basen?
Ara mateix, en que no se’ns dóna cap explicació del que nosaltres demanem. Bàsicament volem saber quins ingressos té la Fundació per part de l’Europa, directament. De les quotes del futbol base, els campus que es fan al club i la resta d’ingressos que entren via Fundació. És una cosa que a la partida de comptes es reflexa amb una quantitat única, el 73% del pressupost total del club, i volem que se’ns expliqui. Si tu has fet bé les coses, no tens per què témer que la gent sospiti que has fet res irregular. Les explicacions han de ser molt més planeres. Quatre i quatre són vuit. Si tu has fet les coses bé i tens problemes en voler explicar-les, m’ocultes alguna cosa o no ho entenc.
Per exemple, la Fundació és molt clara: tants nens a tanta quota, surt aquest ingrés. Quan no em volen donar una explicació tan simple, doncs sospitem. Està clar que no es pot afirmar res relacionat amb irregularitats, perquè s’ha de provar, però tenim la sospita.
- Essent directes. Hi ha sospita o se sap que algú hagi ficat la mà a la caixa?
Ho podem pensar, però, com que no tenim com provar-ho, no ho podem afirmar. De moment, tenim la sospita. Nosaltres podem fer un càlcul i una imaginació amb els números que ens donen a l’assemblea, però si hi ha una realitat plasmada en una comptabilitat no veig tan complicat que ens ho puguin explicar. I a més a més, com a socis, tenim tot el dret de saber-ho. Ho diuen els estatuts.
- Si aconseguiu alguna prova que demostri les vostres sospites, emprendreu accions legals?
Probablement, sí. Més que probablement.
- La Fundació és la principal font d’ingrés per al club gràcies al futbol base. Us preocupa la davallada d’aquesta branca de la institució?
Segons la directiva, no. Diuen que tenim una llista d’espera de 230 nens i necessitaríem un altre camp. Podem tenir quantitat, però no tota la qualitat que voldríem. No diem que els onze jugadors del primer equip hagin de sortir de la cantera, però sí que en podria haver-hi quatre o cinc perfectament amb nivell de Tercera Divisió. És que n’hi ha que ara són a Segona B o Segona A… Si l’Europa els ha tingut, per què no els ha pogut retenir? Per què no els hem fet útils pel primer equip? A més a més, és cert que en aquestes categories es nota que l’Europa ha perdut pistonada i els jugadors que ara destaquen en altres categories ho han fet un cop han sortit del club.
- Anys enrere, els nens del futbol base assistien als partits i seguien l’equip regularment. Ara això s’ha perdut. És un mal estès arreu del futbol català o creieu que hi ha una mala feina?
La implicació no ha estat mai total. Els pares del nen tenen un carnet i van al camp, però quan acaba la seva etapa a l’Europa, pels motius que sigui, se’n desvinculen. Durant el període en que hi són, sí que segueixen el primer equip, però potser cal modificar algunes coses.
El vicepresident del futbol base, el senyor Arturo Ramírez diu: “Formem bons jugadors, però millors persones”. A veure, això és un club de futbol i t’exigeix una competitivitat i una identificació. Perquè els nens se sentit identificats amb el club, potser s’haurien de fer xerrades, col·loquis, explicar-los la història del club, veure vídeos, donar-los un plus extra de motivació… Vas a Cornellà, Can Vidalet, d’altres llocs, i veus que el futbol base va a veure el primer equip. I sí que és cert que això cada cop s’ha perdut una mica. Està bé que els nostres jugadors mantinguin una educació i un respecte, però se’ls ha de donar una mica més de cultura futbolística, ensenyar-los el que és l’Europa i el que va ser, a banda dels valors educatius. Els senyors que hi ha a la Junta potser són massa tecnòcrates per a això.
- Darrerament vau criticar també el control que té el president sobre el web oficial en el que no hi heu aparegut. En un cas hipotètic en que presidíssiu el club, com actuaríeu en aquest sentit? Modificaríeu l’organització i la relació premsa-club?
Nosaltres entenem que el web és un mitjà oficial, però és una qüestió simple d’informació. Si ha sortit un grup de socis que s’han constituït en una plataforma, no ho pots ocultar. Per què no has d’informar? Quina por tens de fer-ho? Hi ha qüestions que està clar que no es poden publicar en un web oficial, però hi ha un excés de control del president. Periodísticament pots enfocar el que vulguis de moltes maneres, disfressar-les, però no les pots ocultar.
- A banda de la no presència al web oficial, tampoc no heu aparegut al diari de premsa escrita que més defensa al president. Creieu que això us pot anar en contra?
És clar que ens agradaria que aquest mitjà parlés de la nostra plataforma per arribar a més gent, però és que cada mitjà és totalment lliure de decidir el que vol publicar. No tenim res a criticar a aquest diari ni tampoc creiem que ens pugui anar en contra. Nosaltres esperem arribar a tots els socis per la resta de mitjans. L’únic que ens preocupa és que el president no és plural i que hi ha alguns que tenen preferència a l’hora de treure notícies pel simple fet de tenir vincles d’amistat entre el president i el director de la secció concreta.
- Heu comentat alguna vegada que depenent de com avanci l’actualitat de l’Europa, intentaríeu forçar unes eleccions anticipades. Teniu una idea del suport que rebríeu per part del soci?
Encara és aviat per valorar-ho. Tot i que és cert que ens hem plantejat unes eleccions anticipades, el nostre projecte és a quatre anys vista, de cara a les properes eleccions. Ara bé, si abans que arribi el proper període electoral, constatem que tenim suport social suficient i uns arguments provats amb els quals puguem demostrar al soci que aquesta junta no fa bé la seva gestió o comet alguna irregularitat, és clar que intentarem forçar eleccions.
- Si arribéssiu a trobar proves i la Junta us proposés arribar a un acord incloent fer una neteja, hi accediríeu?
En casos així, creiem que s’ha de tallar d’arrel. A part de no haver-hi cap tipus de pacte possible, quan ens vam constituir com a plataforma, vam prendre la decisió ferma de tirar endavant la recerca d’una transparència. Encara que el president ens llenci cants de sirena per atraure’ns cap al grup de treball o la junta, li hem deixat ben clar que no serà així. Segons ell, no tenim gaire importància perquè som només quatre, però està buscant una divisió entre nosaltres. I nosaltres som amics, pel que ens tenim una lleialtat que no ens farà trair-nos.
- Llavors, el vostre objectiu final és arribar a la presidència del club…
Sí. Volem ser una alternativa a la junta actual de l’Europa. I, en principi, d’aquí a quatre anys, presentar-nos-hi. Està clar és un temps considerable i poden passar moltes coses, però si nosaltres arribem al moment com a plataforma, ens hi presentarem i el soci de l’Europa serà qui decidirà.
- Quines propostes aportaríeu d’inici, en cas que arribéssim a una situació d’eleccions?
Les estem madurant. Tenim idees i les nostres propostes, però encara és aviat. Per fer unes propostes has de conèixer l’estat de tot: dels comptes ben auditats, d’allò que es fa malament en els diversos procediments i analitzar cada cosa. Necessitem saber com està el club sobre paper. Perquè tampoc ens volem picar els dits i trobar-nos amb un club que té uns problemes impossibles d’arreglar.
- Què creieu que podeu aportar a l’Europa que no aporti l’actual Junta?
D’entrada, la transparència de la que ells fan gala i que no existeix. La junta actual s’ha muntat un món idíl·lic en el qual tot va bé, no hi ha problemes, el soci està content i el futbol base funciona, però no tot és blanc o negre: hi ha matisos. La Junta no accepta crítiques i el president agafa la tàctica de prendre’s com a atac personal qualsevol demanda d’explicacions. Simplement, volem aclarir coses perquè el club funcioni millor. Aquí tots volem que l’Europa funcioni. Nosaltres i el president. Però per a això cal una transparència i una confiança que ara mateix no existeix perquè no es volen explicar coses.
- Esportivament, confieu en l’entrenador, la plantilla i la seva idea de joc?
En això no podem discrepar. L’equip està fent una gran campanya i no només per la classificació, sinó pel joc, que és força bo, i creiem que continuarà com fins ara.
La temporada passada, a tres partits del final, la confiança dins la junta no era la mateixa. Es va perdre un partit a casa davant el Balaguer i el tècnic va posar el càrrec a disposició de la directiva a la roda de premsa. Paral·lelament, el senyor Juanjo Isern estava dient al soci que cessaria a Dólera, encara que no presentés la dimissió i que Angoy agafaria el primer equip. El dilluns següent, després d’una sèrie de reunions, els capitans de la plantilla, alguns jugadors i membres d’Arrels, que en aquell moment formaven part del servei de logística del primer equip, van aconsellar al president que, a falta de tres partits, l’entrenador havia de continuar.
Amb això, el que volem dir és que, al túnel de vestidors, el president estava més o menys disposat a acceptar la renúncia de Dólera, mentre el vicepresident ho donava per fet als socis. Són coses que no haurien de ser així, s’han de prendre decisions consensuades i en fred.
- Hi ha una sensació força generalitzada, ja des de fa anys, que institucionalment a l’Europa no li interessa ascendir. L’únic motiu és el cost de la Segona B?
A veure, el salt a Segona B és una qüestió important i és per pensar-s’ho. Però si l’Europa és l’equip que més temporades ha estat a Tercera Divisió, per què en la última dècada no ha fet ni un play-off? Això és problema d’una mala planificació. Tu has de fer el play-off i després valores si t’interessa anar a Segona B: si hi ha els calers, la infraestructura i si es pot mesurar una permanència que més endavant permeti fer un altre salt.
El més important ara és fer la promoció i després, a part, guanyar-lo. Però primer fer-la. Malgrat pensar-hi, tampoc ens podem definir gaire perquè no sabem com estan els comptes. Primer ens ho ha d’aclarir la Junta per després fer la previsió.
- Teniu constància de que hi hagi aquesta previsió?
No ho sabem, no ens ho han dit. En els comptes que ens mostren no s’especifica res.
- L’equip és a Tercera Divisió i el que pugui passar al futur és molt incert, però us creieu capaços de dirigir un projecte que retorni a l’Europa al futbol professional?
Sí, i tant. Però per a això cal una estructura. Aquí l’Europa sempre ha jugat amb un cert victimisme de ser un equip històric, però el club vol o no vol créixer? Està clar que hi ha el desavantatge dels dos grans de la ciutat, però tenim enveja sana amb equips com el Rayo Vallecano o el Getafe, que tenen una massa social per suportar la categoria. Gràcia s’ha implicat en algunes èpoques en l’Europa, però ara cal arrossegar més massa social i potencial econòmic. A l’Europa hi ha gent molt vàlida, entre els socis, per formar part d’aquest projecte. Nosaltres també volem que hi hagi gent que se’ns acosti i ens doni idees, no estem tancats a ser només quatre persones. Hi ha qui seria interessant que se sumés al projecte per estructurar les coses. Quan hi hagi eleccions, no hem d’arribar només amb denúncies i sospites, cal un projecte i un programa. Per a això volem gent europeista que ens aporti idees i més coses a fer. Setze ulls en veuen més que vuit.
- Creieu que l’Europa podria arrossegar més gent de fora de Gràcia?
Creiem que sí. En èpoques bones de l’equip, amb els play-off, el camp feia goig i amb coses així hi ha gent que s’hi enganxa. I també hi ha molt d’europeista amagat que, per un o altre motiu, ha deixat de venir. Se l’ha de despertar. I és molt difícil amb un monstre com el Barça a la ciutat, però es pot.
A banda d’això, potser no li fa falta, però el Barcelona guanyaria molt en el futbol català si col·laborés amb els clubs. Potser no amb aportacions econòmiques, sinó cedint jugadors que no arribaran als seus principals equips. Així ajudarien els clubs petits a créixer i a que puguin muntar noves infraestructures en categories superiors.
- Si presidíssiu el club, intentaríeu arribar a un acord amb el Barça i l’Espanyol per arribar a algun acord d’aquest estil?
Sí, però mai vinculant-ho a una afiliació. L’Europa ha de mantenir la seva independència com a club. Una cosa és que t’hi apropis perquè t’ajudin, però caldria veure les contraprestacions que hi hauria. Ara bé, potser ni ens voldrien escoltar, però ho podríem intentar. De tota manera, amb una bona estructura i una bona organització, ens podríem acostar a un equip com el Sabadell, en comparativa.
És un club que va caure al pou de la Tercera i va fer un equip per Tercera. Va pujar a Segona B i no es va picar els dits. Va fitxar jugadors al preu més econòmic possible perquè li poguessin donar un rendiment. Però has de tenir una idea de la categoria en la que estàs i el que necessites. Dins de la Junta cal una persona que sigui de l’Europa amb el suficient coneixement del futbol perquè no et venguin motos.
- Dins el club hi ha persones que porten molts anys treballant-hi, en algun cas concret consideraríeu fer alguna renovació de personal?
A veure, si hi ha persones que porten molts anys i no sumen suficient, potser sí. Però això passa a l’Europa i a tot arreu. De vegades, algú que porta molts anys, té un cert acomodament i hi ha comportaments que, a nivell d’imatge, s’han de corregir. Ara bé, s’han de valorar altres coses com la situació laboral d’aquesta persona o el cost de l’acomiadament. Si realment hi ha gent amb una retribució econòmica que no s’ha comportat correctament, s’hauria de valorar.
- Ja per acabar, podríeu enviar un missatge als socis del club i un altre a la junta directiva?
Al soci voldríem dir-li que segueixi visitant el nostre espai web, el Facebook i que se’ns acosti. Que puguem palpar realment el sentiment, el que ell demana. Volem saber si creu que el que reclamem i intentem aclarir amb la Junta és correcte. Potser estem equivocats en algun punt i no ho sabem, volem saber més. Al final, és el soci qui aquí és sobirà.
A la Junta li demanem que atengui els nostres requeriments i ens doni explicacions de forma clara i transparent. Nosaltres estem per sumar i no per restar. Tots volem el bé de l’Europa i, si un dia el president és un altre soci de l’Europa, pretenem que qui entri es trobi les coses en ordre. A banda de constituir-nos en alternativa, no volem que la Junta ens faci cas en totes les propostes, simplement que ens responguin a les explicacions que els demanem.
diumenge, 20 de gener del 2013
L'Europa atropella el Terrassa (2-0)
Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-0 Terrassa, a lajornada.cat
L'Europa atropella el Terrassa (2-0)
El Nou Sardenya acollia aquest matí un partit que enfrontava a dos conjunts amb una història ben diferent al llarg de la primera volta. L’Europa, que amb aquesta ja suma onze jornades consecutives en zona de promoció i el Terrassa, que no l’ha tastat en tota la campanya.
Els homes de Miki Carrillo necessitaven treure de Gràcia una victòria per començar la segona meitat del campionat amb una dinàmica diferent, que els permetés perseguir les seves aspiracions d’inici de temporada però la duresa del feu gracienc ha estat superior al conjunt vallesà.
El partit ha començat amb molta intensitat per part de dos equips que tenien la intenció de sorprendre el rival el més aviat possible però, després de tres anades i vingudes consecutives, el centre del camp s’ha hagut d’endurir per evitar la circulació de la pilota cap a la pròpia porteria. Abans d’això, però, el Terrassa ha pogut obrir el marcador al minut 8 amb la seva ocasió més clara de tot el partit. Roca ha rebut una passada a l’espai de Xavi Molist dins l’àrea, però la pressió defensiva no l’ha permès superar Rafa Leva en l’u contra u i ha enviat la pilota a l’exterior de la xarxa.
A poc a poc l’Europa ha començat a madurar el joc i no ha consentit més arribades egarenques. Amb el Terrassa totalment bolcat en tasques defensives gràcies a la pressió dels escapulats, l’afició local s’ha anat animant i ha empentat el seu equip cap al setge a la porteria de Miguel Ángel. Al minut 18, Valderas ha fet el primer remat amb cara i ulls dels homes de Pedro Dólera amb un xut potentíssim des de la frontal que ha acabat marxant fora. Amb un Diego molt incisiu per la banda esquerra els graciencs han seguit creixent i arribant a l’àrea rival fins al punt que han disposat de tres ocasions pràcticament consecutives que ni Guzmán, ni Óscar Muñoz per partida doble han aconseguit materialitzar.
La seguretat defensiva dels locals ha estat tan gran que fins i tot Cano, un dels centrals de l’equip, ha decidit iniciar una aventura per la banda amb la que ha aconseguit pescar un córner pel seu equip. Amb el domini absolut del partit, l’Europa no volia deixar el Terrassa amb tanta vida a la segona meitat i Camacho s’ha inventat una gran jugada individual que ha culminat amb un xut fortíssim des de fora de l’àrea que el porter Miguel Ángel ha hagut de desviar.
A la represa semblava que l’escridassada de Carrillo al descans podria ser efectiva sobre el terreny de joc però, després de tres minuts de reescalfament, l’Europa ha tornat a engegar la màquina i no ha perdonat. Al minut 52, Diego ha robat la pilota a la defensa egarenca, quan intentava sortir des del darrere amb el control de l’esfèric, i s’ho ha manegat com ha volgut per entrar dins l’àrea i plantar-se davant el porter, afusellar-lo i obrir la llauna.
Tot i l’1-0, el conjunt escapulat no ha a afluixat i ha seguit collant ben amunt per evitar un canvi radical en el partit que permetés als vallesans rondar la porteria escapulada. Al minut 56 Guzman ha pogut fer el segon en un u contra u amb Miguel Ángel, que el porter ha aconseguit treure amb els peus. Quatre minuts més tard ha estat el Terrassa qui ho ha pogut intentar a pilota aturada, però la falta servida per Roca s’ha perdut per damunt del travesser.
Al 62 ha arribat la premonició del 2-0. Óscar Muñoz ha aconseguit rematar la pilota a la sortida d’un córner, però l’esfèric ha marxat alt. Poc minuts després, al 69, Camacho ha rematat davant de Miguel Ángel, qui ha refusat la pilota i, en segona instància el mateix Camacho ha aconseguit caçar el refús escorat per centrar la pilota a Óscar Muñoz, que només l’ha hagut d’empentar amb l’escut per eixamplar l’avantatge en el marcador i, pràcticament, sentenciar el partit.
En els darrers 20 minuts de joc, els homes de Pedro Dólera han acabat d’adormir el ritme de joc per evitar les embranzides d’un Terrassa molt ferit però que ha intentat espantar a Rafa Leva amb pilotes penjades a la seva àrea. Al final, però, victòria majúscula d’un Europa que continua signant autèntics partidassos al Nou Sardenya.
L'Europa atropella el Terrassa (2-0)
El conjunt escapulat s’ha imposat amb fermesa i sobrietat a un Terrassa que no ha pogut fer absolutament res davant la immensitat del joc local
 |
| Óscar Muñoz ha tornat a marcar // ÀNGEL GARRETA |
El Nou Sardenya acollia aquest matí un partit que enfrontava a dos conjunts amb una història ben diferent al llarg de la primera volta. L’Europa, que amb aquesta ja suma onze jornades consecutives en zona de promoció i el Terrassa, que no l’ha tastat en tota la campanya.
Els homes de Miki Carrillo necessitaven treure de Gràcia una victòria per començar la segona meitat del campionat amb una dinàmica diferent, que els permetés perseguir les seves aspiracions d’inici de temporada però la duresa del feu gracienc ha estat superior al conjunt vallesà.
Primera part: Domini local
El partit ha començat amb molta intensitat per part de dos equips que tenien la intenció de sorprendre el rival el més aviat possible però, després de tres anades i vingudes consecutives, el centre del camp s’ha hagut d’endurir per evitar la circulació de la pilota cap a la pròpia porteria. Abans d’això, però, el Terrassa ha pogut obrir el marcador al minut 8 amb la seva ocasió més clara de tot el partit. Roca ha rebut una passada a l’espai de Xavi Molist dins l’àrea, però la pressió defensiva no l’ha permès superar Rafa Leva en l’u contra u i ha enviat la pilota a l’exterior de la xarxa.
A poc a poc l’Europa ha començat a madurar el joc i no ha consentit més arribades egarenques. Amb el Terrassa totalment bolcat en tasques defensives gràcies a la pressió dels escapulats, l’afició local s’ha anat animant i ha empentat el seu equip cap al setge a la porteria de Miguel Ángel. Al minut 18, Valderas ha fet el primer remat amb cara i ulls dels homes de Pedro Dólera amb un xut potentíssim des de la frontal que ha acabat marxant fora. Amb un Diego molt incisiu per la banda esquerra els graciencs han seguit creixent i arribant a l’àrea rival fins al punt que han disposat de tres ocasions pràcticament consecutives que ni Guzmán, ni Óscar Muñoz per partida doble han aconseguit materialitzar.
La seguretat defensiva dels locals ha estat tan gran que fins i tot Cano, un dels centrals de l’equip, ha decidit iniciar una aventura per la banda amb la que ha aconseguit pescar un córner pel seu equip. Amb el domini absolut del partit, l’Europa no volia deixar el Terrassa amb tanta vida a la segona meitat i Camacho s’ha inventat una gran jugada individual que ha culminat amb un xut fortíssim des de fora de l’àrea que el porter Miguel Ángel ha hagut de desviar.
Segona part: Consagració gracienca
A la represa semblava que l’escridassada de Carrillo al descans podria ser efectiva sobre el terreny de joc però, després de tres minuts de reescalfament, l’Europa ha tornat a engegar la màquina i no ha perdonat. Al minut 52, Diego ha robat la pilota a la defensa egarenca, quan intentava sortir des del darrere amb el control de l’esfèric, i s’ho ha manegat com ha volgut per entrar dins l’àrea i plantar-se davant el porter, afusellar-lo i obrir la llauna.
Tot i l’1-0, el conjunt escapulat no ha a afluixat i ha seguit collant ben amunt per evitar un canvi radical en el partit que permetés als vallesans rondar la porteria escapulada. Al minut 56 Guzman ha pogut fer el segon en un u contra u amb Miguel Ángel, que el porter ha aconseguit treure amb els peus. Quatre minuts més tard ha estat el Terrassa qui ho ha pogut intentar a pilota aturada, però la falta servida per Roca s’ha perdut per damunt del travesser.
Al 62 ha arribat la premonició del 2-0. Óscar Muñoz ha aconseguit rematar la pilota a la sortida d’un córner, però l’esfèric ha marxat alt. Poc minuts després, al 69, Camacho ha rematat davant de Miguel Ángel, qui ha refusat la pilota i, en segona instància el mateix Camacho ha aconseguit caçar el refús escorat per centrar la pilota a Óscar Muñoz, que només l’ha hagut d’empentar amb l’escut per eixamplar l’avantatge en el marcador i, pràcticament, sentenciar el partit.
En els darrers 20 minuts de joc, els homes de Pedro Dólera han acabat d’adormir el ritme de joc per evitar les embranzides d’un Terrassa molt ferit però que ha intentat espantar a Rafa Leva amb pilotes penjades a la seva àrea. Al final, però, victòria majúscula d’un Europa que continua signant autèntics partidassos al Nou Sardenya.
La fitxa del partit
- CE Europa: Rafa Leva, Édgar, Víctor Duran, Cano, León, Javi Lara, Camacho, Valderas, Óscar Muñoz (Rovira, 80′), Guzman (Alberto, 82′) i Diego (Romero, 74′).
- Terrassa FC: Miguel Ángel, Mario, Barriendos (Alberto Garcia, 46′), Roca, Céspedes (Joan Roig, 58′), Molist, Fran Grima, Pugui, Àlex Fernández, Ramon Suárez (Vinuesa, 65′) i Montoro
- Àrbitre: Pazo Mora (Baix Llobregat). Ha ensenyat targeta groga al local Óscar Muñoz i als visitants Alberto Garcia, Mario i Ramon Suárez.
- Gols: 1-0, Diego (52′); 2-0, Óscar Muñoz (69′)
- Incidències: 1000 espectadors al Nou Sardenya
dissabte, 19 de gener del 2013
Versió Beta #16
A partir d'avui publicaré periodicament tots els Versió Beta que surten divendres rere divendres.
Podeu veure l'històric de programes en aquest altre enllaç: http://vallesvisio.xiptv.cat/versio-beta
Podeu veure l'històric de programes en aquest altre enllaç: http://vallesvisio.xiptv.cat/versio-beta
Duel entre poderosos
Podeu llegir la prèvia del Pobla de Mafumet-Europa, en aquest enllaç:
Duel entre poderosos
L’escenari no podria ser millor per tancar la primera volta. La Pobla de Mafumet, un conjunt en forma però més irregular del que s’esperava a l’inici de la lliga, rep un Europa enratxat i amb la moral pels aires després de superar el totpoderós Olot el dia que el Nou Sardenya registrava la millor entrada de la temporada.
El conjunt poblenc no passa pel seu millor moment i d’això se’n vol aprofitar l’equip de Pedro Dólera, que no perd des de l’1 de novembre. Concretament des del mateix mes en el que la Pobla va guanyar el seu darrer partit. I és que el filial grana només ha sumat 3 punts dels últims 15, cosa que els ha enviat directament a la 7a posició, a 5 punts del play-off. A hores d’ara, i després d’aguantar el tipus a l’Olímpic de Terrassa la setmana passada, els tarragonins volen reprendre el vol i tornar a escalar posicions per trencar una mala dinàmica que no reflexa el potencial de la seva plantilla. I la millor manera de fer-ho és davant aquest Europa crescut i sense complexes que no tindrà cap mirament si veu el partit prou favorable com per enfonsar al seu adversari.
L’objectiu dels graciencs, en canvi, és un de ben diferent. No només duen una campanya excel·lent, sinó que ja han igualat la seva millor primera volta (temporada 97/98), segons ha asselanyat durant la setmana la penya d’animació Torcida Escapulada. La màquina dirigida per Dólera intentarà superar aquesta marca amb una victòria que, de passada, mantindria l’equip a la segona plaça i posaria pressió a l’Olot, que encara hauria de jugar el seu partit a la tarda.
A banda de l’alicient de dues dinàmiques enfrontades entre dos dels equips més potents de la categoria s’ha de sumar un hàndicap important per al conjunt escapulat: els locals només han cedit terreny al seu estadi en tres ocasions, davant el Vic ara fa tres jornades (3-3) i amb dues derrotes contra Cornellà (1-2) i Palamós (0-1). En contra dels poblencs cal destacar que l’Europa només ha perdut quan no ha estat capaç de marcar.
Duel entre poderosos
L’enfrontament entre Pobla de Mafumet i Europa és el duel destacat de laJornada.cat en la setmana que la competició arriba al seu equador
 |
| L’Europa vol assaltar la Pobla per mantenir-se en segona posició // DAVID GRAU |
L’escenari no podria ser millor per tancar la primera volta. La Pobla de Mafumet, un conjunt en forma però més irregular del que s’esperava a l’inici de la lliga, rep un Europa enratxat i amb la moral pels aires després de superar el totpoderós Olot el dia que el Nou Sardenya registrava la millor entrada de la temporada.
El conjunt poblenc no passa pel seu millor moment i d’això se’n vol aprofitar l’equip de Pedro Dólera, que no perd des de l’1 de novembre. Concretament des del mateix mes en el que la Pobla va guanyar el seu darrer partit. I és que el filial grana només ha sumat 3 punts dels últims 15, cosa que els ha enviat directament a la 7a posició, a 5 punts del play-off. A hores d’ara, i després d’aguantar el tipus a l’Olímpic de Terrassa la setmana passada, els tarragonins volen reprendre el vol i tornar a escalar posicions per trencar una mala dinàmica que no reflexa el potencial de la seva plantilla. I la millor manera de fer-ho és davant aquest Europa crescut i sense complexes que no tindrà cap mirament si veu el partit prou favorable com per enfonsar al seu adversari.
L’objectiu dels graciencs, en canvi, és un de ben diferent. No només duen una campanya excel·lent, sinó que ja han igualat la seva millor primera volta (temporada 97/98), segons ha asselanyat durant la setmana la penya d’animació Torcida Escapulada. La màquina dirigida per Dólera intentarà superar aquesta marca amb una victòria que, de passada, mantindria l’equip a la segona plaça i posaria pressió a l’Olot, que encara hauria de jugar el seu partit a la tarda.
A banda de l’alicient de dues dinàmiques enfrontades entre dos dels equips més potents de la categoria s’ha de sumar un hàndicap important per al conjunt escapulat: els locals només han cedit terreny al seu estadi en tres ocasions, davant el Vic ara fa tres jornades (3-3) i amb dues derrotes contra Cornellà (1-2) i Palamós (0-1). En contra dels poblencs cal destacar que l’Europa només ha perdut quan no ha estat capaç de marcar.
Alineacions probables
- CF Pobla de Mafumet: Alberto Varó; Juan Madero, Alberto Mozo, Joselu, Eric Via; Kako, Juli, Alfons Serra, Xavi Boniquet; Víctor Oribe i Fran Carbia.
- CE Europa: Rafa Leva; Édgar, Víctor Duran, Cano, León; Valderas, Guzmán, Javi Lara; Camacho, Óscar Muñoz i Delmàs.
- Àrbitre: Alfonso Oliva Bueno (Vilafranca)
- Hora: 12.00h al Mpal. La Pobla de Mafumet (La Pobla de Mafumet)
L’Europa torna a obrir la lliga (1-0)
Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-0 Olot, a laJornada.cat
L'Europa torna a obrir la lliga (1-0)
L’Europa s’ha desfet de l’Olot en un partit de molta duresa física i amb un Nou Sardenya carregat d’aficionats que han donat ales al seu equip. La contundència defensiva i el cap clar al centre del camp han estat els factors claus de la victòria gracienca.
El partit tenia tots els al·licients hagusts i per haver. S’enfrontaven segon contra primer en un duel que podia començar a marcar el color d’aquesta lliga. Una victòria olotina hauria disparat als garrotxins, que s’haurien quedat a 8 punts del segon classificat: un menys dels que havia perdut fins avui.
L’encarregat d’evitar-ho ha estat l’Europa, en una tarda que ha servit per coronar els graciencs com a alternativa real. Aquesta tarda s’han acostat al Nou Sardenya per veure la victòria local fins i tot els menys habituals. Un símptoma de la importància d’aquest partit.
L’encontre ha començat amb l’ambient i la temperatura adients per a un matx d’aquesta alçada. L’estadi era ple i els jugadors d’un i altre equip ho han notat. Durant més de vint minuts tots dos conjunts han mantingut una intensitat altíssima, provocada per les expectatives que s’havien creat per a aquest enfrontament.
Els nervis i la tensió s’han fet palesos en el joc, que ha barrejat el migcampisme i les pilotades a la recerca dels davanters. La primera ocasió clara ha estat per l’Europa al minut 18, en un remat de Cano a la sortida d’un córner que ha obligat a Òscar a estirar-se quan els aficionats pràcticament celebraven el gol. La rèplica dels garrotxins ha arribat constantment des de les botes d’Uri Santos; el davanter ha dut de cap la defensa local durant pràcticament tota la primera part, però l’encarregat de posar l’ai al cor als rivals ha estat el seu homòleg escapulat. Al minut 32, Óscar Muñoz ha rebut una pilota a l’espai i s’ha plantat sol davant el porter visitant, però el seu llançament, sobrat de potència, ha marxat per damunt de la porteria.
A poc a poc, el partit ha començat a embrutar-se amb faltes per ambdues bandes. Una situació que el col·legiat podria haver aturat si hagués començat a mostrar targetes grogues. Al minut 42, Guzmán ha tingut una nova oportunitat per obrir la llauna en un control de cine a l’interior de l’àrea. D’un pam de terra n’ha fet un latifundi i s’ha plantat al davant d’Òscar, però el seu xut ha marxat fregant el pal esquerre de la porteria. El resultat abans del descans podria haver estat un altre si l’Olot hagués aprofitat una mala sortida de Rafa Leva que ha generat el pànic a la graderia, però Uri Santos no ha trobat un rematador i la defensa local ha refusat la pilota.
La represa ha començat amb un ritme de partit molt més tranquil, sense nervis i amb els dos conjunts ben situats sobre la gespa, conscients que la victòria passava per mantenir la calma. Però quan hi ha un partit d’aquesta magnitud la calma mai no és bona i Camacho ha decidit treure una falta molt perillosa prop de la frontal després d’una jugada individual en què ha superat fins a tres defenses rivals. Tot i les converses entre jugadors escapulats a l’hora de servir la falta, Javi Lara no s’ho ha pensat, ha situat la pilota on ha preferit i ha perforat la porteria d’Òscar amb un xut molt potent i ben col·locat. Corria el minut 52 de partit i es començava a complir el miracle.
Amb l’1-0, com a líder sòlid que és, l’Olot no s’ha fet enrere i ha tornat a augmentar la intensitat en el joc. Uri Santos, el millor jugador dels de La Garrotxa, ha tingut l’empat a les seves botes en una internada dins l’àrea local que ha acabat amb la pilota a la graderia. Però el caramel era massa dolç com per deixar-lo escapar i l’Europa ha tirat de cor, cap i ofici per no rendir-se ni tancar-se a aguantar el resultat. Això, a banda de mantenir els olotins desperts al darrere ha creat també perill a l’àrea gracienca. Peña ha pogut empatar després d’un remat molt potent que ha obligat a Rafa Leva a volar per salvar el seu equip i erigir-se com a heroi al darrere.
A poc a poc, l’Europa ha començat a controlar el tempo del partit i les anades i vingudes han disminuït. Els homes de Pedro Dólera s’ho han cregut i han aguantat qualsevol acció ofensiva dels visitants, que no han trobat el camí. Al final, tot i la insistència d’un i altre equip i els quatre minuts d’afegit el marcador no s’ha mogut i l’Europa ha sumat la seva quarta victòria consecutiva, que l’afiança a la segona plaça a només quatre punts del líder, l’Olot.
L'Europa torna a obrir la lliga (1-0)
L’Europa s’ha desfet de l’Olot en un partit de molta duresa física i amb un Nou Sardenya carregat d’aficionats que han donat ales al seu equip. La contundència defensiva i el cap clar al centre del camp han estat els factors claus de la victòria gracienca.
 |
| Javi Lara ha fet saltar d’alegria tota la graderia del Nou Sardenya // DAVID GRAU |
El partit tenia tots els al·licients hagusts i per haver. S’enfrontaven segon contra primer en un duel que podia començar a marcar el color d’aquesta lliga. Una victòria olotina hauria disparat als garrotxins, que s’haurien quedat a 8 punts del segon classificat: un menys dels que havia perdut fins avui.
L’encarregat d’evitar-ho ha estat l’Europa, en una tarda que ha servit per coronar els graciencs com a alternativa real. Aquesta tarda s’han acostat al Nou Sardenya per veure la victòria local fins i tot els menys habituals. Un símptoma de la importància d’aquest partit.
Primera part: Acceleració
L’encontre ha començat amb l’ambient i la temperatura adients per a un matx d’aquesta alçada. L’estadi era ple i els jugadors d’un i altre equip ho han notat. Durant més de vint minuts tots dos conjunts han mantingut una intensitat altíssima, provocada per les expectatives que s’havien creat per a aquest enfrontament.
Els nervis i la tensió s’han fet palesos en el joc, que ha barrejat el migcampisme i les pilotades a la recerca dels davanters. La primera ocasió clara ha estat per l’Europa al minut 18, en un remat de Cano a la sortida d’un córner que ha obligat a Òscar a estirar-se quan els aficionats pràcticament celebraven el gol. La rèplica dels garrotxins ha arribat constantment des de les botes d’Uri Santos; el davanter ha dut de cap la defensa local durant pràcticament tota la primera part, però l’encarregat de posar l’ai al cor als rivals ha estat el seu homòleg escapulat. Al minut 32, Óscar Muñoz ha rebut una pilota a l’espai i s’ha plantat sol davant el porter visitant, però el seu llançament, sobrat de potència, ha marxat per damunt de la porteria.
A poc a poc, el partit ha començat a embrutar-se amb faltes per ambdues bandes. Una situació que el col·legiat podria haver aturat si hagués començat a mostrar targetes grogues. Al minut 42, Guzmán ha tingut una nova oportunitat per obrir la llauna en un control de cine a l’interior de l’àrea. D’un pam de terra n’ha fet un latifundi i s’ha plantat al davant d’Òscar, però el seu xut ha marxat fregant el pal esquerre de la porteria. El resultat abans del descans podria haver estat un altre si l’Olot hagués aprofitat una mala sortida de Rafa Leva que ha generat el pànic a la graderia, però Uri Santos no ha trobat un rematador i la defensa local ha refusat la pilota.
Segona part: “¡Vamos Escapulados!”
La represa ha començat amb un ritme de partit molt més tranquil, sense nervis i amb els dos conjunts ben situats sobre la gespa, conscients que la victòria passava per mantenir la calma. Però quan hi ha un partit d’aquesta magnitud la calma mai no és bona i Camacho ha decidit treure una falta molt perillosa prop de la frontal després d’una jugada individual en què ha superat fins a tres defenses rivals. Tot i les converses entre jugadors escapulats a l’hora de servir la falta, Javi Lara no s’ho ha pensat, ha situat la pilota on ha preferit i ha perforat la porteria d’Òscar amb un xut molt potent i ben col·locat. Corria el minut 52 de partit i es començava a complir el miracle.
Amb l’1-0, com a líder sòlid que és, l’Olot no s’ha fet enrere i ha tornat a augmentar la intensitat en el joc. Uri Santos, el millor jugador dels de La Garrotxa, ha tingut l’empat a les seves botes en una internada dins l’àrea local que ha acabat amb la pilota a la graderia. Però el caramel era massa dolç com per deixar-lo escapar i l’Europa ha tirat de cor, cap i ofici per no rendir-se ni tancar-se a aguantar el resultat. Això, a banda de mantenir els olotins desperts al darrere ha creat també perill a l’àrea gracienca. Peña ha pogut empatar després d’un remat molt potent que ha obligat a Rafa Leva a volar per salvar el seu equip i erigir-se com a heroi al darrere.
A poc a poc, l’Europa ha començat a controlar el tempo del partit i les anades i vingudes han disminuït. Els homes de Pedro Dólera s’ho han cregut i han aguantat qualsevol acció ofensiva dels visitants, que no han trobat el camí. Al final, tot i la insistència d’un i altre equip i els quatre minuts d’afegit el marcador no s’ha mogut i l’Europa ha sumat la seva quarta victòria consecutiva, que l’afiança a la segona plaça a només quatre punts del líder, l’Olot.
La fitxa del partit
- CE Europa: Rafa Leva; Édgar, Víctor Duran, Cano, León; Valderas, Guzman, Javi Lara; Camacho (Rovira, 80′), Delmàs (Diego, 75′) i Óscar Muñoz (Epitié, 68′).
- UE Olot: Óscar; Peña, Abel, Carlos Martínez, Uri Santos, Roger, Vallès, Hostench, Freixa, Raül (Roca, 60′) i Francolí.
- Àrbitre: Muñoz Vaquero (Terrassa). Ha ensenyat groga als locals Rafa Leva, Víctor Duran, León i Javi Lara i als visitants Abel, Uri Santos i Roca.
- Gols: 1-0, Javi Lara (52′)
- Incidències: 1600 espectadors al Nou Sardenya
L’Europa buscarà humanitzar l’Olot
Podeu llegir la prèvia de l'Europa-Olot a laJornada.cat
L'Europa buscarà humanitzar l'Olot
Aquesta temporada parlar d’Europa-Olot és sinònim de bon futbol i bones dinàmiques. Els graciencs són segons i han viscut un Nadal molt més tranquil que el de fa un any, mentre que els garrotxins, líders de Tercera, també es troben en una situació ben diferent a la de la temporada passada.
L’Europa, que només ha perdut dos partits (ambdós per 1-0), i ja fa vuit jornades que no cau derrotat, no vol trencar la seva bona ratxa. El conjunt escapulat no perd en partit oficial al Nou Sardenya des del 22 d’abril de 2012 i vol mantenir els bons números unes setmanes més. Però si hi ha algú capacitat per profanar el feu europeista, aquest és l’Olot. Un líder molt sòlid que només ha caigut una sola vegada (1-0, a Manlleu) i que, a més a més, acumula quatre victòries consecutives i sis jornades sense perdre.
Aquest serà, per tant, un duel d’alt nivell del qual estaran molt pendents la resta d’equips. Una victòria local podria tornar a humanitzar els homes d’Àlex Terma, que quedarien a només 4 punts del segon. L’empat també afavoriria els perseguidors, que necessiten una ensopegada de tots dos conjunts per escalar posicions. En canvi, la victòria visitant significaria un major distanciament dels garrotxins vers la resta de rivals i eixamplaria la distància com a mínim fins als 8 punts (en cas de victòria del Cornellà).
Per a aquest partit l’Europa podrà sortir al camp amb la seva alineació de luxe si no comptem el lesionat Cebri, que es perdrà pràcticament el que resta de temporada. Per la seva banda, l’Olot compta amb les baixes dels centrals Serra, sancionat, i Tissone, que es va desvincular del club la setmana passada. Una situació que obligarà el tècnic garrotxí a reestructurar el seu onze inicial.
L'Europa buscarà humanitzar l'Olot
Europa i Olot es veuran les cares aquesta tarda (16.00h) al Nou Sardenya de la Vila de Gràcia, en un partit que enfronta segon contra primer
 |
| L’Europa necessitarà el suport de l’afició per fer front al líder // DAVID GRAU |
Aquesta temporada parlar d’Europa-Olot és sinònim de bon futbol i bones dinàmiques. Els graciencs són segons i han viscut un Nadal molt més tranquil que el de fa un any, mentre que els garrotxins, líders de Tercera, també es troben en una situació ben diferent a la de la temporada passada.
L’Europa, que només ha perdut dos partits (ambdós per 1-0), i ja fa vuit jornades que no cau derrotat, no vol trencar la seva bona ratxa. El conjunt escapulat no perd en partit oficial al Nou Sardenya des del 22 d’abril de 2012 i vol mantenir els bons números unes setmanes més. Però si hi ha algú capacitat per profanar el feu europeista, aquest és l’Olot. Un líder molt sòlid que només ha caigut una sola vegada (1-0, a Manlleu) i que, a més a més, acumula quatre victòries consecutives i sis jornades sense perdre.
Aquest serà, per tant, un duel d’alt nivell del qual estaran molt pendents la resta d’equips. Una victòria local podria tornar a humanitzar els homes d’Àlex Terma, que quedarien a només 4 punts del segon. L’empat també afavoriria els perseguidors, que necessiten una ensopegada de tots dos conjunts per escalar posicions. En canvi, la victòria visitant significaria un major distanciament dels garrotxins vers la resta de rivals i eixamplaria la distància com a mínim fins als 8 punts (en cas de victòria del Cornellà).
Per a aquest partit l’Europa podrà sortir al camp amb la seva alineació de luxe si no comptem el lesionat Cebri, que es perdrà pràcticament el que resta de temporada. Per la seva banda, l’Olot compta amb les baixes dels centrals Serra, sancionat, i Tissone, que es va desvincular del club la setmana passada. Una situació que obligarà el tècnic garrotxí a reestructurar el seu onze inicial.
CE Europa: Rafa Leva; Édgar, Víctor Duran, Cano, León; Valderas, Guzmán, Javi Lara; Camacho, Óscar Muñoz i Delmàs.
Alineacions probables
UE Olot: Òscar Fornés; Freixa, Peña, Abel, Hostench; Cristino, Roger, Enric Vallès, Francolí; Uri Santos i Carlos Martínez.
Àrbitre:Vicente Alexandre Muñoz Baquero (Terrassa)
Hora: 16.00h al Mpal. Nou Sardenya (Vila de Gràcia)
Que dins el camp, ningú no toqui res
Podeu llegir la carta als Reis de l'Europa, a laJornada.cat
Que dins el camp, ningú no toqui res
Enguany, a la Vila de Gràcia, havíem pensat en no escriure aquesta carta tan tradicional, per tal d’estalviar-los augmentar la seva pila de correus en aquestes dates. Però per evitar que els socis i aficionats de l’Europa semblem uns descortesos amb vostès, hem preferit escriure quatre línies tot i no tenir una gran llista de desitjos.
Si la temporada passada els vam demanar trobar el camí per sortir del pou i poder respirar tranquil·lament, aquest cop no volem res d’especial perquè el nostre major desig és que tot segueixi com fins ara. I és que aquest any ens ho estem passant molt bé, som feliços i entrem al Nou Sardenya esperançats amb el nostre equip. L’única taca negra han estat les lesions, especialment la de Cebri, que, amb sort, arribarà a disputar algun minut a final de temporada. Però sabem que ell és fort, que se’n sortirà i hi confia, mentre al camp els seus companys segueixen fent la feina.
Us agradarà conèixer la nostra història perquè comença amb una victòria a Terrassa. Quina primera jornada vam viure per començar la Lliga amb empenta! Una empenta que no vam perdre tot i ensopegar en els dos partits següents. És per això que aquest cop no us volem demanar res, perquè els nostres jugadors ja ho fan tot per deixar ben amunt la imatge d’aquest club històric que tant estimem. Sabeu una cosa? Només ens han aconseguit tombar dues vegades i quan hem marcat no hem perdut. Mai! Hem plantat cara a grans, petits i mitjans i ens n’hem sortit. Què més podem demanar?
Que dins el camp ningú no toqui res, si us plau. Volem que el Primer Equip es mantingui en la mateixa línia que fins ara i que el nostre tècnic no ho torni a passar malament, perquè el que vam viure l’any passat, per desgràcia, no ho oblidarem. Porteu-nos sort, únicament sort per a poder mantenir-nos on som i seguir somniant fins que puguem fer el somni realitat, tants anys després…
És més, aquesta vegada tenim un regal per vostès. Si baixen a Gràcia una estona abans de la cavalcada, després de dinar, podran presenciar l’Europa-Olot, un dels millors partits que es poden veure ara mateix a Tercera Divisió. Els esperarem, amb molt de gust.
Que dins el camp, ningú no toqui res
L’Europa passa per un gran moment esportiu i volem mantenir aquesta mateixa línia en el que resta de temporada. És per això que als Reis Mags només els demanem sort per seguir endavant.
 |
| L’Europa vol seguir celebrant victòries durant el 2013 // DAVID GRAU |
Estimats Reis Mags,
Enguany, a la Vila de Gràcia, havíem pensat en no escriure aquesta carta tan tradicional, per tal d’estalviar-los augmentar la seva pila de correus en aquestes dates. Però per evitar que els socis i aficionats de l’Europa semblem uns descortesos amb vostès, hem preferit escriure quatre línies tot i no tenir una gran llista de desitjos.
Si la temporada passada els vam demanar trobar el camí per sortir del pou i poder respirar tranquil·lament, aquest cop no volem res d’especial perquè el nostre major desig és que tot segueixi com fins ara. I és que aquest any ens ho estem passant molt bé, som feliços i entrem al Nou Sardenya esperançats amb el nostre equip. L’única taca negra han estat les lesions, especialment la de Cebri, que, amb sort, arribarà a disputar algun minut a final de temporada. Però sabem que ell és fort, que se’n sortirà i hi confia, mentre al camp els seus companys segueixen fent la feina.
Us agradarà conèixer la nostra història perquè comença amb una victòria a Terrassa. Quina primera jornada vam viure per començar la Lliga amb empenta! Una empenta que no vam perdre tot i ensopegar en els dos partits següents. És per això que aquest cop no us volem demanar res, perquè els nostres jugadors ja ho fan tot per deixar ben amunt la imatge d’aquest club històric que tant estimem. Sabeu una cosa? Només ens han aconseguit tombar dues vegades i quan hem marcat no hem perdut. Mai! Hem plantat cara a grans, petits i mitjans i ens n’hem sortit. Què més podem demanar?
Que dins el camp ningú no toqui res, si us plau. Volem que el Primer Equip es mantingui en la mateixa línia que fins ara i que el nostre tècnic no ho torni a passar malament, perquè el que vam viure l’any passat, per desgràcia, no ho oblidarem. Porteu-nos sort, únicament sort per a poder mantenir-nos on som i seguir somniant fins que puguem fer el somni realitat, tants anys després…
És més, aquesta vegada tenim un regal per vostès. Si baixen a Gràcia una estona abans de la cavalcada, després de dinar, podran presenciar l’Europa-Olot, un dels millors partits que es poden veure ara mateix a Tercera Divisió. Els esperarem, amb molt de gust.
dijous, 3 de gener del 2013
Guzmán, millor jugador de l’any de Tercera
L'Europeista Carlos Guzman ha estat escollit pels lectors de laJornada.cat com a millor jugador de l'any a Tercera Divisió. Podeu llegir la peça en aquest enllaç:
Guzmán, millor jugador de l'ny de Tercera
El jugador de l’Europa Carlos Guzmán ha estat escollit pels lectors de laJornada.cat com a millor jugador de l’any de Tercera Divisió dins l’onze inicial proposat pels redactors de la categoria. Amb un 34% dels vots, el migcampista escapulat ha superat el figuerenc Guillem Cornellà i el davanter de l’Olot Carlos Martínez, que han obtingut el 17% dels vots. Han tancat el TOP5, com a perseguidors més immediats, el defensa de la Grama Guillem Ramon (11%) i l’estrella del Manlleu, Baruc Nsue (6%).
El migcampista escapulat és un dels homes forts del conjunt gracienc. Va començar el 2012 amb poca participació, però a mesura que l’equip es veia necessitat de creativitat i tècnica, Pedro Dólera no va dubtar en fer jugar a Guzmán per redreçar el rumb de l’equip. Una aposta que va funcionar al final de la temporada passada i que s’ha mantingut ferma durant la present campanya. El jugador escapulat, a banda d’una gran qualitat al centre del camp, aporta als graciencs força i esperit amb la dosi d’atreviment idònia per destacar com pocs ho fan. I per si això fos poc, sovint també regala tocs de qualitat i gols dels que valen punts.
Qui ha estat el millor jugador català de l'any a Tercera?
Guzmán, millor jugador de l'ny de Tercera
Els lectors de laJornada.cat escullen el migcampista de l’Europa com a millor jugador de la categoria del 2012.
 |
| Guzmán és el segon jugador amb més minuts a l’Europa aquesta temporada // DAVID GRAU |
El jugador de l’Europa Carlos Guzmán ha estat escollit pels lectors de laJornada.cat com a millor jugador de l’any de Tercera Divisió dins l’onze inicial proposat pels redactors de la categoria. Amb un 34% dels vots, el migcampista escapulat ha superat el figuerenc Guillem Cornellà i el davanter de l’Olot Carlos Martínez, que han obtingut el 17% dels vots. Han tancat el TOP5, com a perseguidors més immediats, el defensa de la Grama Guillem Ramon (11%) i l’estrella del Manlleu, Baruc Nsue (6%).
El perfil del guanyador
El migcampista escapulat és un dels homes forts del conjunt gracienc. Va començar el 2012 amb poca participació, però a mesura que l’equip es veia necessitat de creativitat i tècnica, Pedro Dólera no va dubtar en fer jugar a Guzmán per redreçar el rumb de l’equip. Una aposta que va funcionar al final de la temporada passada i que s’ha mantingut ferma durant la present campanya. El jugador escapulat, a banda d’una gran qualitat al centre del camp, aporta als graciencs força i esperit amb la dosi d’atreviment idònia per destacar com pocs ho fan. I per si això fos poc, sovint també regala tocs de qualitat i gols dels que valen punts.
La classificació final
Qui ha estat el millor jugador català de l'any a Tercera?
- Carlos Guzmán (34%)
- Guillem Cornellà (17%)
- Carlos Martínez (17%)
- Guillem Ramon (11%)
- Baruc Nsue (6%)
- Jordi Martínez (5%)
- Albert Serra (2%)
- Dani Barragán (2%)
- Enric Gallego (2%)
- Víctor Duran (2%)
- Xavi León (2%)
L’Europa sua per superar el Balaguer (3-2)
Podeu llegir la crònica de l'Europa 3-2 Balaguer, fent click en aquest enllaç:
L'Europa sua per superar el Balaguer (3-2)
Els seguidors de l’Europa estaven més que advertits, el tècnic Pedro Dólera feia set dies que repetia la mateixa frase: “El Balaguer és un rival molt difícil”. No li faltava raó. Tot i la bona dinàmica dels graciencs, el conjunt noguerenc estava disposat a trencar totes les travesses i sortir del Nou Sardenya amb algun punt.
El cuer, una autèntica bèstia negra per l’Europa, que ja havia apretat a rivals de renom com l’Olot, no ha posat les coses gens senzilles a un Europa que segueix enratxat i amb la ment molt clara.
El partit ha començat molt ben encarrilat per l’Europa, que al minut 2 veia com Óscar Muñoz rematava la pilota a la sortida d’un córner per obrir la llauna i fer saltar d’alegria tot l’estadi. El Balaguer, no s’ha vingut avall i ha convertit aquest gol en un miratge. Amb el marcador advers, els homes de Juanjo Tenorio han provat sort al davant i, en una errada defensiva dels locals, Adrià ha estat el més llest per quedar-se amb la pilota i batre Rafa Leva per empatar el partit quan tot just corria el minut 9 d’encontre.
L’Igualada ha donat ales als vermells i, només 3 minuts després, Iban Parra ha fet una gran jugada que ha culminat enviant la pilota directament a Adrià, que per segona vegada aconseguia batre el porter local i donar la volta al marcador. 1-2 i les paraules de Pedro Dólera ressonaven dins el cap de tots els seguidors europeistes. Els graciencs han provat de refer-se, però el Balaguer, molt ben situat al darrere, no ha posat les coses fàcils. A la mitja hora de partit a punt ha estat de fer l’ensurt encara més majúscul, quan Sergi ha aconseguit rematar dins l’àrea. El xut, però, ha marxat massa alt.
Abans del descans, l’Europa podria haver igualat el marcador en una acció amb dos remats seguits. Després d’una jugada de banda de Diego, la pilota ha caigut als peus de Guzmán que ha xutat a trencar, però la pilota s’ha estavellat al cos del porter de tal manera que el rebot ha afavorit Valderas, qui no ha tingut sort en segona instància.
La represa ha començat amb un canvi d’aires totalment diferent. Delmàs ha entrat al terreny de joc enlloc de Mañosa, per tal d’aportar més aire a un equip que no trobava solucions a la zona de creació i, el canvi ha estat un encert. El porter balaguerí ha vist com els davanters locals començaven a assetjar la seva porteria. La primera arribada clara ha estat un remat de Guzmán que Nogués aconseguia blocar sota pals. Però pocs minuts després, quan l’electrònic marcava el 54, Óscar Muñoz ha aconseguit marxar de tota la defensa rival i servir la bola en safata a Guzmán, que només l’ha hagut d’empentar per fer l’empat.
Amb el 2-2, l’Europa ha tornat a respirar i al minut 60, Óscar Muñoz ha tingut la remuntada a les seves botes. Després que Camacho aconseguís arribar a la línia de fons per banda i centrar quasi a la línia de gol, el davanter no ha estat encertat i el seu remat ha xocat contra el travesser. L’Europa dominava el partit i no deixava de crear jugades, però feia falta un altre rematador dins l’àrea. Al minut 77 Epitié ha entrat al terreny de joc i només set minuts després, el davanter ha rebut, una altra vegada d’Óscar Muñoz, i no ha dubtat a l’hora de rematar. 3-2 i remuntada efectuada per sumar tres punts d’or i assegurar el Play Off durant tot el Nadal.
L'Europa sua per superar el Balaguer (3-2)
L’Europa de Pedro Dólera ha hagut de suar de valent per superar un Balaguer molt ben col·locat que s’ha posat per davant al marcador a la primera meitat. La incorporació de Delmàs a la segona part ha estat un factor clau per a la victòria.
 |
| Epitié ha fet el gol de la victòria // DAVID GRAU |
Els seguidors de l’Europa estaven més que advertits, el tècnic Pedro Dólera feia set dies que repetia la mateixa frase: “El Balaguer és un rival molt difícil”. No li faltava raó. Tot i la bona dinàmica dels graciencs, el conjunt noguerenc estava disposat a trencar totes les travesses i sortir del Nou Sardenya amb algun punt.
El cuer, una autèntica bèstia negra per l’Europa, que ja havia apretat a rivals de renom com l’Olot, no ha posat les coses gens senzilles a un Europa que segueix enratxat i amb la ment molt clara.
Primera part: 15 minuts de bogeria
El partit ha començat molt ben encarrilat per l’Europa, que al minut 2 veia com Óscar Muñoz rematava la pilota a la sortida d’un córner per obrir la llauna i fer saltar d’alegria tot l’estadi. El Balaguer, no s’ha vingut avall i ha convertit aquest gol en un miratge. Amb el marcador advers, els homes de Juanjo Tenorio han provat sort al davant i, en una errada defensiva dels locals, Adrià ha estat el més llest per quedar-se amb la pilota i batre Rafa Leva per empatar el partit quan tot just corria el minut 9 d’encontre.
L’Igualada ha donat ales als vermells i, només 3 minuts després, Iban Parra ha fet una gran jugada que ha culminat enviant la pilota directament a Adrià, que per segona vegada aconseguia batre el porter local i donar la volta al marcador. 1-2 i les paraules de Pedro Dólera ressonaven dins el cap de tots els seguidors europeistes. Els graciencs han provat de refer-se, però el Balaguer, molt ben situat al darrere, no ha posat les coses fàcils. A la mitja hora de partit a punt ha estat de fer l’ensurt encara més majúscul, quan Sergi ha aconseguit rematar dins l’àrea. El xut, però, ha marxat massa alt.
Abans del descans, l’Europa podria haver igualat el marcador en una acció amb dos remats seguits. Després d’una jugada de banda de Diego, la pilota ha caigut als peus de Guzmán que ha xutat a trencar, però la pilota s’ha estavellat al cos del porter de tal manera que el rebot ha afavorit Valderas, qui no ha tingut sort en segona instància.
Segona part: Delmàs lidera el despertar local
La represa ha començat amb un canvi d’aires totalment diferent. Delmàs ha entrat al terreny de joc enlloc de Mañosa, per tal d’aportar més aire a un equip que no trobava solucions a la zona de creació i, el canvi ha estat un encert. El porter balaguerí ha vist com els davanters locals començaven a assetjar la seva porteria. La primera arribada clara ha estat un remat de Guzmán que Nogués aconseguia blocar sota pals. Però pocs minuts després, quan l’electrònic marcava el 54, Óscar Muñoz ha aconseguit marxar de tota la defensa rival i servir la bola en safata a Guzmán, que només l’ha hagut d’empentar per fer l’empat.
Amb el 2-2, l’Europa ha tornat a respirar i al minut 60, Óscar Muñoz ha tingut la remuntada a les seves botes. Després que Camacho aconseguís arribar a la línia de fons per banda i centrar quasi a la línia de gol, el davanter no ha estat encertat i el seu remat ha xocat contra el travesser. L’Europa dominava el partit i no deixava de crear jugades, però feia falta un altre rematador dins l’àrea. Al minut 77 Epitié ha entrat al terreny de joc i només set minuts després, el davanter ha rebut, una altra vegada d’Óscar Muñoz, i no ha dubtat a l’hora de rematar. 3-2 i remuntada efectuada per sumar tres punts d’or i assegurar el Play Off durant tot el Nadal.
La fitxa del partit
- CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Víctor Duran, Alberto, León; Mañosa (Delmàs, 46′), Guzmán, Valderas (Epitié, 77′); Diego (Rovira, 77′), Oscar Muñoz i Camacho.
- CF Balaguer: Nogués; Ruben Egea, Giribet, Jony, Jerson, Xavi Gràcia, Adrià (Joan Martínez, 89′), Benet, Iban Parra, Sergi i Isaac.
- Àrbitre: Pablo Querol (Tortosa). Ha ensenyat targeta groga als locals Valderas, Alberto i Óscar Muñoz i als visitants Ruben Egea, Benet, Isaac i Iban Parra.
- Gols: 1-0, Óscar Muñoz (2′); 1-1, Adrià (8′); 1-2, Adrià (12′); 2-2, Guzmán (54′), 3-2, Epitié (84′).
- Incidències: 600 espectadors al Nou Sardenya.
Conclusions precipitades
Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a laJornada.cat
Conclusions precipitades
Sóc conscient que aquestes línies poden caducar pocs minuts després de ser publicades i que potser seria més convenient encabir-les en un espai caduc com el d’un tuit, però m’ha semblat oportú fer una petita reflexió sobre certes decisions i tot el que en pot derivar.
Ahir, dilluns, es van anunciar dues baixes a les banquetes de Tercera Divisió. Miguel López deixava el Santboià, que encara no ha trobat el rumb aquesta temporada, i Rodri, que fins ahir dirigia el líder, va decidir fer les maletes d’Olot per acompanyar Raül Agné en la seva aventura a Cadis. Sobre aquesta baixa, concretament, s’han fet un munt de comentaris i s’han generat opinions diverses que generalment acaben coincidint en colpejar el ja exentrenador de la UE Olot.
Segons el comunicat oficial del club, el tècnic no va estar localitzable en tota la jornada d’ahir i només va fer arribar al club una carta manuscrita anunciant la renúncia al càrrec després de 15 jornades i 36 punts. Coneixent només una de les parts, podríem dir que potser Rodri sí que ha deixat l’Olot una mica tirat, però si tenim en compte la situació de l’equip, que l’anunci per part del Cadis va ser precipitat (cosa que Rodri no pot controlar) i que el club de la Garrotxa fa gala d’un estil que neix de la base i que no és només cosa del primer equip, potser no caldria atacar de forma més o menys gratuïta el ja extècnic olotí.
Sempre em van ensenyar a escoltar les dues parts en una discussió perquè una sola veu sempre escombrarà cap a casa seva i no hi haurà cap altre punt de vista. Quan Rodri torni a aparèixer a Olot i s’acomiadi dels jugadors (cosa que crec que com a professional del futbol que és farà), podrem escoltar-lo i valorar la seva decisió.
A banda d’això, també m’agradaria observar que en això del futbol no només els futbolistes han de mirar pel seu futur, si realment tenen capacitat d’arribar més enllà, i si un entrenador consolidat com Raül Agné et crida per muntar un projecte que apunta al futbol professional, no es pot dir que no. Ara bé, si quan Rodri expliqui els seus motius veiem evident que el que ha fet és tan lleig com sembla, llavors no hi haurà defensa possible.
Conclusions precipitades
Sóc conscient que aquestes línies poden caducar pocs minuts després de ser publicades i que potser seria més convenient encabir-les en un espai caduc com el d’un tuit, però m’ha semblat oportú fer una petita reflexió sobre certes decisions i tot el que en pot derivar.
Ahir, dilluns, es van anunciar dues baixes a les banquetes de Tercera Divisió. Miguel López deixava el Santboià, que encara no ha trobat el rumb aquesta temporada, i Rodri, que fins ahir dirigia el líder, va decidir fer les maletes d’Olot per acompanyar Raül Agné en la seva aventura a Cadis. Sobre aquesta baixa, concretament, s’han fet un munt de comentaris i s’han generat opinions diverses que generalment acaben coincidint en colpejar el ja exentrenador de la UE Olot.
Segons el comunicat oficial del club, el tècnic no va estar localitzable en tota la jornada d’ahir i només va fer arribar al club una carta manuscrita anunciant la renúncia al càrrec després de 15 jornades i 36 punts. Coneixent només una de les parts, podríem dir que potser Rodri sí que ha deixat l’Olot una mica tirat, però si tenim en compte la situació de l’equip, que l’anunci per part del Cadis va ser precipitat (cosa que Rodri no pot controlar) i que el club de la Garrotxa fa gala d’un estil que neix de la base i que no és només cosa del primer equip, potser no caldria atacar de forma més o menys gratuïta el ja extècnic olotí.
Sempre em van ensenyar a escoltar les dues parts en una discussió perquè una sola veu sempre escombrarà cap a casa seva i no hi haurà cap altre punt de vista. Quan Rodri torni a aparèixer a Olot i s’acomiadi dels jugadors (cosa que crec que com a professional del futbol que és farà), podrem escoltar-lo i valorar la seva decisió.
A banda d’això, també m’agradaria observar que en això del futbol no només els futbolistes han de mirar pel seu futur, si realment tenen capacitat d’arribar més enllà, i si un entrenador consolidat com Raül Agné et crida per muntar un projecte que apunta al futbol professional, no es pot dir que no. Ara bé, si quan Rodri expliqui els seus motius veiem evident que el que ha fet és tan lleig com sembla, llavors no hi haurà defensa possible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)