Més que diners

Podeu llegir, 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Més que diners

Estem en plena època de crisi econòmica i, com en tot, les entitats esportives tampoc no se’n salven. Aquesta situació de feblesa en determinats clubs afavoreix l’aparició de nous propietaris multimilionaris que es fan amb la majoria de les accions d’un club i aconsegueixen els plens poders sobre aquests.

És cert que alguns dels clubs que han passat a mans d’una fortuna han millorat molt la seva situació i fins i tot han arribat a obtenir èxits, com és el cas del Manchester City anglès, però l’experiència també ens ha fet topar-nos amb grans desgràcies com, per exemple, la d’un club de casa nostra, el Figueres, que actualment lluita per ascendir a Tercera Divisió.

Jo potser sóc un romàntic en aquest sentit, però tot i que avui en dia l’esport s’hagi convertit realment en una empresa en què se suposa que, al cap i a la fi, el que compta és el benefici econòmic, tracto de mirar una mica més enllà i penso si realment voldria un multimilionari pel meu club: crec que no.

A banda del risc que comporta aquest ingrés de capital extern (ho veiem als Estats Units, on enlloc de clubs tenen franquícies i no és estrany veure com es canvien de ciutat, tot i que tampoc sigui “el pa nostre de cada dia”), sento que m’agradaria molt més veure que arriben bons jugadors per les ganes de vestir els colors i d’altres que vénen de sota, del planter. Jugadors d’aquells que hi han estat tota la vida i que sortiran a donar-ho tot als partits més importants i més marcats.

Em faria vergonya comprar una plaça en una categoria superior o en alguna competició en concret pel simple fet de “tenir més diners que l’altre”, si aquests no han estat fruit d’una feina institucional ben feta. Hi penso sovint, i cada cop són menys els clubs que es fan grans sense ser una societat anònima esportiva en que siguin realment els socis els veritables propietaris; i em fa por pensar que aquesta tendència es pugui escampar per casa nostra, i a més, fer mal a l’esport que, més que una empresa, hauria de ser purament un espectacle per a la passió i l’emoció, tal i com es va concebre.