Arcescnal FC
Cesc Fàbregas és un dels jugadors més pretesos del futbol europeu. El seu club actual, l’Arsenal, s’ha de barallar amb el Chelsea, el FC Barcelona i el Real Madrid per poder comptar amb els serveis del noi d’Arenys. No en va és el capità gunner, tot i la seva joventut, i el seu actual entrenador, Arsène Wenger, el manté lligat al seu costat com si fos un lingot d’or massís.
La setmana passada el club anglès va disputar dos partits. El de Champions League davant el Barça (2-1) i un d’FA Cup davant el Leyton Orient (1-1). En aquest segon partit, Cesc no hi va aparèixer. Durant les darreres temporades en molts dels partits en què el català no ha pogut disputar massa minuts -o fins i tot no ha pogut jugar, per les seves contínues lesions-, l’Arsenal s’ha vist afectat negativament, i ha anat perdent punts una vegada i una altra permetent sempre que la Premier League fos per un altre club.
Aquesta temporada el jugador català ha pogut disputar més minuts gràcies a la bona feina que s’està fent amb els seus habituals problemes, i veiem que els de Londres són en una molt bona posició a la seva lliga domèstica (2ns, rere el Manchester United), tot i les nombroses baixes amb què compta. A la Champions, va ser al partit on precisament no va jugar el català, que els anglesos van perdre l’oportunitat clau per ser líders de grup davant el Shakhtar Donetsk.
Havent destacat la importància del migcampista m’agradaria explicar com Wenger va preparar el partit d’anada dels vuitens de final de Champions, contra el Barça. La temporada passada l’efecte Walcott va ser determinant pel ressorgir d’un Arsenal que es veia pràcticament eliminat, i per això, aquesta temporada, l’entrenador francès va començar a apostar per ell des del moment que el sorteig el va emparellar amb els de Pep Guardiola. Si ajuntem la velocitat de Walcott amb un jugador extraordinàriament determinant com és Fàbregas ens topem amb un còctel mortal pels equips que juguen amb la defensa tan avançada com el Barça (tot i que n’hi ha ben pocs).
És per això que el conjunt blaugrana haurà d’incorporar al seu esquema un jugador més físic, que s’encarregui de travar aquesta via d’oxigen que tenen els anglesos. Compto que Wilshere estarà perfectament controlat després del partidàs que va fer la setmana passada (tot i que està completant una temporada excel·lent, i el partit de dimecres no va ser casualitat). Per tant, Cesc torna a ser en el punt de mira. És el motor de l’Arsenal, i si s’esgota el català, s’esgotarà Walcott, i, amb ell, la resta de la davantera anglesa. Això em duu directament a visualitzar un partit en què el Barça deixi a Pedro a la banqueta, com a revulsiu, i aposti per Keita al centre del camp, avançant Iniesta a l’extrem. L’opció del pivot defensiu és molt atractiva amb Javier Mascherano, aquell jugador que deixa passar la pilota o el jugador, però mai tots dos junts. Endarrerint la posició de Busquets al centre de la defensa per guanyar la sortida de pilota que es perd amb l’absència de Piqué.
Totes aquestes càbales fan que aquest humil plantejament de partit sembli un pèl més defensiu del que és habitual, però per una vegada, i per jugar contra un equip que pot fer mal de debò al Barça, caldrà tenir el mig del camp ocupat per jugadors especialment contundents.
I mentre en Cesc segueixi vestint la samarreta gunner, que sembla ser que serà per molts anys, més ens val anar aprenent la lliçó perquè Wenger no s’endugui cap altra perla de La Masia, que uns anys més tard ens obligui a remuntar uns vuitens de Champions al Camp Nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada