dijous, 22 de març del 2012

Espectacle, gols i àrbitres a la Vila de Gràcia (2-2)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-2 Manlleu, fent click en aquest enllaç:

Espectacle, gols i àrbitres a la Vila de Gràcia (2-2)

Europa i Manlleu han empatat a dos en un partit molt disputat i agradable a la vista, però en què l’àrbitre i els seus assistents han estat excessivament protagonistes.
Criado perseguit per Aitor Torres i Delmàs // ÀNGEL GARRETA


Primera Part: Velocitat

Els primers minuts de joc han estat marcats per un terreny de joc molt mullat degut a la pluja que ha caigut sobre la Vila de Gràcia durant tota la tarda i que ha generat un ritme de partit molt alt amb un Europa accelerat davant un Manlleu més relaxat però sense pauses. Amb el pas del temps, tot i no abaixar el ritme, els escapulats s’han començat a assentar i han generat les primeres jugades de perill a l’àrea de Barragan. La primera l’ha tingut Valderas al minut 9 en una incursió per la banda dreta que li ha permès fer un remat que un defensor rival s’ha encarregat de desviar fregant la pilota amb la bota.

El cronòmetre ha seguit corrent a la mateixa velocitat que la pilota, i tot i no veure cap altra ocasió clara de gol, les defenses no han deixat de tenir feina davant l’amenaça dels davanters rivals, que presagiaven una propera obertura de llauna. I així ha estat. Al minut 27 Aitor Torres ha fet una centrada perfecta directa al cap de Parres, que ha rematat la pilota al fons de la porteria de Barragan per fer l’1-0 i donar una alegria als pocs aficionats que avui s’han atrevit a desafiar la pluja.

Al minut 35, Gatell ha tingut a les seves mans el segon, que hauria fet que els homes de Pedro Dólera s’ho creguessin encara més, quan s’ha quedat absolutament sol davant el porter del conjunt osonenc, però el seu xut, de vaselina, ha marxat fregant el travesser. I com sol ser habitual, quan algú perdona massa, al final rep una bufetada i només dos minuts més tard el col·legiat assenyalava penal favorable al Manlleu per unes mans inexistents d’Aitor Olmo dins la seva àrea. Baruc, des dels onze metres no ha perdonat i ha fet un xut centrat, però potent per empatar el partit i marxar al descans amb tot per decidir.

Segona part: Futbol i xiulets

La segona meitat ha començat, si cap, amb més ganes que la primera, per part dels dos conjunts, i això ha quedat clar quan al minut 48 Dani Planagumà s’ha inventat un xut des de la zona de tres quarts de camp que s’ha colat pel pal dret de la porteria gracienca i que ha deixat tothom bocabadat.

Però l’Europa ha decidit no rendir-se i ha lluitat contra vent i marea per salvar els mobles a casa, i només dos minuts després del gol del pitxitxi de la categoria, Cano ha aprofitat la centrada d’un còrner per rematar la pilota amb el cap i clavar-la a la part baixa del pal esquerre de Barragan, per tornar a igualar el marcador i donar el tret de sortida a un nou partit de 40 minuts.

Amb el 2-2, l’Europa s’ha fet fort i no ha cessat en la seva insistència ofensiva fins al punt de dominar lleument el pes del partit, potser fruit de la ràbia que han generat pel conjunt local determinades decisions arbitrals tant dins com fora de l’àrea. Al minut 74 els fantasmes han tornat a sobrevolar el Nou Sardenya quan Planagumà ha tingut un mà a mà amb Rafa Leva, que el porter ha acabat salvant per penjar-se quasi definitivament la medalla de millor europeista de la temporada.

Tot i la insistència i la intenció que hi han posat els locals, el tòpic que diu que “el rival també juga” s’ha fet més que evident i a banda de la seriositat que ha tingut fins al final, l’equip de Pedro Dólera no ha estat capaç de superar un Manlleu amb molt d’ofici i que encara hi té molt a dir en aquest campionat tant apretat i que segueix cercant inquilins a la zona noble.

El podi dels millors

1- Gatell (CE Europa):
Ha estat un dels homes més incisius en l’ofensiva local i no ha cesat en el seu empeny d’assetjar l’àrea osonenca. Tot i fallar un gol cantat, que podria haver significat el 2-0, el seu paper ha estat quasi impecable.
2- Rafa Leva (CE Europa): El porter gracienc sol passar desapercebut al final dels partits, però ha tornat a ser una peça clau en el conjunt escapulat a l’hora de salvar punts a casa. Té molts números de ser el millor de la temporada.
3- Planagumà (AEC Manlleu): El pitxitxi de la lliga ha tornat a desprendre tota la seva qualitat sobre la gespa del Nou Sardenya i ha estat el principal referent ofensiu del Manlleu. A l’inici de la segona meitat s’ha inventat un golàs que només està a l’abast dels millors.

La fitxa del partit
  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Aitor Olmo, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Parres (Javi Lara, 82′), Valderas (Guzmán, 90′); Delmàs, Gatell i Segalés (Èric Blasco, 69′).
  • AEC Manlleu: Barragan; Masoliver, Arci, Crivillé, Javi González (Bernat, 90′); Putxi, Seuma, Baruc; Aumatell, Criado (Busquets, 57′) i Planagumà.
  • Àrbitre: Navarro Jiménez. Ha amonestat amb targeta groga als locals Aitor Olmo, Pociello, Valderas, Gatell i Èric Blasco i als visitants Archi, Crivillé i Putxi. Al minut 38 ja expulsat el segon entrenador local, Dani Contreras.
  • Gols: 1-0, Parres (27′); 1-1, Baruc (38′) p.; 1-2, Planagumà (48′); 2-2, Cano (50′).
  • Incidències: 200 espectadors al Nou Sardenya.

dimarts, 20 de març del 2012

“Àrbitre, aquesta nit mira sota el llit!”

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

"Àrbitre, aquesta nit mira sota el llit!"

Durant el passat cap de setmana han circulat tant per la xarxa com per diverses televisions les imatges d’un àrbitre de Segona Catalana, el col·legiat Francisco Del Olmo Castelló, agredint un espectador durant el post-partit de l’Andorra-La Seu.

Suposadament, aquest espectador hauria estat insultant l’àrbitre durant tot el partit i, a causa d’això, un cop finalitzat l’encontre i vestit de carrer, el senyor Del Olmo Castelló va anar a buscar-lo a la graderia per estovar-lo. Una acció que va quedar retractada gràcies a les càmeres d’Andorra Televisió i que avui em permeten fer una petita reflexió sobre determinats comportaments als camps de futbol.

Àrbitres, jugadors i entrenadors de futbol són persones que estan exposades tant a aplaudiments com a tot tipus de recriminacions i insults quan salten a la gespa. Forma part de la seva feina, com de la meva que critiquin el que escric o de la d’Artur Mas que es posi en dubte la seva capacitat per governar un país. Qualsevol persona que desenvolupa una tasca que, ja sigui mínimament o en gran mesura, l’exposa al públic ha de saber a què s’enfronta i estar-ne preparada. Quan un espectador paga la seva entrada té dret a insultar l’àrbitre i, si s’escau, a ensenyar-li el cul.

Un cop dit això, podem debatre quin hauria de ser el comportament dels assistents a l’espectacle que hauria de ser un partit de futbol, o de qualsevol altre esport. Està clar que tot el que sigui faltar al respecte no està ben vist, ni s’hauria de consentir, però també hem de veure-ho pel cantó de la tensió i els nervis que suposen aquests esdeveniments, i que fan que qualsevol persona reaccioni molt en calent davant alguna situació que troba injusta en un moment determinat. Una actuació que és comprensible i es pot arribar a entendre, sempre i quan no inclogui cap tipus d’agressió física. I si no, que aixequi la mà qui mai s’hagi recordat de la família d’un àrbitre, jugador, entrenador o directiu d’un club en un moment de patiment.

El veritable problema el trobem quan succeeixen coses com les d’aquest cap de setmana. Situacions en què, passades les dues hores a les que s’arriba a allargar un partit, una persona no sap reflexionar, deixar estar tot el què ha passat pel lloc on ha passat i tornar cap a casa tranquil. És precisament en aquest moment quan traspassem la frontera de la passió i ens fiquem de cap al terreny de la violència. I això, sí que s’ha de castigar.

dissabte, 17 de març del 2012

L’Espanyol B s’embutxaca el derbi barceloní (2-0)

Podeu llegir la crònica de l'Espanyol B 2-0 Europa, fent click en aquest enllaç:

L'Espanyol B s'embutxaca el derbi barceloní (2-0)

L’Espanyol B ha tirat d’ofici i qualitat per superar un Europa molt seriós, però incapaç de sumar en el derbi barceloní
Imatge d'arxiu del partit de la primera volta // CARLES GARCIA

Primera part: Calma i tranquilitat

Espanyol B i Europa s’han trobat al quart partit avançat a dissabte de la jornada 29 amb dos objectius molt diferents. Mentre els pericos tracten d’escalar posicions dins la zona de Play Off i acostar-se al liderat de la classificació, els escapulats volien mantenir les bones sensacions després de la victòria a casa davant la Gramenet abans d’enfrontar-se al Manlleu a la jornada intersetmanal de dimecres.

Les primeres arribades han estat del conjunt local, en dues ocasions seguides que no han trobat rematador, però després d’un inici fort dels blanc-i-blaus l’Europa ha anat calmant el ritme del joc cercant jugades de contraatac, i al minut 5 Valderas ha tingut una ocasió molt clara en un xut creuat des del cantó dret de l’àrea de German, que ha marxat fregant el pal.

Al 17, després d’una jugada molt aparatosa, Cebri ha rebut un cop acrobàtic dins l’àrea, que l’ha obligat a abandonar la gespa amb problemes a l’adductor, en favor de Rovira, que per segona jornada consecutiva ha començat com a suplent i ha entrat al terreny de joc abans del descans.

L’Europa s’ha mantingut ferm al darrere i no ha permès que els periquitos poguessin crear jugades de perill, i això ha generat un ritme de joc molt baix que s’ha posat del cantó d’un empat a zero, que durant els primers quaranta cinc minuts no ha tingut gaire ocasions per canviar.

Segona part: Reaccions i victòria periquita

A la segona meitat, la tònica del partit ha canviat i l’Europa ha tractat d’estirar una mica les línies. Als dos minuts de la represa Javi Lara ha fet el primer xut a porta del segon temps amb una pilota que ha blocat German. Però quan més apretaven els graciencs, al minut 62 l’Espanyol B ha trobat el camí del gol gràcies a una centrada de Julio Rico que Bacari ha rematat de cap per obrir la llauna.

Tot i el gol, els homes de Pedro Dólera s’han sabut sobreposar al cop i han tornat a prendre el control del partit i no ha abaixat el ritme per tractar de sumar, com a mínim un punt. Amb el domini de la pilota i l’Espanyol B sense ocasions i esperant el contraatac, l’Europa ha començat a cercar forats dins la defensa rival, però després de molts minuts de no trobar espais, Thievy ha robat una pilota en una errada defensiva dels escapulats, per driblar el porter i fer el 2-0 definitiu, que ha acabat amb qualsevol esperança visitant.

Al final, victòria local tot i els esforços que han fet els escapulats per tornar cap a Gràcia amb algun punt a la butxaca.

La fitxa del partit
  • RCD Espanyol B: German; Julio Rico, Clerc (Víctor Álvarez, 67′), Blanchart, Zou; Darder, Tiko Mesina (Bacari, 46′), Paul Quaye; Thievy, Pirulo i Cristian Alfonso (Gabi, 83′).
  • CE Europa: Eloi; Aitor Torres, Cano, Aitor Olmo, Pociello; Ivan Álvarez, Valderas; Delmàs (Nils, 65′), Parres, Javi Lara (Gatell, 72′) i Cebri (Rovira, 17′)
  • Àrbitre: Martín Baras. Ha amonestat amb targeta groga als locals Blanchart, Bacari, Thievy i Zou, i als visitants Rovira, Aitor Torres i Aitor Olmo.
  • Gols: 1-0, Bacari (62′); 2-0, Thievy (88′).
  • Incidències: Partit de la 29a jornada del Campionat Nacional de Tercera Divisió.

dijous, 15 de març del 2012

La fase final de la Copa de Regions UEFA, a Astúries del 6 al 8 d’abril

 Podeu llegir la notícia a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

La fase final de la Copa de Regions UEFA, a Astúries del 6 al 8 d'abril

El combinat dirigit per Toni Almendros s’haurà d’enfrontar a Castella i Lleó el divendres 6 d’abril a l’Estadi Universitari d’Oviedo per accedir a la final de diumenge.

Ramon Rovira controla una pilota durant un partit de la primera fase // FCF
La RFEF i la Federació de futbol del Principat d’Astúries han fet oficial aquest matí el calendari de la fase final estatal de la Copa de Regions UEFA, que es disputarà en terres asturianes entre el divendres 6 i el diumenge 8 d’abril, i què pot ser el passaport de la selecció catalana amateur per disputar la fase final europea per primera vegada a la història.

Catalunya ha quedat emparellada amb Castella i Lleó a la primera semifinal, que es disputarà el divendres 6 d’abril a les 12h a l’Estadi Universitari d’Oviedo. A l’altra banda del quadre Múrcia i Astúries es disputaran l’altra plaça a la final el mateix dia a les 17h al Camp de “Les Caleyes”, a Villaviciosa.

Els dos vencedors de divendres es veuran les cares al Camp número 1 de la E.F. Mareo, a Gijón, el diumenge següent a les 12h, per decidir qui serà el representant de l’Estat Espanyol a Europa, en aquesta competició que tan sols permet la inscripció de jugadors que mai hagin signat un contracte professional.

dimarts, 13 de març del 2012

Banquetes a la vora de l'abisme

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Banquetes a la vora de l'abisme


Des de diumenge al vespre se n’ha parlat molt de la destitució de Miquel Olmo com a entrenador del Terrassa, després del contundent 0-3 davant la Pobla de Mafumet a l’Olímpic, i de les reaccions posteriors que han fet reconduir aquesta decisió a la directiva egarenca per acabar fent marxa enrere. Això passava només unes hores després de que l’entrenador de l’Europa, Pedro Dólera, digués en roda de premsa que de perdre el partit davant la Gramenet s’hauria plantejat molt seriosament abandonar el càrrec “per donar aire a l’equip que representa i a un club que estima molt”.

Entre els dos entrenadors hi ha una diferència de 12 punts i 10 posicions a la classificació, a més a més de dues dinàmiques molt diferents durant la temporada. I sense entrar en cap altra comparació entre els dos, ja que molt possiblement seria injusta, em semblen sorprenents ambdues decisions.

Que el president del Terrassa, Jesús Fernández, tingui tanta pressa per destituir el tècnic d’un equip que ocupa la tercera plaça, que no ha sortit de la zona noble des de la primera jornada de lliga i que té clares opcions d’assolir l’ascens a final de campanya, em sembla molt més que precipitat. Tenint en compte que, a més a més, dins la plantilla té dos jugadors situats entre els cinc màxims golejadors de la categoria i que és el conjunt més efectiu com a local, la barbaritat encara em sembla major.

A l’altra banda, hi ha en Pedro Dólera. Un tècnic que tot just ha complert el seu partit número 100 com a entrenador tant a Tercera com amb l’Europa i que, en les dues darreres temporades, ha ajudat a esvair el patiment del Nou Sardenya. Tot i així, el futbol és el present, i molt més en les categories modestes, i és per això que el sol fet que un entrenador digui obertament que s’ha arribat a plantejar marxar, tot i tenir el suport de la directiva i els jugadors, és un xoc brutal en contrast amb els fets de Terrassa.

Es comenta que Miquel Olmo tindrà dos partits més de marge per aconseguir bons resultats, després de la pressió que han fet els seus jugadors al president. Si la ratxa és positiva el Terrassa podrà seguir tirant endavant un projecte il·lusionant per tornar a treure el cap pels camps de Les Espanyes. El que jo em pregunto és: amb quin ambient intern dins el club després de l’amenaça de destitució?

A Gràcia, en canvi, possiblement ara siguin els propis jugadors els que trobin el desbloqueig després d’aquestes declaracions del seu entrenador. El que podria haver estat el mateix final, per diferents motius, per a dos entrenadors de Tercera, potser es pot convertir en el desencadenant d’un canvi de ratxes de dos equips que fa unes quantes jornades que van deixar de ser rivals directes.

diumenge, 11 de març del 2012

L’Europa es desmarca de la Grama (1-0)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-0 Gramenet, fent click en aquest enllaç:

L'Europa es desmarca de la Grama (1-0)

L’Europa ha acabat amb la sequera golejadora de 446 minuts gràcies a un golàs de Delmàs que ha servit per certificar una victòria vital pel conjunt local i que enfonsa, una mica més, la Gramenet.

L'Europa ha fet un partit molt agressiu // CARLES GARCIA

Primera part: Un gol i poc més

Europa i Gramenet arribaven al partit d’avui amb una necessitat imperiosa de guanyar, o com a mínim puntuar, en el duel directe de la matinal gracienca.

Durant els primers minuts els aficionats que avui s’han desplaçat fins al Nou Sardenya no han vist absolutament res. El dos equips estaven tensos i nerviosos i això s’ha reflectit en una intensitat baixa i un ambient gèlid. Al quart d’hora de partit, l’europeista Cebri ha estat el primer davanter en trepitjar l’àrea rival gràcies a una gran cavalcada per la banda que ha culminat amb una centrada directa a Javi Lara, que ha rematat a les mans del porter Miguel Ramos.

Només sis minuts després, Peque, que després es lesionaria, ha rebut una pilota al mig del camp i en desfer-se d’un defensor rival ha pogut fer una passada cap a Cebri, que pràcticament ha calcat la jugada anterior centrant la bola cap al capità Delmàs, que quan se l’ha trobat a la punta de la bota no s’ho ha pensat dues vegades i ha afusellat la porteria colomenca per fer pujar l’1-0 al marcador.

A partir de llavors, el ritme de joc s’ha incrementat un pèl i la Grama ha tingut una ocasió molt clara al minut 29 després d’una badada defensiva d’Aitor Torres en una mala passada cap a Rafa Leva, que ha permès l’anticipació de Luque i que a punt ha estat de sorprendre el conjunt escapulat amb un tir que ha acabat aturat el porter. Al 39, l’Europa ha tornat a deixar una llampada de qualitat en una combinació entre Valderas i Rovira a la zona de tres quarts que ha acabat amb un remat ajustat d’Aitor Torres, que Miguel Ramos ha refusat per evitar una distància major just abans del descans.

Segona part: Traves locals i nerviosisme global

L’inici dels segons quaranta-cinc minuts han estat marcats per una forta reacció dels homes de Toni Romero, que al minut 47 ja assetjaven la porteria de Rafa Leva gràcies a una pilota a mitja alçada que ha rebut Luque a l’interior de l’àrea i que tot i aconseguir rematar sense problemes el porter escapulat ha tornat a salvar per mantenir viu el seu equip. Però la Grama hi ha tornat al minut 51 quan Guillem ha agafat la pilota i ha corregut fins a la frontal de l’àrea gracienca, des d’on ha fet un xut molt potent que ha marxat fregant el pal esquerre de la porteria local.

Davant aquesta reacció colomenca, l’Europa s’ha tornat a fer fort i ha augmentat el seu nivell d’agressivitat permesa per evitar que la Grama jugués la pilota i per no tornar-se a endur un ensurt als darrers minuts davant un marcador ajustat. Al minut 53, Cebri ha estat l’encarregat de picar una falta escorada i la pilota ha marxat fregat l’escaire dret. Al minut 70 els visitants han tingut la darrera ocasió clara de gol en una jugada de contraatac que ha culminat amb un xut molt ajustat de Toni Pérez que veia com les opcions de puntuar marxaven sense remei.

Als darrers minuts de partit els homes de Pedro Dólera han evitat tant com han pogut que la Grama arribés a porteria i que aconseguís crear jugades de perill aturant el joc tant com ha estat possible, i això encara s’ha fet més clar quan el col·legiat expulsava el central Alberto amb targeta vermella directa al minut 86, després que López Quintana entengués que havia colpejat amb la mà un jugador rival.

Al final, victòria local que dona aire a un Europa que necessitava un punt d’inflexió després de quatre partits sense marcar i que ha enfonsat una mica més a la Grama, que veu com s’eixampla la seva distància amb la salvació.

El podi del partit:
1.- Delmàs (CE Europa): El capità europeista ha estat el director del seu equip i s’ha encarregat de donar forces als seus companys quan més magres estaven les coses. Un jugador com ell, que mai abaixa els braços ni deixa que ho facin els seus companys, està sent i seguirà sent clau al capdavant d’un Europa que vol mantenir la categoria com sigui.
2.- Valderas (CE Europa): El migcampista escapulat ha tornat a demostrar com n’és de necessari pels seus companys a l’hora de crear joc i tenir la pilota. Ha signat un bon partit i ha aportat tocs de qualitat en un partit generalment poc vistós.
3.- Alcaraz (UDA Gramenet): Ha estat el millor de la Grama. Ha lluitat tant com ha pogut i ha tirat endavant cada pilota que ha rebut. No ha deixat de creure en l’empat fins al darrer segon de partit.

La fitxa del partit
  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Aitor Olmo, Pociello; Parres, Valderas; Javi Lara, Delmàs (Gatell, 81′), Cebri (Segalés (70′), i Peque (Rovira, 36′).
  • UDA Gramenet: Miguel Ramos; Guillem, Fontanils, Jaime Hernández, Valdivia; Alcaraz, Toni Pérez, José Javier (Gerard, 62′); Manu, Luque (Miralles, 62′) i Raventós.
  • Àrbitre: López Quintana. Ha amonestat amb targeta groga els locals Rafa Leva i Peque i els visitants Guillem, Alcaraz i Gerard. Al minut 86 ha expulsat l’europeista Alberto.
  • Gols: 1-0, Delmàs (21′).
  • Incidències: 700 espectadors al Nou Sardenya.

dimarts, 6 de març del 2012

…I llavors, arriba el Llagostera

 Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquets enllaç:

...I llavors, arriba el Llagostera

Fa sis anys que el Llagostera està deixant un missatge clar sobre els terrenys de joc: “Som aquí i estem il·lusionats”. Amb cinc ascensos a la butxaca, els homes d’Oriol Alsina són a unes quantes (encara moltes, no ens enganyem) jornades de seguir tocant el cel.

En un municipi que l’any 2011 comptava amb poc més de 8.000 habitants i un estadi que compta amb un aforament per a 1.000 espectadors hi trobem un club humil i modest de tan sols 400 socis i 400.000 euros de pressupost que no es cansa de pujar de categoria i deixar bocabadats els seguidors dels clubs que visita entre agost i juny.

Després del partit de diumenge, en què els gironins es van situar tercers a la classificació, i a la segona plaça virtualment, l’entrenador va parlar per fi de la possibilitat de fer play-off per seguir somniant. La veritat és que encara queda molta lliga, tanta com 11 jornades i 33 punts (10 i 30, pel Llagostera, que ja compta amb els tres punts de la darrera jornada del campionat, que l’hauria d’enfrontar al retirat Sporting Maonès), però vist el que s’ha vist fins ara, i amb l’adaptació a la categoria que ha demostrat aquest equip, un llagosterenc no pot ser considerat un il·lús.

Amb l’objectiu de la permanència més que assolit i sense cap pressió esportiva -tot i que potser sí, mediàtica- a l’esquena, el club d’Isabel Tarragó lluitarà sense complexes per seguir fent feliços els habituals del Municipal de Llagostera i també als seguidors del futbol català, ara que les coses pinten tan magres per a Girona i Nàstic a la Liga Adelante i l’abanderat del futbol català modest és un Sabadell que tampoc decep, o no hauria de decebre ningú, en la seva primera temporada a la categoria de plata després del seu ressorgir de l’infern.

Amb 44 punts al sarró (47 virtualment), el Llagostera ha tornat a demostrar, faci o no faci play-off, que en aquest esport tot és possible i que el nostre futbol està ben viu i carregat de sorpreses perquè quan ens esperàvem que ja no podia passar res més, la Segona B s’ha animat -si cap- un pèl més. I si algú segueix sense creure en la bonaventura dels que corren pels nostres camps, que facin una visita al Prat, Vilafranca i Manlleu.

dijous, 1 de març del 2012

La crisi dels 10 punts

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

La crisi dels 10 punts

Durant les darreres tres temporades ens hem fet un tip de llegir articles d’opinió i columnes als diaris que criticaven l’actitud ferotge del Real Madrid vers els àrbitres. I aquesta crítica sovint anava acompanyada d’una explicació ben senzilla: “Com que no poden guanyar, no els queda cap altra que parlar d’ajudes arbitrals”.

Aquest argument estava molt bé fins que s’ha girat la truita. És cert que les decisions de Vallecas no varen ser les més encertades i també és veritat que hi ha hagut factors decisius com el fora de joc inexistent de Mallorca quan els de Palma anaven camí del 2-0. Però segueixo sense trobar justes les acusacions.

A Barcelona n’estàvem tips de Villarato amunt i avall i ens queixàvem i insistíem que aquest no era el camí, que actuar així era lleig i sinònim, repeteixo, de no poder futbolísticament amb l’etern rival. Fins i tot hi va haver qui va reconèixer que fins no fa pas tant era el Barça qui es queixava sempre del suposat favoritisme arbitral.

De la mateixa manera que el futbol no té memòria per recordar les grans fites d’un equip quan van maldades (i no em refereixo al Barça), tampoc la té quan es tracta de fer-ho amb les pròpies paraules i les pròpies crítiques i actuacions. Trobo que és totalment incoherent i absurd carregar contra això quan el que realment s’ha de veure són els punts que l’equip ha anat perdent fora de casa inexplicablement. Si ens posem a comptar només entre Osasuna, Real Sociedad, Espanyol i Vila-real, ja en sumen 8. El Barça estaria a 2 punts del Madrid i dependria de si mateix per ser el campió. Però sempre resulta molt més senzill no veure més enllà del propi nas.

Diumenge, Pérez Lasa es va menjar unes mans de Busquets dins l’àrea i sembla que només sigui una compensació pel que va passar a l’Estadio de Vallecas. Sigui com sigui, ni uns ni altres han guanyat els títols moderns per cap decisió als despatxos. Senzillament els àrbitres s’equivoquen i sabent que n’hi ha tants de tan dolents encara tenim menys motiu per imaginar-nos conjures judeomasòniques. Una miqueta de reflexió, autocrítica i coherència.