La confiança com autoajuda

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

La confiança com autoajuda


Diumenge al migdia, pocs minuts després que hagués acabat el partit entre l’Europa i el Balaguer amb derrota local, el tècnic escapulat, Pedro Dólera, va presentar la seva dimissió i va donar, així, la darrera paraula a la directiva de l’entitat gracienca.

Ahir a la tarda, pràcticament tothom donava per feta la destitució després d’una temporada amb mals resultats i sense l’èxit esperat. La directiva tenia a la mà despatxar un entrenador que encara té un altre any de contracte, totalment de franc. Un cop celebrada una junta extraordinària i una reunió amb els capitans del primer equip, el rumor que portava a Angoy cap a la banqueta de l’Europa va desaparèixer i Dólera va sortir reforçat i amb, almenys, tres partits més com a entrenador de l’Europa.

El club es salvarà, o no, però sigui com sigui, ha quedat clar que els jugadors confien en el seu entrenador i, alhora, en el projecte que fa tres anys que rutlla a la Vila de Gràcia. D’aquesta manera s’han esvaït, per fi, tots els possibles rumors que apuntaven a què se li estava fent el llit a l’entrenador i a hores d’ara ningú pot dubtar del que el míster ve dient durant tota la temporada: “L’equip és una puta pinya”.

Diuen que un entrenador nou significa una victòria la jornada immediatament següent i sovint és una teoria que es compleix, però qui dirà que superar una trava tan difícil com aquesta no li pot suposar a la plantilla renovar-se per tractar de trobar el desbloqueig que fa jornades que cerca? Fredament, l’Europa està avui en la mateixa situació que diumenge a la tarda quan es va tancar la jornada 35 de lliga, però potser després d’aquestes hores tan tenses la situació afavoreix un equip mermat moralment durant tota la temporada.

Vilanova, Gramenet, Muntanyesa, Vic i Olot (considero salvats a Balaguer i Castelldefels) no ho posaran fàcil, però un equip amb tres jugadors internacionals i al que pràcticament tots els entrenadors visitants han elogiat ben segur que lluitarà fins al final.

Les tres darreres jornades del campionat seran una lluita salvatge per mantenir la categoria sí o sí, aprofitant que no baixarà cap català de Segona B. Un repte tan dur i dramàtic com bonic alhora per l’espectador neutral, que després de veure com el Prat ja s’ha coronat campió amb una temporada de traca, acabarà de gaudir d’un tram final del lliga apassionant tant a la part baixa, com a la lluita per entrar al Play Off.

Pedro Dólera seguirà a la banqueta de l’Europa

 Podeu llegir la notícia, fent click en aquest enllaç:

Pedro Dólera seguirà a la banqueta de l'Europa

El tècnic ha rebut el suport dels capitans del primer equip i tornarà a seure a la banqueta gracienca

Pedro Dólera pica de mans amb els seus jugadors abans d’un partit aquesta tempor

ada // CARLES GARCIA

Segons ha informat aquest vespre Barcelona Televisió, el primer entrenador del CE Europa, Pedro Dólera, seguirà a la banqueta escapulada, almenys durant les tres jornades que resten de campionat. El tècnic, que ahir va deixar el seu càrrec a disposició de la directiva en presentar la dimissió després del partit contra el Balaguer, ha rebut el suport dels capitans de l’equip i dels directius tot i que durant bona part de la tarda es donava per fet que Jesús Mariano Angoy, actual entrenador del Juvenil A, seria el seu substitut a partir de demà.

L’Europa cau en desgràcia (0-2)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 0-2 Balaguer, fent click en aquest enllaç:

L'Europa cau en desgràcia (0-2)

El Balaguer ha deixat ferit de mort un Europa amb el cap ennuvolat i que no ha pogut amb la pressió del gol noguerenc.

Els graciencs han tocat fons // CARLOS ORÓ

Primera part: Globus desinflat

El partit dramàtic que s’ha viscut aquest matí al Nou Sardenya ha començat amb força intensitat i un domini aclaparador de l’Europa, que durant el primer quart d’hora ha controlat totalment la possessió i el tempo del partit creant jugades d’atac sense remat final tant per banda com pel centre de la zona ofensiva. Al minut 2, Delmàs ha deixat bocabadats els aficionats locals, poc acostumats a aquestes engegades del seu equip, amb una clara ocasió de gol. El capità europeista ha rebut una passada a l’espai que l’ha permès encara el porter Nogués, però una ràpida reacció de Domi ha forçat el xut del jugador gracienc i la pilota ha marxat fregant el pal esquerre.

A mida que avançaven els minuts el ritme de partit s’ha anat venint avall. L’Europa controlava la pilota i el Balaguer esperava als contraatacs però cap dels dos conjunts aconseguia fer una arribada amb cara i ulls. Abans del descans només hi ha hagut una acció destacada. Una jugada de combinació entre Delmàs i Segalés dins l’àrea rival que ha acabat amb el 9 gracienc a terra en una acció que el col·legiat no ha considerat infracció però que l’estadi ha reclamat amb intensitat.

Segona part: Un gol i cap a casa

La tònica de la segona meitat ha estat exactament la mateixa que la de la darrera mitja hora dels primers quaranta-cinc minuts, amb un Europa dominant la pilota i un Balaguer capficat en defensa però sense jugades de perill. La primera ocasió ha estat la del primer gol vermell. Al minut 72, Ermengol ha rebut una centrada absolutament sol al segon pal i ha fet el 0-1 que ha derribat la moral dels graciencs. Només un minut més tard, Peque ha vist la targeta vermella directa després de caçar pel darrere un jugador rival a la zona del mig del camp a tan sols dos metre de la posició de Luis Pablo Querol, que no ha dubtat en expulsar al jugador.

Amb 10 homes l’Europa ha volgut tirar d’èpica, però amb cames i el cap cansats els homes de Pedro Dólera no han pogut fer front al gol visitant tot i no deixar d’intentar-ho fins al final. Al minut 80, Nils ha tingut la més clara. S’ha quedat sol davant de Nogués, dins l’àrea petita, però el seu remat ha marxat creuat. A l’últim minut del descompte i sense res més a perdre, Rafa Leva ha pujat a rematar una falta a favor, però en el refús, amb una pèrdua de pilota Gatell, el Balaguer ha aprofitat per materialitzar el segon, obra d’Òscar Imaz, al minut 94, des del mig del camp i amb la porteria totalment buida.

Al final, salvació virtual pel conjunt de La Noguera que ha sabut jugar el seu partit i aprofitar-se de la crisi per la que navega l’Europa, que pot quedar encara més tocat després del partit d’aquest matí si la junta directiva accepta la dimissió del tècnic, Pedro Dólera.

El podi del partit:

1.- Delmàs (CE Europa): Una vegada més, i complint el seu partit número 201 amb l’escapulada, el capità europeista ho ha donat tot per aconseguir frenar la caiguda en picat del seu equip. Ha estat a punt de fer un gol i ha participat fins al darrer sospir en totes les tasques ofensives dels graciencs.

2.- Segalés (CE Europa): El davanter local només ha jugat 45 minuts, però probablement hagin estat els seus millors minuts des de mitjans de temporada. Ha anat a totes en cada pilota que rebia i de no ser pel criteri arbitral podria haver estat el causant d’un penal molt important pel conjunt visitant.

3.- Ermengol (CF Balaguer): El killer dels de La Noguera ha tornat a marcar i, a més a més, ha tornat a ser un gol decisiu. Sense la seva presència en atac i el seu encert de cara a porteria el resultat podria haver estat molt diferent.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Olmo, Alberto, Cano, Gatell; Iván Álvarez, Valderás, Guzman; Delmàs, Rovira (Nils, 60′) i Segalés (Peque, 46′).
• CF Balaguer: Nogués; Usall, Domi, Egea, Xavi Gràcia; Giribert, Gabernet, Benet, Figuerola (Ciruela, 77′); Ermengol (Isaac, 88′) i Jony Fernández (Òscar Imaz, 74′).
• Àrbitre: Pablo Querol. Ha ensenyat targeta groga als locals Cano, Delmàs i Iván Álvarez i als visitants Giribert, Gabernet i Figuerola. Ha amonestat amb targeta vermella directa el local Peque (74′).
• Gols: 0-1, Ermengol (72′); 0-2, Òscar Imaz (90+4′).
• Incidències: 700 espectadors al Nou Sardenya.

La directiva de l’Europa estudiarà la continuïtat de Pedro Dólera a la banqueta

Podeu llegir la notícia fent click en aquest enllaç:

La directiva de l'Europa estudiarà la continuïtat de Pedro Dólera a la banqueta

L’entrenador europeista ha posat el seu càrrec a disposició de la directiva després de presentar la dimissió al final del partit d’aquest matí, en què l’equip ha tornat a caure a casa contra el Balaguer

El president Guillaume de Bode, atén a les preguntes de BTV després del partit // CARLES GARCIA

Després que l’Europa hagi caigut per 0-2 contra el Balaguer en un partit dramàtic per a la salvació de la categoria, l’entrenador escapulat, Pedro Dólera, ha presentat la seva dimissió i ha deixat en mans de la directiva el futur del primer equip gracienc a falta de tres jornades per finalitzar la temporada.

Durant la roda de premsa, el tècnic ha afirmat que “no sóc el típic entrenador que aguantaré a la meva cadira per tenir dos anys firmats. Jo estic aquí perquè m’han triat i per fer-ho bé” i que “com he dit mil vegades, jo no estic aquí per fotre el projecte enlaire. Jo estic aquí per ajudar. I si el públic està en contra de l’entrenador, si aquest és el problema, Pedro Dólera deixarà de ser l’entrenador de l’Europa.” A la pregunta de si dóna per fet que marxarà ha assegurat que “podria ser. Ara depèn del presi” i ha conclòs dient que “no espero que ningú et posi flors, ni que ningú et doni petons per allà per on passes, però sí que sé el que hem treballat per arribar aquí”.

L’entrenador ha abandonat la sala de premsa emocionat i acompanyat pel segon entrenador Dani Contreras i el preparador de porters Toni Ribas. Tot seguit, el president del club, Guillaume de Bode, atenent a les preguntes dels companys de Barcelona Televisió, ha reconegut que el tècnic ha presentat la seva dimissió i que es reuniran aquesta mateixa tarda i demà al matí, en junta extraordinària, per prendre una decisió que, segons ha dit, “no depèn exclusivament de mi”.

Garrotada letal (1-2)

 Podeu llegir la crònica del Barça 1-2 Real Madrid, fent click en aquest enllaç:

Garrotada letal (1-2)

El FC Barcelona ha signat el pitjor clàssic de l’era Guardiola i ha deixat escapar la Lliga a falta de quatre jornades pel final del campionat.

Xavi reclama un córner a Undiano Mallenco // FCB

Primera part: Impresició blaugrana i gol blanc

El Barça ha saltat sobre el terreny de joc amb un plantejament calcat al del partit de la primera volta al Santiago Bernabéu, amb una defensa de tres variable segons la possessió de la pilota. Els blancs també han volgut sortir d’una forma similar amb una incursió en atac de Benzema als 34 segons que Carles Puyol ha tallat amb el francès dins l’àrea de Valdés i a punt d’encarar el porter.

Als homes de Pep Guardiola els ha costat assentar-se sobre el terreny de joc. Tant, que al minut 4 Cristiano Ronaldo ha estat a punt d’obrir el marcador amb un gran remat de cap a la sortida d’un córner que el porter blaugrana ha salvat in extremis amb la punta dels dits. La rèplica local ha estat immediata només dos minuts més tard amb una recuperació amb autopasada inclosa de Dani Alves que s’ha quedat a un parell de metres d’encarar Iker Casillas, que s’ha anticipat molt bé a la carrera del defensa brasiler.

Al minut 17, Pepe ha despenjat la pilota en el tercer córner del conjunt visitant per deixar-la morta davant de la porteria de Valdès i Khedira ho ha aprofitat davant els dubtes de Puyol per empentar-la cap al fons de la xarxa per fer el 0-1. A partir del gol, els blancs han anat abandonant progressivament el joc ofensiu per fer un futbol més pràctic basat en abaixar el nivell de pressió i defensar i rebutjar cada pilota que s’acostava a la porteria de Casillas.

El Barça, massa imprecís, ho ha seguit intentant fins al final dels primers quaranta-cinc minuts, però tot i anar de menys a més només ha tingut una ocasió clara de gol al minut 27 amb una gran desmarcada de Xavi que Messi ha vist com ningú més pot fer-ho i que ha deixat al migcampista sol davant d’Iker Casillas que ha fregat lleument la pilota per enviar el remat del terrassenc per la línia de fons.

Segona part: Poques idees i futbol gris

La segona meitat ha començat tal i com ha acabat la primera. Amb el Barça dominant el control i la possessió de la pilota, però sense idees i amb poca velocitat a l’hora de fer moviments. Al minut 55 Tello ha rebut una molt bona passada de Thiago que l’ha deixat absolutament sol davant Iker Casillas, però ha provat un xut de primeres enlloc de controlar i el seu remat ha marxat als núvols.

El Real Madrid ha jugat amb el temps i els nervis dels homes de Pep Guardiola, que no han gaudit de cap altra ocasió explícita de gol fins al minut 68, amb un xut de Xavi des de la frontal que ha marxat massa creuat. Tot seguit el migcampista vallesà ha estat substituït en favor d’Alexis, que ha revolucionat momentàniament l’ofensiva blaugrana, i al minut 70 ha caçat una pilota fruit del rebot d’una jugada molt enrevessada per rebentar la bola i perforar la porteria blanca i igualar el resultat a l’electrònic.

Quan el barcelonisme encara celebrava l’igualada i ja somniava amb donar la volta a la truita, Mesut Özil, en una jugada de contraatac, ha fet una gran passada cap a Cristiano Ronaldo, que ha guanyat l’esquena de Mascherano i no ha perdonat davant de Víctor Valdés per tornar a avançar-se al marcador al minut 73. La reacció al gol blanc no ha acabat d’arribar tot i tenir la referència d’Alexis Sánchez com a homes més avançat.

Al final, victòria del Real Madrid que ha esvaït qualsevol opció barcelonista per aconseguir la quarta Lliga consecutiva.

Fitxa tècnica

• FC Barcelona: Víctor Valdés; Alves, Mascherano, Puyol, Adriano (Pedro, 73′); Busquets, Xavi (Alexis, 69′), Thiago; Iniesta, Messi i Tello (Cesc, 81′).
• Real Madrid CF: Casillas; Arbeloa, Sergio Ramos, Pepe, Coentrao; Xabi Alonso, Khedira; Cristiano, Ozil (Callejón, 89′), Di María (Granero, 73′) i Benzema (Higuaín, 90+3′).
• Gols: 0-1, Khedira (17’); 1-1, Alexis (70′); 1-2, Cristiano (73′).
• Àrbitre: Undiano Mallenco (col·legi navarrès). Ha ensenyat targeta groga al locals Busquets (15′) i Mascherano (85′) i als visitants Pepe (43′), Xabi Alonso (46′), Özil (76′) i Granero (77′)
• Incidències: 99.252 espectadors al Camp Nou.

Una petita passa per a l’home, una gran passa per al futbol català

 Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Una petita passa per a l'home, una gran passa per al futbol català

El passat diumenge la selecció catalana de futbol amateur, la màxima a nivell de futbol català oficial, es va proclamar campiona de la fase estatal de la Copa de Regions UEFA i el que és més important va aconseguir, per primera vegada a la història, els bitllets cap a la veritable competició, la que enfrontarà els nostres amb la resta de seleccions europees.

Lamentablement, aquesta gesta no ha tingut el ressò mediàtic que per importància mereixeria, però ni així es pot ofuscar la grandesa de la fita. El que ha aconseguit el grup dirigit per Toni Almendros és històric. Per primer cop, la selecció catalana disputarà un campionat oficial lluny de la península ibèrica. Això suposa una oportunitat única per donar-se a conèixer i fer-se sentir. A més a més de viatjar amb una senyera pel vell continent a animar la nostra selecció, la de veritat, que per amateur que sigui, ara mateix és la més oficial de totes.

Si ens omplim la boca amb proclames per a que les seleccions catalanes puguin disputar tornejos a nivell internacional sense cap obstacle i cridem als quatre vents que amb Xavi, Fàbregas i Verdú seríem candidats a tot, podem demostrar tot aquest patriotisme donant suport a Cárdenas, Granell o Toni Texeira.

El camí que ara haurà de completar la selecció serà dur, molt dur, i tot i que ja s’ha superat una veritable espina que ha costat molt de treure, la prova de foc que vindrà a partir d’ara serà digna d’una lluita acarnissada. Però, passi el que passi d’avui en endavant, el que està clar és que tant els jugadors com l’afició (com tot el poble català) ha de gaudir d’aquest moment, que ara per ara és únic. L’enhorabona, campions, ens heu fet feliços a molts seguidors del nostre futbol modest!

Un dia especial

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Un dia especial

Aquestes línies que ara llegireu les vaig escriure ahir, però ja tinc clar què faré durant tot el dimarts per honrar el que serà un dia especial. Se’m fa impossible no saber què faré durant una  jornada de prèvia de quarts de final de Lliga de Campions.

Durant les darreres quatre temporades, el FC Barcelona ha arribat a totes les semifinals de la màxima competició europea de clubs, i en dues ocasions n’ha estat finalista i l’ha guanyat, per la qual cosa superar uns quarts de final pot semblar un pur tràmit. Però res d’això.

Al davant hi haurà l’AC Milan, el segon club europeu amb més corones, que després d’uns anys de patir una lleugera davallada està retornant al seu màxim esplendor. A això li hem de sumar un mal resultat al partit d’anada. El 0-0 a San Siro —em nego a acceptar el nom de Giuseppe Meazza— no és gens favorable per als homes de Pep Guardiola, que hauran de lluitar contra el valor doble dels gols encaixats a casa i la motivació d’un equip i una afició que no veuen una millor ocasió de tornar a ressaltar pel vell continent, com ho és guanyar el Barça. El millor Barça de la història.

Precisament pel fet que aquest sigui el millor Barça de la història (i qui no ho accepti encara ja ho farà d’aquí a trenta anys), ens ha de donar encara un major plus de motivació als culers. Això no durarà per sempre. Arribar als quarts de final de la Lliga de Campions és un regal i que a més a més ens toqui tanta marxa amb un rival d’aquesta entitat li afegeix un llacet daurat.

Si el Barça no es classifica per a les semifinals, ens enrabiarem molt, però estic tan convençut que donarà la cara que no importa el que passi. Gaudir del joc d’aquest grup és orgull suficient com perquè demà sortim tots al carrer vestint la samarreta del millor equip del món i per robar un somriure a cada culer que ens creuem i també la dugui posada. Animarem des de primera hora del matí, al migdia, a l’hora de dinar; qui faci la migdiada somniarà amb Messi i Zlatan i berenarem esperant les prèvies de les ràdios que connectin abans amb el Camp Nou. L’estadi estarà ple, ho estaran els bars i ho estarà cada saló de cada casa en què es respiri barcelonisme. Avui és un dia especial i, com que mai se sap quan ens pot tornar a tocar, l’hem de gaudir com toca.

El joc de les cadires (de la llotja)

 Podeu llegir 'O el jugador o la pilota' (27/03/2012), el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

El joc de les cadires (de la llotja)

Ja ha arribat la primavera i d’aquí a quatre dies entrarem de cap al mes d’abril, el que significa que en un mes i mig s’hauran acabat la majoria de campionats de lliga. En aquest punt, els més optimistes ja celebren el compliment d’expectatives i els més desafortunats encara han de patir molt. Contra aquest patiment se sol imposar medicació dura, amb una pila d’efectes secundaris i de dubtosa eficàcia.

Quan sobre el paper d’un equip que havia de passar l’any sense massa disgustos ha caigut un xàfec considerable i les il·lusions dels seus seguidors s’han desfet, sembla que només hi hagi una opció: fer un canvi radical. Això passa per rebentar-ho tot i tallar el cap de l’entrenador o per transmetre als jugadors un nou aire més agressiu, que depenent de la situació pot resultar innecessari.

De vegades, una destitució tècnica dóna resultats positius. Aquesta mateixa temporada ho hem pogut veure en equips tan diferents com el Santboià i l’Atlético de Madrid. D’altres vegades, però, com passa a Girona i Vila-real, l’efecte és totalment nul. Davant d’aquest resultat negatiu, potser un club s’hauria de fer un segon plantejament: caldria tornar a destituir el tècnic que vas fer entrar a meitat de temporada i desestabilitzar, encara més, un equip, o tractar de morir sobre el camp, amb les botes posades i, ara sí, amb l’agressivitat al 200%?

De la mateixa manera que un canvi d’entrenador no funciona, hi ha casos en què sí que sorgeix efecte, com he mencionat anteriorment amb els casos de Santboià i Atlético de Madrid. És precisament per això que, moltes vegades, aguantar un entrenador per protocol o per donar imatge de que internament un equip o un club està bé no és el més adient i el simple fet de pressionar uns jugadors de bones a primeres tampoc dóna bons resultats.

Arribat aquest tram de temporada potser ja és inútil plantejar-se un canvi d’aquesta mena, i tothom hauria d’anar fins al final amb el que té, però potser per no haver sabut reaccionar a temps i tractar de refrescar un equip abans de cremar-lo, molts clubs patiran més del compte fins el darrer dia de competició. I és que la directiva també juga.

Europa, Gavà i olor de sofre (1-2)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-2 Gavà, fent click en aquest enllaç:

Europa, Gavà i olor de sofre (1-2)

L’Europa ha acabat el partit amb 9 jugadors, ha fet mèrits durant 70 minuts per endur-se els tres punts però ha marxat a la dutxa amb el pòmul de Rovira trencat i un partit menys per reaccionar.

L'Europa segueix ensopegant // CARLES GARCIA

Primera Part: Sant Pere

Europa i Gavà arribaven a l’enfrontament d’aquest matí fugint del pou del descens i amb només dos punts de diferència a la classificació. Durant els primers minuts el partit no ha tingut un dominador clar i totes les jugades es disputaven arran de les línies de banda, però sense gaire profunditat.

Al minut 7, el millor jugador de la primera part, el visitant Pere, ha rebut una centrada boníssima a l’interior de l’àrea de Rafa Leva que hauria significat el 0-1 de no ser per la gran anticipació del porter, que uns minuts més tard tornaria a ser protagonista. Concretament al minut 16, quan Pere tornava a encarar el porter per regatejar-lo, i aquest l’ha fet caure dins la zona de penal. L’àrbitre ha assenyalat el penal indiscutible i ha expulsat el porter escapulat. Llavors ha arribat l’hora d’Eloi Mir, que ha entrat al camp en substitució d’Aitor Torres, per aturar la pena màxima que ha s’ha encarregat de xutar Alabau. Dissortadament pel conjunt local, David ha caçat el refús del porter i ha empentat la pilota cap al fons de la xarxa per obrir la llauna i fer el 0-1 als 18 minuts de partit.

A partir del gol, l’Europa ha apujat un graó el nivell d’intensitat i agressivitat, que també s’ha contagiat al Gavà i a la graderia, de manera que els espectadors han pogut gaudir fins al final del partit d’una gran matinal de futbol català tot i l’absència de remats a porteria.

Al minut 39, Pere ha tornat a rebre una pilota a l’interior de l’àrea i tot i caure a terra desequilibrat per la defensa local ha aconseguit enviar la pilota cap a Vivó, que no ha trobat porteria gràcies a una gran intervenció del porter Eloi. Al minut 45, l’Europa ha tingut la seva ocasió més clara amb una pilota que Iván Álvarez ha caçat a la frontal de l’àrea i ha disparat sense compassió, però Adrià Fradera ha aconseguit refusar la pilota in-extremis.

Segona part: Foc i flames

Després de l’espectacle casteller que han protagonitzat els Castellers de la Vila de Gràcia en homenatge a la penya europeista Torcida Escapulada, que enguany fa 10 anys, els jugadors han tornat a saltar sobre la gespa del Nou Sardenya per regalar a tots els espectadors 45 minuts més de bon futbol.

L’Europa ha sortit molt endollat i decidit a dominar el partit per no seguir perdent punts a casa, i la reacció ha estat ben ràpida: al minut 53 Aitor Olmo ha rebut una pilota a la frontal, calcada a la darrera acció de la primera meitat, que ha engaltat amb totes les seves forces per empatar el partit ajustant la bola al pal esquerre d’Adrià Fradera.

Tres minuts més tard, i just després que els davanters escapulats demanessin mans de Dani Iglesias sobre la línia de gol, la intensitat gracienca s’ha xocat de ple amb el porter gavanenc i ha acabat abandonant el terreny de joc després d’una topada amb Valderas. D’aquesta manera ha entrat al camp Allueva, el quart porter convocat pel partit que jugaria sota pals, en un fet insòlit als camps de futbol.

Tot i no disposar d’ocasions clares i manifestes de gol, els homes de Pedro Dólera han seguit assetjant el Gavà, que tot i jugar amb un home més s’ha trobat dominat i arraconat al seu propi camp, del que només tractava de sortir a partir de pilotes llargues cap als davanters. Al minut 71, després que l’assistent de banda, Abdellah Khadraoui, donés l’ordre al col·legiat principal, Congost Larrosa ha expulsat l’entrenador local. Això, però, no ha fet canviar la dinàmica d’un partit que no feia més que escalfar-se i que ha acabat explotant en dues ocasions puntuals als instants finals.

Al minut 89, Pociello ha tocat la pilota amb les mans dins l’àrea i l’àrbitre ha assenyalat directament el punt de penal, però el defensa europeista ha estat expulsat abans de l’execució de la pena màxima amb una segona targeta groga que el jutge del partit li ha ensenyat per protestar la seva decisió. Dos minuts més tard, i ja dins el temps d’afegit, Cervantes s’encarregava de transformar el penal posant la pilota a l’esquerra de la porteria d’Eloi, que no ha pogut fer res per aturar-lo tot i encertar la direcció de la pilota.

Al minut 93, Ramon Rovira ha caigut dins l’àrea fruit d’una agressió d’un defensor rival i ha hagut d’abandonar el camp amb el pòmul trencat; una lesió que l’àrbitre no ha percebut i ha assenyalat un córner que Eloi ha estat a punt de rematar en el darrer intent d’un Europa entregat tant a l’èpica com als nervis i al desgast.

El podi dels millors

1- Iván Álvarez (CE Europa): El migcampista escapulat ha estat l’encarregat de dominar el tempo del partit. Especialment a partir del primer gol, que ha forçat l’Europa a augmentar la intensitat. S’ha carregat l’equip a l’esquena i ha estat sòlid i efectiu tant en accions defensives com a l’hora de fer bones passades a la línia ofensiva.

2- Pere (CF Gavà): Ja sigui per mèrit propi o per demèrit de la defensa europeista, el davanter gavanenc ha fet una primera part quasi perfecta i s’ha plantat sol a l’àrea local fins a tres vegades amb molt de perill, una de les quals ha significat el penal que forçaria el 0-1.

3- Eloi (CE Europa): El segon porter de la plantilla gracienca ha entrat  al camp al minut 17 arrel de l’expulsió de Rafa Leva i ha protagonitzat un partit immillorable sota pals. Ha aturat el primer penal, xutat per Alabau, ha estat clau en  les poques arribades del Gavà i s’ha quedat a un pam d’aturar el penal que ha donat la victòria al conjunt visitant.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres (Eloi (ps), 17′), Aitor Olmo, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Parres (Guzmán, 52′),Valderas; Peque (Èric Blasco, 86′), Rovira i Gatell.
• CF Gavà: Adrià Fradera (Allueva (ps), 58′); Joan, Dani Iglesias,Erik, Cristian, Vivó, Juanito, Alabau (Bioko, 78′), Quiles (Cervantes, 56′), Pere i David.
• Àrbitre: Congost Larrosa. Ha amonestat amb targeta groga els locals Peque i Valderas i als visitants Dani Iglesias, Quiles, Juanito i Cristian. Ha expulsat per doble targeta groga al minut 89 el defensa gracienc Pociello i amb targeta vermella directa el porter local Rafa Leva al minut 16, i l’entrenador local Pedro Dólera al 71.
• Gols: 0-1, David (18′); 1-1, Aitor Olmo (53′); 1-2, Cervantes (90+1′).
• Incidències: 850 espectadors al Nou Sardenya. Al descans els Castellers de La Vila de Gràcia han fet dos castells en homenatge a la penya europeista Torcida Escapulda, que enguany fa 10 anys.