diumenge, 18 de novembre del 2012

L’Europa cinta una victòria èpica (2-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-1 Santboià, fent click en aquest enllaç:

L'Europa cinta una victòria èpica (2-1)

Europa i Santboià han signat un encontre brillant amb emoció de principi a final que s’ha acabat decantant pels de casa.

Rovira i Camacho pressionen un jugador rival // ÀNGEL GARRETA


El partit que ha enfrontat aquest migdia a Europa i Santboià era, sense dubte, un dels plats forts de la 12a jornada i, com a tal, no ha decebut ningú.

Els locals volien mantenir-se a la zona alta i aprofitar una possible ensopegada del Manlleu (que s’ha acabat complint) per escalar fins a la tercera posició de la classificació. Pel seu cantó, el Santboià necessitava sumar tres punts per deixar enrere la ratxa negativa i acostar-se a les places honorífiques de Tercera.


Primera part: Domini altern i estocada visitant


El partit ha començat a rodar amb un ritme molt intens per part de dos conjunts que se sabien capacitats per superar el seu adversari i volien fer-ho jugant la pilota. D’aquesta manera al minut 2 de joc Édgar ha tingut la primera ocasió dels locals amb un xut des de la frontal que ha acabat a la graderia. La rèplica dels homes de Miguel López no s’ha fet esperar i a la jugada següent el Santboià ho ha provat a pilota aturada amb una acció fàcil per Rafa Leva.

Amb un joc terrestre agraït per a l’espectador que avui era el Nou Sardenya, l’encontre no ha trobat un dominar clar fins ben entrat el minut 20 en què l’Europa ha començat a controlar la possessió de la pilota per decantar la balança del seu cantó. Romero podria haver obert la llauna gràcies a un remat de cap dins l’àrea molt forçat per la defensa visitant, que ha acabat fora. Però qui ho ha aconseguit ha estat ‘el cueta’ Jordi Martínez a la jugada immediatament següent. Corria el minut 25 quan el davanter del conjunt vermell ha caçat un refús de la defensa per batre el porter local i fer pujar el 0-1 al marcador.

Amb desavantatge al marcador l’Europa s’ha crescut i, en primera instància, això ha generat l’enduriment del joc per part dels dos equips durant un parell minuts de descontrol arbitral, en què el col·legiat ha decidit no assenyalar absolutament res. Poc a poc, i després que Javi Lara patís un trau a la cella esquerra la tensió s’ha calmat i l’Europa ha recuperat el domini del partit. Tot i això, els del Baix Llobregat podrien haver eixamplat diferències de no ser per Rafa Leva que ha tret una pilota enverinada a Del Moral en un mà a mà que ha fet saltar més d’un marcapassos.

Tot i intentar-ho de diverses maneres el gran replegament defensiu del Santboià en perdre la pilota ha fet impossible que els graciencs poguessin moure el marcador abans de la mitja part.


Segona part: Remuntada de força i coratge


A la represa, l’Europa ha seguit dominant la possessió de la pilota i el partit en general per trobar un gol matiner que pogués permetre capgirar el marcador. Rovira ha estat el primer en intentar-ho als cinc minuts amb un xut ras i molt potent des de la frontal que Jaume Albert ha desviat a córner. Poc després, quan corria el minut 54 s’ha produït la notícia negativa de la jornada. El davanter escapulat, Cebri, ha tingut una mala caiguda en una pugna aèria per la pilota que li ha costat el seu genoll dret. Guzmán ha entrat immediatament al terreny de joc i, quan no feia ni un minut que corria sobre el verd, ha engaltat una pilota des de la frontal que ha sorprès tothom i que ha significat l’empat a 1.

El canvi en el marcador no ha suposat un canvi en el partit i els homes de Pedro Dólera han seguit ofegant un Santboià desinflat i que no ha reaccionat fins al minut 75. Amb el partit igualat altra vegada qualsevol dels dos es podria haver endut la victòria, però la fortuna s’ha volgut posicionar del cantó de l’Europa. Al minut 82, Camacho ha signat una cursa esplèndida per la banda esquerra que ha culminat amb un remat pràcticament sense angle que s’ha colat al fons de la porteria visitant.

El Nou Sardenya ha explotat d’alegria i el tècnic europeista ha fet entrar immediatament al central Cano, recuperat d’una lesió, per guanyar contundència. Els de Miguel López ho han intentat fins al darrer sospir i fins i tot han reclamat un possible penal de Javi Lara a Jordi Martínez al darrer minut quan el davanter ha caigut dins l’àrea. Una acció que l’àrbitre no ha considerat suficient com per a assenyalar pena màxima.

Al final, victòria molt treballada d’un Europa excels que ha treballat amb la màxima intensitat des del primer minut fins a l’últim davant d’un Santboià molt dur de pelar i que es situa en una mitja taula que no reflexa el potencial real de la plantilla.


El podi dels millors


1- Camacho (CE Europa):
El jugador escapulat ha estat determinant durant tot el partit i ha demostrat per què juga més que ningú. Ha fet un recital a la zona de mitjos i ha contribuït en atac quan Cebri s’ha hagut de retirar lesionat. El seu partit ha culminat amb el gol que donava la victòria al seu equip.

2- Heredia (FC Santboià):
La paraula que defineix el migcampista del conjunt vermell és omnipresent. Ha estat a tot arreu i atent per evitar que les emvestides de l’Europa provoquessin un mal major.

3- Romero (CE Europa):
El jove extrem europeista ha tornat a ser titular i no ha decebut. Ràpid i àgil tan físicament com mental ha estat un dels elements més desequilibrants del conjunt gracienc a l’hora de crear perill a la porteria de Jaume Albert.


La fitxa del partit

  • CE Europa: Rafa Leva; Édgar, Alberto, Víctor Duran, Aitor Torres; Valderas, Javi Lara, Camacho; Rovira (Cano, 85′), Cebri (Guzmán, 54′) i Romero (Diego, 66′).
  • FC Santboià: Jaume Albert; Isaac, Dani Iglesias (Javi Calvo, 59′), Erencia, Fran (Joel, 72′), Heredia, Del Moral (Cristian, 62′), Ivan Díaz, Jordi Martínez, Jaime i Sergio.
  • Àrbitre: Quintana Carmona (Girona). Ha ensenyat targeta groga als locals Javi Lara, Valderas, Rafa Leva i Alberto i als visitants Sergio i Jordi Martínez.
  • Gols: 0-1, Jordi Martínez (26′); 1-1, Guzmán (55′); 2-1 Camacho (82′).
  • Incidències: 1200 espectadors al Nou Sardenya. El CE Europa ha presentat el seu futbol base a l’afició gracienca el mateix dia en què ha organitzat un recapte solidari d’aliments. Abans del partit s’ha guardat un minut de silenci en memòria de la sòcia número 3, Maria Cinta López, i de l’exentrenador Carlos Pacheco.

dissabte, 10 de novembre del 2012

Oh, Amèrica

 Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió, a laJornada.cat

Oh, Amèrica

En un dia com avui, en què a milers de quilòmetres de Catalunya els ciutadans dels Estats Units decideixen una part del nostres destins en un món tan globalitzat, és inevitable no fer una ullada al país de les barres i les estrelles. Ja sigui perquè els apreciem tant que els faríem sants o que els odiem fins a la mort, avui ressalten encara una mica més que la resta del món. I si no, que ho expliquin als periodistes catalans que han decidit fer les maletes per anar cap allà per viure-ho de primera mà.

Deixant la política de banda, que darrerament no fa més que crear úlceres d’estómac quan la barregem amb l’esport, avui vull ser oportunista (com ja sol passar en aquesta professió) i esplaiar-me afalagant el xou i l’espectacle que hi tenen muntat esportivament. I és que al país més important d’Amèrica del Nord les coses funcionen d’una altra manera. Potser de tal forma que es visqui tot amb un aire més empresarial, per dir-ho d’alguna manera, però que afavoreix l’espectacle.

Als EUA hi ha quatre esports nacionals: futbol americà, bàsquet, beisbol i hoquei sobre gel. I la resta, van fent. Més o menys com passa aquí amb el futbol… i prou. El sistema de competició és totalment diferent al que coneixem a Europa i és que es viu tot en grups, com si la competició fos sempre un mundial, que afavoreix els millors classificats i amb un millor balanç al final d’una lliga regular que només serveix per entrar de ple a l’ESPECTACLE en majúscules que són els play-off, on pot passar qualsevol cosa. I el millor de tot, és que cada un d’aquests “esports nacionals” viu la seva fase final en una època de l’any diferent, de forma que no se solapen entre si.

És un altre món i una altra forma de fer, que no vull defensar per al nostre model pel fet que allà les lligues estan tancades quant a ascensos i descensos, però de la qual en podríem aprendre coses per tal de potenciar d’altres esports. Si realment Europa s’integra, com ens volen vendre, també seria maco ajuntar els principals esports i crear lligues europees a l’estil nord-americà, sempre i quan es poguessin mantenir les il·lusions de petits equips a arribar-hi algun dia. És clar que per a això encara ens queden batalles.
Allà són diferents i de vegades ens posen nerviosos, però les coses que fan ben fetes s’han de reconèixer. I si les podem adaptar al nostre estil de vida i manera de fer, per què deixar-ho passar?

L’Europa supera el Figueres i mira cap amunt (1-0)

 Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-0 Figueres, a laJornada.cat

L'Europa supera el Figueres i mira cap amunt (1-0)

L’Europa ha superat el Figueres en un partit molt igualat en el que qualsevol dels dos podria haver-se endut la victòria

Aitor Torres ha estat titular per primer cop aquesta temporada // CARLES GARCIA


Europa i Figueres han arribat al partit d’aquesta tarda amb dinàmiques similars i només un punt de diferència a la taula classificatòria. Els locals havien fet un desgast monumental dijous passat a Cornellà, on van caure davant el líder en el darrer sospir. L’equip empordanès, en canvi, arribava al Nou Sardenya després de superar la Pobla de Mafumet a Vilatenim.

Els dos tècnics, Pedro Dólera i Arnau Sala, sabien de les dificultats d’un partit amb tanta igualtat després d’haver jugat entre setmana, pel que han tractat de dibuixar una alineació el més favorable possible per intentar superar el contrincant a la classificació.


Primera part: Guerra de desgast


Tant uns com altres han saltat sobre el terreny de joc amb la mateixa intenció de fer-se amb el control de la pilota i pressionar el contrari amunt. Potser això ha generat les pilotades aèries en detriment del joc de toc que acostumen els dos conjunts. La primera ocasió de perill no ha arribat fins al minut 7 en una cursa de Guzman que li ha servit per rebre la pilota a l’espai i rematar en cursa. El xut, però, ha marxat molt per sobre de la porteria defensada per Reig.

L’Europa ha començat a dominar el partit, gràcies a la referència de Cebri i els defensors que Camacho i Rovira han arrossegat al seu voltant. Al minut 20, Alberto ha tingut l’ocasió més clara de la primera part en rematar una pilota a la sortida d’un córner, que s’ha perdut escassos centímetres per sobre del travesser.

El Figueres no ha trobat la reacció en tota la primera meitat i el conjunt gracienc només ha pogut obrir el marcador en un u contra u de Camacho amb Reig, que el porter empordanès ha aconseguit salvar per mantenir el 0-0 al descans.


Segona part: Despertar empornadès, gol gracienc


A la represa els homes d’Arnau Sala han sortit amb molta més empenta que els locals i això ha afavorit al futbol. El Figueres s’ha tret la pressió del damunt i ha començat a drenar jugades interessants i perilloses que no han deixat d’assetjar la porteria del retornat Rafa Leva. Precisament el porter escapulat ha salvat el seu equip en un mà a mà al minut 49 que podria haver canviat el partit totalment.

L’Europa estava tancat i no ha trobat la reacció fins que Rovira ha muntat un contraatac que podria haver estat mortal si Cebri hagués arribat al remat d’una passada a boca de canó. Amb aquesta tònica de domini visitant, els homes de Pedro Dólera han hagut de fer una volta al seu plantejament i Epitié ha substituït a Cebri per aportar força i cames fresques a la davantera. L’invent ha funcionat, ja que a només cinc minuts de l’entrada del davanter, quan l’electrònic marcava el 80 de joc i a partir d’un contraatac muntant després que Marc Mas fallés davant Rafa Leva, el 9 escapulat ha tingut una genialitat dins l’àrea  que ha culminat amb un xut creuat i ajustat al pal esquerre de Reig que el porter no ha pogut aturar.

El Figueres no s’ha vingut avall i ha demostrat per què porta tantes temporades aconseguint ascensos de forma consecutiva, però l’esquema defensiu europeista ha estat molt intens i, només en la darrera acció del partit, els visitants han trobat un forat que els ha permès enviar la pilota a Teixi davant la porteria buida. Per desgràcia figuerenca el davanter no ha aconseguit rematar.

Al final, victòria per la mínima d’un Europa molt treballador i que ha sabut adaptar-se a les circumstàncies del partit amb el cansament acumulat de tota una setmana i mitja.


El podi dels millors


1- Reig (UE Figueres):
El porter del conjunt empordanès es podria haver coronat com l’heroi del seu equip si Ruben Epitié no s’hagués inventat una genitalitat per fer el gol en l’única jugada en la que no ha tocat la pilota. Reig ha estat molt atent sota pals durant tot el partit i ha estat capaç de rectificar a temps les petites errades. Davant el gol no hi ha pogut fer res.

2- Guzmán (CE Europa):
El migcampista del conjunt gracienc ha estat el màxim generador de futbol de l’Europa, que quan no ha buscat la pilotada directa a Cebri l’ha cercat a ell. Tots els contraatacs que els de Pedro Dólera han tirat endavant durant el segon temps han passat per les seves botes.

3- Epitié (CE Europa):
Ha entrat al minut 75 per substituir un Cebri desgastat pel partit i ho ha aprofitat. Amb només 5 minuts i cames fresques enmig d’un grup de jugadors cansats per la jornada intersetmanal n’ha tingut prou per inventar-se una jugada dins l’àrea que ha acabat amb el gol de la victòria local.


La fitxa del partit

  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Mañosa, León; Javi Lara, Valderas (Delmàs, 70′), Guzmán; Rovira, Cebri (Epitié, 75′) i Camacho (Diego, 60′).
  • UE Figueres: Reig; Busquets, Alforcea, Micaló, Cornellà, Murga, Pol Compte (Crous, 68′), Ferran (Argi, 62′), Marc Mas, Pedro (Teixi, 82′) i Marc Vila
  • Àrbitre: Ávalos Barrera (Igualada). Ha ensenyat targeta groga als locals Alberto i Javi Lara i als visitants Ferran i Argi.
  • Gols: 1-0, Epitié (80′).
  • Incidències: 800 espectadors al Nou Sardenya.

Flors

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Flors

Cada setmana que passa escolto la mateixa cançó: Tito Vilanova té una flor al cul. Ja n’hi ha prou. No sé si és pitjor el monotematisme que gira entorn de la pilota d’or o això. L’ombra de Pep Guardiola és molt llarga i sembla que l’actual entrenador del Barça no en té prou amb igualar el millor inici de la història del club a la lliga per silenciar les comparacions (absurdes).

Potser és que compartir rècord amb en Louis Van Gaal (un senyor que va donar dies de glòria al Barça i que va deixar una tempesta de molts anys quan va marxar) no té glamour. Qui sap si no és per què Tito no és tan elegant ni atrau les noies que es pintaven el nom de Guardiola a la cara quan anaven al camp. La tranquil·litat no agrada en un club tan acostumat a tenir soroll al seu entorn. L’aficionat culer té mono de notícies, de titulars i de xivarri. On hi hagi l’Eto’o obrint la boca a Vilafranca que es tregui la resta…

Però l’excusa més repetida per tots els experts en futbol, que no sé què fan que no estan entrenant un equip de Champions, és que el Barça ja no juga igual. El Barça va perdre la lliga la temporada passada. I va caure a la Champions. I el que és més greu, sense enamorar com a Wembley. El joc estel·lar de la temporada 2010-2011 formarà part de la memòria col·lectiva durant molts anys. Passarà a la història com el millor equip del món. No hi ha dubte. Però l’equip de Tito Vilanova està signant uns números increïbles i setmana rere setmana demostra que lluita fins al darrer sospir per endur-se la victòria.

El futbol no és tan fàcil. Poc a poc els equips rival han madurat i ja coneixen l’estil del Barça. És totalment comprensible que els partits costin de treure. Però és que això ja ho deia “el gurú Guardiola”. Les imprecisions del dia del Dèpor formen part del futbol. El patiment contra el Cèltic també i la remuntada davant l’Spartak, sobretot.

Confio cegament que en Tito raona cada decisió que pren perquè ha valorat quines són les millors opcions. I que no jugui Bartra no el converteix en un criminal de guerra. Dissabte passat la porteria va quedar a zero amb un centre de la defensa que semblava improvisat. I tots contents.
Vilanova no té una flor al cul. L’entrenador del Barça en sap molt i s’ha rodejat d’un staff tècnic capaç d’assistir-lo millor que ningú. En Pep no hi és, així que oblidem-lo d’una vegada. Va ser maco, molt bonic. Però ja està. Ara tenim Tito i l’hem d’acceptar per poder-lo gaudir.

L’experiència acaba amb el Gavà (2-0)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-0 Gavà, a laJornada.cat

L'experiència acaba amb el Gavà (2-0)

L’Europa ha superat el Gavà en un partit amb poc futbol en què l’experiència ha estat un factor de pes

Camacho ha estat un focus d’atracció de jugadors rivals // CARLES GARCIA

El Nou Sardenya ha tornat a obrir les seves portes aquest matí un mes després del darrer partit del primer equip de l’Europa. Ho ha fet per rebre el Gavà d’Albert Poch, un rival que sempre ha estat complicat per al club gracienc.

El matí ha començat d’una forma immillorable per als locals amb dos homenatges destacats. El primer, un diploma que el club ha entregat als seus tres representats de la selecció catalana amateur (Cano, Rovira i León) per fer història amb la classificació per a la fase final de la Copa de Regions UEFA. El segon ha estat per als tres guardonats en la Nit de l’Esport a Gràcia. Àlex Delmàs, capità del primer equip, Sandra Teixidó, capitana del Femení A, i  l’Escola de Futbol han ofert a l’afició el seu premi.


Primera part: Ensopiment general


Amb els homenatges institucionals fets, el senyor Bergadà Braña ha marcat l’inici del partit i la pilota ha començat a rodar, tot i que ha estat amb un ritme lent i pesat. Cap dels dos equips ha aconseguit fer-se amb el domini ni la possessió de la pilota en uns minuts que s’han caracteritzat per les pilotades altes i el poc control del mig del camp. La primera jugada amb cert perill ha estat al minut 16. Després d’un córner local desaprofitat, el Gavà ha muntat un contraatac, que hauria glaçat el Nou Sardenya si Édgar no hagués estat atent i totalment concentrat per tallar-lo abans de deixar sol el seu porter davant un u contra u.

Amb aquesta acció semblava que el partit podia començar a animar-se, però no ha estat així i les úniques arribades amb perill abans del descans han estat a favor de l’Europa a pilota aturada. Primer, Cano ha aconseguit pentinar una pilota servida per Javi Lara, que ha obligat al porter Pacheco a volar per desviar-la. I uns minuts més tard, s’ha repetit la mateixa acció, però aquest cop amb un remat de León que ha marxat fora, ajustat al pal.


Segona part: Domini local i efectivitat dels revulsius


A la represa cap dels dos entrenadors ha volgut moure la banqueta i el partit ha mantingut la mateixa tònica d’ensopiment que els primers quaranta-cinc minuts. Al minut 11, però, Pedro Dólera s’ha aixecat com un esperitat de la banqueta i ha ordenat l’entrada imminent de Delmàs i Cebri al verd. Això ho ha canviat tot. El capità local ha aportat galons al camp i el davanter la velocitat que faltava dins l’àrea.

A poc a poc, l’Europa s’ha anat fent amb el control de la pilota davant un Gavà nerviós que no trobava sortida a la pilota i que ha generat excessives faltes prop de l’àrea. El punt fort dels graciencs. En una d’aquestes, Javi Lara ha decidit fer un xut directe que  Pachecho ha refusat a córner. Només un minut després d’aquesta acció el Gavà ha tingut la seva única ocasió del partit en la què pogut avançar-se gràcies a una cursa de Juanito, que aconseguit plantar-se a la frontal i xutar amb potència una pilota que ha acabat marxant alta. El conjunt escapulat s’ha mantingut ferm al darrere i amb un Camacho excèls els davanters han començat a rebre amb facilitat.

Encara amb l’empat a zero al marcador, el central local Cano ha pres mal en un xoc fortuït amb el porter visitant, que ha sortit amb els punys a refusar la pilota, i Alberto l’ha hagut de substituir. Un canvi que no ha afectat al rendiment d’un equip que cada vegada apretava més al rival. Al minut 83, el col·legiat ha assenyalat una falta prop de la frontal, molt criticada per la banqueta gavanenca, que Cebri s’ha encarregat de xutar per superar el porter i obrir la llauna amb un autèntic golàs. En la jugada immediatament següent Rovira ha pogut sentenciar en una internada dins l’àrea de la que només n’ha pogut treure un xut creuat. Però tan sols tres minuts després del primer gol, Cebri ha tornat a rebre la pilota en una passada a l’espai i no s’ho ha pensat dues vegades abans de superar a Pacheco per sota i fer el 2-0 definitiu.

Al final, victòria de mèrit per un Europa fort i forjat en l’experiència de la temporada passada davant d’un Gavà innocent, però competitiu.

El podi dels millors

1- Cebri (CE Europa):
Tercer capità de l’equip i home gol recuperat. El davanter del conjunt gracienc ha saltat a la gespa a la segona meitat i, al costat de Delmàs, ha estat un dels factors clau per a la victòria. Ha aportat velocitat i mobilitat a la davantera i s’ha encarregat de fer els dos gols del partit. El primer en una falta picada magistralment i el segon gràcies a una molt bona desmarcada amb gran definició.

2- Édgar (CE Europa):
El lateral dret segueix a to, com la resta dels seus companys de la línia defensiva. Contundent al darrere i persistent en aventures cap a l’atac, el jugador europeista ha tornat a demostrar per què ha jugat tots els minuts de lliga. A la primera meitat ha tallat un contraatac del Gavà, que de no encertar hauria situat el davanter rival totalment sol davant d’Eloi.

3- Camacho (CE Europa):
El migcampista escapulat ha estat l’enllaç clau per a coordinar la defensa amb els homes d’atac. Amb més d’un toc de qualitat destacable, Camacho ha brillat sobre el terreny de joc.

La fitxa del partit
  • CE Europa: Eloi; Édgar, Víctor Duran, Cano (Alberto, 70′), León; Valderas, Javi Lara, Camacho; Rovira, Epitié (Cebri, 56′) i Diego (Delmàs, 56′).
  • CF Gavà: Pacheco; Joan, Vivó, Aitor (Zurita, 80′), Cervantes, Alabau, Cristian, Alegre, Juanito, David (Quiles, 71′) i Oriol
  • Àrbitre: Bergadà Braña (Tarragona). Ha amonestat el local Valderas i els visitants Joan, Aitor, Cristian i Alegre.
  • Gols: 1-0, Cebri (83′); 2-0, Cebri (86′).
  • Incidències: 800 espectadors al Nou Sardenya.

La prèvia de Tercera: Una jornada per no quedar-se enrere

 Podeu llegir la prèvia de la J8 de Tercera Divisió, a laJornada.cat

La prèvia de Tercera: Una jornada per no quedar-se enrere

La lliga de Tercera Divisió comença aquest cap de setmana una minigira de tres jornades en tan sols 9 dies, degut al dia de competició intersetmanal per Tots Sants. L’objectiu dels equips és clar: sortir-ne vius. Per això, els caldrà començar amb bon peu.

El Manlleu intentarà assaltar la zona de play-off // ALEX GALLARDO

A banda del nostre partit destacat, el derbi Olot-Figueres, que es jugarà diumenge a les 17h, us portem la prèvia conjunta dels 9 partits restants de la vuitena jornada de Tercera Divisió.
La vuitena jornada obrirà el teló a dissabte a Balaguer a les 17h. L’equip de Juanjo Tenorio rebrà el Santboià, que, amb un partit més que els seus perseguidors, s’ha situat en la tan ansiada zona de promoció d’ascens. La tasca pels noguerencs no serà senzilla però confien en fer-se forts al Municipal per treure’n benefici immediat i fugir del descens.
Ja en diumenge, durant el migdia es jugaran fins a sis partits. A les 12h, a Els Canyars Castelldefels i Terrassa disputaran un duel que, vuit setmanes de competició després, segueix resultant atípica. Els de Miki Carrillo estan enfonsats a la cua de la classificació i necessiten sumar els tres punts per començar a veure-hi clar. Els locals tractaran d’aprofitar el mal moment dels egarencs per fer una altra passa endavant.
També a les 12h, a terres tarragonines la Pobla de Mafumet haurà de superar una prova de foc molt important si vol consolidar-se com a alternativa a la supremacia de Cornellà i Olot. Precisament, el Cornellà serà el rival dels poblencs en un partit que es preveu atractiu i disputat entre dos conjunts que tenen moltes butlletes d’acabar la temporada a la part alta.
A la mateixa hora (12h), només uns quilòmetres més avall, a Sant Carles de la Ràpita, La Devesa acollirà un partit dels que poden ser decisius a final de temporada: Rapitenca-Muntanyesa. Els barcelonins arriben motivats després de sumar un punt en el derbi ciutadà davant l’Europa mentre que els locals voldran fer bo el punt aconseguit diumenge passat a Santa Coloma amb una victòria davant la seva afició.
Encara en el mateix horari de les 12h, a La Vila de Gràcia, l’Europa se les haurà de veure amb un rival que sempre ha estat molt complicat: el Gavà d’Albert Poch. Els gavanencs han tingut un inici de lliga molt irregular, però voldran recuperar el bon camí en un escenari important com el Nou Sardenya després d’arrencar un empat a la Pobla. L’Europa de Pedro Dolera, haurà de defensar-se amb ungles i dents per evitar una desfeta a casa en un partit en el que necessitarà afinar la punteria.
A Rubí, també a tocar del migdia (12h), el Júpiter saltarà a la gespa de Can Rosés a disputar-li uns punts molt importants a l’equip vallesà, que podria començar a suar al final de la jornada si no aconsegueix un resultat favorable.
Mitja hora més tard, a les 12.30h, al Xevi Ramon de Vilassar de Mar, els maresmencs se les veuran amb la Gramenet, que tot i sumar un partit més se situa una plaça per sota dels locals. Amb la moral alta i tota l’empenta que rep al seu estadi, el conjunt blanc-i-vermell no se n’estarà de res a l’hora de plantar cara al conjunt colomenc, que també necessita els punts.
Ja en horari de tarda, a les 16.30, Vic i Vilafranca es trobaran en un encontre que pot començar a determinar els veritables objectius de cadascú. Els locals, necessiten una victòria per garantir-se la salvació la propera jornada mentre que els de Puchi intentaran escalar posicions ara que la zona noble encara queda a prop.
Tancant la jornada a les 17h, el Palamós rebrà el Manlleu a terres gironines amb l’objectiu de sortir del pou. Una empresa gent senzilla davant un rival que té el play-off a tocar i que, ben segur, no deixarà escapar la possibilitat d’assaltar-ho per mirar d’afiançar-s’hi.

El jugador a seguir: Àlex Delmàs (CE Europa)

Delmàs és història viva de l’Europa // CARLES GARCIA

El capità del CE Europa acaba de guanyar el premi al millor esportista masculí de l’any a la Vila de Gràcia. Això podria suposar una injecció directa en el nombre de minuts que el jugador ha disputat fins ara: un total de 222, amb només dues titularitats. I és que l’equip de Pedro Dólera està signant un notable inici de lliga, tot i els marcadors ajustats, en el qual la figura de Delmàs sembla convertida en un revulsiu amb força física i mental per transmetre-la als companys.
El guardó que el jugador va aconseguir el passat dijous és una mostra a un molt bon any esportiu i una carrera en el club escapulat més que meritòria. Més que suficient com per mirar de sumar en aquesta vuitena jornada una nova titularitat que ajudi al seu equip a començar el partit amb el punch necessari per estalviar-se problemes als minuts finals.

Jugadors sancionats

Benet (Balaguer), Micaló (Figueres), Venzal (Palamós) i Juan Molina (Vilassar).

La travessa de laJornada.cat

LocalResultatVisitant
CastelldefelsXTerrassa
PalamósXManlleu
Balaguer2Santboià
VicXVilafranca
Olot1Figueres
Pobla de MafumetXCornellà
Europa1Gavà
RapitencaXMuntanyesa
Vilassar de Mar1Gramenet
RubíXJúpiter

Àlex Delmàs, millor esportista de l’any a Gràcia

 Podeu llegir la notícia a laJornada.cat

Àlex Delmàs, millor esportista de l'any a Gràcia

El capità escapulat ha fet créixer la seva llegenda amb un premi amb el qual se’l reconeix per un bon any esportiu i una trajectòria a la Vila de Gràcia que ja s’ha allargat set temporades

Delmàs ha fet més gran la seva llegenda // ÀNGEL GARRETA (ceeuropa.cat)


El capità del CE Europa, Àlex Delmàs, va ser guardonat ahir al vespre com a millor esportista masculí de la Vila de Gràcia en la XV edició de la Nit de l’espot a Gràcia. D’entre més de 30 candidats, qui ja s’ha convertit en un dels jugadors més l’il·lustres de la història recent del club gracienc, va rebre amb honors un premi que ha considerat “molt prestigiós” i pel que s’ha mostrat molt content davant lajornada.cat: “M’ha fet molta il·lusió perquè és un premi molt reconegut.”

El jurat popular de la gala, composat per Èrika Villaécija, Nacho Solozábal, Joan Maria Batlle, Ramón Botet, Francesc Caralps, Maite Fandos, Elsa Blàsco i Víctor Collell van atorgar el premi al jugador en la que va ser la darrera categoria en desvetllar el guanyador i una de les més esperades d’entre els assistents. D’aquesta manera, la Vila de Gràcia ja ha reconegut oficialment a Delmàs com a peça important dins l’esport del barri.

A banda del reconeixement al seu capità del primer equip, l’Europa també va comptar amb la finalista a la categoria com a millor esportista femenina per a Sandra Teixidó, capitana del Femení A, i el premi a la millor iniciativa pedagògica per a l’Escola de Futbol.

Delmàs, candidat als premis Nit de l’Esport de Gràcia

Podeu llegir la notícia, a laJornada.cat

Delmàs, candidat als premis Nit de l'Esport de Gràcia

Àlex Delmàs pot fer encara més gran la seva llegenda viva dins l’Europa si el jurat de la Nit de l’Esport de Gràcia li otorga el premi al millor esportista masculí de l’any.

El capità europeista pot seguir fent història // CARLES GARCIA


Àlex Delmàs, el capità del CE Europa, pot seguir fent història aquesta nit. A les 19.30 hores, al Centre Artesà Tradicionàrius de la Plaça d’Anna Frank de la Vila de Gràcia, se celebrarà la XV Nit de l’Esport a Gràcia. Un acte en què el districte mostra el seu reconeixement a esportistes i entitats pel paper protagonitzat al llarg de tot un any.

D’entre els candidats a millor esportista masculí destaca la candidatura de Delmàs, un dels jugadors més il·lustres de l’Europa, que ja es va convertir la temporada passada en el cinquè jugador de la història del club amb més partits de lliga a les seves esquenes. La seva tasca esportiva dins el vestidor i sobre el terreny de joc, sumada a la seva implicació personal amb l’entitat, així com la bona imatge que hi ha del jugador a Tercera Divisió, han estat factors de pes perquè el jugador opti a aquest guardó.

Aquests mateixos reconeixements el van deixar també a les portes de ser escollit com a pregoner de les Festes de Gràcia del mes d’agost passat. El guardó que el jugador pot aconseguir aquest vespre seria tot un reconeixement a la seva carrera.

Maleïda mala sort

Podeu llegir, 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Maleïda mala sort


El Mundial de motociclisme encara no ha acabat, però sembla previsible que Jorge Lorenzo s’endurà el títol. Només una mala cursa, que no tindrà, o una caiguda podrien arreglar les coses per a en Dani Pedrosa, que enguany està signant la seva millor temporada a MotoGP.

La distància entre els dos pilots ara mateix és de 23 punts quan només en queden 50 en joc. Un abisme que no seria tan ampli si el circuit de Misano no s’hagués decidit a signar una dura sentència pel vallesà, que de sobte es va veure sobrevolant l’asfalt pocs metres després de la sortida perquè la moto d’Héctor Barberà va tocar la seva roda del darrere.

Tot i que la resposta del pilot ha estat la de continuar i anar a per totes guanyant les tres curses immediatament següents a la de San Marino, la mala sort amb què va topar el pilot català en el que potser sí que era el seu any, difícilment podrà ser superada en el curt termini de dues curses. Austràlia i València hauran de decidir si volen donar un cop de mà a Pedrosa o atorgar el títol de campió del món 2012 a Lorenzo.

Des de la seva arribada a MotoGP l’any 2006, en Dani no ha acabat de convèncer més que els seus fidels i, de vegades, ni aquests, tot i no haver baixat mai de la 5a posició a la classificació general en un final de temporada. Dos subcampionats i dues terceres posicions semblen no ser suficients pel pilot que ja s’ha convertit en l’etern aspirant. Un etern aspirant que de no ser per la mala fortuna podria seguir somniant amb força, o fer somniar els seus seguidors, amb el títol de MotoGP.

En aquestes set temporades en Dani s’ha fet fort. Ha crescut i cada cop ha après a donar més sobre la pista. Si fins ara li havia faltat alguna cosa ben segur que en aquest mundial l’ha trobat. No caure en tota una temporada és una cosa que només fan els campions i de no ser per l’incident desafortunat amb en Barberà, el vallesà hauria completat totes les curses d’enguany. Queden 50 punts i poca esperança. Diuen que desitjar infortunis al rival és de mal perdedor o de mal competidor. Aquesta vegada, davant un pilot tan extraordinari com l’és en Jorge Lorenzo, no es pot fer altra cosa. Sembla impossible, però si per ventura el proper campió del món de MotoGP es diu Dani Pedrosa, s’haurà fet justícia.