puntoTEC 02x06, 02x07

Avui emetem el darrer puntoTEC de la temporada. Aquí podeu fer un cop d'ull als dos darrers programes, el 6 i el 7, que encara no havia pogut publicar al bloc:

puntoTEC 02x06



puntoTEC 02x07

Josué, nou jugador de l’Europa

Podeu llegir la notícia amb un petit anàlisi fent click en aquest enllaç:

Josué, nou jugador de l'Europa

Josué vestit amb la roba del seu nou club // CEEUROPA.CAT

El CE Europa ha tancat un acord amb el central Josué Fernández Solano, provinent del Santboià, segons ha informat la web oficial del club. El defensor ocuparà la fitxa lliure que va deixar Rubén Salvador fa dues setmanes i lluirà el dorsal número 18.

Josué, de 24 anys, es va formar a les categories inferiors de la Damm, i s’ha forjat a la categoria gràcies al seu pas per FC Barcelona C, Gramenet, Reus, Blanes i el Santboià, equip que acaba d’abandonar.

El defensa va signar la fitxa el passat divendres i ja va viatjar diumenge amb els seus nous companys a Balaguer, on no va entrar a la convocatòria. Amb 1’82 metres d’alçada tractarà de fer-se un lloc a l’eix de la defensa escapulada que ben segur agrairà aquesta nova incorporació. Durant la seva estada a Sant Boi, però, el jugador va exercir més aviat el rol de lateral esquerre, des d’on desenvolupava una gran tasca ofensiva. En algunes ocasions ha ocupat també l’extrem i les posicions de migcampista. Josué destaca sobretot pels seus recursos tècnics i la gran potència física, tot i que de vegades se l’ha considerat un pèl anàrquic tàcticament. Fins la seva baixa pel conjunt vermell ara fa un mes el nou jugador europeista havia estat important pel seu ex-equip, i va ser un dels principals artífexs de l’ascens a 2aB fa dues temporades.

No ve d’un pam

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

No ve d'un pam

Arran de la derrota del Barça a Getafe dissabte passat s’han generat un seguit de reaccions alarmistes i pessimistes perquè “el Real Madrid se’n va a sis punts” i “si perdem al Bernabéu s’acaba la lliga”. Em fa gràcia. Com es pot arribar a ser tant resultadista amb un equip que t’ho ha donat pràcticament tot els tres darrers anys?

Partim de la base que el Barça no guanyarà totes les lligues que queden fins que arribi la fi del món, així que tard o d’hora s’haurà de caure, i perdre una lliga no és un desastre. Però crec que cal fer una altra reflexió partint d’un petit detall: És 29 de novembre. Un mes històricament dolent pel Barça, però a banda d’això, un mes en què el meló que és el campionat de lliga encara està per obrir. Si la famosa sentència de Guardiola “Queda molta lliga” ens havia de servir quan l’equip era líder cap a les últimes jornades, avui encara amb més raó. I el més important, l’equip no està fent un mal paper. D’acord que algunes decisions no són les més correctes, però tampoc ho eren quan es guanyaven partits, el que passa és que quan les victòries acompanyen tots fem la vista grossa. I la distància amb el Real Madrid és d’un parell de partits. I ben segur que a Chamartín també punxaran.

Però no es pot desconfiar d’aquest equip, que segueix jugant bé i lluitant cada partit fins el darrer sospir. I a més a més, sis punts no són res. El Madrid només és a un pam, i en qüestió de pams ja en tenim una certa experiència a Catalunya. Ja ho va dir La Trinca: “No ve d’un pam. Si està fresca i eixerida no ve d’un pam. Si està tot pengim-penjam, sí que ve d’un pam”.

I la plantilla del Barça està ben fresca i eixerida. Queda molta lliga, i el Madrid és a tocar. Ens divertirem molt.

“Per què?”

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

"Per què?"

Sempre he intentat defensar la feina dels àrbitres. És complicada i han de prendre decisions molt de pressa en jugades molt ràpides, però de vegades em desesperen. Ja no només per decisions errònies durant el joc, que és una cosa que els pot passar, tot i que de vegades s’equivoquen massa, sinó per algunes extravagàncies que no tenen cap mena de sentit.

La temporada passada, en un camp de Preferent (actual Segona Catalana) un col·legiat va anar fins al minut 100 de partit, i després en va afegir 3 addicionals. Una errada més. Molt greu, però una més. El que no havia vist mai és el que va passar diumenge durant un partit de Tercera Divisió en què un altre àrbitre va prohibir a periodistes i fotògrafs que estiguessin a peu de camp durant el partit, tot i dur el pitrall distintiu posat, com cada jornada. És lamentable que un àrbitre, que tan sols s’ha de preocupar de fe bé la seva feina, es fiqui en la feina dels altres quan aquesta no influeix en cap cas al desenvolupament del partit.

Puc arribar a entendre que als redactors dels diaris ens enviïn a la graderia a fer les cròniques i prendre les notes pertinents, però què passa amb els periodistes de la ràdio que estan pendents del que succeeix a les banquetes o dels fotògrafs que han de fer les fotos a ran de gespa perquè l’angle sigui l’adequat? Ho sento, però no m’entra al cap que hi pugui haver algú tan incompetent com per fer això. Potser és allò que en diuen abús de poder. Encara em pregunto quina molèstia poden causar tres periodistes en una zona del camp on també hi ha els delegats i els encarregats de recollir les pilotes -que no duen cap pitrall-.

Els àrbitres mai fan declaracions, poden prendre decisions que després ningú els preguntarà el per què, i per si això no fos prou n’hi ha als que els agrada el protagonisme. Aquí el tenen, però si és a costa de destorbar la feina dels qui no destorben serà millor que ens ho mirem bé tot plegat.

L’Europa vota nul (2-2)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-2 Terrassa, fent click en aquest enllaç:

L'Europa vota nul (2-2)

El conjunt escapulat ha dominat el partit des del primer minut fins a l’últim però els dos únics xuts dels vallesans han anulat les esperances dels graciencs.

Valderas lluita per una pilota amb Trives // CARLES GARCIA

Abans que els jugadors saltessin sobre el terreny de joc ja es preveia que la matinal de futbol a la Vila de Gràcia seria calenta quan el col·legiat, el Sr. Sales Font, ha fet fora de peu de camp tots els periodistes i fotògrafs que sovint viuen els partits del Nou Sardenya al costat del túnel de vestidors.

Però els jugadors si que han pogut saltar sobre la gespa i han ofert un bon espectacle de futbol, amb moltíssima intensitat des del primer minut d’un partit que l’Europa ha merescut guanyar i ha dominat amb la pilota als peus i amb una pressió molt forta quan els egarencs intentaven jugar l’esfèric.

Al minut 11, el jugador més en forma del conjunt de Pedro Dólera, Ramon Rovira,  ha caçat una pilota a la frontal i ha afusellat el porter Diego per obrir la llauna. El Terrassa ha intentat respondre al gol local però la bona col·locació dels escapulats, que han roçat l’excel·lència en els moviments en totes les línies durant la primera part, han fet impossible qualsevol reacció visitant. Iván Álvarez ha pogut eixamplar la diferència al marcador al  minut 30 quan ha rebut una pilota a la zona de tres quarts i s’ha desfet d’un defensor rival amb una mitja ruleta que l’ha encarat a porteria, però el seu xut llunyà ha marxat fregant la creueta quan Diego ja estava totalment batut.

Poc a poc i gràcies a un canvi de sistema del conjunt de Miquel Olmo, que s’han situat amb tres homes a dalt, el Terrassa ha aconseguit enviar alguna pilotada als davanters on hi havia Carlos com a home de referència. Però la contundència defensiva dels graciencs, que han fet una primera part brillant, han impedit que els egarencs xutessin a porteria fins al minut 40 en què Molist ha caçat un mal refús defensiu i ha ajustat la pilota al pal esquerre de la porteria de Rafa Leva, que no hi ha pogut fer absolutament res.

Durant els darrers minuts de la primera meitat, amb l’empat al marcador s’ha viscut una curta situació d’intensitat nerviosa en què l’Europa ha començat a caure en el joc del Terrassa, que jugava amb la paciència dels locals.

Als segons 45 minuts la tònica ha estat la mateixa que al primer temps, tot i que amb un pèl menys d’agressivitat per part d’ambdós conjunts. Al minut 50 Peque marxava totalment sol cap a porteria quan Ramon Suàrez l’ha segat des del darrere i l’ha fet caure al límit de la frontal de l’àrea. El col·legiat ha mostrat vermella directa i el Terrassa s’ha quedat amb 10 homes durant 40 minuts. La falta, picada per Cebri, ha marxat fora llepant el pal esquerre de la porteria de Diego.

Al  minut 66, una altra vegada Rovira ha vist el forat ideal per tornar a avançar l’Europa al marcador i s’ha inventat un xut des del lateral de la frontal que s’ha colat per l’escaire de la porteria egarenca i que ha fet esclatar el camp en elogis i aplaudiments.

Quatre minuts més tard, Ivan Álvarez ha hagut d’abandonar el terreny de joc i els graciencs han perdut alçada, això ha afavorit el joc directe del Terrassa que tot i no arribar a xutar a porteria ha aconseguit disminuir lleument el domini europeista. I si amb la lesió del 6 escapulat no n’hi hagués prou, l’àrbitre ha expulsat per doble targeta groga a Cano, per una falta que ha comès el seu company Alberto. Passat el minut 90 i quan pràcticament tothom donava per feta la victòria local, en una jugada estranya dins l’àrea de Leva en què cap defensor ha estat capaç d’enviar la pilota fora Erencia ha caçat la bola i l’ha enfonsat a la porteria local.

Per bé que ho han intentat els dos conjunts durant els dos minuts d’afegit restants l’empat ja ha estat definitiu i les sensacions ben diferents al final del partit. L’Europa ha perdut dos punts vitals de la forma més dolorosa i el Terrassa n’ha salvat un en un partit que feia pujada.

El podi del partit

1. Rovira (Europa): L’extrem escapulat ha estat el jugador més incisiu durant el partit, i a banda de desequilibrar i portar de cap la defensa rival ha fet dos golassos que han fet embogir l’afició gracienca.

2. Ivan Álvarez (Europa): El mig europeista ha tornat a demostrar per què va convocat amb la selecció amateur i ha estat una peça fonamental del seu equip a l’hora de treure la pilota, pressionar i tallar contraatacs rivals. Quan ha marxat lesionat el seu equip ho ha notat molt.

3. Erencia (Terrassa): Simplement ha fet el gol de l’empat al temps de descompte. Un gol molt important pel seu equip i que pot ser important de cara al goal average particular amb l’Europa de cara al tram final de temporada.

 La fitxa del partit

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez (Parres, 70′), Valderas (Delmàs, 67′), Javi Lara, Peque (Guzman, 83′), Cebri i Rovira.
• FC Terrassa: Diego; Lalo, Erencia, Osuna (Toni, 78′), Carlos (Manu Moreno, 63′), Libo, Molist, Montero, Ramon Suàrez, David Garcia i Trives (Joshuan, 46′).
• Àrbitre: (Anoia) Sales Font. Ha ensenyat targeta groga als locals Pociello i Guzmán i als visitants Osuna, Libo, Molist i David Garcia. Ha expulsat per doble targeta groga el local Cano (75¡’) i de vermella directa el visitant Ramon Suàrez (50′).
• Gols: 1-0, Rovira (11′); 1-1, Molist (40′); 2.1, Rovira (66′); 2-2, Erencia (90′+1)
• Incidències: 1.100espectadors al Nou Sardenya. Abans del partit el CE Europa ha fet la presentació oficial del seu futbol base.

Europa-Masnou, el 8 de desembre

Europa-Masnou, el 8 de desembre

Imatge de la primera part del partit, disputada el passat diumenge 13 de novembre // CARLES GARCIA

Europa i Masnou es tornaran a veure les cares el proper dijous vuit de desembre a les 12 del migdia per disputar els 45 minuts de la segona part pendents del partit del passat diumenge, segons ha informat l’entitat gracienca a través de la seva plana web oficial.

El col·legiat, Páez Brines, va decidir suspendre l’enfrontament al descans, amb el 0-0 inicial al marcador, degut a les males condicions que presentava el terreny de joc per culpa de l’aiguat que va caure durant la primera meitat i que feia totalment impossible la pràctica del futbol.

Els dos clubs han acordat data i hora aprofitant la festivitat de la Immaculada Concepció, que pot afavorir l’assistència de públic a l’estadi, per tancar la jornada 14 del grup 5è del Campionat Nacional de Lliga de Tercera Divisió.

Rubén Salvador abandona l’Europa

Rubén Salvador abandona l'Europa

Ruben Salvador al Nou Sardenya // CEEUROPA.CAT

El defensa europeista Rubén Salvador ha deixat de formar part de la primera plantilla del CE Europa, segons ha informat el club a través d’un comunicat oficial. El jugador ha decidit tancar la seva etapa al Nou Sardenya d’acord amb el cos tècnic després que arribés al club durant el passat mercat d’hivern procedent del CE Premià, on havia estat el capità les darreres temporades.

Des de la seva arribada al club gracienc, el central ha disputat un total de 800 minuts en dotze partits oficials (9 com a titular) entre la segona meitat de la temporada passada i les catorze jornades que s’han disputat fins avui de la present campanya. Rubén Salvador es despedeix com escapulat amb quatre targetes grogues, cap vermella i zero gols anotats.

Un cop s’ha fet oficial la noticia el cos tècnic no ha descartat sortir a la recerca d’un nou defensor al mercat, tot i que sense presses ni exigències. A través del seu web oficial, el club ha agraït al jugador tots els serveis prestats i li ha desitjat sort en la seva propera etapa.

La història de sempre

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

La història de sempre

Ja ho diuen que la història es repeteix, dins un bucle que no s’acaba mai i d’on sempre en surten victoriosos els mateixos. Fins que arriba alguna cosa que ho fa canviar tot. Però mentre tot això passi, durant els “caps de setmana sense futbol”, que ens diuen i ens volen fer creure, seguirem encenent la ràdio, obrint els diaris i posant la televisió i tot el que sentirem serà “El Barça fa això i el Madrid allò” o “Guardiola diu que sí i Mourinho diu que no”.

Sembla que per dies que passin sense futbol a Primera Divisió és totalment impossible que apareguin notícies que no mencionin els dos grans, o que hi tinguin relació. De fet, hi ha peces que tenen el mateix de notícia el que jo de canadenc.  I l’argument que “això és el que ven” no em serveix, perquè al final els lectors, oients i espectadors consumeixen allò que els ofereixen, perquè són els mitjans i no les persones els qui tenen el poder. No ens equivoquem, que aquí som pocs els que acabem apagant la ràdio i la televisió o deixant de comprar i visitar les pàgines web dels grans diaris. Però és clar, suposo que una mica de varietat esportiva i de categories és demanar massa quan el dia després de l’Hospitalet-Barça les portades són per a Neymar.

És molt complicat canviar un sistema establert, però si hi ha governs arreu del món que cauen per culpa d’una crisi econòmica, ara que també hi ha crisi a la premsa, o fins i tot una crisi periodística, potser s’acosta l’hora que els grans noms baixin a la terra i se submergeixin dins el gran mar amb els petits mitjans alternatius, i no per això menys dolents, que tractem de fer la feina ben feta i oferim informació interessant i de qualitat al nostre petit públic, que podríem  tractar de selecte.

En poc menys d’una setmana els més alts càrrecs de l’Estat s’enduran una patacada, i de retruc potser també rebrem els catalans, i ens indignarem i sortirem al carrer. Ja que hi som, reclamem que el periodisme, en el nostre cas, esportiu, torni a humanitzar-se una mica. Que tots som molt culers, però sembla mentida que ens enceguem i creguem que no hi ha res més enllà i que, per trobar una crònica de l’equip del nostre barri, haguem de suar sang.

45 minuts i molta aigua a la Vila de Gràcia (0-0)

Podeu llegir la crònica dels minuts jugats de l'Europa 0-0 Masnou suspès a la mitja part, fent click en aquest enllaç:

45 minuts i molta aigua a la Vila de Gràcia (0-0)

Europa i Masnou empaten a zero al descans d’un partit que ha quedat ajornat per culpa de l’aiguat que ha caigut sobre el Nou Sardenya

Peque i Valderas tracten d'aturar un contraatac rival // CARLES GARCIA

Graciencs i maresmencs s’hi jugaven molt en el partit d’avui. Els de casa no volien despenjar-se de les primeres places i els visitants mantenen la seva lluita per evitar el pou del descens. Això ha fet que el partit comencés amb una gran intensitat per part dels dos conjunts que durant els primers 15 minuts han generat un munt d’anades i tornades molt ràpides.

La pluja, que ha estat present des del xiulet inicial de l’àrbitre ha afavorit aquesta rapidesa a l’hora de fer circular la pilota, que lliscava molt sobre la gespa. Però amb el pas dels minuts ha augmentat la intensitat de l’aiguat i la falta de drenatge del Nou Sardenya, que està edificat sobre un pàrquing ha anat omplint el camp de tolls. Un d’aquests ha estat el culpable que Cebri no hagi rematat amb comoditat una pilota que ha rebut gràcies a un desmarcatge excel·lent però que ha acabat marxant fora, molt a prop del pal del porter Cesc.

A mesura que la pluja s’accentuava també ho feia el domini dels escapulats que poc a poc anaven collant un Masnou que només sortia al contraatac. Al minut 19 Dani ha tingut l’ocasió més perillosa pels maresmencs en un xut molt fort que ha acabat blocant Rafa Leva. Mentrestant el seu homòleg a la porteria del Masnou, Cesc de Bode, ha estat la peça clau, sumada a la mala fortuna dels remats, per evitar que l’Europa obrís la llauna. La seva acció més destacable ha estat al minut 26 en què aturava amb el peu un perillosíssim remat de Rovira, el millor home del conjunt de Pedro Dólera.

Al minut 38, i després de demanar penal per unes mans clares que l’àrbitre ha considerat involuntàries, l’Europa hi ha tornat amb Javi Lara, que ha provat de sorprendre Cesc amb una vaselina llunyana que ha marxat per sobre del travesser per ben poc amb el porter totalment batut. I ja al minut 45 la mala fortuna s’ha tornat a aliar amb els graciencs que han vist com l’ocasió més clara del partit els passava per davant. Una falta servida per Javi Lara que ha pentinat Iván Álvarez amb el cap per Valderas, que s’ha quedat a uns pocs centímetres de caçar una pilota que només necessitava una empenta per entrar dins la porteria.

L'estat del terreny de joc del Nou Sardenya era totalment impracticable al descans // CARLES GARCIA

Quan l’àrbitre ha assenyalat el descans el partit ja feia baixada per un Europa que ha estat el clar dominador de la primera meitat i que tothom veia com a guanyador de l’encontre al final dels 90 minuts aprofitant la dinàmica que duia el joc, però la gran quantitat d’aigua que s’ha descarregat sobre la Vila de Gràcia ha trencat amb tots els esquemes i el col·legiat ha decidit suspendre el partit.

Durant els propers dies ambdós conjunts s’hauran de posar d’acord per fixar una data per disputar els 45 minuts restants a l’encontre corresponent a la 14a jornada del campionat nacional de lliga al grup 5è de la 3a Divisió.

 La fitxa del partit (Primera part)

• CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Valderas, Javi Lara, Peque, Cebri i Rovira.
• CD Masnou: Cesc; Lavilla, Aleix, Txema, Romera; Ezquerra, Hamsa, Dani, Romero, Manel; Diego.
• Àrbitre: Páez Brines. No ha amonestat cap jugador. Ha suspès el partit al descans perquè el terreny de joc era impracticable
• Gols: No n’hi ha hagut
• Incidències: 900 espectadors al Nou Sardenya.

puntoTEC 02x05

Heu aquí el cinquè programa de la temporada! Gaudiu-lo!

Déus que cauen del cel i mortals que encaren l’ascens

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Déus que cauen del cel i mortals que encaren l'ascens

Algú va dir alguna vegada que al futbol tot són ratxes, bones i dolentes. La nostra Tercera Divisió n’és un exemple claríssim. Quan l’agost encara picava fort tothom donava com a favorits destacadíssims Espanyol B i Pobla de Mafumet. A partir d’aquí les dues places extra que queden al play-off se les haurien de disputar els mortals d’on en sobresortia un selecte grup d’elit format per cinc o sis candidats que eren anys llum dels grans favorits però prou ben armats com per ser a dalt.

Fa unes jornades, el filial periquito començava a destacar-se a la classificació i qualsevol aficionat hagués apostat per un camí de roses directe a 2a Divisió B pels blanc-i-blaus. El Prat havia tingut un inici de lliga molt irregular i fins i tot decebedor, a diferència d’Europa i Vilafranca que des del principi viatjaven en classe preferent. Avui, el conjunt potablava és colider i els altres dos són a 5 i 4 punts de la zona noble, respectivament.

Qualsevol equip et pot destrossar si et descuides i en qüestió de tres o quatre jornades es pot passar de ser Oliver Twist, per convertir-se en l’Oncle Gilito. I és que, com ja va passar la temporada passada, el nivell d’aquesta categoria al nostre país és molt elevat i en diverses ocasions els pocs aficionats que assisteixen als estadis ja han pogut gaudir de veritables partidassos.

Però com a tota gran competició, no és només a dalt on les coses bullen i tret del, momentàniament, despenjat Amposta molts equips comencen a suar a la part baixa. El Vilanova que havia tingut un inici de temporada tan sorprenent com decebedor ha començar a refer el seu vol i amb dues victòries ja treu el cap a la superfície del pou, i ben a prop del forat hi ha dos equips que no naveguen a les seves aigües. La Gramenet i el Santboià són els dos primers equips que es salven d’un descens que anirà molt car a final de temporada.

La temporada és llarga, i qualsevol pot donar la campanada, fins i tot el Balaguer ultradefensiu que podria estar recuperant aquella aura de la temporada del seu retorn a Tercera, en què va quedar a una sola passa del play-off d’ascens. Al final del passat cap de setmana tenim a tres equips amb 27 punts al capdavant, i un altre amb 25 que els segueix de ben a prop. Podríem dir que fins a la dotzena posició en què hi ha els de la capital de la Noguera amb 17 punts no s’obre cap gran forat a la classificació, i en una competició com aquesta en la qual amb un parell de victòries et plantes a dalt ningú haurà dit la darrera paraula fins la última jornada. Que no acabi saltant la sorpresa una altra vegada!

puntoTEC 02x04

Ja podeu veure el quart programa de la temporada!

Victor Valdés: El reflex del millor Barça de la història

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Victor Valdés: El reflex del millor Barça de la història

Quan aquest vespre l’himne de la Champions ja hagi envaït Praga i tinguem tots els pèls de punta, Victor Valdés serà a tan sols 37 minuts de convertir-se en el guardià de la porteria que més estona hagi estat mai a la història del club sense encaixar gols. Una plaça honorífica que fins avui custodia Miguel Reina.

A l’horitzó queden aquelles badades de les primeres temporades que tantes vegades se li havien recriminat al porter de l’Hospitalet i la poca confiança de l’afició davant la por que en Valdés fos un porter més. Després de Zubizarreta, tan sols Ruud Hesp havia donat mitjanament la talla pel càrrec, però amb l’arribada del jugador de La Masia els fantasmes de la porteria es van començar a esvair.

Tot i això el camí fins el rècord en potència que el jugador té a les seves mans no ha estat fàcil. El seu debut va ser molt complicat pels malentesos amb Louis van Gaal, i a punt va estar d’abandonar el club que l’havia vist créixer, però amb l’arribada de Frank Rijkaard va començar a despuntar i va ser una peça clau de la victòria a Paris el 17 de maig de 2006, en què va aconseguir aturar la monstruosa davantera de l’Arsenal capitanejada pel millor Thierry Henry.

Però ni amb aquestes l’afició en va tenir prou per acceptar-lo i abraçar-lo com un més. Les dues temporades posteriors a la final europea van ser un desastre per l’equip i tot i que el porter català va salvar un munt de punts pel conjunt blaugrana la memòria dels socis i seguidors semblava haver-se esvaït. Lamentablement, les pifies, per poques que siguin, sempre predominen per sobre de les bones actuacions i els dos anys en blanc van passar factura per un porter pel qual un gran sector de l’afició demanava el seu cap. Curiosament, i donant més força a l’argument de la poca memòria que té el futbol, quasi tothom demanava el fitxatge de Sergio Asenjo. Un porter que havia fet una gran campanya a Valladolid, i que sigui per lesions, o per males ratxes, ha acabat desapareixent del panorama actual.

És sabut que “la nit és molt més negra abans de l’albada”, i Pep Guardiola sabia del potencial -més que demostrat- de Valdés, i li va seguir confiant la porteria tot i la gran neteja que hi va haver al vestidor. El de L’Hospitalet es va convertir en una peça clau pel Barça de les sis copes i va recuperar el trofeu Zamora. Un premi que des de llavors no ha tornat a deixar escapar.

La solidesa de l’equip és fonamental per que el porter blaugrana pugui celebrar aquests números, però la seva fortalesa mental vers qualsevol adversitat i, sobretot la seva grandíssima qualitat que segueix progressant, han estat les claus per aquesta consagració individual, que de retruc ha comportat la consagració del Futbol Club Barcelona de Guardiola com el millor Barça de la història.

Tot sigui que aquest vespre arribin Pilar o Bakos i ens esgarrin el moment, però confiarem 37 minuts més en aquest equip i sobretot en aquest porter i tot el que ens regala.