Arcescnal FC

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Arcescnal FC

Cesc Fàbregas és un dels jugadors més pretesos del futbol europeu. El seu club actual, l’Arsenal, s’ha de barallar amb el Chelsea, el FC Barcelona i el Real Madrid per poder comptar amb els serveis del noi d’Arenys. No en va és el capità gunner, tot i la seva joventut, i el seu actual entrenador, Arsène Wenger, el manté lligat al seu costat com si fos un lingot d’or massís.

La setmana passada el club anglès va disputar dos partits. El de Champions League davant el Barça (2-1) i un d’FA Cup davant el Leyton Orient (1-1). En aquest segon partit, Cesc no hi va aparèixer. Durant les darreres temporades en molts dels partits en què el català no ha pogut disputar massa minuts -o fins i tot no ha pogut jugar, per les seves contínues lesions-, l’Arsenal s’ha vist afectat negativament, i ha anat perdent punts una vegada i una altra permetent sempre que la Premier League fos per un altre club.

Aquesta temporada el jugador català ha pogut disputar més minuts gràcies a la bona feina que s’està fent amb els seus habituals problemes, i veiem que els de Londres són en una molt bona posició a la seva lliga domèstica (2ns, rere el Manchester United), tot i les nombroses baixes amb què compta. A la Champions, va ser al partit on precisament no va jugar el català, que els anglesos van perdre l’oportunitat clau per ser líders de grup davant el Shakhtar Donetsk.

Havent destacat la importància del migcampista m’agradaria explicar com Wenger va preparar el partit d’anada dels vuitens de final de Champions, contra el Barça. La temporada passada l’efecte Walcott va ser determinant pel ressorgir d’un Arsenal que es veia pràcticament eliminat, i per això, aquesta temporada, l’entrenador francès va començar a apostar per ell des del moment que el sorteig el va emparellar amb els de Pep Guardiola. Si ajuntem la velocitat de Walcott amb un jugador extraordinàriament determinant com és Fàbregas ens topem amb un còctel mortal pels equips que juguen amb la defensa tan avançada com el Barça (tot i que n’hi ha ben pocs).

És per això que el conjunt blaugrana haurà d’incorporar al seu esquema un jugador més físic, que s’encarregui de travar aquesta via d’oxigen que tenen els anglesos. Compto que Wilshere estarà perfectament controlat després del partidàs que va fer la setmana passada (tot i que està completant una temporada excel·lent, i el partit de dimecres no va ser casualitat). Per tant, Cesc torna a ser en el punt de mira. És el motor de l’Arsenal, i si s’esgota el català, s’esgotarà Walcott, i, amb ell, la resta de la davantera anglesa. Això em duu directament a visualitzar un partit en què el Barça deixi a Pedro a la banqueta, com a revulsiu, i aposti per Keita al centre del camp, avançant Iniesta a l’extrem. L’opció del pivot defensiu és molt atractiva amb Javier Mascherano, aquell jugador que deixa passar la pilota o el jugador, però mai tots dos junts. Endarrerint la posició de Busquets al centre de la defensa per guanyar la sortida de pilota que es perd amb l’absència de Piqué.

Totes aquestes càbales fan que aquest humil plantejament de partit sembli un pèl més defensiu del que és habitual, però per una vegada, i per jugar contra un equip que pot fer mal de debò al Barça, caldrà tenir el mig del camp ocupat per jugadors especialment contundents.

I mentre en Cesc segueixi vestint la samarreta gunner, que sembla ser que serà per molts anys, més ens val anar aprenent la lliçó perquè Wenger no s’endugui cap altra perla de La Masia, que uns anys més tard ens obligui a remuntar uns vuitens de Champions al Camp Nou.

Punt negatiu per a la FCF

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Punt negatiu per a la FCF

El cap de setmana passat va destacar, entre altres coses, per la roda de premsa de Raül Agné de la qual tant s’ha parlat. Però no va ser l’única roda de premsa sonada. L’actual entrenador de CE Premià, Jaume Creixell, va protagonitzar cinc minuts molt intensos que s’han quedat en una anècdota que ha fet molta gràcia a tothom.

Jo voldria veure-ho des d’un altre punt de vista, i com el missatge seriós que realment va enviar Creixell. Si fa unes setmanes elogiava la decisió de la Federació Catalana de Futbol (FCF) pel ‘Cas Mataró’ avui critico l’actitud que ha adoptat amb el cas del Premià. Ho diu Creixell, i no li falta raó: els dirigents de la FCF no se’ls miren els partits de Tercera Divisió, es preocupen de muntar un calendari, actualitzar els resultats a la web i controlar les sancions. Res més.

Després que l’Espanyol B perdés un gran nombre de jugadors durant el partit que va disputar davant el Balaguer, va sol·licitar a la FCF que s’ajornés el seu proper partit per falta de jugadors disponibles, i se li va concedir el permís. Al Premià de Creixell, en canvi, no se li ha concedit aquest “privilegi” tot i tenir a quatre jugadors lesionats, i fins a vuit més malalts, alguns dels quals van haver d’acabar jugant.

Al final el marcador va es va decantar claríssimament a favor l’equip local, el Reus, per 6-0. Si tenim en compte que, ara per ara, el Premià és un equip que té un peu i mig a Primera Catalana i que el Reus té un nivell descomunal (tot i trobar-se fora de la zona de play-off a hores d’ara) trobo que la decisió de la Federació és una equivocació en tota regla, que per començar mostra una clara posició de favoritisme als “equips grans” de la categoria per allò de comptar amb un major nombre de conjunts potents pels play-off. La FCF deu estar espantada quan a la part més alta hi ha noms com la Montanyesa, Llagostera, Pobla de Mafumet o Cornellà, que no sonen a grans equips com Espanyol B, Reus, Terrassa o Gavà.

Realment els equips que són a la part alta, per sorpresa que siguin si mirem les espectatives que hi havia a principi de temporada, hi han arribat per mèrits propis en una competició molt dura i competida, i tenen tantes, o més, garanties per ascendre que els suposats favorits.

Però sembla que això la Federació no ho ha vist així, i va preferir que un club com el Premià que es presentava a Reus “a fer un bon paper”, com va dir l’entrenador, acabés ridiculitzat en un partit on hi van acabar jugant juvenils. Punt negatiu per a la FCF aquesta vegada. No m’ha agradat.

"Pengem les botes"

Afegeixo íntegrament el contingut de l'última entrada al bloc del 'Directe a porteria', el programa de ràdio que fins avui he compartit amb dues companyes d'alt nivell.

Després de diverses faltes de compromís per part de l'emissora, Ràdio Horta-Guinardó, l'equip del Directe a Porteria, hem decidit penjar les botes.

Ens sap molt greu deixar de seguir l'actualitat esportiva del Districte en general i de l'U.At.d'Horta en particular, però les circumstàncies que s'han anat donant durant els darrers mesos ho han fet així.

Vam començar, per allà a l'agost, amb tota la il·lusió del món, però poc a poc vam veure com no podíem retransmetre en directe els partits que es disputaven al Feliu i Codina perquè el director de l'emissora no s'hi presentava, amb les claus d'accés que guardava com si es tractés del veritable 'anell del poder'.

D'altres vegades ens trobàvem amb què el que no podíem fer era emetre els programes de post-jornada i pre-jornada, pels mateixos motius.

Tot i prometre'ns diverses vegades claus per accedir a l'emissora mai se'ns van facilitar, i havíem de demanar-les sempre a consergeria o als companys del futbol de l'Estel Vallseca. També se'ns va assegurar que podríem excercir nosaltres mateixos com a tècnics pel programa i no dependre d'un tercer per poder sortir a l'aire, però això mai passar.

Passava el temps i no es complien diverses promeses, potser no era per mala fe sinó per deixadesa o oblit, però l'ambient professional no va regnar en cap moment.

No disposàvem d'impressora per imprimir els guions, el micròfon per gravar les declaracions encara l'esperem i la possibilitat de dur convidats al programa per gravar l'entrevista i passar-la més tard també (ja que la majoria de protagonistes solen tenir entrenament durant l'hora del programa).

La dimissió que hem presentat avui en conjunt tots els membres de l'equip ha comportat que se'ns acusi de falta de professionalitat, a nosaltres que ens hem preparat programes i programes, i hem anat a tots els desplaçaments -pagats de la nostra butxaca quan el club no oferia autocar-, així com hem aparegut al Feliu i Codina a tots els partits, amb hores d'antelació a l'inici del partit per preparar-ho tot. Sense resposta, és clar.

Al final, i amb la paciència esgotada, amb dos programes consecutius sense poder emetre per la incompetència de la direcció de l'emissora hem decidit que ja n'hi havia prou i hem plegat.

Com hem dit, se'ns ha acusat de falta de professionalitat, de deixar penjat un equip a mitja temporada, de ser males persones i se'ns ha assegurat que mai arribaríem enlloc a la vida, que "el món és molt petit, i ja m'encarregaré jo".

A tot això vull agrair als components del Directe a Porteria, haver-ho fet possible, així com a l'únic exemple de professionalitat que hi ha a l'esmentada emissora.

Gràcies als oients que haguem tingut fins ara i gràcies a la Unió Atlètica d'Horta pel tracte que ens han donat, excel·lent en tot moment, tant per part del cos tècnic, la plantilla, els encarregats de manteniment, delegats, la directiva i el Cap de premsa, Manel Ríos.

Moltes gràcies a tots, i salut!

Futbol català, futbol potent

Podeu llegir el meu artícle d'opinió setmanal a La Jornada.cat, fent clic en aquest enllaç:

Futbol català, futbol potent

Sempre he cregut que la situació dels equips catalans a Segona B marcava una mica l’estat general del nostre futbol, per la quantitat de clubs que hi ha a la categoria sense ser exclusiva dels catalans.

Avui, ens trobem amb les dues primeres posicions encapçalades per Badalona i Sabadell, respectivament. I les dues darreres per la Gramenet i el Santboià. No sembla que Sant Andreu i Lleida hagin de patir per mantenir la categoria i es poden centrar en arribar a les zones de play-off, mentre l’Hospitalet ocupa una plaça que crema.

A Segona A, n’hi tenim dos amb realitats ben diferents. Mentre el Girona està en clara línia ascendent, el Nàstic pateix per no enfonsar-me més, i del Barça B només se’n senten meravelles. A primera, res a dir. Barça i Espanyol comparteixen un estat de forma excel·lent.

Aquest cop, busco suport en la resta de competicions perquè per primer cop en molts anys no som els catalans qui tenim la màxima representació al Grup 3 de la Segona Divisió B. A primera vista pot donar la sensació que el futbol català ha perdut potència, però no és ben bé així, i per això he completat les dades de 2a B amb la resta del futbol professional.

Si fem un balanç general observem que la diferència entre equips ben situats i els equips en perill és força positiu pels catalans de l’esport rei. I si a tot això li afegim la força amb què vénen altres equips de categories inferiors, com la Montanyesa, el Llagostera, el Vic, l’Olot i un històric que es recupera poc a poc, com el Figueres, podem afirmar amb total seguretat que el talent dels nostres clubs segueix sent tant potent com ho ha estat sempre.

Potser aviat podrem gaudir d’un quart o cinquè equip a la Liga Adelante i tot i així seguir nodrint la 2a B pels equips que pugen des de sota sense restar competivitat a una sempre complicada Tercera Divisió.

El futbol català és fort, sempre ho ha estat, i tot i que no hi tingui la màxima representació en cap de les categories no podem dubtar ni un sol moment del seu potencial perquè no deixarà de donar-nos alegries.

Mataró,"zero points"

Podeu llegir el meu artícle d'opinió setmanal a La Jornada.cat, fent clic en aquest enllaç:

Mataró, "zero points"

La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha dictat sentència en el cas del CE Mataró. El passat 21 de gener l’històric club del Maresme va fer efectiva la seva retirada del grup 1 de la Preferent Territorial per falta de jugadors per competir. La primera victòria del campionat l’aconseguia la penúltima jornada de la primera volta contra el Premià de Dalt amb un equip compost íntegrament per juvenils, de gran nivell, per cert. Com és evident, el Premià va impugnar el partit i la Federació va treure els punts als mataronins. La jornada següent, que es disputava el 15 de gener, el protagonista de la història no s’hi va presentar. I la història es va repetir a la primera jornada de la segona volta, quan el Tona esperava els del maresme.

Per això, la FCF entén que el Mataró s’ha retirat durant la primera volta del campionat, tot i comunicar-ho oficialment un cop aquesta ja havia conclòs. És per això que aplica l’article 288è :

“El club que es retiri o hagi estat sancionat amb la seva exclusió per l’Òrgan disciplinari competent, en una competició per punts, un cop començada, i aquesta retirada o exclusió es produís en la primera volta del campionat en qüestió, perdrà tots els drets derivats de la seva adscripció a la divisió de què es tracti, considerant-se com a no participant en el campionat, i no puntuarà en favor ni en contra dels altres, a efectes generals de la classificació de tots ells [...].”

D’aquesta decisió n’he escoltat diverses crítiques prou dures per part dels equips que havien sucat tres punts que per a ells són d’or i que ara perdien, mentre que equips que havien punxat amb els groc-i-negres “en sortien beneficiats”.

Jo estic totalment d’acord amb la decisió que ha pres la nostra Federació. Tot i que em dolgui que un club tant nostrat com el Mataró passi per aquest calvari, és cert que ha incomplert la normativa quan encara durava la primera meitat de la temporada, i per tant la resta de clubs que han estat competint com cal no s’han de veure perjudicats per aquest segon. Trobo molt encertat que el Mataró passi a ser jornada de descans, i ningú es quedi amb els punts de la primera volta ni amb els que tocarien a la segona. D’aquesta manera no s’adultera la competició i tots segueixen amb igualtat de condicions, haguessin guanyat, o no, contra els mataronins. Entenc que tot i que es comenci la temporada complint el reglament, si a meitat de temporada es deixa de fer, i el Mataró feia jornades que no competia al cent per cent pels mateixos motius que fa onze dies l’han obligat a retirar-se, s’acaba influint en el resultat final del grup. D’altra banda, així ho diu el reglament i per tant és una decisió que no es pot modificar.

A tot això, vull afegir-hi que desitjo que el CE Mataró es pugui refer al més aviat possible per tornar a militar a les altes categories del nostre futbol, que és on hi ha el lloc que li pertoca per història.