El joc de les cadires (de la llotja)
Ja ha arribat la primavera i d’aquí a quatre dies entrarem de cap al mes d’abril, el que significa que en un mes i mig s’hauran acabat la majoria de campionats de lliga. En aquest punt, els més optimistes ja celebren el compliment d’expectatives i els més desafortunats encara han de patir molt. Contra aquest patiment se sol imposar medicació dura, amb una pila d’efectes secundaris i de dubtosa eficàcia.
Quan sobre el paper d’un equip que havia de passar l’any sense massa disgustos ha caigut un xàfec considerable i les il·lusions dels seus seguidors s’han desfet, sembla que només hi hagi una opció: fer un canvi radical. Això passa per rebentar-ho tot i tallar el cap de l’entrenador o per transmetre als jugadors un nou aire més agressiu, que depenent de la situació pot resultar innecessari.
De vegades, una destitució tècnica dóna resultats positius. Aquesta mateixa temporada ho hem pogut veure en equips tan diferents com el Santboià i l’Atlético de Madrid. D’altres vegades, però, com passa a Girona i Vila-real, l’efecte és totalment nul. Davant d’aquest resultat negatiu, potser un club s’hauria de fer un segon plantejament: caldria tornar a destituir el tècnic que vas fer entrar a meitat de temporada i desestabilitzar, encara més, un equip, o tractar de morir sobre el camp, amb les botes posades i, ara sí, amb l’agressivitat al 200%?
De la mateixa manera que un canvi d’entrenador no funciona, hi ha casos en què sí que sorgeix efecte, com he mencionat anteriorment amb els casos de Santboià i Atlético de Madrid. És precisament per això que, moltes vegades, aguantar un entrenador per protocol o per donar imatge de que internament un equip o un club està bé no és el més adient i el simple fet de pressionar uns jugadors de bones a primeres tampoc dóna bons resultats.
Arribat aquest tram de temporada potser ja és inútil plantejar-se un canvi d’aquesta mena, i tothom hauria d’anar fins al final amb el que té, però potser per no haver sabut reaccionar a temps i tractar de refrescar un equip abans de cremar-lo, molts clubs patiran més del compte fins el darrer dia de competició. I és que la directiva també juga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada