divendres, 30 de desembre del 2011

L’onze català del 2011: Tercera

Ja podeu veure l'11 ideal de l'any a Tercera Divisió escollit per LaJornada.cat i votar al vostre preferit!

L'onze català del 2011: Tercera


Toni Texeira (Prat)

Guardià. El porter del Prat i de la selecció amateur està realitzant una gran temporada sota pals en què només ha rebut 9 gols en 17 jornades. Com tot l’equip ha anat de menys a més fins a convertir-se en una peça clau en el liderat que custodia el seu club a aquestes alçades de temporada gràcies a les seva brillant actuació durant l’any.

Òscar Sierra (Prat)

Mariscal. El lateral dret del Prat aporta una molt bona dosi d’experiència a l’equip que plasma sobre el terreny de joc tant en la solidesa defensiva com en la projecció en atac quan és necessari. Lluitador nat i quasi sempre vencedor dels u contra u als que s’enfronta.

Dani Erencia (Terrassa)

Professional. El ja jugador del Girona no podia faltar en aquesta alineació de l’any. Un central alt, golejador i molt jove, però amb tota la contundència d’un veterà a l’hora d’anticipar-se a la lluita per cada pilota que entra al seu territori, ha estat un pilar del colíder de la categoria, que ben segur el trobarà a faltar.

Cárdenas (Santboià)

Polivalent. El central del Santboià s’ha multiplicat en un any 2011 que ha estat complicat per al seu equip. Tant partint des de l’eix de la defensa, com en el lateral esquerre o el pívot defensiu, Cárdenas ha donat lliçons de rapidesa en el tall i habilitat en la construcció del joc. Elegant i segur, la seva qualitat no ha pasat desapercebuda pel tècnic de la Selecció Catalana Amateur, Toni Almendros.

Ñoño (Pobla de Mafumet)

Punyal. El capità de la Pobla és un altre jugador dels imprescindibles pel seu equip, per l’esperit competitiu que emana en el seu joc i que a més a més encomana a la resta de companys. Es manté sempre ferm en tasques defensives i no s’arronsa a l’hora de córrer la banda per pujar a l’atac.

Iván Álvarez (Europa)

Lluitador. El migcampista defensiu de l’Europa té la clau de la sortida de pilota del seu equip, i de vegades fins i tot s’atreveix amb conduir la pilota en jugades llargues. Molt bo tècnicament és la balança i fa de punt de connexió entre els seus companys durant el partit. Elegant i sobri és una peça clau al centre del camp. Un d’aquells jugadors imprescindibles per un equip.

Jordi Roca (Olot)

Organitzador. És un jugador de molta qualitat, d’aquells que veuen les línies de passada allà on qualsevol altre no hi veu res. Aporta frescor al seu equip i clarividència a cada una de les jugades en què participa. Un futbolista amb molta classe que no podia quedar exempt d’aquest onze de l’any.

Ferran Vila (Prat)

Sorprenent. S’ha destapat com un dels millors atacants de la categoria. És hàbil, molt ràpid i té una gran capacitat de desbordament que no deixa ningú indiferent. Un golejador al que mai li crema la pilota als peus.

Christian Alfonso (Espanyol B)

Crack. El jove atacant perico ha signat un 2011 d’ensomni. Va despuntar al final del curs passat defensant els colors de l’Hospitalet a Segona B, el que li va valer per fitxar per un Espanyol B on s’està acabant de destapar com una dels cracks emergents del futbol català. Desequilibrant, tècnic, ràpid i vertical, Christian Alfonso ja duu 8 gols aquesta temporada.

Carlos Montoro (Rubí)

Diferent. És el màxim golejador del Rubí a la competició i pitxitxi la temporada passada a Primera Catalana. Un jugador amb de classe molt hàbil amb un u contra u molt bo que destaca per sobre dels seus companys d’equip. Els que el coneixen diuen que podria jugar sense problemes a la Segona Divisió B.

Xavi Molist (Terrassa)

Rejovenit. Xavi Molist viu una segona joventut. El davanter del Terrassa presenta uns registres golejadors dignes d’un jugador de superior categoria. Carregat d’experiència i tècnica, aporta veterania, carisma i gols, factors clau per a un equip que aspira a fer el play-off. L’àrea i els seus voltants són territori de Molist, que amb molt olfacte golejador i entesa amb els companys és capaç de fer fàcil el més difícil.

Desig nadalenc pel proper Nadal

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Desig nadalenc pel proper Nadal

Estimat Tió,

L’any vinent et donaré pernil ibèric i fuet del millor en lloc de tanta fruita, si em promets que em duràs futbol per Nadal. I cafè, també et donaré cafè. Un cafè fort i ben torrat, perquè aguantis despert durant tot el dia per poder veure els partits que em regalaràs.

Sé que vaig tard, que això t’ho hauria d’haver dit fa un any, però durant la temporada no hi pensava i és ara precisament quan ho trobo a faltar. O més que això, és que envejo els anglesos. Van començar ahir amb el Boxing Day i pràcticament no pararan fins als primers dies de gener. I em costa de creure que un esport al qual no deixem de titllar de cultura desaparegui precisament quan més expectació pot tenir tant a nivell local, com mundial.

I en cas que no pogués ser la Lliga, com a mínim la Copa Catalunya, i de pas fem un homenatge a la falsedat de les dates que ens acompanyen guarnint una miqueta més el partit de costellada de la Selecció. No estaria tan malament que s’aprofitessin aquests dies per disputar partits d’aquesta competició tan deteriorada, en un parell de setmanes maratonianes, com passa amb l’Eurocopa. Potser els grans seguirien sense donar-hi importància, sobretot si tenim en compte que a la tornada de vacances, el gener va ben carregat de partits de Copa. Però seria una bona manera de fomentar la participació dels més modestos i l’afluència de públic si es ven bé. O no triomfa el torneig nadalenc de Futbol 7?

És per això, estimadíssim Tió, que et demano futbol per Nadal. Una Copa Catalunya ben muntada, ben venuda i motivadora per tothom.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Jet lag, seient buit

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Jet lag, seient buit

El cap de setmana passat, diumenge concretament, va arribar el dia assenyalat. I tot i que el mal no venia del mateix lloc, l’efecte devastador va ser el mateix. M’explico. A mitjans de la temporada passada el macroimperi del senyor Roures va anunciar la intenció de fer jugar alguns partits de la Lliga BBVA a les 12 del migdia, un horari històricament reservat per futbol petit. A la competició regular encara no ha passat -tot i que el Reial Madrid si que ho ha patit-, però amb la final del Mundial de Clubs de diumenge ens vam trobar amb una situació de contraprogramació entre el club gran de Catalunya i la majoria dels mortals.
 
Això, va provocar un greu descens de l’afluència de públic en molts dels estadis, tal i com ja estava previst i com temíem des de que es va fer l’anunci d’aquesta nova franja horària. Al seu moment ja vam dir que això feia mal al nostre futbol i que no és lògic ni normal satisfer abans el mercat asiàtic (que de moment gaudeix d’interesantíssims Atlético-Betis) abans d’ajudar el nostre propi. Però la pela mana. Això ja ho sabem.

A tot això, voldria fer un petit parèntesi. Si suposadament hem d’afegir aquesta franja horària perquè els japonesos puguin veure el futbol de la que, per molt que diguin, no és la millor lliga del món, per què al Japó no adapten el seu horari en favor del mercat europeu quan allà s’hi disputada tota una final del Mundial de Clubs?

Seguint amb quid de qüestió: ja que sembla impossible aturar les decisions de Roures i companyia, potser fóra bo que els petits fessin un petit pensament a l’hora de proposar horaris. És cert que els jugadors no són professionals i que trencar una rutina horària no és el més adient, però si tenim en compte que hi ha clubs que juguen a la tarda, i d’altres que, com tota la vida, ho fan pel matí potser no seria una idea descabellada modificar l’hora d’un partit de futbol que no està subjecte a cap dret televisiu que li ho prohibeixi per tal d’afavorir l’assistència de públic al camp. Potser moralment és difícil de prendre aquesta decisió, però si ho pensem amb el cap fred, en les comptades ocasions que el Barça jugui a les 12 potser és millor ser realista i pensar en el propi benefici.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Tapats però optimistes

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Tapats però optimistes

El cap de setmana passat els defensors de les seleccions catalanes vam poder mig gaudir de veure la de futbol, a nivell amateur, competint de forma oficial. Tot i que no és un fet insòlit, ja que fa anys que els millors jugadors de Tercera completen les 18 places per anar a córrer per les Espanyes defensant les quatre barres.


Parlo de mig gaudir, perquè la cobertura de la fase de grups del campionat que ha de dur els nostres cap a Europa hagués estat nul·la de no ser per aquesta brillant xarxa social que és el Twitter. Però sigui com sigui, penso en positiu i crec fermament que si la nostra segueix avançant rondes augmentarà també l’interès general per la competició (com va passar anys enrere sobtadament amb l’hoquei patins i el Mundial B) i fins i tot encara podrem veure algun partit televisat, que per això tenim una televisió pública.

Si més no, el que està clar i ha quedat demostrat una vegada més és que el pedigrí del nostre principal campionat nacional és d’alt nivell i de moment ens ha servit per plantar-nos entre els quatre millors combinats de l’Estat. Costarà i serà molt dur, però amb un equip capaç de guanyar dos partits en dos dies consecutius i sortir-hi amb un balanç de 6 gols a favor i només 1 en contra (de penal) és per ser optimista. Sobretot si tenim en compte que hem deixat pel camí a Extremadura, i sobretot a Euskadi i el País Valencià.

És una llàstima no haver pogut veure més que fotografies d’aquesta fase de grups perquè n’estic segur que la selecció va brillar tant com expliquen les cròniques i va dur el bo i millor del nostre futbol a Vilajoiosa, però ara que anem superant rondes i els nois es coneixen una mica més que de jugar tres amistosos i enfrontar-se a la lliga els bons resultats poden anar acompanyats, sense dubte, d’un gran seguiment popular. Com a mínim pels amants de futbol català. Hem de ser conscients que mai hem aconseguit arribar a Europa i competir lluny de la península, i molt menys a nivell oficial (amb una selecció, que per amateur que sigui és la més absoluta que tenim). Quan arribi l’hora de fer-ho tothom s’enganxarà al carro, i per oportunistes que siguin els que ho facin, benvinguts a la família dels que fa temps donem suport al combinat que enguany dirigeix Toni Almendros. Jo hi crec. En la glòria esportiva, i en el reconeixement social.

Catalunya traça el camí cap a Europa

Podeu llegir la notícia de la classificació de Catalunya amateur per a les semifinals de la fase estatal de la CRU, fent click en aquest enllaç:

Catalunya traça el camí cap a Europa

La selecció catalana de futbol amateur ha derrotat Extremadura (2-1) i Euskadi (4-0) i s’ha classificat per la segona ronda de la fase estatal de la Copa de Regions UEFA

L'europeista Ramón Rovira controla una pilota durant el partit de dissabte // FCF

El combinat català dirigit per Toni Almendros i format íntegrament per jugadors de Tercera Divisió va arribar el passat divendres a Vilajoiosa per disputar els dos partits del seu grup en un cap setmana intensiu per tal d’aconseguir la classificació per a la segona ronda de la fase estatal de la Copa de Regions UEFA.

Dissabte, Catalunya va batre la selecció extremenya per 2-1, amb gols de Carlos Martínez (Terrassa) i Carlos Ruíz (Prat) en un partit dominat clarament pels nostres en què es van haver de refer d’uns pocs minuts d’incertesa després que els extremenys empatessin el partit de penal.

En el partit d’aquest matí, Catalunya tornava a necessitar una victòria per aconseguir la classificació i la selecció no ha defraudat amb una golejada contundent al combinat basc, que ha vist la seva porteria perforada fins a quatre vegades. Primer Enric Gallego (Cornellà) obria la llauna al minut 37. Ja a la segona meitat, als 59 minuts Cano (Europa) s’encarregava d’eixamplar distàncies, i el màxim golejador català Carlos Martínez (Terrassa), tancava la golejada amb un doblet de gols, als minuts 65 i 89, per arrodonir un partit dominat de principi a fi.

València, l’altre integrant del grup, i que degut al format de la competició no s’havia d’enfrontar als catalans, tant sols ha pogut guanyar per 2-1 a Extremadura i s’ha quedat a les portes de la segona roda per la diferència de gols amb Catalunya, que ha superat la primera ronda per tercera vegada.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Federació de fireta

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Federació de fireta

Qui no s’ha queixat mai de la Federació Espanyola de Futbol i en un atac d’impulsivitat ha dit o ha pensat que si ho féssim tot amb la catalana aniríem millor? Que n’és de dolent dir les coses en calent… Ens queixem de l’espanyola, ens queixem de la UEFA i ens queixem de la FIFA. Per què no ens hem de queixar de la nostra si ens dóna bons motius?

Amb això no vull dir que una sigui millor que l’altra, ni molt menys, cadascuna té les seves coses, però avui m’agradaria mostrar com n’estic de descontent amb la FCF. No cal ser gaire llest per veure que les coses no han estat mai gaire bé, si comptem les múltiples juntes directives que hi han passat els darrers anys. I que la suposada Federació esportiva més important del nostre país no funcioni és una passa enrere pel reconeixement de les nostres seleccions.
M’empipa que es parli cada Nadal “d’any de transició” en referència al partit de la selecció de futbol i que 365 dies després tot segueixi exactament igual i al calendari hi hagi una cita amb Tunísia. Tampoc no m’agrada que, com vaig comentar fa un parell de setmanes en aquest mateix espai, arribi un àrbitre de la federació i interfereixi en la feina de periodistes i fotògrafs fent-los fora de peu de camp perquè així és com li ha vingut en gana. La Copa Catalunya és un altre punt de debat. El seu format és una broma i cada vegada són més els clubs que no la consideren quelcom important, deixant els grans de banda, que, evidentment, tampoc no ho fan. Però el pitjor són les coses com la notícia que s’ha confirmat avui: el passat novembre l’Europa-Masnou, de Tercera Divisió, es va haver de suspendre al descans per culpa d’un fort aiguat. La segona meitat s’havia de reprendre dijous, una data acordada pels clubs aprofitant la festivitat i acceptada per la pròpia FCF. Sembla que no podrà ser. La selecció amateur, de la que, personalment, n’espero grans resultats, comença el seu camí cap a la Copa de Regions UEFA 2013 aquest divendres, i com que 3 dels jugadors locals hi estan convocats s’ha tornat a ajornar el partit. Un partit que s’ha de jugar abans de començar la segona volta del campionat, d’aquí a no res.
Tenint en compte que entrem en època de vacances nadalenques i que hom s’organitza la vida al voltant d’aquests dies, ja siguin periodistes, futbolistes o aficionats, ens trobarem en una situació complexa que no afavorirà per a res la disputa del partit, ni al nostre futbol, per qui la FCF hauria de mirar de vetllar sempre. Em xoca i m’empipa. Però suposo que si servidor ha fet un article com aquest en calent, serà que no és tan fàcil aturar-se a pensar una estona sobre la feina d’un mateix.

Guardiola: “No vull estar assegut al Bernabéu durant 90 minuts esperant a veure si sona la campana”

Podeu llegir el resum de la roda de premsa d'en Pep Guardiola, prèvia al Madrid-Barça fent click en aquest enllaç:

Guardiola: "No vull estar assegut al Bernabéu durant 90 minuts esperant a veure si sona la campana"

Pep Guardiola confia en els seus jugadors de cara al partit de demà // CARLES GARCIA

El tècnic del FC Barcelona, Pep Guardiola, ha ofert aquest vespre la darrera roda de premsa abans del partit de demà dissabte al Santiago Bernabéu davant el Real Madrid de José Mourinho, en què s’ha mostrat confiat de les ganes que hi posaran els seus jugadors.
El de Santpedor ha destacat que la diferència de punts vers el Madrid no serà un condicionant perquè “el més important és intentar conèixer el rival el millor possible i intentar buscar els avantatges suficients per atacar millor”. Sobre un possible empat a remarcat que “anirem a guanyar i ja veurem el resultat com acaba”, perquè per guanyar als blancs “haurem d’estar atents a moltes coses, jugar contra el Madrid no és fàcil”.
Guardiola no es planteja cap canvi dràstic en l’alineació de demà perquè assegura que els dos clubs es coneixen i tenen la memòria molt fresca dels seus múltiples enfrontaments en els darrers mesos. “Ens coneixem massa. Per guanyar-los hem de fer un partit perfecte”, i tot i això no se’n cansa de jugar contra el Madrid perquè “hem superat el que va passar la temporada passada” i “jugar contra el Madrid sempre és un honor”.
També ha afirmat que està content que aquesta vegada les polèmiques hagin quedat aparcades en favor del futbol i que tant Piqué, Puyol i Mascherano com Pedro, Alexis i Villa “tenen tots les mateixes possibilitats” perquè “estan en un gran moment i han fet bons partits quan han jugat. M’ho posen difícil a mi”.
Sobre si jugarà amb un 3-4-3 o un 4-3-3 ha assegurat que “no importa” perquè “el partit són moltes altres coses, són detalls”. A la pregunta per si Messi ha canviat des de quan va jugar per primer cop de fals 9 (al 2-6 del Bernabéu) ha assegurat que “és un jugador semblant, té més experiència però la mateixa competitivitat i pretensió” i de Cesc ha destacat que “pot jugar amb el sistema de l’any passat, o amb algun de diferent com hem provat aquest any”.
La millora del club blanc no ha estat tampoc un tema que hagi quedat sense tocar i ha afirmat que “és inevitable que amb el temps es faci millor. És el Reial Madrid, ja està tot dit”, i sobre el seu punt feble ha preferit no dir-ne res perquè “seria una falta de respecte” i ha declarat que “ens hem centrat en veure què podem fer per atacar-los millor. No vull estar assegut al Bernabéu durant 90 minuts esperant a veure si sona la campana. Allà o hi vas tu a fer-la sonar o no hi pots fer res”.
Finalment a l’equip ha demanat “el que han fet sempre i atreviment”, perquè “no es pot deixar tot en mans d’un únic jugador” (Leo Messi), i ha destacat que demà jugaran els “jugadors adients per jugar contra el Madrid, però això no significa que siguin els millors”.

dimarts, 6 de desembre del 2011

puntoTEC 02x08

Heu aquí el darrer puntoTEC... Gaudiu-lo!

Europa-Masnou, la represa impossible

Europa-Masnou, la represa impossible

La represa de l'Europa-Masnou haurà d'esperar // CARLES GARCIA

La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha fet oficial aquest matí la notícia que des d’ahir al migdia rondava al voltant del Nou Sardenya: l’encontre de la 14a jornada del campionat nacional de lliga de Tercera Divisió entre CE Europa i CD Masnou, ajornat per les males condicions climàtiques durant el descans el passat 13 de novembre, no es podrà reprendre aquest dijous tal i com estava previst.

El motiu d’aquesta decisió, que retrata un error de la pròpia federació en acceptar la data proposada per ambdós clubs, ha estat la convocatòria dels tres jugadors europeistes Ivan Álvarez, Cano i Rovira amb la Selecció catalana amateur per la Copa de Regions UEFA. El combinat català farà el seu darrer entrenament el dia 8 al matí (mentre s’haurien d’estar disputant els 45 minuts restants del partit de lliga) i viatjarà divendres al matí per disputar el primer partit a Vilajoiosa. Tot i que la intenció del club gracienc era cedir els seus jugadors el mateix divendres, la FCF ha establert una norma que obliga als seleccionats a dur un descans mínim de 48h abans del primer partit.

Amb aquesta segona suspensió, els dos clubs s’hauran de reunir novament per tornar a acordar una data, que la Federació haurà de ratificar, per tal de poder disputar els minuts restants, això sí, abans de l’inici de la segona volta del campionat el segon cap de setmana de gener.

L’Europa no s’aixeca (0-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 0-1 Olot, fent click en aquest enllaç:

L'Europa no s'aixeca (0-1)

Els graciencs s’han vist dominats pel conjunt de La Garrotxa, que amb un gol a l’inici de la segona meitat n’ha tingut prou per endur-se la seva primera victòria a domicili.
L'Europa segueix sense aixecar cap // CARLES GARCIA

L’Europa volia trencar avui la seva preocupant mala ratxa, que amb el d’avui els situa amb una sola victòria en els darrers deu partits, davant d’un Olot que no estava gaire fi als desplaçaments. Però la realitat no ha estat la que desitjaven els escapulats i des de l’inici del partit avui al Nou Sardenya s’ha vist un partit travat, amb molta pilota aèria, digne de la Copa Davis.

Al minut 3, Roca ja ha deixat clares quines eren les seves intencions i ha fet una passada preciosa a l’espai cap a Robert que, sol davant d’un Rafa Leva molt atent, no ha aconseguit obrir la llauna. Aquesta primera arribada perillosa no seria una situació aïllada ja que l’Olot ha estat el clar dominador del tempo d’un partit tan intens com lleig. El físic ha estat un factor clau avui sobre la gespa i ni amb superioritat per dalt l’Europa ha estat capaç d’entrar amb facilitat a l’àrea visitant.

A mesura que passaven els minuts semblava que els locals hi anaven una mica més gràcies a dues jugades idèntiques separades tan sols per 10 minuts. Al 28, una jugada de combinació per banda dreta entre Aitor Olmo i Rovira, ha acabat a còrner després del refús d’un defensor que ha estat més atent que la davantera escapulada. I al 38 Cano s’ha tret de la màniga l’únic moment màgic del partit amb una gran jugada individual que li ha servit per creuar el camp i aliar-se amb Nils, que des de la banda ha centrat a l’interior de l’àrea al cap del propi Cano, que sense fortuna ha enviat la bola per damunt del travesser. Però sense rematar a porteria és impossible fer gols i mentre la línia ofensiva local començava a veure’s angoixada l’Olot ho aprofitava per imposar el seu joc.

A la segona meitat la tònica ha estat similar i quan els graciencs encara tornaven del bar, en una jugada de contraatac dels homes de Nitus Santos executada a la perfecció, una altra vegada Roca ha assistit el davanter Robert a l’espai, que aquest cop no ha perdonat i ha batut Leva per fer el 0-1, que ja ha estat definitiu.

L’Olot ha seguit pressionant amb força i imposant una bona intensitat amb l’agressivitat necessària per impedir que els locals poguessin fer mal, i tot i que l’Europa ha intentat arribar a la porteria de Segovia per bandes no ha aconseguit rematar entre els tres pals ni una sola vegada.

Al minut 64 Roca ha tingut una oportunitat d’or per tancar el partit amb un xut des de la frontal que ningú no s’esperava excepte el sempre atent Rafa Leva, que ha tingut prou reflexos com per blocar la pilota. Al 87 Manel Sala ha tornat a tenir el segon del seu equip a les seves botes, però el seu xut a porteria buida amb el porter escapulat avançat ha marxat massa creuat. I l’última del partit amb cara i ulls ha estat per l’Europa un minut més tard amb una internada de Peque al lateral de l’àrea des d’on ha provat de sorprendre Segovia amb un xut que ha marxat fregant el pal.

Al final, 0-1 i primera victòria de la UE Olot lluny del seu estadi en un partit molt seriós del conjunt de La Garrotxa que s’ha aprofitat de la mala ratxa i el mal moment pel que passa un Europa que no veu el moment d’aixecar cap.
El podi del partit
1. Roca (Olot): El mig creatiu del conjunt de La Garrotxa ha estat el jugador més determinant del partit. La defensa local l’ha deixat massa descobert i ho ha aprofitat per enllaçar la defensa amb la davantera gràcies a la seva habilitat a l’hora de llegir les passades i els moviments dels rivals. Ha estat l’autor de l’assistència del gol.
2. Robert (Olot): El davanter olotí ha fet mèrits durant tot l’encontre per batre Leva, i després d’una ocasió molt clara a la primera meitat no ha perdonat a l’inici de la segona i ha segellat el gol que ha donat la primera victòria a domicili pel seu equip.
3. Rafa Leva (Europa): El porter europeista ha estat avui l’única llum que ha brillat a Gràcia. Tot i les errades defensives dels seus companys ha sabut fer front a les internades dels davanters i als xuts dels jugadors rivals. No ha pogut fer res amb el gol. És una assegurança sota pals.

La fitxa del partit
  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez (Guzmán, 74′), Delmàs, Javi Lara, Nils (Peque, 60′), Cebri (Segalés, 70′) i Rovira.
  • UE Olot: Segovia; Francolí, Serra, Abel, Hostench; Roger, Granell, Roca, Masó (Edile, 89′), Robert (Sergi, 84′), Manel Sala (Dani Alonso, 90+2′).
  • Àrbitre: (Anoia) Ávalos Barrera. Ha ensenyat targeta groga al local Pociello i als visitants Francolí, Hostench, Roger i Masó.
  • Gols: 0-1, Robert (49′).
  • Incidències: 750 espectadors al Nou Sardenya.