La Pobla d'en Pep i el Sant Mou s';enduen els tres punts de Catalunya (0-10)
Que aquest cap de setmana no hi ha hagut futbol és una mentida com una casa de pagès. Mentre els grans diaris esportius no saben amb què omplir les seves pàgines a banda de línies i línies sobre dos equips que no jugaran cap partit fins el proper dissabte, els equips catalans de Segona B i Tercera han fet prou mèrits com per tenir més espai en aquestes publicacions.
Si en un diari el futbol ocupa molt més que qualsevol altre esport, i això no sembla que hagi de canviar de cap manera, posats a seguir amb aquesta disciplina esportiva, si realment agrada tant, potser toca parlar-ne una mica, enlloc de banalitzar amb els grans quan estan en Stand By.
El Sant Andreu ha aconseguit trencar la seva ratxa negativa, el Reus s’ha humanitzat i ha perdut el liderat, mentre que el Badalona ha trencat el rècord d’any i mig sense perdre al Camp del Centenari. Moment per analitzar cosetes, parlar-ne, fer-ne reflexions i seguir mirant endavant.
A Tercera dissabte es va viure un dels millors duels, futbolísticament parlant, del que ens pot oferir aquesta categoria en un intensíssim Europa-Pobla de Mafumet, en què els locals van perdre l’oportunitat de situar-se líders i van acabar fora de la zona de Play-Off que ara habita el conjunt tarragoní.
L’Espanyol B, el gran candidat, va tornar a ensopegar contra un Santboià que vol començar a ressuscitar i el Terrassa no va passar de l’empat a 2 contra un Vilanova que va de menys a més i que també vol animar la categoria. Mentrestant, el Vilafranca segueix sorprenent amb un inici de lliga molt efectiu, i altres candidats busquen el camí al mig de la taula.
El futbol de casa nostra està molt viu i si no li donem importància deixarà d’estar-ho. Accepto que les grans competicions ocupin més espai, només faltaria. Però em rebota que quan les grans competicions hivernen no se li doni una miqueta més de bola als equips petits, que al cap i a la fi, també ho necessiten. Però sembla que no hi ha res a fer. Som així. I si pot ser, per molts anys de Mou i Pep, oi que sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada