Tercera de primera
És 31 de gener i arriba l’hora d’encarar el tram final de temporada de les competicions de Lliga. A Tercera tan sols queden 16 jornades pel final, cosa que suposen 48 punts en joc, i tot i que fins fa poques jornades semblava prou clar que Terrassa, Prat, Pobla de Mafumet, Espanyol B i Manlleu eren els únics candidats per fer play-off, després del que s’ha vist aquest cap de setmana l’única cosa que és segura és que ens divertirem molt fins al final.
D’entre els primers dotze classificats només dos equips (Terrassa i Europa) han estat capaços de guanyar els seus partits d’aquesta setmana, mentre que la zona baixa de la classificació segueix ben animada. La Grama es nega a perdre la categoria per segon any consecutiu tot i passar per un moment molt delicat, l’Amposta, que fins fa quatre dies semblava totalment desmembrat, mort i enterrat, ha tornat a donar la sorpresa i ja es col·loca a només un punt de la salvació, que marca un Vilanova que sembla revitalitzat a dalt amb el retorn de Santi Triguero. Mentrestant, la Muntanyesa ha començat a traçar el seu camí cap a la salvació després de fer una temporada de somni la passada campanya i el segon equip de les terres de Lleida, el Balaguer, no aconsegueix aturar la seva caiguda en picat cap a un pou que coneix perfectament i del qual se sap ensortir si ho necessita.
El Prat, la gran sorpresa a la zona alta, segueix intractable tot i l’ensopegada a La Bòbila mentre el Súper Terrassa ha posat la directa cap a la Segona Divisió B. Per darrere, el Manlleu d’Aumatell i Planagumà segueix somniant en un play-off més que merescut i els dos filials, la Pobla de Mafumet, i el favorit, l’Espanyol B, comencen a fallar en un moment tant complicat de la competició, alhora que l’etern aspirant que mai es rendeix, l’Europa, intenta recuperar les places que la crisi de la segona meitat de la primera volta li van prendre; amb 9 punts dels últims 12, els homes de Pedro Dólera no volen fer-se il·lusions, però estan convençuts que la recuperació s’ha fet efectiva.
Olot, Rubí, Gavà, Cornellà i el sorprenent Vilafranca de Puchi també hi tindran moltes coses a dir, en aquest final de campanya, que es presenta tant mogut com divertit i imprevisible, i és que la que semblava una competició pràcticament decidida a meitat de temporada ens torna a demostrar a tots que mai es pot donar ningú per vençut ni vencedor. Ens queden 16 jornades i encara hi pot passar de tot i estic convençut que al final s’endurà la glòria aquell equip que rebi el major suport de la seva afició, un factor que sovint passa per alt en aquestes categories i que és molt més important del que pot semblar. Apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada