El veritable rival
Dissabte passat els ulls de la majoria de culers van estar posats sobre el partit del Santiago Bernabéu, un cop el Barça havia certificat la seva victòria per 5-1 davant l’Athletic Club. No és d’estranyar que, després de les darreres temporades, el Real Madrid segueixi al punt de mira de molts barcelonistes tot i ser a 11 punts de distància.
A banda d’això, el partit del club merengue despertava un especial atractiu perquè el rival dels blancs no era ni més ni menys que el perseguidor, fins ara, incansable, del Barça: l’Atlético de Madrid. Amb la victòria local, que manté el Madrid a 11 punts i posa terra de per mig amb els colchoneros eixamplant la diferència fins a 6 punts, el debat s’ha reobert.
Si mirem la taula que marca les posicions queda clar que el rival a superar és l’equip que dirigeix Simeone, però si tractem de seguir una lògica que, probablement, en això del futbol no existeix, cal que tinguem en compte el Real Madrid de Jose Mourinho. Però si deixem els números a un cantó i pensem fredament què ha dut al Barça a trobar-se en aquesta situació idíl·lica quan només han passat 14 jornades de lliga veurem que el veritable rival dels homes de Tito Vilanova són ells mateixos.
Se n’ha parlat molt, del joc de l’equip, de l’elevat número de gols encaixats (16) i de certs moments de desconnexió que solucionen Messi i “la flor al cul de Tito”, encara que aquesta darrera mai no ha tingut credibilitat en aquesta secció del diari. Però tot i això, que el Barça hagi sumat 40 punts de 42 possibles no és fruit de la casualitat. El millor inici de Lliga de la història té una explicació i és ben senzilla: els jugadors han mantingut el bloc professional (deixant de banda problemes personals i rumors que circulen des de la premsa madrilenya) i s’han sabut adaptar sense problemes a un canvi d’entrenador que no ha resultat ser tan traumàtic com s’esperava.
El joc que ens va enamorar a tots a Wembley fa dues temporades ha perdut en grandiositat i preciosisme, però si comparem aquest Barça amb qualsevol dels altres que han guanyat i fet coses importants, continua sent un dels millors. És per això que si l’equip segueix fent pinya i ni les cames ni el cap comencen a fallar, aquesta lliga no s’escaparà facin el que facin els 19 que vénen pel darrere.
