Banquetes a la vora de l'abisme
Des de diumenge al vespre se n’ha parlat molt de la destitució de Miquel Olmo com a entrenador del Terrassa, després del contundent 0-3 davant la Pobla de Mafumet a l’Olímpic, i de les reaccions posteriors que han fet reconduir aquesta decisió a la directiva egarenca per acabar fent marxa enrere. Això passava només unes hores després de que l’entrenador de l’Europa, Pedro Dólera, digués en roda de premsa que de perdre el partit davant la Gramenet s’hauria plantejat molt seriosament abandonar el càrrec “per donar aire a l’equip que representa i a un club que estima molt”.
Entre els dos entrenadors hi ha una diferència de 12 punts i 10 posicions a la classificació, a més a més de dues dinàmiques molt diferents durant la temporada. I sense entrar en cap altra comparació entre els dos, ja que molt possiblement seria injusta, em semblen sorprenents ambdues decisions.
Que el president del Terrassa, Jesús Fernández, tingui tanta pressa per destituir el tècnic d’un equip que ocupa la tercera plaça, que no ha sortit de la zona noble des de la primera jornada de lliga i que té clares opcions d’assolir l’ascens a final de campanya, em sembla molt més que precipitat. Tenint en compte que, a més a més, dins la plantilla té dos jugadors situats entre els cinc màxims golejadors de la categoria i que és el conjunt més efectiu com a local, la barbaritat encara em sembla major.
A l’altra banda, hi ha en Pedro Dólera. Un tècnic que tot just ha complert el seu partit número 100 com a entrenador tant a Tercera com amb l’Europa i que, en les dues darreres temporades, ha ajudat a esvair el patiment del Nou Sardenya. Tot i així, el futbol és el present, i molt més en les categories modestes, i és per això que el sol fet que un entrenador digui obertament que s’ha arribat a plantejar marxar, tot i tenir el suport de la directiva i els jugadors, és un xoc brutal en contrast amb els fets de Terrassa.
Es comenta que Miquel Olmo tindrà dos partits més de marge per aconseguir bons resultats, després de la pressió que han fet els seus jugadors al president. Si la ratxa és positiva el Terrassa podrà seguir tirant endavant un projecte il·lusionant per tornar a treure el cap pels camps de Les Espanyes. El que jo em pregunto és: amb quin ambient intern dins el club després de l’amenaça de destitució?
A Gràcia, en canvi, possiblement ara siguin els propis jugadors els que trobin el desbloqueig després d’aquestes declaracions del seu entrenador. El que podria haver estat el mateix final, per diferents motius, per a dos entrenadors de Tercera, potser es pot convertir en el desencadenant d’un canvi de ratxes de dos equips que fa unes quantes jornades que van deixar de ser rivals directes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada