Torna a lluir el Sol al Nou Sardenya (3-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 3-1 Santboià, fent click en aquest enllaç:

Torna a lluir el Sol al Nou Sardenya (3-1)

L’Europa amb més punteria de la temporada ha aconseguit trencar la seva ratxa negativa en un matí molt calorós i efectiu a la Vila de Gràcia.

Cebri felicita Valderas després del seu gol // CARLES GARCIA

Els dos conjunts han sortit al terreny de joc amb un gran pes a l’esquena. Els locals volien acabar amb la seva mala ratxa que ja durava quatre jornades i els visitants necessitaven sortir de la zona baixa de la taula, però cap tècnic ha volgut renunciar al seu estil i ambdós han sortit a tocar la pilota sense tancar-se al darrere.

Durant els primers vint minuts el Santboià ha tingut un lleuger domini del partit arribant a la porteria rival amb més facilitat que el conjunt escapulat, tot i que la primera jugada amb cert perill ha estat del davant gracienc Cebri, que hauria pogut batre Cañadas després d’una gran passada a l’espai de no haver estat per la gran sortida del porter vermell. La rèplica del Santboià no s’ha fet esperar, i un minut més tard una jugada directa que ha rematat Jordi Martínez ha estat refusada pel peu d’un defensor local.

A partir del minut 19 el conjunt escapulat s’ha començat a estirar però els de Santboi no s’han fet enrere i el partit ha guanyat en intensitat. Al minut 22 Aiham ha picat una falta directa des del lateral que Rafa Leva ha enviat a córner amb la punta dels dits.

Els espectadors del Nou Sardenya no havien pogut gaudir de gaire ocasions ofensives i la més destacable ha estat una jugada individual d’Ivan Álvarez, que ha recuperat una pilota al centre del camp i després de desfer-se de dos defensors ha conduit la bola fins a límit de la frontal, però en un atac de confiança ha preferit xutar enlloc de fer una passada i el llançament ha sortit massa desviat.

Al minut 43, Nils ha caçat la pilota a la frontal de l’àrea després del refús d’una falta i l’ha enfonsat al fons de la porteria de Cañadas, però quan l’estadi ho celebrava el col·legiat ha assenyalat un fora de joc posicional de Cebri molt dubtós i ha anul·lat el gol.

A la segona meitat el Santboià ha sortit a per totes i al minut 48 ha sorprès els locals amb una jugada molt ràpida de Masip que ha acabat amb el primer gol del partit. Però enlloc d’enfonsar-se, l’Europa s’ha crescut perquè no volia seguir sumant resultats negatius i s’ha estirat encara més cap a dalt. Al minut 50, Erencia ha hagut d’abandonar el terreny de joc i amb la seva substitució el conjunt de Miguel López s’ha vist afectat.

Quatre minuts més tard, Cebri ha rebut una passada llarga a l’extrem des del centre del camp, i s’ha anat centrant cap a l’interior de la gran per acabar afusellant Cañadas per empatar el partit.

Amb l’1-1 al marcador, l’Europa s’ha començat a menjar el Santboià, que tant sols creava perill a pilota aturada. Dos minuts després del gol, Cebri s’ha quedat a pocs centímetres de caçar una centrada d’Aitor Olmo. A partir d’aquí Javi Lara ha tingut 15 minuts de genialitat i ha revolucionat encara més els graciencs, però tot i així Dólera ha decidit substituir-lo per Delmàs al minut 69, que en tant sols tres minuts ha aconseguit capgirar el marcador gràcies al mal refús defensiu d’una grandíssima jugada de Rovira.

Masip i Jordi Martínez han estat a punt de fer gol, en dues jugades en les quals s’havien invertit els papers a l’hora de d’assistir i rematar de cap enviant la pilota fregant el pal dret de la porteria de Rafa Leva.

Encara amb la tensió al cos pels darrers rampells del conjunt vermell, que durant la segona meitat ha xocat amb la defensa europeista, Valderas s’ha marcat una gran jugada individual, on les errades defensives també hi han tingut part de culpa, per marxar de tothom, entrar dins l’àrea, mig desequilibrat i xutar al fons de la xarxa per tancar definitivament el partit al darrer minut d’afegit.

Amb aquesta victòria, l’Europa pot agafar una mica d’aire de cara a les properes jornades, mentre que el Santboià veu com se li escapen uns punts que necessitava com aigua de maig.

El podi del partit

1. Aitor Olmo (Europa): El lateral, avui capità, europeista ha estat molt atent en tot moment en les seves tasques defensives i no ha renunciat en cap moment a pujar a l’atac i col·laborar amb l’actitud ofensiva de l’Europa.

2. Erencia (Santboià): El defensa del Santboià s’ha erigit com un veritable líder durant els 50 minuts que ha passat sobre el terreny de joc. La seva substitució obligada ha deixat molt marcat el seu equip, que ha vist com l’Europa capgirava el marcador del 0-1, al 3-1.

3. Nils (Europa): L’extrem escapulat ha debutat com a titular al Nou Sardenya, després de la seva primera alineació a l’onze inicial la passada jornada, i no ha desentonat en cap moment. S’ha ofert a la seva banda, ha fet córrer la defensa i fins i tot ha regalat un golàs que el col·legiat ha anul·lat per fora de joc posicional del seu company Cebri.

 La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Olmo, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Valderas, Javi Lara, Peque, Cebri i Nils.
• FC Santboià: Cañadas; Isaac, José, Erencia, Cárdenas; Heredia, Venzal, Aiham; Masip, Jordi Martínez i Dani Romero.
• Àrbitre: (Tarragona) Casas López de Arce. Ha ensenyat targeta groga els locals Rafa Leva, Alberto, Cano i Javi Lara, i als visitants Heredia, Venzal, Jordi Martínez i Masip.
• Gols: 0-1, Masip (48′); 1-1, Cebri (54′); 2-1, Delmàs (72′); 3-1, Valderas (90′+3).
• Incidències: 900 espectadors al Nou Sardenya.

puntoTEC 02x03

Aquí us deixo el tercer programa de la segona temporada de puntoTEC!

Veure futbol dempeus

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Veure futbol dempeus

Ja fa més d’un any que m’he acostumat a veure el futbol dempeus. El visc molt més. Sense saltar ni cantar ni insultar ningú, però dempeus. I, si pot ser, a peu de camp o al límit de la barrera que separa l’afició del terreny de joc, millor.

Llegint l’article que la companya Laura González va publicar ahir al seu espai d’opinió, he fet una petita autorreflexió que m’agradaria compartir. Com es comenta a l’article estem patint una sobreexposició al futbol. El tractament que se’n dóna, les tres-centes vint-i-quatre mil nou-centes seixanta-vuit franges horàries en què es separen els encontres de cada jornada gràcies a la brillant idea de Míster Roures i el monopoli d’aquest esport -que m’apassiona- vers la resta de disciplines esportives en resten “màgia”.

Quan ens agrada molt alguna cosa sovint ens fa gràcia que no sigui quelcom gaire mainstream perquè l’atmosfera que l’envolta és diferent, especial. Abans, ser del Barça era molt dur: havíem de suportar derrotes a Los Pajaritos amb en Winston Bogarde a la defensa i, avui en dia, no saber qui és Deulofeu sembla un pecat. Tothom en parla, és a tot arreu. I si això passa amb un club, el volum que agafa tot el conjunt del futbol professional és immensament monstruós.

Ha arribat un punt en què m’aporta el mateix veure un Chelsea-Manchester United, que un Getafe-Racing, amb tots els respectes pels dos últims. I l’antídot a aquesta destrempada no és un element extern al propi esport: El futbol petit, de barri, de poble, d’il·lusions de petits col·lectius, amb unes atmosferes màgiques i especials, on el futbol es viu dempeus i on si vols i tens una mica de mala bava, pots prendre la pilota al lateral que serveix de banda. Un futbol on per una falta al mig del camp, el senyor del puro demana penal i els col·legues li riuen la gràcia, a cada partit.

Amb tot això no vull dir, ni molt menys, que no s’ha de veure ni parlar de futbol, perquè seria una rucada com una catedral. Em refereixo al tractament excessiu que se li està donant. M’encanta el futbol, però en detesto la seva monopolització. I detesto que en aquesta monopolització només es parli de Barça i Reial Madrid. M’encanta el futbol, però em desencanta la sobreexplotació a què ha quedat sotmès. Compte, perquè els humans ens en cansem molt ràpidament de les coses. I aquest negoci està fent una bombolla que un dia d’aquests esclatarà.

puntoTEC 02x02

Heu aquí el segon programa de la segona temporada de puntoTEC. Gaudiu-lo!

Respecte per poder ser gran

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Respecte per poder ser gran

No m’agraden els filials. No m’agraden perquè competeixen a les mateixes lligues que els equips que no ho són, i sovint el fet que siguin un club professional en un campionat que no ho és adultera un pèl la competició i arriba a destrossar il·lusions de petits pobles o barris sencers a l’hora d’accedir a les fases d’ascens o fins i tot durant la disputa de les mateixes, com la de fa un parell d’anys al play-off per entrar a la Liga Adelante, en què un dels millors Barça B en molt temps va acabar amb les esperances del barri de Sant Andreu.

Aquest estatus de professionalisme moltes vegades, en massa ocasions, es veu reflexat sobre els terrenys de joc i, especialment a les banquetes on els fums d’un filial que funciona no fan més que pujar. Però tot i això m’agradaria fer una menció especial a l’actual entrenador de l’Espanyol B, Raúl Longhi pel seu comportament. I la vull fer especialment pel canvi de dinàmica que hi ha hagut a la banqueta d’aquest equip.

La temporada passada, va ser Ferran Manresa qui va acabar la jornada 38 a la banqueta del filial blanc-i-blau, i durant seva estada va deixar anar alguna que altra perla fent referència al suposat baix nivell que hi havia a la Tercera Divisió -segons el seu parer-, tot i que a final de campanya el seu equip va ser incapaç d’accedir a la zona de play-off, on se suposava que era tant fàcil entrar-hi.

Això ara ha canviat. Les paraules de Longhi cap a la categoria són d’absolut respecte, i això que a diferència de la situació de la passada temporada l’equip ara és el líder del campionat. El míster blanc-i-blau va declarar recentment en roda de premsa que aquest “és un campionat molt interesant” i va quan se li va preguntar per una lliga de filials va respondre que el seu rival havia estat “perfectament preparat” per competir-li a l’Espanyol B.

Pot semblar una rucada, però aquest “senyorio” del que tant es parla a la Primera Divisió amb el Reial Madrid, és tant o més important quan un està avall. Els filials segueixen sense agradar-me, però em trec el barret amb Longhi. Un encert per l’Espanyol.

Empat agredolç al Nou Sardenya (1-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-1 Espanyol B, fent click en aquest enllaç:

Empat agredolç al Nou Sardenya (1-1)

Europa i Espanyol B han empatat a 1 en un partit molt intens en què tots dos conjunts s’han pogut endur els tres punts.

Rovira ha estat molt incisiu en atac durant la primera meitat abans de lesionar-se // CARLES GARCIA

El partit ha començat molt de pressa, amb dues jugades molt ràpides, una per cada equip, però amb un cop moral molt dur pels escapulats que veien com tornaven a situar-se per darrere al marcador al segon minut de partit amb una jugada molt ràpida del filial blanc-i-blau que ha agafat la defensa descol·locada i Cristian Alfonso ha aprofitat una centrada al pal llarg per rematar a porta i obrir la llauna amb el 0-1.

Amb el marcador en contra els homes de Pedro Dólera han espantat els fantasmes de les dues jornades anteriors i s’han refet molt ràpidament, dominant el joc i la pilota per sortir en manada cap a l’atac. L’Espanyol B, arreplegat al darrere davant l’estirada del conjunt gracienc s’ha plantat molt bé sobre el terreny de joc per no permetre que les jugades ofensives de l’Europa acabessin en gol.

Al minut 19 un gol de Cano anul·lat per fora de joc quan tot l’estadi el celebrava ha encès encara més la flama escapulada i la intensitat del joc s’ha fet permanent durant el que restava de partit. L’Europa amb la possessió més que controlada no s’ha estat de res i ha tractat de combinar i sorprendre la defensa periquita, especialment amb le sinternades de Rovira i Peque per les bandes i el domini dels espais amb Cebri com a punta. Però tot i aquest domini, el pas dels minuts i que els únics remats a porta haguessin estat a pilota aturada ha generat nervis al conjunt local que ha acabat el primer temps massa revolucionat i un pèl imprecís, cosa que han aprofitat els homes de Longhi per cercar una serenitat que no ha acabat d’arribar en cap moment.

Al minut 44 Aitor Olmo ha fet un xut des de la zona de tres quarts de camp que ha sortit llepant el travesser quan el porter Edgar ja estava totalment batut, en la que ha estat la rematada més perillosa dels escapulats amb la pilota jugada durant la primera meitat.

La tònica del partit no ha canviat a la represa i l’Europa ha seguit assetjant el filial blanc-i-blau fins que al minut 58 en una jugada de toc i combinació molt ben portada pels graciencs ha culminat amb una centrada al segon pal que Cebri ha deixat passar per a que Cano rematés a plaer i empatés el partit.

Amb l’1-1 el conjunt europeista ha mantingut el domini i ha seguit jugant, amb una mica més de calma però amb la mateixa intensitat per aconseguir el segon gol i acostar-se a l’Espanyol B al capdavant de la classificació. La jugada més clara ha estat de Peque al minut 77 quan ha rebut una pilota al centre del camp en una jugada de contraatac i ha conduït pràcticament sol fins a trobar-se amb el porter Edgar, però el seu xut ha sortit massa creuat.

A partir de llavors han estat els visitants els que han estat més frescos per fer l’últim atac i cremar totes les naus, però quan s’hi han posat potser ja era massa tard i l’Europa ha sabut defensar amb més o menys encert aquestes darreres jugades ofensives blanc-i-blaves.

Al final, un empat insuficient per tots dos conjunts, que han pogut endur-se els tres punts durant els seus respectius minuts de control.

 La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Olmo, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Valderas, Delmàs, Peque (Parres, 78′), Cebri i Rovira (Èric Blasco 46′ (Segalés, 85′)).
• RCD Espanyol B: Edgar; Blázquez, Víctor Álvarez, Canal, Zou; Darder (Tiko Mesina, 54′), Paul Quaye (Pau, 48′); Cristian Gómez, Pirulo (Zeegelaar, 85′), Cristian Alfonso; Bakary.
• Àrbitre: Zardaín López. Ha amonestat amb targeta groga els locals Cebri i Rovira i els visitants Edgar, Blázquez, Víctor Álvarez, Cristian Gómez i Paul Quaye.
• Gols: 0-1, Cristian Alfonso (2′); 1-1, Cano (58′).
• Incidències: 900 espectadors al Nou Sardenya.

puntoTEC 02x01

Aquí podeu veure el primer programa de la 2a Temporada de puntoTEC... Espero que us agradi...!

La Pobla d’en Pep i el Sant Mou s’enduen els tres punts de Catalunya (0-10)

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

La Pobla d'en Pep i el Sant Mou s';enduen els tres punts de Catalunya (0-10)

Que aquest cap de setmana no hi ha hagut futbol és una mentida com una casa de pagès. Mentre els grans diaris esportius no saben amb què omplir les seves pàgines a banda de línies i línies sobre dos equips que no jugaran cap partit fins el proper dissabte, els equips catalans de Segona B i Tercera han fet prou mèrits com per tenir més espai en aquestes publicacions.

Si en un diari el futbol ocupa molt més que qualsevol altre esport, i això no sembla que hagi de canviar de cap manera, posats a seguir amb aquesta disciplina esportiva, si realment agrada tant, potser toca parlar-ne una mica, enlloc de banalitzar amb els grans quan estan en Stand By.

El Sant Andreu ha aconseguit trencar la seva ratxa negativa, el Reus s’ha humanitzat i ha perdut el liderat, mentre que el Badalona ha trencat el rècord d’any i mig sense perdre al Camp del Centenari. Moment per analitzar cosetes, parlar-ne, fer-ne reflexions i seguir mirant endavant.

A Tercera dissabte es va viure un dels millors duels, futbolísticament parlant, del que ens pot oferir aquesta categoria en un intensíssim Europa-Pobla de Mafumet, en què els locals van perdre l’oportunitat de situar-se líders i van acabar fora de la zona de Play-Off que ara habita el conjunt tarragoní.

L’Espanyol B, el gran candidat, va tornar a ensopegar contra un Santboià que vol començar a ressuscitar i el Terrassa no va passar de l’empat a 2 contra un Vilanova que va de menys a més i que també vol animar la categoria. Mentrestant, el Vilafranca segueix sorprenent amb un inici de lliga molt efectiu, i altres candidats busquen el camí al mig de la taula.

El futbol de casa nostra està molt viu i si no li donem importància deixarà d’estar-ho. Accepto que les grans competicions ocupin més espai, només faltaria. Però em rebota que quan les grans competicions hivernen no se li doni una miqueta més de bola als equips petits, que al cap i a la fi, també ho necessiten. Però sembla que no hi ha res a fer. Som així. I si pot ser, per molts anys de Mou i Pep, oi que sí?

Futbol d’alt nivell a la Vila de Gràcia (0-2)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 0-2 Pobla de Mafumet, fent click en aquest enllaç:

Futbol d'alt nivell a la Vila de Gràcia (0-2)

La Pobla de Mafumet ha aconseguit penetrar el fortí del Nou Sardenya per convertir-se en el primer equip en sucar-hi pa aquesta temporada i endur-se els tres punts en un partit molt vistós.

Europa i Pobla de Mafumet han disputat el millor partit de la temporada al feu gracienc // CARLES GARCIA

Dos dels principals candidats a ser a dalt enguany s’han vist les cares aquesta tarda al Municipal del Nou Sardenya de Gràcia. Europa i Pobla de Mafumet han ofert un partit amb futbol en estat pur a tots els espectadors que hi havia aquesta tarda a l’estadi.

A la primera meitat l’Europa ha tractat d’imposar-se i fer valer el factor camp per treure petroli contra un dels rivals més complicats de la categoria, però el bon posicionament del filial del Nàstic en totes les línies ha complicat molt aquesta tasca als homes de Pedro Dólera.

Els graciencs han tractat de jugar la pilota per terra i passar-se al joc aeri quan no hi ha hagut més remei però una vegada rere una altra topaven amb la muralla de l’equip tarragoní. Al minut 19, quan el balanç de remats a porteria era favorable als locals gràcies a un parell de xuts llunyans, Victor Oribe ha picat una falta directa molt a prop de la frontal de l’àrea que s’ha colat directament al fons de la porteria de Rafa Leva traient les teranyines de l’escaire amb un xut imparable per qualsevol porter.

Amb el 0-1 al marcador els visitants han augmentat encara més la seva pressió defensiva i no han permès l’Europa crear accions d’atac tot i tenir la possessió de la pilota a favor. Al minut 40 Javi Lara ha servit una falta directa al cap de Cano que ha rematat a fora per ben poc. Aquesta acció ha semblat donar aire al bàndol escapulat que ha avançat encara més les línies durant els darrers cinc minuts de la primera meitat.

A la represa els homes de Pedro Dólera han sortit tal i com havien marxat al descans i han dominat el joc davant una Pobla de Mafumet tancada al darrere i sortint al contraatac. En una d’aquestes jugades al minut 56 el davanter Jan ha aconseguit fer un xut llunyà que ha marxat fregant el travesser de la porteria local. Dos minuts més tard era Iván Álvarez qui provava el remat des de fora de l’àrea, que també marxaria fora per ben poc. Un minut més tard, un insistent Eric Via ha rematat fora una pilota amb poc angle però amb la porteria buida.

A partir d’aquí el partit no s’ha tornat a calmar. El centre del camp estava pràcticament desaparegut i tota l’estona es lligaven jugades d’anada i tornada constant. L’Europa era més fort en atac, però la Pobla de Mafumet s’ha mostrat impecable en tot moment i no ha permès que els graciencs poguessin obrir la llauna. Al minut 87 Jordi Roca, que havia entrat al terreny de joc feia un quart d’hora, ha rebut una pilota a l’extrem esquerre de l’àrea i ha afusellat sense pietat la porteria d’un Rafa Leva que tampoc ha pogut fer absolutament res per aturar la bola.

Amb el 0-2 al marcador la Pobla ha acabat abandonant del tot l’atac i els locals s’han abocat amunt, però ni així han aconseguit penetrar una muralla de futbolistes que donaran molta guerra al llarg de la temporada.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Olmo, Alberto, Cano, Aitor Torres; Parres, Javi Lara, Valderas (Iván Álvarez, 46′); Delmàs (Cebri, 67′), Peque, Segalés (Èric Blasco, 81′).
• Pobla de Mafumet: Sergio; Alberto, Aleix, Pere Segarra, Joel; Sebas (Mozo, 88′), Alfons (Jordi Roca, 71′), Ñoño, Víctor Oribe (Aitor Casas, 84′); Jan, Eric Via.
• Àrbitre: Quintana Carmona. Ha amonestat amb targeta groga els locals Aitor Olmo, Alberto, Aitor Torres i Cebi, i els visitants Pere Segarra, Sebas, Jan i Ñoño.
• Gols: 0-1, Víctor Oribe (19′); 0-2, Jordi Roca (87′)
• Incidències: 750 espectadors al Nou Sardenya.

L’incomprès sobre rodes

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

L'incomprès sobre rodes

Parlar de Dani Pedrosa pràcticament és sinònim d’irregularitat i desfeta, fins i tot quan guanya durant el cap de setmana, i sembla que aquesta sentència no canviarà fins que el pilot de Castellar del Vallès no aixequi un títol mundial de MotoGP. El d’aquest any li van robar.

A falta de tres curses pel final de la temporada el pilot català és quart a la classificació a un punt del tercer, Andrea Dovizioso, i a 105 del líder quasi intractable Casey Stoner.  Però si mirem enrere i ens situem a 15 de maig quan tant sols s’havien disputat tres curses, Pedrosa era segon, a tant sols quatre punts del llavors líder Jorge Lorenzo tot i haver corregut les dues primeres setmanes de competició lesionat. La cursa següent “el delinqüent” Marco Simoncelli el llançaria a terra en una maniobra més que polèmica i deixaria el vallesà sense opció al títol perquè es perdria fins a quatre curses consecutives, comptant la del dia del delicte.

Quatre curses són 100 punts, això tenint en compte que Pedrosa les guanyés totes, cosa que tampoc afirmo, però si que hauria lluitat a cada una d’elles per ser al podi que no havia deixat de trepitjar fins el dia de l’accident, i des del seu retorn només ha deixat de pujar-hi la primera cursa, que servia per reprendre el contacte amb la moto i a la República Txeca, on va caure.

Per tant ens trobem que a banda de les cinc curses que en Dani no ha pogut competir com cal, el pilot català compta amb tres victòries, cinc segones places, una tercera i una caiguda. Heu aquí la regularitat que el vallesà necessitava per mantenir-se amb possibilitats fins el darrer dia de competició.

Aquesta temporada serà per pujar al tercer calaix del podi i mantenir intacte el rècord personal de cinc temporades consecutives sense baixar-hi. La propera temporada, la setena a la màxima categoria, haurà de ser i serà, per fi, la de la victòria perquè Dani Pedrosa ja ha trobat el camí.