El Vilanova supera l’Europa (0-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 0-1 Vilanova, fent click en aquest enllaç:

El Vilanova supera l'Europa (0-1)

El Vilanova ha aconseguit imposar el seu propi partit davant un Europa desesperat i mancat d’idees

Camacho supera Gatell i Pociello // CARLES GARCIA

El partit d’aquest migdia a la Vila de Gràcia ha enfrontat a dos conjunts amb una dinàmica molt diferent però amb un futur immediat molt similar. Els escapulats necessitaven una victòria per tornar a refermar-se com a bloc i fer bo el punt aconseguit la setmana passada a Cornellà, mentre que el Vilanova no pot deixar enrere la dinàmica guanyadora de la segona volta que el perfuma, cada cop mes, amb fragància de permanència.

Primera part: Responsabilitat vilanovina

Durant els primers minuts de joc els assistents al Nou Sardenya han pogut veure un joc intens sota la calor encara més intensa, que ha fet caure més d’una peça d’abric. Els homes de Pedro Dólera han intentat imposar el seu joc davant un Vilanova que, coneixedor de les seves necessitats, ha saltat a la gespa molt motivat i no s’ha deixat dominar.

Passats els primers deu minuts, el partit ha patit una lleugera baixada de ritme i el mig del camp ha desaparegut en favor de les anades i tornades sense ocasions. Amb els davanters d’un i altre equip al límit del fora de joc i la igualtat en el joc que es desplegava sobre el verd artificial tot feia preveure que la llauna s’obriria a pilota aturada. I així ha estat. Al minut 23 Dani Acosta ha servit una falta cap a la frontal de l’àrea que el capità Valldosera ha rematat en planxa per batre Rafa Leva i fer pujar el 0-1 al marcador en el primer remat del partit.

Aquesta gol ha donat encara més força als homes d’Àngel Alcolea que s’han replegat a la perfecció coneixent la importància dels tres punts i han evitat qualsevol ocasió de perill de l’Europa, fins al punt que dels primers quaranta-cinc minuts només se’n pot destacar una acció dels graciencs: un xut d’Aitor Olmo des del mig camp que ha sorprés Mario però que ha marxat fregant l’escaire dret.

Segona part: Flaixbac gracienc

A la segona meitat semblava que la dinàmica del partit canviaria quan als 20 segons de joc Delmàs rebia una pilota dins l’àrea rival per fer el primer remat a porteria pel seu equip, que el porter visitant ha tret amb el peus. Tres minuts més tard, Segalés ha tingut una oportunitat calcada a la del seu capità, aquest cop al cantó oposat, però Mario, molt atent, ha tornat a salvar els seus.

Amb aquestes dues accions l’Europa ja havia rematat més en tres minuts que durant tota la primera part, però per bé que ho han intentat el Vilanova s’ha superposat a totes les ofensives gracienques i ha fet córrer el cronòmetre al seu favor portant el partit cap a on li ha interessat, tot i no tenir la possessió de la pilota.

Al minut 73, els locals han rebut la primera ferida de mort quan Àlex Delmàs ha estat expulsat per doble targeta groga després de cometre unes mans clares a la zona de tres quarts de camp. Amb el Vilanova tancat però crescut l’Europa no ha sabut trobar els espais necessaris per encarar la porteria visitant, i al minut 86 Cano ha tingut l’ocasió més clara en un remat de cap perfecte que el porter Mario ha enviat a córner amb un vol digne d’una àliga imperial. Dos minuts més tard, l’expulsió del central Alberto, també per doble cartolina groga, ha estat l’estocada final per un Europa que no ha tingut ni el cap ni el cos prou frescos per aconseguir salvar un punt.

Al final, el Vilanova s’ha endut una victòria molt important pels seus interessos que alhora els ha servit per empatar el goal average particular amb un Europa que comença a acostar-se de veritat al pou de la classificació i que necessitarà molta confiança en si mateix per sortir-ne viu.

El podi del partit

1. Camacho (CF Vilanova): Ha estat un dels jugadors més decisius pel seu equip. Atent a totes les accions, tant ofensives com defensives, s’ha sobreposat sense problemes a totes les dificultats.

2. Mario (CF Vilanova): El porter vilanoví ha estat primordial en la victòria al Nou Sardenya. Ha protagonitzat fins a tres aturades de molt mèrit que han servit per castigar l’Europa i embutxacar-se tres punts.

3. Valldosera (CF Vilanova): El capità visitant ha estat l’ànima dels seus i, a més a més, ha signat el gol que ha donat la victòria al conjunt del Garraf.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Olmo (Nils, 76′), Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Gatell (Cebri, 56′); Delmàs, Javi Lara (Guzmán, 69′), Rovira i Segalés.
• CF Vilanova: Mario; Valldosera, Mañosa, Marcos García, Pitu (Forzinetti, 84′), Aleix Vall, Patri (Frede, 64′), Pérez, Dani Acosta, Camacho, Triguero (Carlitos, 71′).
• Àrbitre: Rubio Ponsati. Ha amonestat amb targeta groga el local Javi lara i els visitants Valldosera, Mañosa, Triguero i Camacho. Ha expulsat per doble targeta groga els locals Delmàs i Alberto.
• Gols: 0-1, Valldosera (23′)
• Incidències: 700 espectadors al Nou Sardenya.

Més que diners

Podeu llegir, 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Més que diners

Estem en plena època de crisi econòmica i, com en tot, les entitats esportives tampoc no se’n salven. Aquesta situació de feblesa en determinats clubs afavoreix l’aparició de nous propietaris multimilionaris que es fan amb la majoria de les accions d’un club i aconsegueixen els plens poders sobre aquests.

És cert que alguns dels clubs que han passat a mans d’una fortuna han millorat molt la seva situació i fins i tot han arribat a obtenir èxits, com és el cas del Manchester City anglès, però l’experiència també ens ha fet topar-nos amb grans desgràcies com, per exemple, la d’un club de casa nostra, el Figueres, que actualment lluita per ascendir a Tercera Divisió.

Jo potser sóc un romàntic en aquest sentit, però tot i que avui en dia l’esport s’hagi convertit realment en una empresa en què se suposa que, al cap i a la fi, el que compta és el benefici econòmic, tracto de mirar una mica més enllà i penso si realment voldria un multimilionari pel meu club: crec que no.

A banda del risc que comporta aquest ingrés de capital extern (ho veiem als Estats Units, on enlloc de clubs tenen franquícies i no és estrany veure com es canvien de ciutat, tot i que tampoc sigui “el pa nostre de cada dia”), sento que m’agradaria molt més veure que arriben bons jugadors per les ganes de vestir els colors i d’altres que vénen de sota, del planter. Jugadors d’aquells que hi han estat tota la vida i que sortiran a donar-ho tot als partits més importants i més marcats.

Em faria vergonya comprar una plaça en una categoria superior o en alguna competició en concret pel simple fet de “tenir més diners que l’altre”, si aquests no han estat fruit d’una feina institucional ben feta. Hi penso sovint, i cada cop són menys els clubs que es fan grans sense ser una societat anònima esportiva en que siguin realment els socis els veritables propietaris; i em fa por pensar que aquesta tendència es pugui escampar per casa nostra, i a més, fer mal a l’esport que, més que una empresa, hauria de ser purament un espectacle per a la passió i l’emoció, tal i com es va concebre.

Objectius i suposicions

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Objectius i suposicions

Guanyar la lliga, mantenir-se, entrar en competició europea, ascendir de categoria o fer play-off d’ascens: quin era l’objectiu del vostre club abans de començar la temporada i quin és ara? Ara us agrairia que penséssiu en quin era el vostre desig? És el mateix que l’objectiu que heu posat pel vostre club?

Arribem al tram final de la temporada i algunes de les diverses sorpreses que s’han anat donant al llarg de la competició (tant positives per alguns com negatives per d’altres) segueixen presents a les classificacions de les competicions del nostre futbol.

Arribat aquest punt de lliga, un equip com el Vilafranca pot parlar només de permanència? Podia fer-ho la Muntanyesa la temporada passada? L’Espanyol pot parlar d’Europa, ja no dic concretar quina competició, però sí que pot somniar en passejar-se pel vell continent a partir del proper agost. Ha fet prou mèrits, a aquestes alçades de temporada, com per somniar. Els seguidors del Barça no s’haurien de deixar dur per la cobdícia i tractar la temporada de lamentable si no es guanya la Champions League, després d’haver arribat a una final i haver-se embutxacat ja tres títols, a més a més de tot el que ho ha precedit els últims anys.

El Llagostera ha de confiar en poder disputar el Play Off d’ascens a la Liga Adelante. Un any més poden entrar en aquesta lluita, i el Badalona no pot abaixar els braços; el Prat també hi ha de creure, aquest Prat tant sorprenent que lidera la Tercera divisió, és hora que parli de guanyar la competició per molt que hi hagi el Súper Terrassa al darrere.

Creure en que es pot aconseguir, o deixar d’aconseguir, una fita és una part tan important com la humiltat per un club. Es pot ser modest, treballador i combatiu però tampoc cal passar-se de la ratlla. Estem parlant d’esport i l’esport està fet per gaudir i passar-ho bé, i al cap i a la fi, aquestes fites que un mateix s’imposa, o que un club es marca a l’agost són les que ens ajuden a posar-hi més emoció. De la mateixa manera que quan les coses van maldades hem de saber posar el mode de pausa i reflexionar, com ha passat especialment amb el Girona, que ara es ven per 1€ i és en zona de descens a 2aB.

Somniar i dur el cap ben alt per gaudir del futbol. Els objectius són variables, i al final, meres paraules que diuen els qui tenen l’ego més pujat o un temor excessiu abans de la primera jornada.

L’Europa ensopega a casa amb el Castelldefels (0-0)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 0-0 Castelldefels, fent click en aquest enllaç:

L'Europa ensopega a casa amb el Castelldefels (0-0)

El conjunt escapulat no ha aconseguit regalar una victòria al seu entrenador el dia que complia 100 partits al club i a la categoria tot i dominar el partit durant la primera meitat.

L'Europa no ha pogut superar el Castelldefels // CARLES GARCIA

Primera part: Domini local fins a la cuina

Europa i Castelldefels s’han vist les cares aquest matí, el dia que l’entrenador local complia 100 partits al capdavant de la banqueta gracienca i a la categoria, en un encontre que ha anat clarament de més a menys.

Els graciencs han començat el partit dominant tant el tempo com la pilota i han imposat el seu estil de joc des del primer minut, però no han aconseguit rematar a porta fins al minut 24 tot i generar molt perill en jugades ofensives. Aquest primer llançament entre pals ha estat un xut molt potent de Javi Lara que ha caçat la pilota a la frontal en un rebot i que el porter Tato ha desviat amb una aturada espectacular. Els homes de Pedro Dólera ho han seguit intentant amb jugades combinatòries per terra que han fet entrar els davanters fins a la cuina, però la defensa visitant s’ha mantingut molt ben col·locada en tot moment i ha tapat tots els remats locals.

Al minut 29 Aitor Torres ha tingut una altra ocasió de perill clavada a la de Javi Lara, només cinc minuts després, que ha obligat a Tato a volar una altra vegada per evitar que la pilota creués la línia de gol. Amb el pas dels minuts l’Europa ha seguit collant la defensa del conjunt mariner, i quan semblava que més s’acostava el gol local el Castelldefels ha despertat i ha animat el joc a l’altra meitat del camp durant els darrers minuts abans del descans, però tot i el perill generat tant per banda com per via directa ha estat incapaç de rematar.

Segona part: Equilibri avorrit

Els segons quaranta-cinc minuts han començat amb la mateixa tònica que s’ha vist durant el primer temps, però la gran exigència d’aquest ha fet que els homes més avançats, que han pressionat absolutament totes les pilotes, comencessin a perdre pistonada ben aviat. Per tal d’arreglar-ho, l’entrenador local ha decidit donar entrada a Èric Blasco i Rovira, que han aportat aire fresc a la zona ofensiva dels graciencs, però els jugadors del centre del camp tampoc se n’han lliurat de l’esgotament i amb una zona de creació ben exprimida el Castelldefels s’ha anat fent fort en favor d’un Europa que es diluïa poc a poc.

Els homes d’Antonio Escudero han intentat fer mal a la defensa escapulada furgant a la seva ferida defensiva, que no passa pel seu millor moment, però precisament avui ha decidit assentar el cap, i amb un Rafa Leva tant combatiu com sempre i que una vegada més s’ha convertit en un autèntic mariscal, no han deixat que els del Baix Llobregat remantessin a porteria.

Tot i les preses dels darrers instants, cap dels dos equips ha aconseguit fer el gol que decantés la balança al seu favor i l’empat a zero inicial s’ha mantingut fins a l’últim minut del descompte. Un resultat molt celebrat pels visitants i que deixa els locals, si cap, una mica més tocats.

El podi del partit

1. Nils (Europa): El jugador europeista, que ha repetit titularitat i posició com a home més avançat, ha lluitat totes les pilotes que han passat pel seu perímetre d’actuació i ha ajudat a generar espai i perill dins l’àrea rival. Només li ha faltat el gol.

2. Rafa Leva (Europa): Com cada setmana, el porter escapulat ha estat el salvador del seu equip. Tot i l’absència de remats a porteria per part del conjunt visitant, Rafa Leva ha estat atent a cada sortida i anticipació per evitar que la pilota acabés traspassant la línia de gol.

3. Joel (Castelldefels): El lateral del Castelldefels ha estat l’home més actiu del seu equip i també el més perillós en línies ofensives, gràcies a les diverses pujades per la banda que ha protagonitzat sobretot al llarg de la segona meitat.

La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello; Parres (Ivan Álvarez, 71′), Delmàs, Javi Lara; Peque, Nils (Rovira, 58′) i Gatell (Èric Blasco, 58′).
• UE Castelldefels: Tato; Joel, León, Alberto Garcia, Amantini; Navarro (Prieto, 80′), Montilla, Gilberto, Boniquet (Edgar Doblas, 88′); Uri i Javi Sánchez (Sascha, 75′).
• Àrbitre: Oliva Bueno. Ha amonestat amb targeta groga els locals Parres i Javi Lara i els visitants Joel, León i Amantini.
• Gols: No n’hi ha hagut.
• Incidències: 800 espectadors al Nou Sardenya.