dimarts, 26 de juny del 2012

Poligàmia reduïda

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a lajornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Poligàmia reduïda

Imagineu-vos per un moment un noi normalet, de metre setanta, cabells castanys i ulls verdosos, ni massa gras ni massa prim, vestit amb un look informal i sabates esportives. És en Jaume i té 24 anys.

En Jaume és solter però té grans plans pel seu futur. Un futur en què serà ric i podrà decidir en tot allò en què ara no hi té ni veu ni vot perquè els seus superiors li veten i perquè no té esma ni empenta per fer-se fort. A aquest futur el nostre amic hi vol incloure dues noies. Una que li donarà tot l’amor que necessita i l’altra que li proposarà situacions de superació i que per seguir-li el ritme s’haurà de sentir viu. A una la vol per passar-ho bé a casa, en un nucli familiar i acollidor. A l’altra per viure emocions fortes al marge de la primera.

Però en Jaume té un petit problema, i és que cap de les dues li fa cas, i tot i tenir un munt de núvies al darrere que insisteixen en tenir una bonica relació amb ell, fa els ulls grossos i mira cap a un altre cantó amb una única fixació per les seves dues muses. Dues donzelles que desitjaria que competissin per ell per fer-lo sentir com un autèntic sultà.

Si mirem a en Jaume dins uns perspectiva social, probablement li estiguem agafant una petita mania pel seu comportament inadequat i, molt probablement, despreciable. Hi estic d’acord.
I si ara canviem el nom d’en Jaume pel de la Federació Catalana de Futbol i el de les dues pretendents, que es barallen per ell en bikini dins un toll de fang, per Barça i Espanyol i, a més a més, posem cara a les núvies que rebutja i resulten ser la resta d’equips del #futbolcat?

Doncs tenim el resultat del nou format de Copa Catalunya, “Supercopa” i totes aquestes rucades que s’han empescat per mantenir  Barça i Espanyol dins un torneig que no els interessa i que deixa en segon pla als clubs modestos i als que militen a la Liga Adelante. Amb l’excusa que ara als clubs petits els serà més senzill fer-se amb el títol, hem topat amb un nou format (que ben segur tornarà a canviar en un o dos anys) que segueix sense atraure, per repetir la història una vegada rere una altra. Tan fàcil com seria muntar una competició encarada als clubs modestos, per, com a mínim, fer content algú, que de passada és qui més massa social representa dins la federació. Però no, és molt millor que en Jaume persegueixi com un bavós les dues noies que menys cas li fan.

diumenge, 24 de juny del 2012

Èric Blasco i Manel abandonen l’Europa

Podeu seguir el mercatto del CE Europa, a lajornada.cat

Èric Blasco i Manel abandonen l'Europa

Els davanters Èric Blasco i Manel han causat baixa al CE Europa per cessió i incompatibilitat acadèmica, respectivament

Èric Blasco marxarà cedit al Masnou // CARLES GARCIA

L’Europa haurà de tornar a remoure el mercat. Segons ha fet oficial el club al seu lloc web, els davanters Èric Blasco i Manel no vestiran l’escapulari aquesta temporada. L’exdavanter del CD Masnou Manel Martínez ha rebut una beca per cursar els seus estudis a la Universitat de Virgínia (EUA) i no podrà defensar els colors del conjunt escapulat tot i ser un dels primers fitxatges de l’estiu.

A aquest moviment a la punta d’atac el segueix el d’Èric Blasco, que, després d’una campanya sense massa minuts al primer equip, marxarà cedit durant almenys una temporada al Masnou, recent descendit de Tercera a Primera Catalana, per agafar el rodatge i l’experiència que no podria tenir al Nou Sardenya.

D’aquesta manera, la plantilla gracienca, que fins ahir es considerava tancada, tornar a estar oberta a noves incorporacions a la zona d’atac a causa d’aquestes dues baixes que el cos tècnic haurà de suplir ràpidament i eficaç.

Víctor Duran tanca la plantilla de l’Europa

Podeu llegir la notícia de la darrera incorporació del CE Europa, a lajornada.cat

Víctor Duran tanca la plantilla de l'Europa

L’Europa ha fet oficial el fitxatge de Víctor Duran i ha donat per tancada la plantilla 2012-2013 a l’espera de la resposta dels juvenils

Victor Duran lluita una pilota amb Segalés // CEEUROPA.CAT

L’Europa ha fet oficial la darrera incorporació del mercat estival i ha donat la plantilla per tancada. El central, de 30 anys, Víctor Duran ha arribat a la Vila de Gràcia des d’un AE Prat campió i ascendit a la categoria de bronze per aportar la seva experiència a l’eix de la defensa gracienca després de tres temporades consecutives al club potablava.

Amb aquest fitxatge, sumat al dels defenses Édgar (Cornellà), Jaume Mañosa (Vilanova) i León (Castelldefels) i als davanters Roberto Camacho (Vilanova), Diego i Manel (Masnou), el cos tècnic de l’Europa considera que la plantilla 2012-2013 està tancada, només a l’espera del resultat que donin els juvenils que provin amb el primer equip.

dissabte, 16 de juny del 2012

La promesa Diego arriba al Nou Sardenya

Podeu llegir la nova incorporació escapulada, a lajornada.cat

La promesa Diego arriba al Nou Sardenya

El davanter Diego, procedent del Masnou, s’ha convertit en el sisè fitxatge de l’entitat gracienca, que només preveu una incorporació més, al centre de la defensa, per donar la plantilla per tancada

Diego disputa una pilota amb Aitor Torres // CEEUROPA.CAT

Segons ha fet oficial el CE Europa a través del seu web oficial, l’exdavanter del CD Masnou Diego s’ha convertit en el darrer fitxatge ofensiu pel club escapulat aquest estiu, que amb aquesta nova incorporació ja en suma un total de sis i només planeja incorporar un jugador més, a l’eix de la defensa, per tancar la plantilla de cara a jugadors provinents d’altres clubs.

El comunicat oficial del club l’ha definit com “un jove i molt ràpid extrem de 20 anys [...] que ha estat un dels homes més decisius de l’equip del Maresme”.  Algunes veus apunten que el futbolista era pretès per d’altres clubs de la categoria i fins i tot hi ha qui el titlla de crack.

Amb aquesta carta de presentació haurà de disputar un lloc a l’onze titular als altres davanters europeistes, que, amb la línia tancada, sabem del cert que seran Cebri, Rovira, Èric Blasco, i els recent incorporats Manel (Masnou), Camacho (Vilanova) i el mateix Diego.

Puresa

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a lajornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Puresa

Divendres passat es va donar el tret de sortida a l’Eurocopa 2012, el que probablement sigui el segon torneig de futbol per països que més estrelles aconsegueix ajuntar per metre quadrat, després del Mundial. Tot i això, sembla que és un campionat que dins les nostres fronteres no es gaudeix, que no agrada, que no emociona, que no excita, com deia fa uns dies el company Lee Roden al seu article d’opinió.

D’acord. És cert que la no participació de Catalunya amb una selecció nacional pròpia tiri enrere els motius més sentimentals per seguir l’esdeveniment de la UEFA. Jo també voldria veure la senyera onejant al costat de qualsevol altra bandera de nació europea als estadis de Polònia i Ucraïna, però com a amant del futbol no puc renegar d’un torneig tan gran.

Podrem dir que ens maltracta, podrem dir que no ens volen i podrem dir moltes altres coses que ens facin veure els partits amb l’únic objectiu de veure la selecció espanyola perdent. Però crec que així no es gaudeix prou d’un espectacle (com jo no gaudia de la Champions quan el Barça quedava eliminat a la fase de grups i el Madrid avançava una ronda rere una altra). Amb això no vull dir que s’hagi de donar suport a Espanya ni a cap selecció en concret, jo no ho faig. I potser per això la competició em sembla més bonica. Més atractiva. Sense aquella preocupació de no saber què farà el teu equip o la ràbia per veure que qui detestes ho guanya tot.

És clar que m’agradaria veure els nostres jugadors saltar al terreny de joc i escoltar Els Segadors per megafonia, però mentre això no sigui possible -que ho serà algun dia, n’estic convençut- us convido a veure el campionat des de fora, amb una perspectiva més neutral, més pura, per a veritables amants d’aquest esport. També és maco saltar del sofà amb les curses de Robben, els gols del Shevchenko o les aturades de Buffon, sense pensar a cada moment que “a aquests Catalunya se’ls menjaria” i guardant-me les reivindicacions per a moments menys oportunistes. Jo he decidit intentar-ho. Oblidar-me de tota la resta per gaudir d’aquest esport que meravella tantes persones arreu del món i que, per molt que estigui sent criticat per culpa del que passa a la vida política, aporta valors positius i té bons gestos amb la societat. Però bé, aquest tema, tant espinós, millor el deixem per una conversa en un bar de sofàs amb un whisky a la mà.

L’Europa anuncia noves incorporacions i deixa quasi tancada la plantilla

 Podeu llegir les incorporacions al CE Europa, fent click en aquest enllaç:

L';Europa anuncia noves incorporacions i deixa quasi tancada la plantilla

L’Europa tanca les incorporacions de León, Mañosa, Camacho, Edgar i Manel, que vestiran la samarreta escapulada la propera temporada

Xavi León ja coneix el Nou Sardenya // CARLES GARCIA

Després que el club gracienc fes oficial el seu llistat de baixes, el cos tècnic ja té pràcticament perfilada la plantilla definitiva per a la temporada 2012-2013. Amb set baixes al primer equip, Pedro Dólera i els seus homes han remogut la categoria per lligar a jugadors de present i futur.

El lateral Edgar Domingo, provinent del Cornellà, i Manel, exdavanter del Masnou, van ser els primers noms confirmats per a la propera plantilla de l’Europa. A aquests dos jugadors ara s’hi han afegit, Xavi León, lateral que fins avui no s’havia mogut de Castelldefels en tota la seva carrera professional, i els ja ex del Vilanova, Jaume Mañosa, central de 24 anys, i Roberto Camacho, davanter gadità que només ha sumat un gol menys amb l’antepenúltim classificat que els dos primers màxims golejadors de l’Europa aquesta campanya (Cebri -7- i Javi Lara -5-).

Amb aquestes incorporacions, el conjunt escapulat ja té pràcticament tancada la plantilla del primer equip, que, a hores d’ara, només espera un jugador ofensiu i un altre de defensiu.

No pararem quiets

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a lajornada.cat, fent click en aquest enllaç:

No pararem quiets

Comença a fer calor i les primeres tempestes de juny fan olor a les de l’agost i, els que tenen més temps lliure, ja han anat a banyar-se a la platja o sortit de nit en bermudes i camisa hawaiana. Sovint, això és sinònim de pausa i de tancar la barraca. Els dies fan olor d’estiu i fa la sensació que el món de l’esport s’ha aturat o estigui a punt de fer-ho. Aquest any, però, no pararem quiets.

Amb fases de promoció d’ascens del futbol de Tercera encara per acabar i lligues que segueixen en actiu, com la de bàsquet, ens queda ben bé mig mes d’emocions fortes. Per desgràcia, no podrem seguir la selecció catalana a l’Eurocopa i fer-ho només amb els nostres jugadors ho fa tot massa descafeïnat i, per a molts, no suposa gran cosa. D’altra banda, animar la derrota d’un sol equip és cosa de perdedors i hauríem de limitar-nos a intentar gaudir de l’espectacle que poden donar setze equips.

Però deixant de banda el parèntesi de futbol internacional europeu, si el que ens interessa és animar els esportistes de casa nostra, ben aviat tindrem una olimpíades que poden ser tot un èxit i que, entre mojito i mojito i en un horari “normal”, ens ajudaran a fer una mica més passable la calor estiuenca. Una calor que podrem gaudir amb el sol ben a sobre del cap si passem pel Guinardó per disfrutar amb el Torneig d’Històrics que enguany torna a casa, al camp del Martinenc. I sense adonar-nos-en, ja tornarem a tenir a sobre els inicis de les competicions més matineres per començar un nou curs esportiu que molts aguardem amb impaciència des del final de l’anterior i que pot dur moltes novetats positives, sigueu del club que sigueu i de l’esport que sigui.

Futbol d’alt nivell des d’un cantó neutral, Jocs Olímpics amb molta gent de casa nostra i pretemporades que sempre il·lusionen per passar un estiu ben carregat fins a dalt. Però sense voler córrer tant, primer ens haurem d’acabar les engrunes d’aquesta temporada que, hagi estat dolça o amarga, encara no ha acabat de passar del tot i ens pot regalar més moments d’alegria.